Convenis internacionals

Convenis internacionals

Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Lituània per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de juliol del 2024 ha aprovat la ratificació al següent:

Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Lituània per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra ha dut a terme la reforma del seu model econòmic i fiscal per afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Al maig del 2011, Andorra es va centrar en la construcció d’un marc fiscal complet i homologable internacionalment, i va aprovar les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats, que van entrar en vigor en l’exercici fiscal corresponent al 2012.

Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, durant el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA, i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014, i que s’aplica efectivament des de l’1 de gener del 2015.

Amb efectes des de l’1 de gener del 2015, queda derogada la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, així com les disposicions relatives a aquest impost contingudes en el Decret del 13 de juny del 2012 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació en el marc de l’OCDE, el 5 de novembre del 2013 el Principat d’Andorra va signar el Conveni de l’OCDE i del Consell d’Europa relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, adoptat a Estrasburg el 25 de gener de 1998 i modificat pel Protocol d’esmena adoptat a París el 27 de maig del 2010, que va entrar en vigor l’1 de desembre del 2016.

Cal destacar també que, al juny del 2014, el Principat d’Andorra va esdevenir el 48è estat a adherir-se a la Declaració sobre l’intercanvi automàtic d’informació de l’OCDE.

Igualment, el 3 de desembre del 2015, Andorra va signar l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’infor- mació en matèria tributària entre autoritats competents, conegut com a “Multilateral Competent Autorithy Agreement” (MCAA), que instaura el principi de norma comuna de la Declaració de l’OCDE.

CONSELL GENERAL

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació amb la Unió Europea, el 12 de febrer del 2016 es va signar a Brussel·les el Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2017.

El 25 de novembre del 2016 es va adoptar a París el Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis (en enda- vant, “MLI”). Aquest Conveni multilateral respon a la necessitat de crear un mecanisme eficaç que permeti als països signataris adoptar les mesures plantejades pel Projecte BEPS que afecten els convenis fiscals en el conjunt de la xarxa de convenis fiscals, sense haver de tornar a negociar-los de manera bilateral. Així, el

Conveni multilateral modifica de forma automàtica i simultània els convenis fiscals que es designin com a coberts pel Conveni multilateral per als estats. El 7 de juny del 2017, Andorra va signar l’MLI; el 8 de juliol del 2021, el Consell General d’Andorra el va ratificar, i el 29 de setembre del 2021, Andorra va dipositar el seu instrument de ratificació prop de l’OCDE, amb la qual cosa l’instrument va entrar en vigor per a Andorra l’1 de gener del 2022.

Aquest nou marc legal ha de facilitar la negociació d’acords bilaterals per evitar la doble imposició (en enda- vant, “CDI”), essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.

En aquest sentit, el Govern ha signat disset CDI amb els principals estats veïns, així com amb altres estats de l’esfera europea.

La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de posar Andorra en situació de competir, atès que permetrà a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la re- tenció en origen sobre les rendes obtingudes en aquests països, i dona seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.

En la negociació dels CDI, Andorra utilitza el model de Conveni fiscal de l’OCDE, que distribueix les compe- tències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.

El Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Lituània es va negociar a Vílnius, en una única ronda de negociacions que va tenir lloc del 17 al 19 d’octubre del 2023. El mateix 19 d’octubre, les delegacions d’Andorra i de Lituània van concloure les negociacions amb la rúbrica del Conveni.

El 17 d’abril del 2024, la ministra d’Afers Exteriors, Xxx. Xxxx Xxx Xxxx, aprofitant la visita oficial del cap de Govern, Xx. Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx, a la República de Lituània, va signar el Conveni amb el seu homòleg, Sr. Xxxxxxxxxx Xxxxxxxxxxx.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Lituània per eliminar la doble impo- sició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor per a Andorra del Conveni. Casa de la Vall, 15 de juliol del 2024

Xxxxxx Xxxxxxxx Xxxx Síndic General

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Xxxx Xxxxx Xxxxx Xxxxxxx Xxxxxxxx Xxxxxx

CONSELL GENERAL

Bisbe d’Urgell President de la República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Acord entre el Principat d’Andorra i la República de Lituania per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i la República de Lituània,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,

Amb la voluntat de concloure un acord per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Acord per als beneficis indirectes de residents d’estats tercers),

Han convingut el següent:

Article 1. Persones concernides

1. Aquest Acord s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. A l’efecte d’aquest Acord, les rendes obtingudes per o a través d’una entitat o acord que es consideri, totalment o parcialment, com fiscalment transparent de conformitat amb la legislació fiscal de qualsevol dels estats contractants es consideraran com a rendes d’un resident d’un estat contractant, però només en la mesura en què les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest estat, com a rendes d’un resident d’aquest estat.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Xxxxx s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica l’Acord són, en particular:

a) a Andorra:

(i) l’impost sobre societats;

(ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;

(iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;

(iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; (d’ara endavant denominats “impostos andorrans”);

b) a Lituània:

(i) l’impost sobre beneficis;

(ii) l’impost sobre la renda;

(iii) l’impost sobre béns immobles;

CONSELL GENERAL

(d’ara endavant denominats “impostos lituans”).

