Convenis internacionals
Convenis internacionals
Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de juliol del 2024 ha aprovat la ratificació al següent:
Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals
Exposició de motius
El Principat d’Andorra ha dut a terme la reforma del seu model econòmic i fiscal per permetre al país afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Al maig del 2011, Andorra es va centrar en la construcció d’un marc fiscal complet i homologable internacionalment i va aprovar les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats, per permetre que aquestes normes entressin en vigor en l’exercici fiscal corresponent al 2012.
Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014 i que s’aplica efecti- vament des de l’1 de gener del 2015.
Amb efectes des de l’1 de gener del 2015, queda derogada la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, així com les disposicions relatives a aquest impost contingudes en el Decret del 13 de juny del 2012 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació en el marc de l’OCDE, el 5 de novembre del 2013 el Principat d’Andorra va signar el Conveni de l’OCDE i del Consell d’Europa relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, adoptat a Estrasburg el 25 de gener de 1998 i modificat pel Protocol d’esmena adoptat a París el 27 de maig del 2010, que va entrar en vigor l’1 de desembre del 2016.
Cal destacar també que, al juny del 2014, el Principat d’Andorra va esdevenir el 48è estat a adherir-se a la Declaració sobre l’intercanvi automàtic d’informació de l’OCDE.
Igualment, el 3 de desembre del 2015, Andorra va signar l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’infor- mació en matèria tributària entre autoritats competents, conegut com a “Multilateral competent autorithy agreement (MCAA)”, que instaura el principi de norma comuna de la Declaració de l’OCDE.
CONSELL GENERAL
Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació amb la Unió Europea, el 12 de febrer del 2016 es va signar a Brussel·les el Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2017.
El 25 de novembre del 2016 es va adoptar a París el Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis (en enda- vant, “MLI”). Aquest Conveni multilateral respon a la necessitat de crear un mecanisme eficaç que permeti
als països signataris adoptar les mesures plantejades pel Projecte BEPS que afecten els convenis fiscals en el conjunt de la xarxa de convenis fiscals, sense haver de tornar a negociar-los de manera bilateral. Així, el Conveni multilateral modifica de forma automàtica i simultània els convenis fiscals que es designin com a coberts pel Conveni multilateral per als estats. El 7 de juny del 2017, Andorra va signar l’MLI; el 8 de juliol del 2021, el Consell General d’Andorra el va ratificar, i el 29 de setembre del 2021, Andorra va dipositar el seu instrument de ratificació prop de l’OCDE, amb la qual cosa el Conveni va entrar en vigor per a Andorra l’1 de gener del 2022.
Aquest nou marc legal ha de facilitar la negociació d’acords bilaterals per evitar la doble imposició (en enda- vant, “CDI”), essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.
En aquest sentit, el Govern ha signat disset CDI amb els principals estats veïns, així com amb altres estats de l’esfera europea. En aquest context, aquest Conveni amb la República de Corea és el segon que se signa amb un país de la regió asiàtica.
La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de posar Andorra en situació de competir, atès que permetrà a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la re- tenció en origen sobre les rendes obtingudes en aquests països, i dona seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.
En la negociació dels CDI, Andorra utilitza el model de Conveni fiscal de l’OCDE, que distribueix les compe- tències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.
El Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea es va negociar en dos rondes de negociació entre el desembre del 2022 i el març del 2023. El 23 de març del 2023, els caps de delegació van rubricar el text. Amb posterioritat, ambdós governs van proposar canvis no substancials en el text. Finalment, el 3 de novembre del 2023, el ministre de Finances, Xx. Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxx, i l’ambaixador de Corea del Sud acreditat a Andorra, Sr. Bahk Sahnghoon, van signar a Andorra la Vella el Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.
Ateses les consideracions exposades, s’aprova:
La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor per a Andorra del Conveni. Casa de la Vall, 15 de juliol del 2024
Xxxxxx Xxxxxxxx Xxxx Síndic General
CONSELL GENERAL
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.
Xxxx Xxxxx Xxxxx Xxxxxxx Xxxxxxxx Xxxxxx
Bisbe d’Urgell President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals
El Principat d’Andorra i la República de Corea (en endavant, “els estats contractants”),
Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,
Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers),
Han convingut el següent:
Article 1. Persones concernides
1. Aquest Xxxxxxx s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.
2. A l’efecte d’aquest Conveni, les rendes obtingudes per o a través d’una entitat o acord que es consideri, totalment o parcialment, com fiscalment transparent de conformitat amb la legislació nacional de qualsevol dels Estats contractants però només en la mesura en què les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest Estat, com a rendes d’un resident d’aquest Estat.
