Acord estratègic

per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat

de l’economia catalana

Barcelona, 16 de febrer de 2005

Acord estratègic

per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat

de l’economia catalana

Barcelona, 16 de febrer de 2005

El dia 17 de febrer de 2004, el Govern i les organitza- cions sindicals i empresarials vàrem signar la Decla- ració per a un Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. La declaració reafirmava la voluntat de refor- çar la competitivitat de la nostra economia, orientant-la cap a un model de major productivitat, més intensiu en coneixement, amb una ocupació de qualitat, un més alt nivell de formació i amb una major capacitat d’adapta- ció al nou context internacional.

Després d’un ampli procés de concertació i diàleg social, els secretaris generals de CCOO de Catalunya i d’UGT de Catalunya, els presidents de Foment del Treball, PIMEC i FEPIME i els consellers d’Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya signem l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El consens que presenta l’Acord entre Govern, sindicats i organitzacions empresarials, s’ha materialitzat en una iniciativa que pretén transformar de manera progressi- va i des de diversos àmbits el model econòmic de Catalunya i orientar-lo cap a les noves realitats i exigèn- cies pròpies d’una economia altament competitiva, internacionalitzada i socialment cohesionada. Així, l’Acord reflecteix el compromís de totes les institucions implicades en la seva elaboració i defineix les línies estratègiques, les mesures i les accions concretes que cal seguir per fer front als reptes de futur.

Els sotasignants ens comprometem a donar compli- ment als objectius de l’Acord i a vetllar, per mitjà d’una Comissió de Seguiment, per l’execució i l’evolució de les mesures consensuades.

Barcelona, 1G de febrer de 2005

Xxxxxxx Xxxxxxxx

president de la Generalitat de Catalunya

Xxxxxx Xxxxxxxx

conseller d’Economia i Finances

Xxxxx Xxxxx Xxxx

conseller de Treball i Indústria

Xxxxx Xxxxxx

conseller de Comerç, Turisme i Consum

Xxxx Xxxxxx

president de Foment del Treball

Xxxxx Xxxxxxxx

president de PIMEC

Xxxxxx Xxxx

president de FEPIME

Xxxx Xxxxxxxxxx

secretari general de CCOO de Catalunya

Xxxxx Xxxxx Xxxxxxx

secretari general de la UGT de Catalunya

Introducció

L’Acord estratègic: un pacte pel futur del país

Els darrers anys les condicions de competitivitat en l’àmbit internacional s’han modificat notablement. L’actual procés de creixent globalització dels mercats, la incorporació a la Unió Europea dels països del cen- tre i de l’est d’Europa i l’emergència d’economies com la de la Xina o la de l’Índia, juntament amb la intensi- tat i la velocitat del canvi tecnològic, plantegen nous i importants reptes per al model de producció i creixe- ment de l’economia catalana.

L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qua- litat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia cata- lana vol donar resposta a aquest nou context i situar Catalunya en la línia de canvi que li ha de permetre fer front als nous escenaris. El conjunt dels agents econò- mics i socials i el Govern participen d’una diagnosi comuna. L’Acord és el resultat d’aquesta coincidència, sobre quins són els problemes fonamentals, quina ha de ser l’orientació econòmica i quines són les mesures que cal aplicar per arribar-hi.

A principi de 2004, el Govern, els sindicats i les orga- nitzacions empresarials van obrir un procés de con- certació i acord per tal de reforçar les bases de competitivitat i sostenibilitat de l’economia catalana; aquest procés havia de conduir a la signatura de l’Acord estratègic.

La Declaració del 17 de febrer enumerava l’ampli ven- tall d’aspectes sobre els quals s’havia d’arbitrar aques- ta concertació. Aquests aspectes feien referència a infraestructures (de transport, energètiques, de teleco- municacions i mediambientals); educació i polítiques actives d’ocupació; R+D+I; polítiques socials; polí- tiques laborals; finançament de l’activitat econòmica; entorn afavoridor de l’activitat empresarial, i interna- cionalització de l’economia catalana. La constitució de les corresponents vuit línies de treball va permetre, en una primera fase de l’Acord, redactar un ampli con- junt de propostes; en una segona fase, aquestes pro- postes van ser assumides per la Comissió de Treball delegada de les institucions signatàries de la

Introducció

L’Acord estratègic: un pacte pel futur del país

Declaració de febrer, amb l’objectiu d’elaborar i con- sensuar l’Acord definitiu.

A cada línia, a més de les persones expertes designades per les organitzacions impulsores, s’hi van incorporar un ampli conjunt de tècnics i tècniques procedents de la Universitat, les escoles de negocis, les cambres de comerç i altres institucions, que podien fer aportacions rellevants a la definició de propostes, i la participació dels quals ha estat especialment enriquidora.

Des de la Declaració de febrer de 2004 fins al moment de la signatura final de l’Acord estratègic ha transcor- regut un any de treball en el qual s’ha abordat, a través d’un ampli procés de concertació, la definició, quan- tificació i desplegament temporal d’un conjunt de mesures adreçades a transformar àmbits molt diver- sos de l’economia i la societat catalanes. El resultat final és l’Acord estratègic que es presenta en aquestes pàgines.

L’eix central al voltant del qual s’estructura l’Acord estratègic és la necessitat d’augmentar la competitivitat

–entesa en sentit ampli– mitjançant la millora de la productivitat de l’economia. En un nou context inter- nacional caracteritzat per la forta competència d’e- conomies amb baixos costos salarials, la nostra capacitat competitiva no pot basar-se en els avantatges de costos o en la precarietat laboral. Per tant, les pro- postes posen un èmfasi especial en els dèficits estruc- turals: infraestructures en general; formació de la població activa; recerca i desenvolupament; transferèn- cia de tecnologia; finançament de les pimes; projecció internacional i atracció d’inversions exteriors.

Així mateix, tot i reconeixent la importància cabdal de les mesures adreçades directament al reforçament de la competitivitat, el Govern i els agents socials creuen imprescindible millorar el marc de relacions laborals, afavorint al mateix temps la flexibilitat i una major esta- bilitat laboral. Igualment, és necessari avançar en mesures de foment de la cohesió social que, tot i que

no es vinculen tan directament a canvis en la produc- tivitat, conformen el marc adequat perquè augmenti.

El text que segueix aquesta introducció s’estructura de la manera següent. En el primer apartat es sintetitzen les principals mesures acordades, al voltant de les quals s’articula la resta del pacte. El segon apartat constitueix l’Acord estratègic estrictament, que presenta detallades

8 les propostes adoptades i, sempre que ha estat possible,

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

la quantificació pressupostària que representen i els terminis en què es desplegaran. Finalment, el darrer punt d’aquest document recull la composició, les fun- cions i l’organització de la Comissió de Seguiment, un organisme necessari a l’hora d’aplicar l’Acord, avaluar- ne les conseqüències i corregir, si escau, les propostes adoptades.

Les raons i els objectius finals de l’Acord estratègic

Els canvis en el marc internacional fan que l’economia catalana, si no vol perdre posicions, hagi d’avançar cap a una transformació del seu aparell productiu, apro- fundir en el grau d’internacionalització, millorar i redefinir les relacions laborals i progressar en la necessària cohesió social; tots aquests aspectes queden recollits en l’Acord estratègic.