4. L’Acord també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Acord i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Acord, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:

a) el terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;

b) el terme Lituània significa la República de Lituània i, emprat en sentit geogràfic, significa el territori sota la seva sobirania i altres àrees sobre les quals la República de Lituània exerceix drets de sobirania o hi té jurisdicció de conformitat amb la legislació internacional;

c) els termes estat contractant i l’altre estat contractant designen Lituània o Andorra, segons el context;

d) el terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

e) el terme societat designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una per- sona jurídica a efectes impositius;

f) els termes empresa d’un estat contractant i empresa de l’altre estat contractant designen, respectivament, una empresa explotada per un resident en un estat contractant i una empresa explotada per un resi- dent en l’altre estat contractant;

g) el terme tràfic internacional designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau, excep- te quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat;

h) el terme autoritat competent significa:

(i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;

(ii) en el cas de Lituània, el ministre de Finances o el seu representant autoritzat;

i) el terme nacional, en relació amb un estat contractant, significa:

(i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’un estat contractant;

(ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació, constituïda de conformitat amb la legislació en vigor en un estat contractant;

j) el terme fons de pensions reconegut d’un estat significa una entitat o acord establert en aquest estat que rep un tractament com una persona a part en virtut de la legislació fiscal d’aquest estat, i

(i) que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar beneficis de jubilació i complementaris o beneficis addicionals a persones físiques i que està regulat com a tal per aquest estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o

(ii) que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament a fi d’invertir fons per al be- nefici de les entitats o acords esmentats en el subapartat (i).

2. Per a l’aplicació de l’Acord en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte de l’Acord, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest estat.

CONSELL GENERAL

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Acord, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de constitució, seu de direcció o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com a fons de pensions reconeguts d’aquest estat. Aquest terme no inclou, però, les persones que estan subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes originades en aquest estat o patrimoni situat en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats con- tractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) aquesta persona es considera resident únicament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) si no es pot determinar l’estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’ha- bitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’estat on sojorna de manera habitual;

c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’estat del qual posseeix la nacionalitat;

d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants ho han de de- terminar de mutu acord. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció fiscals previstos en aquest Acord excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Acord, l’expressió establiment permanent designa un lloc fix d’activitat econòmica a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:

a) una seu de direcció;

b) una sucursal;

c) una oficina;

d) una fàbrica;

e) un taller;

f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i

g) una granja, plantació, explotació agropecuària o un altre lloc on es desenvolupen activitats agrícoles, forestals o altres similars.

3. L’expressió establiment permanent també inclou:

a) una obra de construcció, una construcció, un muntatge o un projecte d’instal·lació, però només ho se- ran si la seva durada supera els dotze mesos;

CONSELL GENERAL

b) la prestació de serveis, inclosos els serveis de consultoria, per una empresa d’un estat contractant a través d’empleats o altre personal contractat per l’empresa amb aquesta finalitat, però només si les ac- tivitats d’aquesta naturalesa continuen (per al mateix projecte o per a un projecte relacionat) al territori de l’altre estat contractant durant un període o períodes que superin, en conjunt, 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal en qüestió.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent

no inclou:

a) la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzematge, exposició o lliurament de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;

b) el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

c) el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa;

d) el manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderi- es o de reunir informació per a l’empresa;

e) el manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualse- vol altra activitat de caràcter preparatori o auxiliar;

f) el manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en els subapartats a a e, sempre que l’activitat general del lloc fix d’activitat econòmica que resulti d’aquesta combinació sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

5. L’apartat 4 no s’aplicarà a un lloc fix d’activitat econòmica que sigui utilitzat o mantingut per una empresa si la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella duu a terme activitats econòmiques en el mateix lloc o en un altre lloc del mateix estat contractant i:

a) aquest lloc o aquest altre lloc constitueix un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa es- tretament relacionada amb d’acord amb les disposicions d’aquest article, o

b) l’activitat global resultant de la combinació de les activitats desenvolupades per les dos empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o l’empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, no té un caràcter preparatori o auxiliar,

sempre que les activitats econòmiques desenvolupades per les dos empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o l’empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, constitueixin funcions complementàries que formen part d’una operació empresarial cohesionada.

6. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, però subjecte a les disposicions de l’apartat 7, si una persona actua en un estat contractant en representació d’una empresa i, en fer-ho, habitualment subscriu contractes, o exerceix habitualment el paper principal que condueix a la subscripció de contractes que normalment es concerten sense modificacions materials per part de l’empresa, i aquests contractes són

a) en nom de l’empresa; o

b) per a la transferència de la possessió, o per a la concessió del dret d’ús, d’una propietat d’aquesta em- presa o de la qual l’empresa tingui el dret d’ús; o

c) per a la prestació de serveis per part d’aquesta empresa,

es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix d’activitat econòmica (que no sigui un lloc fix d’activitat econòmica al qual s’aplicaria l’apartat 5), no permetrien que es considerés aquest lloc fix d’activitat econòmica com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

CONSELL GENERAL

7. L’apartat 6 no s’aplicarà quan la persona que actua en un estat contractant en representació d’una em- presa de l’altre estat contractant desenvolupi activitats econòmiques en l’estat mencionat en primer lloc com a agent independent i actuï per a l’empresa en el curs ordinari d’aquestes activitats econòmiques. No obstant això, quan una persona actuï exclusivament o gairebé exclusivament en representació d’una o més empreses amb les quals estigui estretament relacionada, aquesta persona no serà considerada com a agent independent en el sentit d’aquest apartat pel que fa a qualsevol d’aquestes activitats econòmiques.

8. A l’efecte d’aquest article, una persona o empresa està estretament relacionada amb una empresa si, sobre la base de tots els fets i les circumstàncies pertinents, una té el control de l’altra o ambdós estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En qualsevol cas, es considerarà que una persona o empresa està estretament relacionada amb una empresa si una posseeix, directament o indirectament,

més del 50% de la participació real en l’altra (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la companyia o de la participació en el capital social de la companyia) o si una altra persona o empresa posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la companyia o de la participació en el capital social de la companyia) en la persona i l’empresa o en les dos empreses.

9. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant o estigui controlada per una societat resident de l’altre estat contractant o que exerceixi ac- tivitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explo- tacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns en qüestió. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, qualsevol opció o dret similar per adquirir béns immobles, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables en compensació per l’ex- plotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.

4. Quan la propietat d’accions o d’altres drets corporatius en una societat dona dret al propietari d’aquestes accions o drets corporatius al gaudi de béns immobles en poder de la societat, les rendes de l’ús directe, del lloguer o de l’ús en qualsevol altra forma d’aquest dret al gaudi poden ser gravades a l’estat contractant on estiguin situats els béns immobles.

5. Les disposicions dels apartats 1, 3 i 4 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa i a les rendes procedents dels béns immobles utilitzats per al desenvolupament de serveis professionals independents.

Article 7. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusiva en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables en aquest altre estat, però només la part que sigui atribuïble a aquest establiment permanent.

CONSELL GENERAL

2. Amb subjecció a les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un estat contractant exerceixi la seva activitat a l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, en cada estat contractant s’han d’atribuir a aquest establiment permanent els beneficis que s’espera que faci si es tractés d’una empresa diferent i separada que es dedica a les mateixes activitats o a activitats similars en les mateixes condicions o en condicions similars i que tracta de manera totalment independent amb l’empresa de la qual és un establiment permanent.

3. A l’hora de determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admetran com a deduccions les des- peses en què s’hagi incorregut als efectes de l’establiment permanent, incloses les despeses d’execució i d’administració general incorregudes, tant a l’estat on estigui situat l’establiment permanent com en un altre lloc. Les despeses que un estat contractant ha de permetre com a deduccions inclouran només les despeses que siguin deduïbles segons la legislació interna d’aquest estat.

4. No s’atribueixen beneficis a un establiment permanent per la mera compra per part d’aquest establiment permanent de béns o mercaderies per a l’empresa.

5. Als efectes dels apartats anteriors, els beneficis que s’atribueixen a l’establiment permanent s’han de determinar anualment pel mateix mètode, llevat que hi hagi suficients motius fonamentats per a fer-ho altrament.

6. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest Acord, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri internacional

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant obtinguts de l’explotació de naus o aeronaus utilitzats en el tràfic internacional només seran imposables en aquest estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 també s’apliquen als beneficis procedents de la participació en un consorci (pool), en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

Article 9. Empreses associades

1. Quan

a) una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o

b) les mateixes persones participin directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant,

i quan, en un cas o en l’altre, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o finance- res, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, aleshores els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que, de fet, no s’han pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es podran incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.

2. Quan un estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest estat –i per tant, grava– be- neficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja ha estat gravada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat procedeix a l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest Acord i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran quan sigui necessari.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat con- tractant poden ser gravats en aquest altre estat.

CONSELL GENERAL

2. No obstant això, aquests dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant poden ser gravats també en aquest estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels divi- dends és resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del 10 per cent de l’import brut dels dividends.

3. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 2, els dividends pagats per una societat resi- dent d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals sigui una persona, que no sigui persona física, i sigui resident de l’altre estat contractant només seran imposables en aquest altre estat.

4. Les disposicions dels apartats 2 i 3 no s’apliquen a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.

5. El terme dividends utilitzat en aquest article designa els rendiments procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets, excepte els crèdits, i la participació en els guanys, així com les rendes d’altres drets corporatius, sotmesos per la legislació de l’estat d’on és resident la societat distribuïdora al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions o participacions.

6. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceixi en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, o presti en aquest altre estat serveis professionals independents des d’una base fixa que hi estigui situada, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends a aquest establiment permanent o a aquesta base fixa. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7 o les de l’article 14, segons escaigui.

7. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat con- tractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat, o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent o a una base fixa situats en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin, totalment o en part, beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poder ser gravables en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 10 per cent de l’import brut dels interessos.

3. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2, els interessos procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals sigui una persona, que no sigui una persona física, que sigui resident de l’altre estat contractant només es poden gravar a l’altre estat.

4. El terme interessos emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i, en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquestes rendes de fons públics, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceixi a l’altre estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mit- jançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, o exerceixi en aquest altre estat serveis professionals independents des d’una base fixa que hi estigui situada, i quan el crèdit generador dels inte- ressos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent o base fixa. En aquest cas, s’aplicaran les disposicions de l’article 7 o de l’article 14, segons escaigui.

CONSELL GENERAL

6. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent o una base fixa pels quals ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporten la càrrega d’aquests interessos, aleshores aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on està situat l’establiment permanent o la base fixa.

7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la

part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Acord.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poder ser gravables en aquest altre estat.

2. No obstant això, els cànons procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels cànons.

3. El terme cànons emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per l’ús o pel dret a l’ús de qualsevol dret d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques i les pel·lícules o cintes i altres mitjans de reproducció d’imatges o de so per a la difusió de ràdio o televisió, qualsevol patent, marca registrada, disseny o model, pla, fórmula o procés secrets, o relatiu a informació relacionada amb l’experiència industrial, comercial o científica.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econò- mica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, o exerceixi en aquest altre estat serveis professionals independents des d’una base fixa que hi estigui situada, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent o base fixa. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7 o de l’article 14, segons escaigui.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, si el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent o una base fixa a través dels quals s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporten la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent o la base fixa.

6. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Acord.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defi- neixen a l’article 6 i situats a l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

CONSELL GENERAL

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment per- manent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant o de béns mobles que pertanyen a una base fixa disponible per a un resident d’un estat contractant en l’altre estat contractant amb l’objectiu de prestar serveis professionals independents, inclosos els guanys procedents de l’aliena- ció d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa) o d’aquesta base fixa, poden ser gravats en aquest altre estat.

3. Els guanys que una empresa d’un estat contractant que explota naus o aeronaus utilitzades en el tràfic internacional obté de l’alienació d’aquestes naus o aeronaus o de béns mobles relacionats amb l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només seran imposables en aquest estat.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un estat contractant de l’alienació d’accions o interessos com- parables, com ara interessos en una societat de persones (partnership) o en un fideïcomís (trust), podran ser imposables en aquest altre estat si, en qualsevol moment al llarg dels 365 dies anteriors a l’alienació, aquestes accions o aquests interessos comparables obtenen més del 50% del seu valor, directament o indirectament, d’un bé immoble, tal com queda definit en l’article 6, situat en aquest altre estat.

5. Els guanys obtinguts de l’alienació de qualsevol propietat, diferent de les citades en els apartats 1, 2, 3 i 4, només seran imposables en l’estat contractant on l’alienador en sigui resident.