3. Aquest Conveni no afecta la tributació, per un Estat contractant, respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 21 22, 23 i 25.
Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Xxxxxxx s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda, o qualsevol part de la renda, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:
a. A Andorra:
i. l’impost sobre les societats;
ii. l’impost sobre la renda de les persones físiques;
iii. l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;
iv. l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; (a partir d’ara denominats “impostos andorrans”).
b. A Corea:
i. l’impost sobre la renda;
ii. l’impost de societats;
iii. l’impost especial per al desenvolupament rural, i
CONSELL GENERAL
iv. l’impost sobre la renda local;
(a partir d’ara denominats “impostos coreans”).
4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.
Article 3. Definicions generals
1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:
a. el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;
b. el terme “Corea” significa la República de Corea i, emprat en sentit geogràfic, el territori de la Repúbli- ca de Corea, inclòs el seu mar territorial, i qualsevol zona adjacent al mar territorial de la República de Corea en la qual, de conformitat amb el dret internacional, exerceix o pot exercir en virtut de les lleis de la República de Corea jurisdicció o drets de sobirania respecte del fons marí, el subsol i les aigües supra- jacents, i els seus recursos naturals;
c. les expressions “Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen Corea o Andorra, segons el context;
d. el terme “impost” significa impost coreà o impost andorrà, segons el context;
e. el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
f. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una per- sona jurídica a efectes impositius;
g. el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;
h. les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa d’un altre Estat contractant” designen, res- pectivament, una empresa explotada per un resident en un Estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre Estat contractant;
i. el terme “tràfic internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excep- te quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest Estat;
j. el terme “autoritat competent” significa:
i. en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;
ii. en el cas de Corea, el ministeri d’economia i finances o el seu representant autoritzat;
k. el terme “nacional”, en relació amb un Estat contractant, significa:
i. qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i
ii. qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership), associació o altra entitat constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant;
l. el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activi- tats de naturalesa independent;
m. el terme “fons de pensions reconegut” d’un Estat significa una entitat o acord establert en aquest Estat contractant que rep un tractament com una persona independent en virtut de la legislació fiscal d’aquest Estat,
CONSELL GENERAL
i. que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar beneficis de jubilació i complementaris o beneficis addicionals a persones físiques i que està regulat com a tal per aquest Estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o
ii. que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament a fi d’invertir fons per al benefici de les entitats o els acords esmentats en el subapartat i d’aquest subparàgraf.
2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.
Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i inclou aquest Estat i totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com un fons de pensions reconegut en aquest Estat. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.
2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats con- tractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a) Aquesta persona es considera resident únicament en l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) Si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitat- ge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on so- jorna de manera habitual;
c) Si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;
d) Si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels Estats Contractants.
Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent designa un lloc fix d’activitat econòmica a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.
2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:
a. Una seu de direcció;
b. Una sucursal;
c. Una oficina;
d. Una fàbrica;
e. Un taller;
f. Una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i
CONSELL GENERAL
g. Una explotació agropecuària o forestal.
3. Una obra de construcció o una construcció o un projecte d’instal·lació només constitueixen un establi- ment permanent si la seva durada supera els dotze mesos.
4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment perma- nent no inclou:
a. La utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzematge, exposició o lliurament de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;
b. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;
c. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa;
d. El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderi- es o de reunir informació per a l’empresa;
e. El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualse- vol altra activitat;
f. El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en els subapartats a a e,
sempre que aquesta activitat o, en el cas del subapartat f, l’activitat general del lloc fix d’activitat econòmica sigui de caràcter preparatori o auxiliar.
5. L’apartat 4 no s’aplicarà a un lloc fix d’activitat econòmica que sigui utilitzat o mantingut per una empresa si la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella duu a terme activitats econòmiques en el mateix lloc o en un altre lloc del mateix Estat Contractant i:
a. aquest lloc o aquest altre lloc constitueix un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa es- tretament relacionada amb ella d’acord amb les disposicions d’aquest article, o
b. l’activitat global resultant de la combinació de les activitats desenvolupades per les dues empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, no té un caràcter preparatori o auxiliar,
sempre que les activitats econòmiques desenvolupades per les dos empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, constitueixin funcions complementàries que formen part d’una operació empresarial cohesionada.
6. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, però subjecte a les disposicions de l’apartat 7, si una persona actua en un Estat Contractant en representació d’una empresa i, en fer-ho, habitualment subscriu contractes, o exerceix habitualment el paper principal que condueix a la subscripció de contractes que normalment es concerten sense modificacions materials per part de l’empresa, i aquests contractes són:
a. en nom de l’empresa; o
b. per a la transferència de la possessió, o per a la concessió del dret d’ús, d’una propietat d’aquesta em- presa o de la qual l’empresa en tingui el dret d’ús; o
c. per a la prestació de serveis per part d’aquesta empresa,
es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix d’activitat econòmica (que no sigui un lloc fix d’activitat econòmica al que s’aplicaria l’apartat 5), no permetrien que es considerés aquest lloc fix d’activitat econòmica com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
CONSELL GENERAL
7. L’apartat 6 no s’aplicarà quan la persona que actua en un Estat Contractant en representació d’una empresa de l’altre Estat Contractant desenvolupi activitats econòmiques en l’Estat mencionat en primer lloc com agent independent i actuï per a l’empresa en el curs ordinari d’aquestes activitats econòmiques. No obstant això, quan una persona actuï exclusivament o gairebé exclusivament en representació d’una o més empreses amb les quals estigui estretament relacionada, aquesta persona no serà considerada com agent independent en el sentit d’aquest apartat pel que fa a qualsevol d’aquestes activitats econòmiques.
8. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli una societat resident de l’altre Estat contractant o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi ac- tivitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol
altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.
9. A l’efecte d’aquest article, una persona està estretament relacionada amb una empresa si, sobre la base de tots els fets i circumstàncies pertinents, un té el control de l’altre o ambdós estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En qualsevol cas, es considerarà que una persona està estretament relacionada amb una empresa si un posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real en l’altre (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la compa- nyia o de la participació en el capital social de la companyia) o si una altra persona posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la companyia o de la participació en el capital social de la companyia) en la persona i l’empresa o en les dues empreses.
Article 6. Rendes immobiliàries
1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explo- tacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.
2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’ús de fruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.
3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.
Article 7. Beneficis empresarials
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusiva en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a l’establiment permanent de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser imposables en aquest altre Estat.
2. A l’efecte d’aquest article i de l’article 21, els beneficis que siguin atribuïbles en cada Estat contractant a l’establiment permanent esmentat en l’apartat 1 són els beneficis que es podria esperar realitzar, espe- cialment pel que fa a llurs relacions amb altres parts de l’empresa, en cas d’existir una empresa a part i independent que desenvolupi les mateixes activitats o unes activitats semblants en les mateixes condicions o en unes condicions semblants, tenint en compte les funcions exercides, els actius utilitzats i els riscs as- sumits per l’empresa a través de o en relació amb l’establiment permanent i a través de o en relació amb les altres parts de l’empresa.
CONSELL GENERAL
3. Quan, d’acord amb l’apartat 2, un Estat contractant ajusti els beneficis que siguin atribuïbles a un es- tabliment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i gravi, en conseqüència, beneficis de l’empresa que ja hagin estat gravats en l’altre Estat, aquest altre Estat efectuarà, en la mesura necessària per eliminar la doble imposició d’aquests beneficis, un ajust adequat a l’import de l’impost aplicat sobre els susdits beneficis. A l’hora de determinar aquest ajust, les autoritats competents dels estats contractants es consultaran entre sí en cas que sigui necessari.
4. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest Conveni, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.
Article 8. Transport marítim i aeri internacional
1. Els beneficis procedents d’una empresa d’un Estat contractant de l’explotació de naus o d’aeronaus, en tràfic internacional, són gravables només en aquest Estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 també s’han d’aplicar als beneficis de la participació en un consorci, un negoci conjunt o una agència d’explotació internacional.
3. Als efectes d’aquest article el terme “beneficis procedents de l’explotació de naus o aeronaus en el tràfic internacional” inclou:
a. Els beneficis del lloguer de naus o aeronaus sense tripulació;
b. Els beneficis procedents de la utilització, el manteniment o el lloguer de contenidors (inclosos els re- molcs i l’equip associat per al transport dels contenidors) utilitzats per al transport de béns o mercaderies;
Quan aquest lloguer o aquest ús, manteniment o lloguer, segons quin sigui el cas, sigui accessori a l’explo- tació de naus o aeronaus en el tràfic internacional.
