Convenis internacionals

Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de novembre del 2021 ha aprovat la ratificació al

següent:

Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal

El Principat d’Andorra ha dut a terme la reforma del model econòmic i fiscal andorrà per permetre al país afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Al maig del 2011, Andorra es va centrar en la construcció d’un marc fiscal complet i homologable internacionalment, i va aprovar les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats per permetre que aquestes normes entressin en vigor en l’exercici fiscal corres- ponent al 2012.

Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, durant el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA, i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014, i que s’aplica efectivament des de l’1 de gener del 2015.

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació en el marc de l’OCDE, el 5 de novembre del 2013 el Principat d’Andorra va signar el Conveni de l’OCDE i del Consell d’Europa relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, adoptat a Estrasburg el 25 de gener de 1998, modificat pel Protocol d’esmena adoptat a París el 27 de maig del 2010, que va entrar en vigor l’1 de desembre del 2016.

Cal destacar també que, al juny del 2014, el Principat d’Andorra va esdevenir el 48è estat a adherir-se a la Declaració sobre l’intercanvi automàtic d’informació de l’OCDE.

Igualment, el 3 de desembre del 2015, Andorra va signar l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’infor- mació en matèria tributària entre autoritats competents, conegut com el Multilateral Competent Autorithy Agreement (MCAA), que instaura el principi de norma comuna de la Declaració de l’OCDE.

CONSELL GENERAL

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació amb la Unió Europea, el 12 de febrer del 2016 es va signar a Brussel·les el Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2017.

El 25 de novembre del 2016 es va adoptar a París el Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis (en enda- vant, “MLI”). Aquest Conveni multilateral respon a la necessitat de crear un mecanisme eficaç que permeti als països signataris adoptar les mesures plantejades pel Projecte BEPS que afecten els convenis fiscals en el conjunt de la xarxa de convenis fiscals, sense haver de tornar a negociar-los de manera bilateral. Així, el Conveni multilateral modifica de forma automàtica i simultània els convenis fiscals que es designin com a coberts pel Conveni multilateral per als estats. El 7 de juny del 2017, Andorra va signar l’MLI; el 8 de juliol

del 2021, el Consell General d’Andorra el va ratificar, i el 29 de setembre del 2021, Andorra va dipositar el seu instrument de ratificació prop de l’OCDE, amb la qual cosa l’instrument entrarà en vigor per a Andorra l’1 de gener del 2022.

Aquest nou marc legal ha de facilitar la negociació d’acords bilaterals per evitar la doble imposició (en enda- vant, “CDI”), essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.

En aquest sentit, el Govern ha conclòs la tramitació de vuit CDI amb la República Francesa, en vigor des de l’1 de juliol del 2015; amb el Regne d’Espanya, en vigor des del 26 de febrer del 2016; amb el Gran Ducat de Luxemburg, en vigor des del 7 de març del 2016; amb el Principat de Liechtenstein, vigent des del 21 de novembre del 2016; amb la República Portuguesa, vigent des del 23 d’abril del 2017; amb els Emirats Àrabs Units, vigent des de l’1 d’agost del 2017; amb la República de Malta, en vigor des del 27 de setembre del 2017, i amb la República de Xipre, vigent des de l’11 de gener del 2019.

La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de posar Andorra en situació de competir, atès que permetrà a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la reten- ció en origen sobre les rendes obtingudes en aquests països, i donarà seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.

En la negociació dels CDI, Andorra utilitza el model de Conveni fiscal de l’OCDE, que distribueix les compe- tències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.

El Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria es va negociar de manera presencial i telemàtica. En efecte, una primera ronda de negociacions va tenir lloc de l’11 de febrer al 13 de febrer del 2020 a Buda- pest, seguida d’una segona ronda el 2 d’octubre del 2020 en format telemàtic, ateses les circumstàncies excepcionals causades per la pandèmia del SARS-CoV-2. El mateix 2 d’octubre del 2020, les delegacions d’Andorra i Hongria van concloure amb la rúbrica del text les negociacions del Conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal.