Article 14. Serveis professionals independents

1. Les rendes obtingudes per una persona física resident d’un estat contractant pel que fa a serveis pro- fessionals o altres activitats de caràcter independent només es poden gravar en aquest estat, llevat que tingui una base fixa regularment a la seva disposició a l’altre estat contractant a l’efecte de realitzar les seves activitats. Si disposa d’aquesta base fixa, les rendes poden ser gravades a l’altre estat, però només en la part que sigui imputable a aquesta base fixa. A aquest efecte, quan una persona física que sigui resident d’un estat contractant romangui a l’altre estat contractant durant un període o períodes superiors a 183 dies en conjunt en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal en qüestió, es considera que disposa d’una base fixa regularment a la seva disposició en aquest altre estat i els ingressos que es derivin de les seves activitats esmentades anteriorment que es desenvolupin en aquest altre estat seran atribuïbles a aquesta base fixa.

2. El terme serveis professionals inclou especialment les activitats científiques, literàries, artístiques, educatives o docents independents, així com les activitats independents de metges, advocats, enginyers, arquitectes, dentistes i comptables.

Article 15. Rendes del treball

1. Amb subjecció al que disposen els articles 16, 18 i 19, els sous, els salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contrac- tant en concepte d’un treball exercit en l’altre estat contractant només són gravables en el primer estat esmentat quan:

a) el perceptor exerceix el treball en l’altre estat durant un període o períodes que no excedeixen 183 dies en total durant tot el període de dotze mesos que comença o s’acaba durant l’any fiscal considerat; i

b) les remuneracions les pagui un empresari o algú per compte d’un empresari que no és resident de l’altre estat; i

c) les remuneracions no les suporti un establiment permanent o una base fixa que l’empresari tingui en l’altre estat.

3. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, les remuneracions percebudes per un resident d’un estat contractant en relació amb una ocupació, com a membre de la tripulació regular d’una nau o una aeronau, que s’exerceix a bord d’una nau o aeronau que operi en tràfic internacional, i que no sigui a bord d’una nau o aeronau que operi exclusivament en l’altre estat contractant, només són gravables en el primer estat esmentat.

Article 16. Honoraris dels directors

CONSELL GENERAL

Les remuneracions en qualitat de director i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat con- tractant obtingui com a membre d’un consell d’administració o un altre òrgan similar d’una societat que és resident de l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

Article 17. Artistes i esportistes

1. No obstant les disposicions dels articles 14 i 15, les rendes que un resident d’un estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant les disposicions dels articles 7, 14 i 15, quan les rendes derivades de les activitats efectuades per un artista o un esportista personalment i en aquesta qualitat s’atribueixin no a l’artista o l’esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades a l’estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats efectuades en un estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest estat és finançada totalment o principalment amb fons públics de l’altre estat contractant o de les subdivisions polítiques o entitats locals d’aquest estat. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 18. Pensions

1. Amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 19, les pensions i altres remuneracions anàlo- gues que es paguen a un resident d’un estat contractant per un treball anterior només són gravables en aquest estat.

2. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 1, i amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 19, les pensions pagades i altres pagaments efectuats, ja sigui periòdicament o en un paga- ment global únic, d’acord amb la legislació de la seguretat social d’un estat contractant, només podran ser imposables en aquest estat.

Article 19. Funció pública

1. a) Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis pres- tats a aquest estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat.

b) No obstant això, aquests sous, xxxxxxx i altres remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre estat contractant quan els serveis es presten en aquest estat i la persona física és un resident d’aquest estat que:

(i) posseeix la nacionalitat d’aquest estat; o

(ii) no va passar a ser resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis.

2. a) No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, o a càrrec de fons constituïts per aquest estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o aquesta subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat.

b) No obstant això, aquestes pensions i altres remuneracions anàlogues només són gravables a l’altre es- tat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest estat.

3. Les disposicions dels articles 15, 16, 17 i 18 s’apliquen als sous, salaris i altres remuneracions anàlogues pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contrac- tant o per una subdivisió política o entitat local seves.

Article 20. Estudiants

CONSELL GENERAL

Els imports que rep, per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o aprenent o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que sojorna al primer estat esmentat amb l’única finalitat dels seus estudis o de la seva formació pràctica, no són gravables en aquest estat, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

Article 21. Activitats offshore

1. Les disposicions d’aquest article s’aplicaran sense perjudici del que disposen els articles del 4 al 20 d’aquest Acord.

2. Als efectes d’aquest article, el terme activitats offshore significa les activitats realitzades fora en un estat contractant en relació amb l’exploració o l’explotació del fons marí i del subsol i dels seus recursos naturals situats en aquest estat.