Article 9. Empreses associades
1. Quan
a. Una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirecta en la direcció, el control o el ca- pital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o
b. Les mateixes persones participin directament o indirecta en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant,
i quan, en l’un cas o l’altre, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o finance- res, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que de fet no s’han pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es podran incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.
2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat –i per tant, grava– be- neficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ja ha estat gravada en aquest altre Estat, i aquest altre Estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre Estat procedeix a l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest Conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran quan sigui necessari.
Article 10. Dividends
1. Els dividends pagats per una societat resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat con- tractant poden ser gravats en aquest altre Estat
CONSELL GENERAL
2. No obstant això, aquests dividends poden ser gravats també en aquest Estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir:
a. el 5 per cent de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat que posseeix di- rectament almenys el 10 per cent del capital de la societat que paga els dividends durant un període de 365 dies, incloent-hi el dia del pagament del dividend (a l’efecte del càlcul d’aquest període, no es tindran en compte els canvis de propietat que es derivarien directament d’una reorganització corporativa, com ara una fusió o reorganització divisiva, de la companyia que posseeix el capital o que paga els dividends);
b. el 10 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos.
Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis amb càrrec als quals es paguen els dividends.
3. El terme dividends utilitzat en aquest article designa els rendiments procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets, excepte els crèdits i la participació en els guanys, així com els rendiments d’altres participacions socials, incloses les rendes d’altres drets corporatius, sotmesos per la legislació de l’Estat d’on és resident la societat distribuïdora al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions o participacions.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceixi en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contrac- tant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat, o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin, totalment o en part, beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.
Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.
2. No obstant això, poden ser gravats també en aquest Estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir:
a. el 5 per cent de l’import brut dels interessos si els interessos es paguen a una entitat financera, i
b. el 10 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos.
3. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2, els interessos procedents d’un Estat contractant només es poden imposar a l’altre Estat contractant si:
a. l’interès és efectivament propietat d’aquest altre estat contractant, incloses les subdivisions polítiques i les seves entitats locals, el Banc Central d’aquest altre Estat contractant o qualsevol dels seus òrgans estatutaris;
b. els interessos es paguen pel que fa a un préstec, una reclamació de deute o un crèdit que es deu a aquest Estat o concedeix, atorga, garanteix o assegura aquest Estat o una subdivisió política, una auto- ritat local o una entitat de finançament d’exportacions propietat d’aquest Estat;
c. els interessos es paguen en relació amb la venda a crèdit de qualsevol equip industrial, comercial o ci- entífic, o es paguen en relació amb la venda a crèdit de qualsevol mercaderia a una empresa d’un Estat contractant, i propietat efectiva d’un resident de l’altre Estat contractant.
CONSELL GENERAL
4. El terme interessos emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i, en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquestes rendes de fons públics, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.
5. Les disposicions de l’apartat 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un Estat contractant, exerceixi a l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat i quan el crèdit generador dels interessos està efec- tivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’aplicaran les disposicions de l’article
6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interes- sos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on està situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
Article 12. Cànons
1. Els cànons procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.
2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels cànons.
3. El terme cànons emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per a l’ús o pel dret a l’ús de qualsevol dret d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, qualsevol patent, marca registrada, disseny o model, pla, fórmula o procés secret, o relatiu a informació relacionada amb l’experiència industrial, comercial o científica.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resi- dent d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, si el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.
6. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
Article 13. Guanys de capital
CONSELL GENERAL
1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defi- neixen a l’article 6 i situats a l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.
2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment perma- nent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre Estat.
3. Els guanys que una empresa d’un Estat contractant que opera naus i aeronaus en el tràfic internacional deriva de l’alienació d’aquestes naus o aeronaus, o béns mobles relacionats amb l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només seran imposables en aquest Estat contractant.
4. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat contractant de l’alienació d’accions o interessos compa- rables, com ara interessos en una societat o societat de persones (trust), en qualsevol moment al llarg dels 365 dies anteriors a l’alienació, obtinguts, directament o indirectament, en més del 50% del seu valor, d’un bé immoble tal com es defineix a l’article 6, situat en aquest altre Estat.
5. Els guanys obtinguts de l’alienació de qualsevol propietat, diferent de les citades en els apartats 1, 2, 3 i 4, només seran imposables en l’Estat contractant on l’alienador en sigui resident.