El punt de partida per avançar cap a un nou model pro- ductiu i econòmic el constitueix el consens sobre els problemes actuals de l’economia catalana i sobre els reptes que ha d’afrontar en un futur pròxim.

1.1

Els resultats econòmics dels darrers anys i els reptes que cal afrontar

1. La darrera dècada s’ha caracteritzat per uns resul- tats econòmics, en general, positius. El creixement del PIB s’ha situat clarament per sobre de la mit- jana de la UE, fet que s’ha traduït en un procés de convergència real. Així, el PIB per càpita en paritat de poder de compra ha passat de situar-se gairebé vint punts per sota de la UE-15 a nivells clarament superiors (l’any 2003, i respecte la UE-15, Catalunya enregistra un índex de PIB per càpita de 103, i respecte la U-25 de 113).

2. El creixement econòmic ha anat acompanyat d’una sensible millora en els indicadors laborals. La taxa d’ocupació a Catalunya assoleix ja nivells superiors al 68 per cent de la població en edat laboral, per sobre de l’objectiu establert en el Consell Europeu de Lisboa per al 2005 i proper a l’objectiu del 70 per cent establert per a l’any 2010. El notable augment de l’ocupació d’aquests darrers anys (de 1995 ençà l’ocupació ha crescut més d’un 30 per cent) ha fet possible la retallada de l’atur fins a nivells equiva- lents a la mitjana de la UE, tot i que encara per sobre del que podria considerar-se plena ocupació.

3. En el dinamisme de l’economia catalana ha tingut un paper clau, sens dubte, l’accentuació del procés d’internacionalització. Catalunya, una economia tradicionalment oberta, ha augmentat en els últims deu anys de forma molt acusada el seu grau d’ober- tura a l’exterior, en termes tant de béns com de serveis o capitals. Les dades referides a fluxos de béns i serveis així ho demostren. El conjunt d’inter- canvis amb la resta del món ha doblat la seva par- ticipació sobre el PIB, que se situa a hores d’ara al voltant del 100 per cent.

Ara bé, aquests bons resultats no han d’amagar els problemes que, ja en aquest darrer període, han començat a sorgir i que es manifesten en alguns dels resultats obtinguts:

1. Els darrers anys, i a diferència del que era comú en altres etapes expansives, el creixement econòmic a Catalunya ha estat inferior a l’enregistrat pel con- junt de l’economia espanyola. Mentre que el PIB en termes reals ha crescut a Catalunya un 25,3 per cent entre el 1995 i l’any 2003, per al conjunt d’Espanya l’augment enregistrat en el mateix període s’ha xifrat en un 29,8 per cent. El pes relatiu de l’econo- mia catalana ha mostrat, doncs, una tendència a la baixa en aquest darrer període, acompanyada també d’una pèrdua de posicions de la renda disponible dels seus ciutadans.

2. Les bases del model de creixement han estat exces- sivament fonamentades en el dinamisme de la demanda interna (específicament, el consum de les llars) i l’impuls del sector de la construcció. La inversió productiva i l’activitat industrial han tingut un comportament més feble. Les exportacions s’han alentit i els resultats amb l’exterior han enre- gistrat un empitjorament progressiu. Aquest dese-

quilibri del model s’ha traduït en uns alts nivells d’endeutament de les famílies (que assoleix ja ni- vells superiors al 90 per cent de la renda bruta disponible), un augment de les tensions infla- cionistes (amb una inflació més alta que la de l’e- conomia espanyola i un diferencial de més d’un punt respecte de la zona euro) i una insuficiència de l’activitat inversora.

3. Catalunya, d’altra banda, ha anat perdent capacitat d’atracció de la inversió estrangera. L’aparició de nous competidors, amb costos laborals menors, ha tingut com a conseqüència l’aparició de fenòmens de deslocalització industrial.

Les dades del 2004 apunten ja cap a una pauta de crei- xement més equilibrada, amb una clara millora de la inversió –fonamentalment en béns d’equipament–, una progressiva recuperació del sector exportador i de l’atracció d’inversió estrangera i una recuperació en el creixement del PIB. No obstant, cal tenir present que la millora de la competitivitat a mitjà i llarg termini ha d’anar acompanyada necessàriament d’augments en la productivitat. Les mesures a adoptar, doncs, s’han d’orientar a fomentar els increments de productivitat. En aquest sentit, cal tenir presents alguns punts:

1. El creixement d’aquests anys s’ha fonamentat en augments de l’ocupació, però amb un estancament dels nivells de productivitat. L’economia catalana s’ha anat allunyant progressivament dels nivells de productivitat del factor treball que enregistra la mit- jana de la UE. És cert, però, que la notable creació d’ocupació ha permès absorbir un important volum d’atur –factor especialment rellevant en una econo- mia com la catalana, i com l’espanyola en general, caracteritzada per una elevada taxa d’atur–, però amb vista al futur cal establir les mesures que facin compatible el creixement simultani de productivitat i ocupació.

2. Els febles resultats en productivitat no són el resul- tat únicament d’un teixit productiu orientat cap a sectors de baix valor afegit, sinó que, en bona part, ho són de les mancances estructurals que presenta l’economia catalana. Els menors augments en la dotació de capital, privat i públic, són un element cabdal. La relativament baixa dotació d’infraestruc- tures de transport, els problemes en el subministra- ment d’energia elèctrica, el risc de fractura digital en el territori, l’elevat fracàs escolar, els dèficits de la

formació professional i el baix nivell d’inversió en R+D+I han estat destacats com a punts febles per als quals cal una actuació urgent si es vol millorar la competitivitat. Part d’aquests problemes poden ser deguts a un excessiu dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central, que s’ha traduït en una menor dotació de recursos; uns altres, però, respo- nen a insuficiències en les actuacions dels diversos

agents econòmics públics i privats. 9

Introducció

L’Acord estratègic: un pacte pel futur del país

3. D’altra banda, els resultats positius en l’àmbit la- boral no han d’amagar que s’enregistren encara nivells de temporalitat elevats, una taxa d’atur més elevada en joves i dones o un elevat grau de sinis- tralitat laboral. La millora d’aquestes condicions i l’avanç cap a la cohesió social són elements neces- saris per garantir un creixement estable en el futur.

En resum, doncs, tot i l’avanç innegable de l’economia catalana en els darrers anys, els factors que fins ara l’han fet possible han anat perdent progressivament capacitat d’estímul i afloren les mancances acumu- lades en aquests anys. És necessari, per tant, el reforça- ment de les bases en les quals s’assenta el model de creixement per tal de donar un nou impuls als resultats obtinguts.

1.2

Un nou marc territorial d’actuació

Els reptes que avui es plantegen poden, sens dubte, ser abordats i solucionats adequadament. Catalunya ha mostrat sempre una gran capacitat d’adaptació a les condicions canviants. L’etapa d’integració econòmica encetada amb l’adhesió a la Unió Europea ha estat aprofitada per capgirar la vocació exportadora de l’e- conomia catalana des del mercat interior cap als països de la UE. El nou context internacional fa ara necessari que, tot i mantenint la nostra capacitat de projecció al mercat espanyol i europeu, ens convertim en una plataforma oberta a la resta del món. El convenciment sobre la capacitat de transformació del país ha d’anar acompanyat de les mesures adequades per promoure les bases d’un model de creixement que, a mitjà i llarg termini, asseguri el benestar col·lectiu. Catalunya ha d’adreçar la seva producció cap a segments d’alta tec- nologia i potenciar els serveis vinculats a la societat del coneixement, tot mantenint posicions prou sòlides en els sectors tradicionals.