El 8 d’octubre del 2021, la ministra d’Afers Exteriors, Xxx. Xxxxx Xxxxx, aprofitant la visita del seu homòleg, Sr. Mr. Xxxxx Xxxxxxxxx, a Andorra, va signar el Conveni.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor per a Andorra del Conveni. Casa de la Vall, 11 de novembre del 2021

Xxxxx Xxxx Xxxxxxx Síndica General

CONSELL GENERAL

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Xxxx Xxxxx Xxxxx Xxxxxxx Xxxxxxxx Xxxxxx

Bisbe d’Urgell President de la República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Principat d’Andorra i Hongria, en endavant els “estats contractants”,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda sense generar oportunitats per a la no-imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers),

Han convingut el següent:

Article 1. Persones concernides

Aquest Xxxxxxx s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Xxxxxxx s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part de cadascun dels estats contrac- tants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren “impostos sobre la renda” els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

(a) pel que fa a Andorra:

(i) l’impost sobre les societats;

(ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;

(iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals; i

(iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. (a partir d’ara denominats “impost andorrà”).

(b) pel que fa a Hongria:

(i) l’impost sobre la renda de les persones físiques;

(ii) l’impost sobre les societats;

(a partir d’ara denominats “impost hongarès”).

4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:

CONSELL GENERAL

(a) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;

(b) el terme “Hongria” significa el territori d’Hongria tal com el defineixen les seves lleis d’acord amb el dret internacional;

(d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

(e) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;

(f) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;

(g) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen res- pectivament una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;

(h) el terme “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau explo- tada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un Estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau s’exploti únicament entre punts situats a l’altre Estat contractant;

(i) el terme “autoritat competent” significa:

(i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;

(ii) en el cas d’Hongria, el ministre responsable de la política fiscal o el seu representant autoritzat.

(j) el terme “nacional” en relació amb un Estat contractant significa:

(i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i

(ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership), associació o altra entitat constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant.

(k) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres acti- vitats de naturalesa independent.

2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contrac- tants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

(a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident única- ment de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

(b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’ha- bitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;

(c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera resident únicament de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;

CONSELL GENERAL

(d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular:

(a) una seu de direcció;

(b) una sucursal;

(d) una fàbrica;

(e) un taller;

(f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i

(g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.

3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.

4. Malgrat les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou:

(a) la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderi- es que pertanyen a l’empresa;

(b) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finali- tat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

(c) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finali- tat de ser transformats per una altra empresa;

(d) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderi- es o de reunir informació per a l’empresa;

(e) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qual- sevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;

(f) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb l’única finalitat de realitzar qualsevol combina- ció de les activitats esmentades en les lletres de la (a) a la (e), sempre que l’activitat conjunta de la ins- tal·lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter auxiliar o preparatori.

5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent, a qui s’aplica l’apartat 6- actua per compte d’una empresa i disposa, en un Estat contractant, de poders que exerceix de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmen- ten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal·lació fixa de negocis com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

CONSELL GENERAL

6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un Estat contractant pel sol fet d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre que aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

7. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 6.- Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explo- tacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus, vaixells i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7.- Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a aquest establiment permanent d’acord amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser gravables en aquest altre Estat.

2. Als efectes d’aquest article i de l’article 21, els beneficis que són atribuïbles en cada Estat contractant a l’establiment permanent esmentat a l’apartat 1 són els beneficis que podrien esperar-se obtenir, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa autònoma i independent dedicada a les mateixes activitats o similars de conformitat amb les mateixes condicions o similars, tenint en compte les funcions exercides, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa mitjançant l’esta- bliment permanent i mitjançant les altres parts de l’empresa.

3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un Estat contractant ajusta els beneficis que són atribuïbles a un establiment permanent d’una empresa d’un Estat contractant i les taxes relatives als beneficis de l’empresa que han estat subjectes a impost en l’altre Estat, l’altre Estat ha de fer, en la mesura necessària per eliminar la doble imposició sobre aquests beneficis, un ajust adequat si està d’acord amb l’ajust realitzat pel primer Estat esmentat; si l’altre Estat contractant no hi està d’acord, els estats contractants eliminaran de comú acord qualsevol doble imposició que en resulti.

4. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest Conveni, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri

1. Els beneficis procedents de l’explotació de naus o d’aeronaus en trànsit internacional, només són grava- bles a l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

2. Si la seu de direcció efectiva d’una empresa de transport marítim es troba a bord d’una nau, aquesta seu es considera ubicada a l’Estat contractant on es troba el port base d’aquesta nau o, en l’absència d’un port base, a l’Estat contractant del qual sigui resident la persona que explota la nau.

3. Les disposicions de l’apartat 1 també s’apliquen als beneficis procedents de la participació en un pool, en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

CONSELL GENERAL

Article 9. Empreses associades

1. Quan:

(a) una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o

(b) les mateixes persones participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant,

i quan, en l’un i l’altre cas, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses

independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.

2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat –i, per tant, grava– be- neficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ja ha estat gravada en aquest altre Estat, i aquest altre Estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, llavors l’altre Estat ha de fer un ajust adequat si està d’acord amb l’ajust realitzat pel primer Estat esmentat; si l’altre Estat contractant no hi està d’acord, els estats con- tractants eliminaran de comú acord qualsevol doble imposició que en resulti.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat con- tractant poden ser gravats en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends poden ser gravats també en aquest Estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir:

(a) el 0 per 100 de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat;

(b) el 10 per 100 de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos. Aquest apartat no s’aplica a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.

3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article designa els rendiments procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com els rendiments d’altres participacions socials sotmesos, per la legislació de l’Estat d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions o participacions.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contrac- tant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat, o que la participació generadora de divi- dends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin, en la seva totalitat o en part, beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant només són gravables en aquest altre Estat

CONSELL GENERAL

2. El terme “interessos” emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acom- panyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en parti- cular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquestes rendes de fons públics, bons o obligacions, però no inclou els ingressos als quals es refereix l’article

10. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efecti- vament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

4. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o dels que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat con- tractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12.Cànons

1. Els cànons procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per 100 de l’import brut dels cànons.

3. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per l’ús o pel dret d’ús de drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, qualsevol patent, marca comercial, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment se- crets o per informació relativa a experiències industrials, comercials o científiques.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resi- dent d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons proce- deixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o entre aquests i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat con- tractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defi- neixen a l’article 6 i situats a l’altre Estat contractant, poden ser gravats en aquest altre Estat.

CONSELL GENERAL

2. Els guanys diferents d’aquells als quals fa referència el paràgraf 3 d’aquest article, procedents de l’alie- nació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre Estat.

3. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat contractant de l’alienació d’accions o participacions anà- logues, com la participació en una societat de persones (partnership) o en un fideïcomís (trust), poden ser gravats en l’altre Estat contractant si, en qualsevol moment durant els 365 dies previs a l’alienació, el valor de les accions o participacions anàlogues esmentades procedeix en més d’un 50 per cent, directament o indirectament, de béns immobles situats en aquest altre Estat.

4. Els guanys procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, o proce- dents de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, són gravables exclusivament en l’Estat contractant on està situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

5. Els guanys derivats de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4 només són gravables en l’Estat contractant en què resideix l’alienador.

Article 14. Rendes del treball

1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest Estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat con- tractant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant només són gravables en primer Estat esmentat quan:

(a) el perceptor sojorni en l’altre Estat durant un període o períodes d’una durada que no excedeixi en conjunt de 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’any fiscal considerat, i

(b) les remuneracions les pagui un empresari o pel compte d’un empresari, que no és resident de l’al- tre Estat, i

3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes d’un treball assa- lariat efectuat a bord d’una nau o aeronau explotades en trànsit internacional poden ser gravades a l’Estat contractant en què estigui situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

Article 15. Remuneració de consellers

Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions anàlogues que un resident d’un Estat con- tractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat que és resident de l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.

Article 16. Artistes i esportistes

1. Malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre Estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui actor de tea- tre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. Malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, quan les rendes derivades de les activitats efectuades per un artista o un esportista personalment i en aquesta qualitat, s’atribueixin no a l’artista o l’esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades a l’Estat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o l’esportista.