Article 14. Rendes del treball
1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, els salaris i altres remuneracions simi- lars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest Estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre Estat.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contrac- tant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant només són gravables en el primer Estat esmentat quan:
a. El perceptor exerceix el treball en l’altre Estat durant un període o períodes que no excedeixen 183 dies en total durant tot el període de dotze mesos que comença o s’acaba durant l’any fiscal considerat; i
b. Les remuneracions les pagui un empresari o algú per compte d’un empresari que no és resident de l’altre Estat; i
c. Les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre Estat.
3. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, les remuneracions percebudes per un resident d’un Estat contractant en relació amb una ocupació, com a membre de la tripulació regular d’una nau o una aeronau, que s’exerceix a bord d’una nau o aeronau que operi en tràfic internacional, i que no sigui a bord d’una nau o aeronau que operi exclusivament en l’altre Estat contractant, només són gravables en el primer Estat esmentat.
Article 15. Honoraris dels directors
Les remuneracions en qualitat de director i altres retribucions anàlogues que un resident d’un Estat con- tractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat que és resident de l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.
Article 16. Artistes i esportistes
1. No obstant les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre Estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre Estat.
2. No obstant les disposicions de l’article 14, quan les rendes derivades de les activitats efectuades per un artista o un esportista personalment i en aquesta qualitat s’atribueixin no a l’artista o l’esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades a l’Estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.
CONSELL GENERAL
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats efectuades en un Estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest Estat és finançada totalment o principalment amb fons públics de l’altre Estat contractant o de les subdivisions polítiques o entitats locals d’aquest Estat. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’Estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.
Article 17. Pensions
D’acord amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions similars pa- gades a un resident d’un Estat contractant en concepte de treballs anteriors només es poden imposar en
aquest Estat. No obstant això, aquestes pensions i altres remuneracions similars també es poden sotmetre a imposició a l’altre Estat contractant si:
a. s’originen en aquest Estat i les contribucions o els pagaments a un fons o pla són susceptibles de ser exempts d’impostos en aquest Estat;
b. es realitzen en plans públics, que formen part del sistema de seguretat social d’un Estat contractant o d’una entitat local d’aquest últim.
Article 18. Funció pública
1. a. Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis pres- tats a aquest Estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest Estat.
b. No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre Estat contractant quan els serveis es presten en aquest Estat i la persona física és un resident d’aquest Estat que:
i. Posseeix la nacionalitat d’aquest Estat; o
ii. No va esdevenir resident d’aquest Estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis.
2. a. No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per, o de fons creats per, un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals a un individu respecte als serveis prestats en aquest Estat o subdivisió o autoritat són gravables només en aquest Estat.
b. No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues només són gravables a l’altre Estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest Estat.
3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, els salaris, les pensions i altres remune- racions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un Estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seves.
4. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 d’aquest article s’aplicaran igualment pel que fa als sous, els salaris i altres retribucions similars pagades per:
a. en el cas de Corea:
i. el Banc de Corea,
ii. el Banc de Desenvolupament de Corea,
iii. el Banc d’Exportació-Importació de Corea,
iv. l’Agència de Promoció de la Inversió Comercial de Corea,
v. la Corporació d’Assegurances de Comerç de Corea,
vi. la Corporació d’Inversions de Corea,
vii. qualsevol altre òrgan estatutari propietat del Govern de Corea o controlat per aquest Govern es- tablert per promoure les relacions econòmiques o culturals segons s’especifiqui i s’acordi en cartes intercanviades entre les autoritats competents dels estats contractants.
b. en el cas d’Andorra:
CONSELL GENERAL
Qualsevol altre òrgan estatutari propietat del Govern d’Andorra o controlat per aquest Govern establert per promoure les relacions econòmiques o culturals segons s’especifiqui i s’acordi en cartes intercanvi- ades entre les autoritats competents dels estats contractants.
Article 19. Estudiants
Els imports que rep un estudiant o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna al primer Estat esmentat amb l’úni- ca finalitat dels seus estudis o formació pràctica, no són gravables en aquest Estat, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest Estat.