3. Una empresa d’un estat contractant que exerceixi activitats offshore a l’altre estat contractant es consi- derarà que, amb subjecció a l’apartat 4, exerceix negocis en aquest altre estat mitjançant un establiment permanent que hi està situat.

4. Les disposicions de l’apartat 3 no s’aplicaran quan les activitats offshore es desenvolupin a l’altre estat contractant durant un període o períodes que no superin, en total, 30 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal en qüestió. A l’efecte de determinar si s’ha superat aquest llindar de 30 dies, quan una empresa d’un estat contractant exerceix activitats offshore a l’altre estat con- tractant i pràcticament les mateixes activitats offshore es duen a terme en aquest altre estat durant diferents períodes de temps per part d’una o més empreses estretament relacionades amb l’empresa esmentada en primer lloc en el sentit de l’apartat 8 de l’article 5, aquests diferents períodes de temps s’han d’afegir al període de temps durant el qual l’empresa esmentada en primer lloc ha desenvolupat les activitats offshore.

5. Els sous, els salaris i altres remuneracions similars obtingudes per un resident d’un estat contractant pel que fa a un treball relacionat amb activitats offshore a l’altre estat contractant poden, en la mesura que les funcions s’efectuïn a l’exterior en aquest altre estat, ser gravades en aquell altre estat. No obstant això, aquestes remuneracions només es poden imposar en el primer estat esmentat si l’ocupació s’executa per a un empresari que no és resident de l’altre estat i durant un període o períodes que no superin, en con- junt, els 30 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o finalitzi en l’exercici fiscal en qüestió.

6. Els guanys obtinguts per un resident d’un estat contractant de l’alienació de:

a) drets d’exploració o explotació; o

b) béns situats a l’altre estat contractant que s’utilitzin en relació amb les activitats offshore realitzades en aquest altre estat; o

c) les accions que derivin el seu valor o la major part del seu valor directament o indirectament d’aquests drets o béns o d’aquests drets i aquests béns considerats conjuntament;

poden tributar en aquest altre estat.

En aquest paràgraf, l’expressió drets d’exploració o explotació significa els drets sobre els actius produïts per activitats offshore realitzades a l’altre estat contractant, o els interessos en aquests actius o en benefici d’aquests actius.

Article 22. Altres ingressos

1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, provinguin d’on provinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Acord només són gravables en aquest estat.

CONSELL GENERAL

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establi- ment permanent situat en aquest altre estat, o quan presta en aquest altre estat uns serveis professionals independents des d’una base fixa que hi està situada, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent o base fixa. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7 o de l’article 14, segons correspongui.

Article 23. Patrimoni

1. El patrimoni corresponent als béns immobles considerats a l’article 6, que són propietat d’un resident d’un estat contractant i se situen a l’altre estat contractant, pot ser gravat en aquest altre estat.

2. El patrimoni corresponent a béns mobles que constitueixen l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant o corresponent a béns mobles que pertanyen

a una base fixa disponible a un resident d’un estat contractant en l’altre estat contractant amb la finalitat de prestar-hi serveis professionals independents, pot ser gravat en aquest altre estat.

3. El capital d’una empresa d’un estat contractant que explota naus i aeronaus en el tràfic internacional representat per aquestes naus i aeronaus, i per béns mobles relacionats amb l’explotació d’aquestes naus i aeronaus, només és imposable en aquest estat.

4. Els altres elements del patrimoni d’un resident d’un estat contractant només són imposables en aquest estat.

Article 24. Eliminació de la doble imposició

1. De conformitat amb la legislació d’Andorra pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no afectarà el principi general establert, la doble imposició s’eliminarà de la manera següent:

a) quan un resident d’Andorra obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Acord, puguin ser imposables a Lituània, Andorra permetrà com a deducció de l’impost d’aquest resident un import igual a l’impost pagat a Lituània.

Aquesta deducció no pot, però, excedir la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, cor- responent a les rendes obtingudes a Lituània o al patrimoni posseït a Lituània;

b) quan un resident d’Andorra obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Acord, estiguin exempts d’imposició a Andorra, per calcular l’import de l’impost sobre la resta de rendes o el patrimoni del resident, Andorra podrà tenir en compte les rendes o el patrimoni que han estat exempts.

2. De conformitat amb la legislació de Lituània pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no afectarà el principi general establert, la doble imposició s’eliminarà de la manera següent:

Quan un resident de Lituània obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Acord, puguin ser imposables a Andorra, llevat que la seva legislació nacional disposi un tracte més favo- rable, Lituània permetrà:

a) com a deducció de l’impost sobre la renda d’aquest resident, un import igual a l’impost sobre la ren- da pagat a Andorra,

b) com a deducció de l’impost sobre el patrimoni d’aquest resident, un import igual a l’impost sobre el patrimoni pagat a Andorra.