En el nou context d’una UE ampliada i un entorn cada cop més globalitzat, cal disposar de la dimensió ade- quada per competir. Cal poder aprofitar les economies d’escala, les sinèrgies i les complementarietats que puguin sorgir entre els territoris que, a més, tenen interessos estratègics compartits. En aquest sentit, l’Euroregió apareix com el marc natural d’una platafor- ma internacional en la qual Catalunya ha de convertir-

10 se en un potent nucli que reculli una realitat històrica

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

d’àmplies relacions econòmiques i comercials.

1.3

L’Acord estratègic com a punt de partida dels canvis imprescindibles

Una de les característiques de l’Acord és l’èmfasi en les polítiques des de l’àmbit de l’oferta i, per tant, amb impacte temporal en el mitjà i llarg termini. L’ambició de l’Acord s’adreça a modificar les condicions de com- petitivitat, d’increment de la productivitat, de cohesió social, d’internacionalització o de millora de les rela- cions laborals; tot això en el context de la creixent glo- balització de l’economia mundial. Són objectius que afecten les condicions en què competeixen les empre- ses i, per tant, modificar-los esdevé, per naturalesa, lent. Es requereix un esforç perseverant, però al mateix temps les propostes de l’Acord volen ser un revulsiu a curt termini que assenyali aquests canvis d’orientació necessaris. De fet, si el consens sobre els problemes actuals i futurs que té tant l’aparell productiu com la nostra societat és rellevant, ho és perquè permet gene- rar les complicitats imprescindibles que exigeix la posa- da en marxa de les reformes necessàries.

Per constituir-nos en eix vertebrador d’aquest ampli territori econòmic, capaç de competir amb les potents àrees del centre i del nord d’Europa i altres competi- dors externs a l’espai europeu, la primera actuació, i la més urgent, és reforçar el procés de canvi intern que el país demana. La modificació en les condicions de com- petència internacional obliga a fer un nou esforç de transformació, i l’Acord estratègic constitueix el nucli d’aquest esforç, ja que al seu voltant s’articula un ampli conjunt d’actuacions fruit del compromís assolit. Un compromís que s’estén també, en l’àmbit de les rela- cions laborals, a l’acord a què s’ha arribat perquè les empreses puguin guanyar en flexibilitat i garantir, al mateix temps, un conjunt de valors que permetin l’estabilitat laboral i la qualitat de l’ocupació.

Una peça essencial de l’Acord és la constitució de la Comissió de Seguiment, que ha d’avaluar com es desplega, ponderar les noves condicions, suggerir les modificacions adequades o postular noves mesures que s’hauran d’aplicar al llarg de la legislatura. El caràc- ter de les propostes, la posada en marxa durant els tres anys vinents i la Comissió de Seguiment constitueixen tres aspectes que palesen el caràcter volgudament transformador de l’Acord estratègic.

L’ambició de les propostes i l’abast estratègic dels can- vis que es postulen necessiten del màxim recolzament de la societat catalana. La diagnosi ha estat efectuada i s’han concretat les mesures adients als problemes que planteja. El Govern de la Generalitat de Catalunya i els agents econòmics i socials han adoptat el compromís de dur-les endavant. Comença, en resum, el procés que l’Acord estratègic volia engegar. Sindicats, organitza- cions empresarials i Govern estan convençuts que s’inicia una tasca complexa i difícil. Però, com sempre ha succeït, i amb l’empenta de tothom, estan també convençuts que Catalunya serà capaç de guanyar-se, altre cop, el futur.

Síntesi de les propostes prioritàries de l’Acord

A continuació es presenten les propostes que les parts signants de l’Acord consideren prioritàries per la seva rellevància, per la seva capacitat de millorar una situació en el curt termini o bé pel seu caràcter estratègic o innovador.

1. Amb l’objectiu d’assolir un nivell d’inversió en R+D+I sobre el PIB equiparable a la mitjana euro- pea (2 per cent del PIB en R+D i 5 per cent en R+D+I al final de la legislatura), les parts sig- natàries reafirmen la importància d’augmentar la despesa privada i pública en R+D+I i proposen incrementar les corresponents partides pressu- postàries dels departaments i organismes en aques- ta matèria. Es destaca la importància d’impulsar pols de primer nivell en sectors tecnològicament avançats mitjançant la col·laboració entre el món de la recerca, l’empresa i l’Administració (mesura núm. 1).

2. En el camp de l’R+D+I, es considera especialment rellevant intensificar la transferència de tecnologia a través de les xarxes de transferència de tecnologia, amb el desplegament de tres xarxes: la Xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica (XIT), la Xarxa de centres tecnològics (XCT) i la Xarxa de centres de difusió tecnològica (XCDT) (mesura núm. 4).

3. Per tal de millorar la dotació del capital humà, es considera prioritari lluitar contra el fracàs escolar en les zones especialment afectades, amb mesures com ara l’obertura dels centres educatius públics a les activitats complementàries i programes de suport als alumnes amb greus mancances educatives. Paral·lelament a aquestes mesures, s’elaborarà un llibre blanc amb l’objectiu d’identificar i analitzar els factors que més l’afecten (mesures núm. 10, 11 i 12).

4. Entre les accions adreçades a millorar la formació, es destaquen les relatives a una major presència de l’anglès en la vida curricular i escolar de l’alumnat,

Síntesi de les propostes prioritàries de l’Acord

així com l’impuls de les tecnologies de la informa- ció i del coneixement a l’escola (mesura núm. 13).

5. Dins l’àmbit de la formació professional, es desta- ca, per la seva rellevància i millora del sistema, la creació de 12 centres integrats de formació profes- sional, en els quals es coordinaran els tres subsis- temes (formació reglada, formació ocupacional i formació contínua), possibilitant així una oferta for- mativa integrada i preparada per atendre les neces- sitats d’ocupació i desenvolupament professional (mesura núm. 1G).

6. Com a mesura per a la millora de la mobilitat i del transport per carretera, es destaca la construcció de 500 km de xarxa d’autovies lliures de peatge, dels quals uns 300 són competència de la Generalitat. Destaquen l’eix Vic-Ripoll (C-17), l’eix Diagonal (C-15 i C-37) Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès- Manresa, Reus-Alcover (C-14), l’eix Transversal (C- 25) Cervera-Girona, l’eix del Llobregat (C-16) Berga-Bagà i l’eix de l’Ebre (C-12) Amposta-Lleida (mesura núm. 25).

7. Per tal millorar la mobilitat de les persones, es con- sidera prioritari el desplegament de la Llei de mobi- litat i la creació de les autoritats de la mobilitat a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona per tal d’assolir la integració tarifària. Durant la present le- gislatura s’elaborarà i es tramitarà, en el marc de la legislació estatal, un projecte de Llei sobre el finançament del transport públic que en garanteixi la viabilitat econòmica (mesures núm. 28 i 2y).