Article 20. Altres ingressos
1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, provinguin d’on provinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest Estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns im- mobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efecti- vament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
3. Quan, per raó d’una relació especial entre la persona a què es refereix l’apartat 1 i una altra persona, o entre ambdós i una tercera persona, l’import dels ingressos a què es refereix l’apartat 1 superi l’import (si n’hi ha) que s’hagués pactat entre ells en absència d’aquesta relació, el que disposa aquest article només s’aplica a l’últim import esmentat. En aquest cas, l’excés del pagament continua imposable d’acord amb la legislació de cada Estat contractant, tenint en compte les altres disposicions aplicables d’aquest Conveni.
Article 21. Mètodes per eliminar la doble imposició
1. A Andorra, la doble imposició s’evita com segueix:
D’acord amb el que estableix la legislació d’Andorra relativa a l’eliminació de la doble imposició (que no afecta el principi general establert):
a. Quan un resident d’Andorra obtingui rendes que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, pu- guin ser gravades a Corea, Andorra acordarà la deducció en l’impost d’aquest resident de l’import igual a l’impost abonat a Corea. Aquesta deducció no pot, però, excedir la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a aquestes rendes obtingudes a Corea; i
b. Quan un resident d’Andorra obtingui rendes que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, es- tiguin exemptes d’impostos a Andorra, Andorra podrà, per tal de calcular l’import sobre la resta de ren- des d’aquest resident, tenir en compte les rendes que han estat exemptes a Andorra.
2. A Corea, la doble imposició s’evita com segueix:
D’acord amb el que estableix la legislació fiscal coreana pel que fa a la bonificació com a crèdit a l’impost coreà de l’impost que s’ha de pagar en qualsevol país que no sigui Corea (que no afectarà el principi general establert), quan un resident de Corea obté rendes d’Andorra que es puguin gravar a Andorra, d’acord amb les lleis d’Andorra, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, pel que fa a aquestes rendes, l’import de l’impost xxxxxxx que s’ha de pagar s’ha de permetre com a crèdit contra l’impost coreà que s’ha de pa- gar imposat a aquest resident. No obstant això, l’import del crèdit no pot excedir la part de l’impost coreà calculat abans de concedir el crèdit que sigui adequada a aquesta renda.
Article 22. No-discriminació
1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat en les mateixes circumstàncies, en par- ticular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.
CONSELL GENERAL
2. Els apàtrides residents d’un Estat contractant no estaran subjectes en cap dels estats contractants a cap impost o obligació relativa a aquest impost que no s’exigeixin o que siguin més onerosos que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest Estat que es trobin en les mateixes condicions, en particular pel que fa a la residència.
3. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposat en aquest altre Estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obli- gar un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals,
exempcions i desgravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.
4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, o l’apartat 3 de l’article 20, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una em- presa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant han de ser deduïbles, amb la finalitat de determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat esmentat.
5. Les empreses d’un Estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, totalment o en part, no han d’estar sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat esmentat.
6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.
Article 23. Procediment d’arranjament amistós
1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot presentar, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat com- petent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arran- jament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.
3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no pre- vistos per aquest Conveni.
4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.
Article 24. Intercanvi d’informació
CONSELL GENERAL
1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions políti- ques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.
2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, la seva aplicació efectiva o la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta in- formació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un Estat contractant pot ser emprada
per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’Estat sol·licitat n’autoritzi l’ús.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un Estat contractant a:
a. Prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’al- tre Estat contractant;
b. Proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;
c. Proporcionar informació que revela un secret de caràcter empresarial, industrial, comercial o profes- sional o un procés industrial o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.
4. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre Estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està res- tringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.
5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 no s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres insti- tucions financeres o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.
Article 25. Membres de missions diplomàtiques i oficines consulars
Les disposicions d’aquest conveni no afecten els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missi- ons diplomàtiques o oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.
Article 26. Dret a acollir-se als beneficis del conveni
1. No obstant les altres disposicions d’aquest Conveni, no es concedirà una prestació d’acord amb aquest Conveni pel que fa a una partida o element d’ingrés o capital si és raonable concloure, atesos tots els fets i circumstàncies pertinents, que l’obtenció d’aquesta prestació fou una de les finalitats principals de qual- sevol acord o transacció que hagi donat lloc, directament o indirectament, a aquesta prestació, llevat que s’estableixi que la concessió de la dita prestació en aquestes circumstàncies estaria en consonància amb les disposicions pertinents d’aquest Conveni. Abans que a un resident d’un estat contractant se li puguin denegar aquests beneficis en l’altre Estat contractant per les raons anteriorment esmentades, les autoritats competents de l’Estat contractant podran consultar-se entre elles.