3. Malgrat les disposicions dels paràgrafs 1 i 2 d’aquest article, les rendes abans esmentades atribuïdes a un artista o esportista resident d’un Estat contractant estaran exemptes d’impostos en l’altre Estat contractant en què s’exerceixi l’activitat de l’artista o esportista sempre que aquesta activitat estigui finançada en la seva totalitat o principalment amb fons públics del primer Estat esmentat, de les seves subdivisions polítiques o de les seves entitats locals. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’Estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

CONSELL GENERAL

Article 17. Pensions

1. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anà- logues que es paguen a un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball anterior només són gravables en aquest Estat.

2. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les pensions i altres pagaments percebuts segons la llei d’un sis- tema obligatori de seguretat social d’un Estat contractant només són gravables en aquest Estat.

Article 18. Funció pública

(a) Els sous, salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un Estat contractant o per una de les se- ves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest Estat.

(b) No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre Estat contractant quan els serveis es presten en aquest Estat i la persona física és un resident d’aquest Estat que:

(i) posseeix la nacionalitat d’aquest Estat; o

(ii) no va esdevenir resident d’aquest Estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, o a càrrec de fons constituïts per aquest Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o aquesta subdivisió o entitat, només són gravables en aquest Estat.

3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un Estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seves.

Article 19. Estudiants

Els imports que rep, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna al primer Estat esmentat amb l’única finalitat de la seva manutenció, estudis o formació pràctica, no són gravables en aquest Estat, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest Estat.

Article 20. Altres rendes

1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, provinguin d’on provinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest Estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns im- mobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efecti- vament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Eliminació de la doble imposició

1. A Hongria, la doble imposició s’elimina de la manera següent:

(a) Quan un resident d’Hongria obté rendes que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, són im- posables a Andorra, i efectivament hi són gravades, Hongria exemptarà d’imposició aquestes rendes, sense prejudici de les disposicions de les lletres (b) i (c) d’aquest article.

CONSELL GENERAL

(b) Quan un resident d’Hongria obté elements de renda que, de conformitat amb els articles 10 i 12, són imposables a Andorra, Hongria acordarà una deducció sobre l’impost sobre la renda d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a Andorra. Aquesta deducció, però, no pot excedir la fracció de l’im- post, calculat abans de la deducció, corresponent a aquests elements de renda obtinguts a Andorra.

(c) Xxxx, d’acord amb les disposicions del Conveni, les rendes obtingudes per un resident d’Hongria es- tiguin exemptes d’impostos a Hongria, Hongria podrà, no obstant això, prendre en consideració les ren- des exemptes per calcular l’import de l’impost sobre la resta de les rendes d’aquest resident.

(d) Les disposicions de les lletres (a) i (c) no s’apliquen a la renda obtinguda per un resident d’Hongria quan Andorra aplica les disposicions d’aquest Conveni per exemptar d’impost aquesta renda o aplica les disposicions de l’apartat 2 dels articles 10 o 12 a aquesta renda.

2. D’acord amb el que estableix la legislació d’Andorra relativa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta el principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent:

(a) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser gravades a Hongria, Andorra acordarà la deducció en l’impost d’aquest resident de l’import igual a l’impost abonat a Hongria.

Aquesta deducció no pot, però, excedir la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, cor- responent a aquestes rendes obtingudes a Hongria;

(b) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, es- tiguin exemptes d’impostos a Andorra, Andorra podrà prendre en consideració les rendes exemptes per calcular l’import de l’impost sobre la resta de les rendes d’aquest resident.

Article 22. No discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat en les mateixes circumstàncies, en par- ticular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els apàtrides residents d’un Estat contractant no estaran subjectes en cap dels estats contractants a cap impost o obligació relativa a aquest impost que no s’exigeixin o que siguin més onerosos que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest Estat que es trobin en les mateixes condicions, en particular pel que fa a la residència.

3. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposat en aquest altre Estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals, exempcions i des- gravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.