8. Amb l’objectiu de facilitar i possibilitar l’accés dels treballadors al seu lloc de treball, es considera relle- vant el Pla d’accés sostenible als principals polígons industrials, amb l’inici, l’any 2005, dels programes pilot d’accés a 22 polígons (mesura núm. 31).

9. Entre les actuacions competència de l’Estat, i con- siderant prioritària la correcció del dèficit històric

de la seva inversió a Catalunya, es destaca especial- ment la necessitat de potenciar el transport per fer- rocarril per a fer front a la creixent demanda de transport, prioritzant la posada en funcionament de la línia R5 de RENFE, l’impuls de la nova línia fer- roviària orbital de la RMB i d’una nova línia d’am- ple internacional que permeti la connexió amb França, així com el desenvolupament del corredor

14 transversal i les seves connexions fins a la frontera

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

francesa. Així mateix, es destaca la importància de les infraestructures nodals del Port i l’Aeroport de Barcelona, bàsiques per a donar suport al futur desenvolupament de l’economia catalana en el marc de l’Euroregió (mesura núm. 38).

10. En l’àmbit de les infraestructures energètiques i mediambientals, es considera clau millorar la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica d’acord amb el que estableixi el nou Pla de l’energia, tot executant les infraestructures previstes i poten- ciant l’ús d’energies renovables amb noves instal·lacions d’energia eòlica, solar i de biomassa, així com les infraestructures d’abastament d’aigües i gestió de residus previstes en els pro- grames d’inversions en l’horitzó 2005-2014 (mesures núm. 3y, 40, 41 i 42).

11. De les mesures relatives a les infraestructures i la política de telecomunicacions, es considera priori- tària l’execució dels plans directors de telecomunica- cions, amb els objectius bàsics d’evitar la fractura digital, impulsar l’ús de les TIC tant en el sector públic com en el sector privat i desplegar les infraestructures de telecomunicacions en els polí- gons industrials (mesura núm. 44).

12. Per tal de millorar el finançament de l’activitat empresarial, es preveu una sèrie de mesures que comprenen figures com el capital de risc, els microcrèdits o l’accés a avals de la societat de garantia recíproca (Avalis de Catalunya, SGR). En concret, per millorar les possibilitats de finança- ment a llarg termini de les pimes catalanes, es considera prioritària una nova línia de préstecs amb subvenció parcial del tipus d’interès, així com la concessió de préstecs participatius, especial- ment adients al perfil de les pimes de caràcter familiar (mesures núm. 4y i 50).

13. Es destaca com a factor clau de la competitivitat la necessitat de dur a terme una política de sòl indus-

trial que tingui per objectius fornir la demanda de sòl industrial, temperar els preus mitjançant l’ofer- ta pública de sòl industrial i desenvolupar-ne en aquelles àrees del territori on el mercat té dificultats per fer-ho (mesura núm. 55).

14. Per tal d’afavorir l’atracció d’inversions es consi- dera rellevant impulsar l’Agència Catalana d’Inversions, amb l’objectiu general de promoure i atraure inversions empresarials sòlides. L’Agència esdevindrà l’intelocutor entre l’empre- sa i l’Administració en inversions i reorganitza- cions empresarials, promourà i assessorarà en processos d’implantació de noves activitats, asses- sorarà les empreses catalanes en la presa d’acords amb empreses foranes i actuarà en processos de desinversió per minimitzar-ne les conseqüències (mesura núm. 57).

L’Agència Catalana d’Inversions desenvoluparà la seva tasca amb els treballs de l’Observatori de prospectiva industrial, el qual tindrà per finalitat conèixer la problemàtica dels diferents sectors i em- preses catalans, preveure’n l’evolució i suggerir el disseny de futures línies d’actuació (mesura núm. 5G).

15. Com a mesura per fomentar les exportacions i la projecció internacional, es destaca la necessitat d’implementar el Pla d’internacionalització de l’empresa catalana, el qual té per objectius analitzar tendències internacionals, prioritzar països i pre- veure suports per a les diverses tipologies d’empre- ses. El Pla prestarà especial atenció a les necessitats de les pimes, tant des de les primeres fases d’ini- ciació fins a la implantació a l’estranger (mesura núm. 58).

El Pla preveu la creació de l’Observatori de mercats exteriors, que tindrà per objectiu fer un seguiment de tendències (sectorials, de mercat, tecnològiques, etc.) i comptarà per a la seva tasca amb la xarxa internacional del COPCA (mesura núm. 5y).

16. Atès el pes del turisme en l’economia catalana, es crearà l’Observatori del turisme de Catalunya i s’e- laborarà un Pla estratègic del sector. Aquest Pla estratègic definirà el model turístic per als pròxims anys seguint les directrius següents: una oferta diferencial de qualitat, més competitiva i més adap- tada a la demanda, que sigui sostenible i territorial- ment equilibrada (mesura núm. G1).

17. En l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació, es destaca la necessitat de dotar el Servei Català d’Ocupació (SOC) d’un model de gestió descentra- litzat que permeti descentralitzar les polítiques actives d’ocupació i que compti amb els mitjans necessaris per oferir una atenció personalitzada de l’oferta i la demanda laboral (mesura núm. G5).

18. Igualment, en aquest mateix àmbit, es considera pri- oritari dissenyar polítiques actives d’ocupació desti- nades específicament a la recol·locació de persones que perden la seva feina per processos de tancament o de deslocalització d’empreses (mesura núm. G7).

19. En el marc de les relacions laborals, destaca la creació del Consell Català de Diàleg Social i Participació, que englobaria instàncies de partici- pació ja existents, com també d’altres que en un futur s’hi puguin incorporar, per tal de racionalitzar l’estructura de la participació i el diàleg social a Catalunya, que comprèn qüestions com ara els con- venis col·lectius, la seguretat i la salut laboral, la contractació, les eleccions sindicals o la igualtat i la no discriminació (mesura núm. 71).

Es destaca també la creació de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, que també s’in- clouria en el marc del Consell, i que tindrà per objectiu l’anàlisi i la millora dels diferents elements que intervenen en la negociació col·lectiva, per tal d’impulsar-la, orientar-la i atendre situacions que requereixin la seva atenció (mesura núm. 72).

20. La creixent presència de persones immigrades requereix importants actuacions per a la igualtat d’oportunitats i contra discriminació en l’àmbit educatiu, social i laboral. En aquest sentit, l’Acord incorpora l’elaboració del Pla de primera acollida (social, laboral, lingüística, d’allotjament), actua- cions en el terreny educatiu i en el dels serveis d’a- collida i integració d’alumnes immigrants.

En l’àmbit laboral, en el marc del Consell de direc- ció del SOC es crearà una comissió d’immigració que estudiï la manera més adient d’ordenar els flu- xos migratoris i garantir els drets dels treballadors immigrants. Així mateix, en el Consell Català de Diàleg Social i Participació, de nova creació, es proposaran actuacions per a la igualtat i la no discriminació. Les parts també consideren conve- nient crear el Servei d’Intermediació Laboral en

Origen, dins del SOC, i, per tant, la transferència a aquest Servei de les competències relacionades (mesures 14, 8G i 70).

21. Per tal de treballar per un nou model de competi- tivitat sostenible i responsable, es destaquen les actuacions en el marc de la negociació col·lectiva que afavoreixin una major flexibilitat i estabilitat en

les relacions laborals com una aposta per la com- 15

Síntesi de les propostes prioritàries de l’Acord

petitivitat de l’empresa atès que possibiliten un entorn de major implicació de la persona amb els objectius empresarials i faciliten l’adaptació en el sistema productiu (mesura núm. 75).