Aquesta deducció no pot, però, en qualsevol cas, excedir la part de l’impost sobre la renda o de l’impost sobre el patrimoni a Lituània, calculat abans de la deducció, corresponent, segons escaigui, a les rendes o al patrimoni que poden ser gravats a Andorra.

Quan un resident de Lituània obtingui rendes o posseeixi patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Acord, siguin imposables només a Andorra, Lituània exonerarà aquestes rendes o aquest patri- moni de ser gravats, però, a l’hora de calcular l’import de l’impost sobre la resta de rendes o el patrimoni del resident, podrà tanmateix tenir en compte les rendes o el patrimoni que han estat exempts.

Article 25. No-discriminació

CONSELL GENERAL

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en par- ticular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot ser gravat en aquest altre estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obli- gar un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les bonificacions personals, exempcions i desgravacions fiscals en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.

3. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant han de ser deduïbles, per determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat con- tractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contret per un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

4. Les empreses d’un estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, totalment o en part, no han d’estar sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer estat esmentat.

5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 26. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants li comporten o li poden comportar una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Acord, pot presentar, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la pri- mera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Acord.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arran- jament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Acord. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Acord. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Acord.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, fins i tot mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

5. Quan,

a) de conformitat amb l’apartat 1, una persona hagi presentat un cas a l’autoritat competent d’un es- tat contractant sobre la base que les accions d’un o d’ambdós estats contractants han donat lloc, per a aquesta persona, a una imposició no conforme amb les disposicions d’aquest Acord, i

CONSELL GENERAL

b) les autoritats competents no puguin arribar a un acord per resoldre aquest cas en virtut de l’apartat 2 en un període de dos anys des de la data en què tota la informació requerida per les autoritats compe- tents per tal de resoldre el cas hagi estat proporcionada a ambdós autoritats competents,

qualsevol qüestió no resolta que sorgeixi del cas serà sotmesa a arbitratge si la persona així ho sol·licita per escrit. Tanmateix, aquestes qüestions no resoltes no seran sotmeses a arbitratges si una decisió en relació amb les citades qüestions ja ha estat dictada per un tribunal administratiu de qualsevol dels dos estats contractants. Llevat que una persona directament afectada pel cas no accepti l’acord mutu que implementa la decisió arbitral, aquesta decisió serà vinculant en ambdós estats contractants i serà implementada amb independència de qualsevol límit temporal en les legislacions nacionals dels citats estats. Les autoritats competents dels estats contractants establiran, per mutu acord, la forma d’aplicació d’aquest apartat.

Article 27. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Acord o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polí- tiques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària a l’Acord. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, la seva aplicació efectiva o la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta in- formació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’estat sol·licitat n’autoritzi l’ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un estat contractant a:

a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’al- tre estat contractant;

b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o en la de l’altre estat contractant;

c) proporcionar informació que revela un secret de caràcter empresarial, industrial, comercial o profes- sional o un procés industrial o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està res- tringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 no s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contrac- tant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institucions financeres, representants designats o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 28. Membres de missions diplomàtiques i oficines consulars

Les disposicions del present Acord no afectaran els privilegis fiscals de què gaudeixin els membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

CONSELL GENERAL

Article 29. Dret a acollir-se als beneficis de l’acord

1. No obstant les altres disposicions d’aquest Acord, no es concedirà una prestació d’acord amb aquest Acord pel que fa a una partida o element d’ingrés o capital si és raonable concloure, atesos tots els fets i les circumstàncies pertinents, que l’obtenció d’aquesta prestació fou una de les finalitats principals de qualsevol acord o transacció que hagi donat lloc, directament o indirectament, a aquesta prestació, llevat que s’estableixi que la concessió de la dita prestació en aquestes circumstàncies estaria en consonància amb l’objecte i la finalitat de les disposicions pertinents d’aquest Acord. Abans que a un resident d’un estat contractant se li deneguin aquestes prestacions a l’altre estat contractant per les raons anteriorment es- mentades, les autoritats competents dels estats contractants es poden consultar entre elles.