4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 4 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat esmentat.

5. Les empreses d’un Estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat esmentat.

6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 23. Procediment d’arranjament amistós

CONSELL GENERAL

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot sotme- tre, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de l’Estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 22, a la de l’Estat contractant d’on és nacional. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arran- jament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició

no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

Article 24. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polí- tiques o entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la perse- cució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un Estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats, quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats, i l’autoritat competent de l’Estat sol·licitat n’autoritzi l’ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un Estat contractant a:

(a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’al- tre Estat contractant;

(b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;

(c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professio- nal o un procés industrial o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre Estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restrin- gida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

CONSELL GENERAL

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institu- cions financeres, o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 25. Membres de missions diplomàtiques i consulars

Les disposicions d’aquest Conveni no afecten els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de mis- sions diplomàtiques o oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 26. Dret a acollir-se als beneficis del Conveni

1. No obstant la resta de disposicions d’aquest Conveni, un resident d’un Estat contractant no pot bene- ficiar-se en l’altre Estat contractant de cap reducció o exempció d’impostos prevista en aquest Conveni si és raonable concloure, tenint en compte tots els elements i les circumstàncies rellevants, que el principal objectiu és obtenir aquests beneficis, tret que sigui establert que acordar aquests beneficis en aquestes circumstàncies sigui conforme amb l’objecte i la finalitat de les disposicions rellevants d’aquest Conveni. Les autoritats competents dels estats contractants es consultaran abans de denegar a un resident d’un Estat contractant aquests beneficis a l’altre Estat contractant.

2. Quan, en virtut de l’apartat 1 anterior, es denegui un benefici d’aquest Conveni a una persona, l’autoritat competent de l’Estat contractant que, d’una altra manera, hauria concedit aquest benefici, considerarà no obstant que aquesta persona té dret a aquest benefici o a beneficis diferents respecte a un determinat element de renda si, a sol·licitud d’aquesta persona i després de tenir en compte els fets i circumstàncies rellevants, l’autoritat competent esmentada determina que aquests beneficis s’haurien atorgat al sol·licitant en absència de l’operació o l’arranjament als quals fa referència el paràgraf 1. L’autoritat competent de l’Estat contractant al qual s’ha presentat la sol·licitud consultarà amb l’autoritat competent de l’altre Estat abans de refusar una sol·licitud presentada per un resident de l’altre Estat en virtut d’aquest paràgraf.

Article 27. Entrada en vigor

1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per via diplomàtica, l’acompliment dels pro- cediments legals interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni.

2. El Conveni entrarà en vigor el trentè dia que segueix a la data de la darrera notificació a la qual fa refe- rència l’apartat 1 i les disposicions tindran efecte per als dos estats contractants:

(a) respecte dels impostos no retinguts a l’origen, a les rendes generades l’1 de gener o a partir d’aques- ta data de l’any natural que segueix a l’any natural en què el Conveni entri en vigor;

(b) respecte dels altres impostos sobre la renda, als impostos a càrrec de l’any impositiu que comenci l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any natural en què el Conveni entri en vigor.

Article 28. Denúncia

Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el conveni, per via diplomàtica, mitjançant notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil després del venciment d’un període de cinc anys a partir de la seva data d’entrada en vigor.

En aquest cas, el Conveni deixa de tenir efecte per als dos estats contractants:

(a) respecte dels impostos no retinguts a l’origen, a les rendes procedents o que comencin l’1 de gener de l’any natural que segueix a l’any natural de la notificació;

(b) respecte dels altres impostos sobre la renda, als impostos taxables l’any impositiu que comença l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any natural de notificació.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Conveni.

CONSELL GENERAL

Fet en dos exemplars a Andorra la Vella el 8 d’octubre del 2021, en català, hongarès i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès.

Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern d’Hongria

Protocol al Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, signat a Andorra la Vella el 8 d’octubre del 2021

A més del Conveni per eliminar la doble imposició i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, signat a Andorra la Vella el 8 d’octubre del 2021, el Principat d’Andorra i Hongria han con- vingut les disposicions següents, que formaran part integrant del Conveni:

1. Aquest Conveni no perjudicarà en cap cas les obligacions derivades de la pertinença d’Hongria a la Unió Europea.

2. En relació amb l’apartat 1 de l’article 4 (Residència):

Es consideren “residents d’un Estat” els fons d’inversió i els fons o plans de pensió d’un Estat contractant.

En aquest sentit:

(a) l’expressió “fons d’inversió” designa:

(i) en el cas d’Andorra, un fons d’inversió segons la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels orga- nismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, i qualsevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar, substituir o modificar aquesta Llei en el futur;

(ii) en el cas d’Hongria, un fons d’inversió segons l’Act XVI of 2014 on Collective Investment Schemes and Their Management;

(iii) qualsevol altre fons d’inversió, arranjament o entitat d’un Estat contractant que les autoritats compe- tents dels estats contractants determinin considerar com a fons d’inversió d’acord amb aquest apartat.

(b) el terme “fons o pla de pensió” designa:

(i) en el cas d’Andorra, un fons o pla de pensió establert d’acord amb la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, i qualsevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar, substituir o modificar aquesta Llei en el futur;

(ii) en el cas d’Hongria, qualsevol fons o pla de pensió en el sentit que tenen a:

(1) l’Act LXXXI of 1997 on Social Insurance Pensions;

(2) l’Act LXXXII of 1997 on Private Pensions and Private Pension Funds;

(3) l’Act XCVI of 1993 on Voluntary Mutual Insurance Funds;

(4) l’Act CXVII of 2007 on Occupational Pension and the Related Institutions;

(iii) qualsevol altre fons o pla de pensió d’un Estat contractant que l’autoritat competent d’aquest Estat contractant determini considerar com a fons o pla de pensió d’acord amb aquest apartat.

3. En relació amb l’article 12 (Cànons):

Si amb posterioritat a la data de signatura d’aquest Conveni per part del Principat d’Andorra el Principat d’Andorra signa algun conveni per evitar la doble imposició en el qual acorda exemptar els cànons proce- dents del Principat d’Andorra o gravar-los amb tipus impositius inferiors als previstos a l’apartat (2), aquesta exempció o tipus impositius inferiors seran aplicables automàticament en virtut d’aquest Conveni com si estigués especificat respectivament a l’apartat (2) amb efectes a partir de la darrera de les dates en què entrin en efecte les disposicions, bé d’aquell conveni o d’aquest Conveni.

4. En relació amb l’article 23 (Procediment d’arranjament amistós):

CONSELL GENERAL

En el cas que en establir un acord o conveni per evitar la doble imposició conclòs amb un altre país després de signar aquest Conveni Hongria accepti d’incloure una disposició relativa a l’arbitratge en aquell acord o conveni, les autoritats competents d’Andorra i Hongria iniciaran negociacions, al més aviat possible, amb l’objectiu de concloure un protocol d’esmena que insereixi una disposició relativa a l’arbitratge en aquest Conveni.

5. En relació amb l’article 24 (Intercanvi d’informació):

Sens perjudici de l’entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d’informació poder ser efectuades:

(a) respecte dels afers fiscals que impliquin una conducta intencionada susceptible de persecució d’acord amb la legislació penal de la part requeridora, en relació amb els períodes impositius que comencin el pri- mer dia del mes de gener del 2013 o a partir d’aquesta data o, si no es tracta de cap període impositiu, en relació amb tots els impostos meritats el primer dia del mes de gener del 2013 o a partir d’aquesta data.

(b) respecte d’altres casos, en relació amb els períodes impositius que comencin el primer dia del mes de gener del 2017 o a partir d’aquesta data o, si no es tracta de cap període impositiu, en relació amb tots els impostos meritats el primer dia del mes de gener del 2017 o a partir d’aquesta data.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Protocol.

Fet en dos exemplars, a Andorra la Vella el 8 d’octubre del 2021, en català, hongarès i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès.

CONSELL GENERAL

Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern d’Hongria

Document Metadata

Table of Contents

Convenis internacionals

Document Metadata