22. En matèria de seguretat i salut laboral, es posa de manifest la importància del Pla de govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008, amb objec- tius específics, actuacions, terminis, avaluació de resultats i la dotació dels recursos materials, humans i pressupostaris necessaris per al seu desenvolupament (mesura núm. 7G).

23. De les mesures relatives al foment de la cohesió social, es destaca –per la seva incidència en la com- petitivitat de l’economia catalana– la millora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència, mitjançant l’augment d’hores de serveis d’ajut domiciliari, l’augment de places resi- dencials i la universalització dels serveis de teleas- sistència (mesura núm. 82).

24. També en l’àmbit de la cohesió social, i en concret de la inclusió social, es considera especialment relle- vant l’elaboració del Pla d’inclusió social de Catalunya, que, entre d’altres mesures, inclou el redisseny del PIRMI, com també l’estudi de la situació de les pensions mínimes (mesura núm. 85).

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competivitat Internacionalització

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

Millora de les condicions bàsiques de competivitat

Recerca, desenvolupament i innovació

1. Amb l’objectiu d’assolir un nivell d’inversió en R+D+I sobre el PIB equiparable a la mitjana euro- pea (5 per cent del PIB al final de la legislatura), i utilitzant el Pla de recerca i innovació de Catalunya com a principal instrument, les parts signatàries reafirmen la importància d’augmentar la despesa privada i pública en R+D+I i proposen incrementar les corresponents partides pressupostàries dels departaments en aquesta matèria.

En aquest sentit, es considera prioritari, d’una banda, que el Departament de Treball i Indústria, a través de la Secretaria d’Indústria i Energia, fomenti la inversió privada en R+D+I d’alt con- tingut tecnològic. El pressupost 2005 destinat a aquesta mesura, de 29 milions d’euros, representa un augment del 19 per cent respecte a la despesa del 2004.

D’una altra banda, i amb el mateix objectiu, cal aug- mentar substancialment els recursos del CIDEM, que té com a principal funció el foment de la inver- sió privada en innovació. El pressupost 2005 del CIDEM és de prop de 31,3 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 56 per cent respecte del 2004.

Dins de l’àmbit de la despesa pública en R+D, també es proposa un augment dels recursos de la Direcció General de Recerca d’uns 30 milions d’eu- ros, és a dir, un augment del 38 per cent.

2. Per tal d’ordenar i racionalitzar els recursos públics adreçats a l’R+D+I, les parts donen suport a l’ela- boració de la Llei catalana de ciència i tecnologia, que, entre d’altres objectius, serveixi per a coordi- nar les polítiques relacionades amb l’R+D+I exis- tents a Catalunya.

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

3. Es proposa que durant el 2005 es creï un Consell de recerca i desenvolupament, innovació i societat del coneixement, amb participació dels agents socials i amb la finalitat de fer el seguiment i la proposta d’actuacions dels plans i programes de l’Administració i, en particular, del Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008. Es dotarà de l’estructura i autonomia necessàries per al com- pliment de les seves finalitats.

4. S’intensificarà la transferència de tecnologia a través de les xarxes de transferència de tecnologia, mesura per a la qual el pressupost 2005 compta amb una dotació d’uns 9.500.000 euros.

Es promourà, a través del CIDEM, el desplegament de tres elements principals de transferència de tec- nologia:

• Xarxa de centres de suport a la innovació tec- nològica (XIT), que potenciarà el nombre de grups universitaris que transfereixen tecnologia a les empreses i millorarà la qualitat de l’oferta tec- nològica amb criteris d’excel·lència.

• Xarxa de centres tecnològics (XCT), que assegu- rarà la provisió de serveis i assistència tecnològica a les empreses. Es preveu arribar a un nombre d’entre 8 i 10 centres durant la legislatura.

• Xarxa de centres de difusió tecnològica (XCDT) per a accions de difusió i foment de la innovació, que comptarien amb la col·laboració de les orga- nitzacions empresarials i sindicals per tal d’apropar la tecnologia i la gestió de la innovació a les pimes.

En el marc de l’actuació de creació i gestió de la Xarxa de Centres Tecnològics (XCT) i de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica (XCDT), s’ha rea- litzat una primera tasca de creació d’un registre de centres tecnològics.

Centres reconeguts en el registre:

Xarxa CT:

• Associació d’Investigació de les Indústries de l’Adob i Annexes (AIICA), Igualada.

• Fundació ASCAMM (Fundació de l’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius), Cerdanyola del Vallès, Parc Tecnològic del Vallès.

20 • Centre Tecnològic de Manresa (CTM), Manresa.

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

• Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils del Condicionament Terrasenc (LEITAT), Terrassa.

• Fundació CETEMMSA (Fundació del Centre de Tecnologia Empresarial de Mataró-Maresme), Mataró.

Xarxa CDT:

• Institut Català del Suro (Palafrugell)

• Centre Tecnològic Xxxxxx Xxxx (Ripoll)

• Centre Català de la Vinya i el Vi (Vilafranca del Penedès)

Tanmateix, el conjunt de centres tecnològics exis- tents a Catalunya –els quals estaran registrats– no assegura la cobertura de la totalitat dels sectors o tecnologies que la Generalitat pot estar interessada a potenciar (ja sigui perquè són sectors estratègics o perquè són sectors altament exposats a la com- petència internacional).

És per això que és necessari un programa de nous centres tecnològics que actuïn d’instrument de política industrial per potenciar la transferència tec- nològica en sectors on la Generalitat ho consideri estratègicament necessari. En els propers anys es crearan els següents centres tecnològics:

• Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai (7 milions d’euros)

• Centre de Difusió Tecnològica del Moble de Fusta (2 milions d’euros)

• Centre Tecnològic de la Logística (7 milions d’eu- ros)

• Centre Tecnològic Mèdia (2 milions d’euros)

• Centre Tecnològic de l’Automoció (7 milions d’euros)

• Centre Tecnològic de les TIC (3 milions d’euros)

• Centres Tecnològics de les Indústries Agroalimen- tàries (Reus, Lleida, Girona) (16 milions d’euros)

• Centre Tecnològic de la Indústria Química (2 mi- lions d’euros)

5. Es proposa la creació, el 2005, d’una Agència de Transferència de Coneixement que sigui el focus dels esforços humans i materials disponibles a Catalunya per aprofitar més eficaçment els resul- tats que genera l’activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Les uni- versitats coordinaran els seus esforços a través d’una figura de tipus consorcial. Les funcions prin- cipals serien: la gestió de patents i protecció de la propietat industrial i dels seus retorns econòmics, la valoració dels resultats de la recerca i el desen- volupament d’estratègies de comercialització inter- nacional en estret contacte amb el COPCA. Per a la creació de l’Agència, el pressupost 2005 compta amb una dotació d’1.000.000 d’euros.