CONSELL GENERAL
2. Quan, en virtut de l’apartat 1 anterior, es denegui un benefici d’aquest Conveni a una persona, l’autoritat competent de l’Estat contractant que, d’una altra manera, hauria concedit aquest benefici considerarà no obstant això que aquesta persona té dret a aquest benefici o a beneficis diferents respecte a un determinat element de renda si, a sol·licitud d’aquesta persona i després de tenir en compte els fets i les circumstàncies rellevants, l’autoritat competent esmentada determina que aquests beneficis s’haurien atorgat al sol·licitant en absència de l’operació o l’arranjament. L’autoritat competent de l’Estat contractant al qual s’ha presentat la sol·licitud consultarà amb l’autoritat competent de l’altre Estat abans de refusar una sol·licitud presentada per un resident de l’altre Estat en virtut d’aquest paràgraf.
3. Res d’aquest article no s’interpretarà com a restricció, de cap manera, de l’aplicació de les disposicions de la legislació d’un Estat contractant destinades a evitar l’elusió o l’evasió d’impostos.
Article 27. Entrada en vigor
1. Cadascun dels estats contractants notificarà a l’altre, mitjançant la via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Aquest Xxxxxxx entrarà en vigor en la data de recepció de la darrera d’aquestes notificacions.
2. Les seves disposicions tindran efecte:
a. respecte dels impostos retinguts en origen, sobre les rendes pagades o acreditades a partir de l’1 de gener de l’any següent a aquell en què el Conveni entri en vigor;
b. respecte dels impostos sobre la renda, sobre els impostos aplicables en qualsevol exercici fiscal que s’iniciï a partir de l’1 de gener de l’any que segueix a l’any què el Conveni entri en vigor.
Article 28. Denúncia
Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni, per la via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any següent a un període de cinc anys a partir de la data en què entra en vigor. En aquest cas, el Conveni deixarà de tenir efecte:
a. respecte dels impostos retinguts en origen, sobre les rendes pagades o acreditades, a partir de l’1 de gener de l’any següent a aquell en què es rebi la notificació; i
b. respecte dels impostos sobre la renda, sobre els impostos aplicables en qualsevol exercici fiscal que s’iniciï a partir de l’1 de gener de l’any que segueix l’any en què es rebi la notificació.
A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats pels seus respectius Governs, signen aquest Conveni.
Fet en dos exemplars originals, a Andorra la Vella, el dia 3 de Novembre del 2023, en català, coreà i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació, preval el text en anglès.
Pel Principat d’Andorra Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxx Ministre de Finances
Per la República de Corea Xxxx Xxxxxxxxx Xxxxxxxxxx
Protocol
En el moment de signar el Conveni entre el Principat d’Andorra i el la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, els sotasignats han acordat les disposicions següents que formaran part íntegra del Conveni.
I. En referència a l’impost sobre el capital
En el cas que després de la data de signatura del Conveni Andorra o Corea introdueixin un impost sobre el capital en la seva legislació fiscal interna, tant Andorra com Corea acorden que també seran aplicables al Conveni les disposicions establertes a l’article 22 (“Capital”) del Model de l’OCDE.
CONSELL GENERAL
II. En referència a l’article 24 (intercanvi d’informació)
Pel que fa a l’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia, es poden fer sol·licituds d’informació respecte als períodes per als quals s’hagin pogut fer sol·licituds d’informació en virtut de l’Acord entre el Principat d’Andorra i Corea d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, subscrit el dia 23 d’octubre del 2014.
III. Sobre l’assistència en la recaptació d’impostos
En el cas que, d’acord amb un acord o conveni per evitar la doble imposició subscrit amb un altre país després de la data de la signatura d’aquest conveni, Andorra es comprometi a incloure un article similar a l’article 27 del model de l’OCDE en aquest acord o conveni, s’aplicaran les mateixes disposicions a l’assis- tència en la recaptació d’impostos entre els estats contractants d’aquest Conveni.
A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats pels seus respectius governs, signen aquest Protocol.
Fet en dos exemplars originals, a Andorra la Vella, el dia 3 de Novembre del 2023, en català, coreà i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació, preval el text en anglès.
Pel Principat d’Andorra Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxx Ministre de Finances
CONSELL GENERAL
Per la República de Corea Xxxx Xxxxxxxxx Xxxxxxxxxx