2. Quan, d’acord amb aquest Acord, es denegui una prestació a una persona en virtut de l’apartat 1, l’auto- ritat competent de l’estat contractant que, en cas contrari, hauria concedit l’esmentada prestació tractarà, no obstant això, aquesta persona com si tingués dret a aquesta prestació, o a altres prestacions en relació amb una partida o element específic d’ingrés o capital, si la mencionada autoritat competent, a petició d’aquesta persona i un cop considerats els fets i les circumstàncies rellevants, determina que els citats be- neficis haurien estat concedits a aquesta persona a manca de transacció o d’acord. L’autoritat competent de l’estat contractant a la qual s’hagi presentat la sol·licitud consultarà amb l’autoritat competent de l’altre estat abans de rebutjar la sol·licitud presentada en virtut d’aquest paràgraf per un resident d’aquest altre estat.

Article 30. Entrada en vigor

1. Cadascun dels estats contractants notificarà a l’altre per escrit, mitjançant la via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Acord.

2. L’Acord entrarà en vigor a la data de la darrera de les notificacions a què es refereix l’apartat 1 i les seves disposicions tindran efecte als dos estats contractants:

a) respecte dels impostos retinguts en origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor l’Acord;

b) respecte dels altres impostos sobre la renda i els impostos sobre el patrimoni, per als impostos exi- gibles en qualsevol exercici fiscal que s’iniciï a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor l’Acord.

Article 31. Denúncia

Aquest Acord es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar l’Acord, per la via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia per escrit amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil. En aquest cas, l’Acord deixarà de tenir efecte per a ambdós estats contractants:

a) respecte dels impostos retinguts en origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què hagi estat lliurada la notificació;

b) respecte dels impostos sobre la renda i els impostos sobre el patrimoni, per als impostos exigibles en qualsevol exercici fiscal que s’iniciï el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural se- güent a l’any en què hagi estat lliurada la notificació.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Acord.

Fet en dos exemplars originals, a Vilnius, el dia 17 d’abril del 2024, en català, lituà i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text en anglès.

Pel Principat d’Andorra Xxxx Xxx

Ministra d’Afers Exteriors

CONSELL GENERAL

Per la República de Lituània Xxxxxxxxxx Xxxxxxxxxxx Ministre d’Afers Exteriors

Protocol

A la signatura de l’Acord celebrat entre el Principat d’Andorra i la República de Lituània i per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals (d’ara endavant denominat “l’Acord”), els sotasignats han acordat que les disposicions següents formaran part integrant de l’Acord.

1. En referència a la lletra j de l’apartat 1 de l’article 3 (Definicions generals):

S’entén que el terme fons de pensions reconegut inclou el següent:

a) a Andorra, un fons o pla de pensions regulat per la Llei del pla de pensions de la funció pública i qual- sevol altra llei o reglament que pugui desenvolupar o modificar aquesta llei en el futur;

b) a Lituània, qualsevol fons de pensions cobert per la Llei d’acumulació voluntària complementària de pensions i la Llei d’acumulació de pensions;

c) qualsevol altre fons o pla de pensions d’un estat contractant que les autoritats competents dels estats contractants acordin considerar com a fons o pla de pensions als efectes d’aquest apartat.

2. En referència a l’apartat 2 de l’article 6 (Rendes immobiliàries):

S’entén que el terme opcions inclou els acords que atorguen un dret, sense imposar cap obligació, a comprar o vendre béns immobles per un preu determinat en un període de temps determinat.

3. En referència a l’apartat 3 de l’article 6 (Rendes immobiliàries) i l’apartat 1 de l’article 13 (Guanys de capital):

S’entén que totes les rendes i els guanys procedents de l’alienació de béns immobles a què es refereix l’article 6 i situats en un estat contractant poden ser gravats en aquest estat de conformitat amb les dis- posicions de l’article 13.

4. En referència a l’article 27 (Intercanvi d’informació):

S’entén que:

a) el terme lleis nacionals en el cas de Lituània inclou els actes jurídics vigents a Lituània;

b) les sol·licituds d’informació només es podran fer respecte als períodes que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2017.

5. En cas que, d’acord amb un acord o conveni per evitar la doble imposició celebrat amb un altre país després de la data de la signatura d’aquest Acord, Andorra es comprometi a incloure un article similar a l’article 27 del Model de l’OCDE en aquell acord o conveni, llavors s’aplicaran les mateixes disposicions a l’assistència en la recaptació d’impostos entre els estats contractants d’aquest Acord.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Protocol.

Fet en dos exemplars originals, a Vilnius, el dia 17 d’abril del 2024, en català, lituà i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text en anglès.

Pel Principat d’Andorra Xxxx Xxx Xxxx

CONSELL GENERAL

Ministra d’Afers Exteriors

Per la República de Lituània Xxxxxxxxxx Xxxxxxxxxxx Ministre d’Afers Exteriors