6. Foment de la iniciativa empresarial de base tec- nològica. Es considera estratègic impulsar Catalunya com a centre d’atracció de pols de primer nivell en sectors tecnològicament avançats, mit- jançant una acció a diferents nivells i que combini diversos instruments, igual com succeeix, per exemple, en el sector de la biotecnologia i la recerca biomèdica. Es proposen un conjunt d’actuacions amb vista a facilitar l’aparició de nous projectes empresarials, en particular, d’aquells de base tec- nològica, vinculats a les universitats i als centres tecnològics. Aquestes actuacions compten amb una dotació de 7.565.000 euros per al 2005 i són les següents:

• Potenciació dels parcs científics i tecnològics cre- ats a l’entorn de les universitats, en especial, en els sectors biotecnològic, aeronàutic, energies re- novables i TIC.

• Programa d’incentius dirigit als grups de recerca i a les mateixes universitats i centres de recerca en funció de la seva implicació i del nombre de pro- jectes analitzats en els trampolins tecnològics.

• Creació de la Xarxa d’Incubadores Tecnològiques, que requereixen d’una oferta tecnològica propera que en faciliti la supervivència i la competitivitat.

• Consolidar i reforçar l’actual xarxa de trampolins tecnològics augmentant les seves sinèrgies amb altres xarxes existents, com la d’inversors privats.

• Potenciació de la creació d’empreses derivades (spin-off) universitàries.

• Creació d’una xarxa de vivers d’empresa, que coordini l’acció de les diferents administracions i potenciï els vivers existents actualment.

7. Es considera necessari establir un sistema d’in- centius que promogui un perfil més emprenedor de les nostres universitats en l’àmbit de la recerca i la transferència de tecnologia. A aquest efecte, s’ha previst destinar-hi un total de 22.454.000 euros durant la legislatura, dels quals 6.469.000 euros són al pressupost 2005 per a les mesures següents:

• Estimular la implantació de plans estratègics de recerca a les universitats, que possibilitin una planificació del finançament de la recerca en fun- ció de criteris de prioritat establerts en el Pla de recerca i innovació de Catalunya.

• Vincular de forma efectiva una part de la millora del finançament de cada universitat als resultats en transferència de tecnologia a les empreses.

8. Per tal d’assolir l’objectiu d’inversió del 3 per cent del PIB en innovació a Catalunya l’any 2008, cal donar estímul i suport a la incorporació de la inno- vació de processos, productes i d’organització. El pressupost 2005 per al conjunt de mesures pro- posades és de 35.250.000 euros i es compta amb les activitats i funcions pròpies de la Secretaria d’Indústria i Energia, del CIDEM i del DURSI.

Es considera convenient impulsar programes de promoció a la innovació empresarial per a les pimes catalanes, els quals s’estructuren en cinc eixos prin- cipals:

• Gestió de la innovació (productes, processos i en l’organització)

• Logística

• Disseny industrial

• Foment de l’ús de les TIC

• Foment de la qualitat

Per tal d’incrementar la capacitat empresarial en matèria d’R+D+I, es fomentarà la incorporació de tecnòlegs i doctors a les empreses amb vista a impulsar programes d’investigació, recerca i desen- volupament tecnològic i dels sistemes d’innovació.

Així mateix, cal aconseguir un augment equivalent de la resta de despesa pública en recerca que es fa a Catalunya però que depèn dels recursos de l’Estat i de la Unió Europea. El Govern durà a terme accions concretes per aconseguir un major retorn dels pro- grames marc de la UE, que consistiran en suport

específic en consultoria i ajudes per a les empreses, especialment, amb l’objectiu de fomentar l’agru- pació i la col·laboració entre xxxxx.

9. La formació per a la tecnologia i la innovació és un dels aspectes fonamentals per a l’èxit futur d’una societat innovadora. És necessari modificar la per- cepció que el conjunt dels participants en la gestió

de l’empresa tenen sobre l’activitat innovadora. 21

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

Per tant, durant el curs 2006-2007 es proposa introduir en els subsistemes d’FP matèries i mòduls específics d’accés a la cultura de la investi- gació, la innovació, l’activitat emprenedora i l’ús habitual de les TIC, en un context constant d’adaptació dels currículums formatius a les neces- sitats de les empreses. En el cas de la formació con- tínua, el foment de l’ús d’eines TIC, l’aprenentatge virtual o e-learning, a més de la inclusió de mòduls obligatoris sobre innovació, noves tecnologies i organització d’empresa. Per al desenvolupament d’aquesta mesura, el pressupost és de 1.250.000 euros anuals.

Dotació de capital humà

2.1

Fracàs escolar

10. El Consell Superior d’Avaluació de Catalunya ela- borarà, en el termini màxim d’un any, un llibre blanc amb l’objectiu d’identificar i analitzar els fac- tors que més afecten l’elevada taxa de fracàs escolar. Aquest llibre blanc s’elaborarà en cooperació amb els agents socials i econòmics i donarà veu a tots els membres de la comunitat educativa.

Durant l’any 2005 es determinaran aquells territoris amb una taxa de fracàs escolar per sobre del 30 per cent, per tal de prioritzar-ne les actuacions a partir del 2006.

11. S’establiran programes de suport als alumnes amb greus mancances educatives. En particular, s’impulsaran mesures d’atenció a la diversitat, sobretot a l’ESO, i en acabar l’ESO, en especial per a l’alumnat que no ha obtingut el títol correspo- nent, es dissenyaran programes estructurats i sis- tematitzats que impulsin la transició i la inserció

al món laboral. El cost anual estimat per a la plena implantació de la mesura és de 19.000.000 d’eu- ros, que s’assoliran progressivament al llarg de la legislatura. Per tal de donar inici a la mesura es preveu destinar-hi una partida d’1.000.000 d’eu- ros l’any 2005.

12. Es proposa, a partir del 2006, obrir els centres edu-

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

22 catius públics a les activitats complementàries, com a mesura per lluitar contra el fracàs escolar, oferint- les, en especial, a aquells sectors de la població que presenten més problemes, d’acord amb els ajunta- ments. Si bé la planificació de la mesura es rea- litzarà durant el 2005, l’objectiu per al 2007 és la implantació d’activitats complementàries a 1.000 centres, amb un cost anual estimat de 18.000.000 d’euros. L’any 2006 es posaran en marxa les activi- tats a 500 centres i la resta per arribar als 1.000, el 2007.

Així mateix, per tal de garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquestes activitats, s’establirà una política de preus màxims i de beques, i s’establiran acords amb l’Administració local, els centres educatius i les entitats implicades en els menjadors i les activitats extraescolars per tal d’oferir pressupostos rigorosos i equilibrats que garanteixin la qualitat dels serveis.

Igualment, en el territori s’establiran programes de tutoria i orientació escolar i professional impulsats per les administracions locals, amb la participació dels agents socials, per a alumnes de 14 a 16 anys.

Aquestes mesures es realitzaran en coordinació amb els serveis socials i comunitaris per garantir un entorn social favorable a l’educació.

2.2

Millora de la formació

13. Millora de la formació: llengua anglesa i TIC

Es fomentarà la presència de l’anglès en la vida cur- ricular i escolar de l’alumnat. Per tal d’assolir-ho, s’impulsaran les següents mesures:

• Increment de l’oferta de places públiques d’anglès en escoles oficials d’idiomes, amb la creació de

3.000 noves places durant la legislatura.

• Introducció, a partir del curs 2007-2008, de

l’aprenentatge de l’anglès en tots els cicles for- matius de l’FP, amb especial atenció a la diversitat en l’aprenentatge.

• Augment de recursos per a estades a l’estranger –i en accions similars organitzades al país– per a millorar el coneixement de la llengua anglesa.

• Impartir en llengua anglesa una de les matèries d’educació secundària obligatòria a partir del curs 2006-2007 de forma generalitzada, i en el curs 2005-2006 en la mesura que els recursos humans disponibles ho permetin. A aquest efecte, durant el 2005 s’avaluaran les capacitats del con- tingent de professorat disponible, atès que aproxi- madament un miler de professors ja han participat en programes d’intercanvis. A més d’aquests, es preveu la dotació de 250 professors el 2006 i de 250 professors més el 2007, amb un cost total de 15.000.000 d’euros.

Per a l’impuls de les tecnologies de la informació i del coneixement a l’escola:

• Els centres educatius es dotaran d’equipaments informàtics, telemàtics i audiovisuals suficients, així com de connexions a Internet que permetin la utilització de les TIC per part de professorat i alumnat.

• Es fomentarà l’ús de les TIC com a instrument en els processos d’aprenentatge, com també el treball en xarxa entre centres de dins i de fora de Catalunya.

• Es promourà la formació i l’assessorament del professorat en el domini i utilització adequada d’aquestes tecnologies.

El pressupost total destinat a impulsar les TIC a l’es- cola durant la legislatura és de 21.070.274 euros, dels quals 6.000.000 corresponen a formació del professorat i la resta a la dotació i renovació d’equi- paments i connexions a Internet. Al pressupost 2005 hi ha previstos 2.000.000 d’euros en forma- ció del professorat i 1.159.252 euros a equipaments.

14. Així mateix, les parts proposen un conjunt d’actua- cions en el terreny educatiu i en el dels serveis d’a- collida i integració d’alumnes immigrants, que al pressupost del 2005 compten amb una dotació total de 20.000.000 d’euros:

• Es desenvoluparan mesures de suport específic als alumnes d’incorporació tardana al sistema

educatiu i que presenten mancances de coneixe- ment de llengua i cultura.

• S’establiran dos nivells d’acollida: des de l’entorn local i des dels centres educatius, els quals han de coordinar les seves actuacions.

Des de l’entorn local es detectarà la situació d’arri- bada dels alumnes i s’establiran sistemes de traspàs d’informació entre els centres educatius i els serveis locals; també es dissenyaran plans d’entorn local que permetin la integració dels alumnes immigrats.

Des dels centres educatius s’implantaran plans d’a- collida de l’alumnat per a l’aprenentatge de la llen- gua i la cultura mitjançant un sistema d’aules d’acollida dins dels mateixos centres, que permetin l’escolarització compartida entre el grup classe i aquestes aules.

• Així mateix, les mesures previstes de suport als alumnes amb greus mancances educatives poden ser extensives al perfil d’alumnat immigrat d’in- corporació tardana, en funció de les mancances de tipus educatiu que presentin.

• Per a la població adulta nouvinguda s’arbitraran plans d’acollida específics de coneixement de la llengua i la cultura i de preparació per al treball. L’oferta d’educació permanent d’adults dissenyarà programes que incloguin aquestes necessitats.

2.3

Escolarització postobligatòria i formació professional

15. Per tal d’incrementar els índexs d’escolarització postobligatòria, especialment en FP, s’establirà una política de gratuïtat de llibres de text i el 2005 es posarà en marxa un programa de beques i ajuts per facilitar la mobilitat des del lloc de residència o des del lloc de treball al lloc de formació per a aquells casos en què la nova planificació de l’ofer- ta pública d’FP així ho requereixi. El pressupost 2005 incorpora 1.000.000 d’euros per a beques a la mobilitat.

És igualment necessària una adequada informació i orientació en els darrers dos anys de l’ESO, que inclogui les opcions que ofereix l’FP i les sortides professionals de cada especialitat.

16. Es proposa la creació de 12 centres integrats de for- mació professional en el conjunt de la legislatura, dels quals com a mínim dos es posaran en marxa el 2005. El cost anual estimat per al funcionament dels 12 centres integrats és de 31.200.000 euros i el pressupost 2005 compta amb una dotació de

4.990.000 euros.

Aquests centres coordinaran els tres subsistemes de 23

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

l’FP: la formació reglada, l’ocupacional per a les per- sones en atur i la contínua per a les persones ocu- pades, i proporcionaran una oferta formativa integrada. A més, certificaran l’experiència laboral i incorporaran un servei d’orientació interactiva que permeti atendre les necessitats d’ocupació i de desen- volupament professional.

Els centres integrats també implantaran sistemes de transició entre l’escola i el treball i, si escau, propor- cionaran atenció a les necessitats de reconversió d’actius derivats de canvis de sistemes obsolets o de deslocalitzacions d’empreses. Més específicament, aquests centres contribuiran a identificar, en col·laboració amb l’Institut Català de Qualificacions Professionals, els sectors d’activitat econòmica emergents i amb fort impacte en creació i transfor- mació d’ocupació per tal de detectar i divulgar les noves ocupacions i les ocupacions en transformació, tot incorporant en aquesta tasca de divulgació les experiències d’èxit ja iniciades al país.

Els nous centres integrats han de ser instruments d’innovació permanent i de bones pràctiques en l’FP. Així mateix, desenvoluparan un sistema de formació del professorat que mantingui un con- tacte actiu amb l’empresa i incorporaran especia- listes de l’empresa als centres de formació. Per tal de verificar l’assoliment d’aquests objectius, s’establiran els mecanismes d’avaluació perti- nents.

Els centres integrats es regularan per un consorci vinculat a cada centre, integrat per les conselleries d’Educació i de Treball i Indústria, els agents socials i els ajuntaments.

17. Durant l’any 2005 la Direcció General de Formació Professional acordarà amb els agents socials un pla per al desenvolupament de la formació en centres de treball (FCT), que inclogui:

• La millora de la qualitat de la FCT i la relació alumnat/cos docent.

• La disponibilitat horària del tutor de pràctiques del centre docent, el seu desplaçament i la relació dels tutors del centre amb els tutors de l’empresa.

• La millora de la cobertura de les assegurances dels alumnes i del professorat participant.

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

24 Així mateix, el Departament d’Educació preveurà els mecanismes d’informació adequats a les organitza- cions sindicals i empresarials més representatives per facilitar el seguiment i l’avaluació de la FCT.

Es promourà un reconeixement a les empreses que se signifiquin en la realització d’aquestes pràc- tiques.

18. S’avançarà en el desenvolupament del catàleg de qualificacions de Catalunya i el catàleg integrat de formació professional.

19. Per tal de facilitar l’assistència i el seguiment dels ensenyaments es proposen les iniciatives següents:

• Promoure la flexibilització organitzativa de la for- mació professional, tot establint la modalitat de matrícula per crèdits en l’oferta de formació pro- fessional inicial.

• Promoure una organització horària més flexible

en els centres.

• Establir la formació a distància o semipresencial

en els estudis de formació professional inicial.

20. Les parts coincideixen que la formació professional en l’àmbit laboral i, de forma especial, la formació contínua, és una peça fonamental per millorar les qualificacions i les competències professionals de treballadors i empresaris. Es faran les gestions necessàries per obtenir la transferència plena de la competència de gestió de la formació en l’àmbit la- boral, contínua i ocupacional que es realitza a Catalunya.

Les parts consideren que la gestió de la formació professional en l’àmbit laboral ha de fer-se de ma- nera concertada i ha de garantir les respostes for- matives sectorials que contribueixen a la millor formació i qualificació en relació amb les necessi- tats. En aquest sentit, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya és l’instrument que ha de facilitar aquesta tasca.

2.4

Mesures en l’àmbit de la docència universitària

21. En l’àmbit universitari s’adoptaran diverses inicia- tives per tal de potenciar l’Espai europeu d’educació superior, en el marc de la declaració de Bolonya, tot adequant el mapa universitari a les necessitats de la societat.

• En aquest sentit, s’elaborarà un pla pilot per a les universitats catalanes, dotat de finançament específic per a les públiques, per a promoure l’adaptació a l’Espai europeu d’educació superior (EEES) i incorporar, al mateix temps, criteris d’adaptació a l’EEES en la programació univer- sitària. El pressupost total durant la legislatura és d’1.768.000 euros, dels quals 700.000 euros cor- responen al pressupost 2005.

• Es propiciarà una major internacionalització de

les universitats afavorint la mobilitat dels estudi- ants i l’augment de la presència d’estudiants estrangers a Catalunya, promovent les titulacions conjuntes amb universitats estrangeres i fomen- tant les habilitats lingüístiques dels estudiants universitaris. El pressupost total de la mesura és de 3.915.000 euros, essent previstos al pressupost 2005 1.305.000 euros.

Així mateix es promourà l’atracció de professors universitaris catalans d’alta qualificació que actual- ment exerceixen les seves tasques a l’estranger. Destaquen, a aquest efecte, els instruments previs- tos en el Pla de recerca i innovació 2005-2008.

22. Els criteris de revisió del mapa de titulacions uni- versitàries a Catalunya tindrà en compte la qualitat, l’eficiència dels recursos disponibles, l’equilibri ter- ritorial i l’atenció als àmbits més deficitaris de la nostra societat, com són ara els ensenyaments tèc- nics. La revisió del mapa de titulacions comptarà amb un pressupost anual de 500.000 euros, ja pre- vistos al pressupost 2005.

23. Es promouran mecanismes de consulta als agents econòmics i socials que facilitin les pràctiques en empreses i organitzacions per garantir una major adequació entre l’oferta formativa i les necessitats del mercat de treball. Per tal de millorar la relació universitat-empresa, s’afavorirà la presència de les organitzacions sindicals i empresarials més repre- sentatives als consells socials de les universitats.

24. Es desenvoluparà un pla d’orientació per a l’accés a la universitat que pari especial atenció a les vies d’accés alternatives a les PAU (majors de 25 anys i persones provinents del cicles formatius de grau superior). La mesura preveu un pressupost anual de 285.000 euros a partir del pressupost 2005.

En particular, es promourà, en col·laboració amb el Departament d’Educació, l’adequada transició des dels cicles formatius de grau superior (CFGS) a la universitat, així com la possible col·laboració entre els centres de formació professional i els uni- versitaris.

autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions, que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport, bo i garantint l’equilibri economicofinancer de les con- cessionàries.

27. Impulsar, des del Govern de la Generalitat, una

nova política de les concessionàries d’autopistes, 25

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

entenent el peatge com un element regulador de la mobilitat sostenible, amb una especial consideració a la política comercial en relació amb els vehicles pesants i el transport públic, com també per a jor- nades especials de molt de trànsit. Els pressupostos per al 2005 inclouen una partida de fons de

18.500.000 euros adreçada a millorar el tema dels

Infraestructures de transport i mobilitat

3.2

peatges.

3.1

Xarxa viària d’alta capacitat per a millorar la mobilitat i el transport per carretera

Els signants de l’Acord consideren imprescindible impulsar un model de xarxa viària d’alta capacitat, homogeni a escala espanyola, que equipari els per- centatges de les vies de peatge i de les lliures, així com millorar les vies de comunicació ràpida entorn de la conurbació de Barcelona.

25. En aquest sentit, aquesta equiparació suposaria la construcció d’uns 500 km de xarxa d’autovies lliu- res de peatge, dels quals uns 300 km són com- petència de la Generalitat i per als quals es preveu un cost aproximat d’uns 1.100 milions d’euros. Entre les autovies que són competència de la Generalitat, les parts consideren prioritàries les següents:

• Eix Vic-Ripoll (C-17)

• Eix Diagonal (C-15 i C-37) Vilanova i la Geltrú- Vilafranca del Penedès- Manresa

• Reus-Alcover (C-14)

• Eix Transversal (C-25) Cervera-Girona

• Eix del Llobregat (C-16) Berga-Bagà

• Eix de l’Ebre (C-12) Amposta-Lleida

26. També es proposa la creació d’un fons de gestió autonòmica de transició o homogeneïtzació dels peatges, integrat pels impostos generats per les

Mobilitat de les persones

28. Durant la present legislatura, i en el marc de la futura legislació estatal, s’elaborarà i es tramitarà un projecte de llei sobre el finançament del trans- port públic que en garanteixi la viabilitat econòmi- ca i es desplegarà la Llei de mobilitat a través de les directrius nacionals i territorials de mobilitat.

29. D’altra banda, al llarg de la legislatura es crearan les autoritats de la mobilitat de les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, a les quals es proposarà també d’incorporar-s’hi a l’operador RENFE. Aquestes autoritats elaboraran els plans de servei del transport urbà i interurbà de passatgers i duran a terme la integració tarifària a les regions de Tarragona, Lleida i Girona, així com la creació i con- solidació dels consorcis territorials en el context de l’avenç vers una xarxa integrada a tot Catalunya. El pressupost 2005 preveu destinar 7.512.269 euros a aquesta mesura.

30. S’iniciaran en el 2005 els estudis i propostes de solució, a mitjà i llarg termini, per als problemes de mobilitat global a la RMB i, en especial, els del Vallès Occidental i l’accés a la zona logística por- tuària.

31. Es dissenyarà un pla d’accés sostenible als princi- pals polígons industrials, agrupacions d’empreses i grans equipaments. Per a l’exercici 2005 en con- cret, i amb l’impuls dels gestors de la mobilitat, s’e-

laboraran els programes pilot d’accés a 22 polígons, entre ells: els polígons de la Zona Franca, Seat- Martorell-Can Amat, Aeroport del Prat, Aeroport de Girona, Mercat de treball de Granollers i als polí- gons industrials de Riudellots de la Selva, Politger (Sant Jaume de Llierca), als voltants de l’intercanvi- ador de Quatre Camins, el polígon del Francolí a Tarragona i el polígon del Segre a Lleida. Els pro-

26 grames pilot inclouran diversos mitjans de trans-

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

port, amb mesures com ara potenciar noves línies de transport regular, adaptar els horaris de trans- port als horaris de treball, reconvertir autobusos d’empresa en autobusos de polígon i promoure el cotxe compartit.

El pressupost 2005 incorpora una dotació de

500.000 euros adreçats a dissenyar aquest pla d’ac- cés, 6.500.000 euros per millorar el servei regular de viatgers per carretera i 1.400.000 euros per donar suport a la renovació de la flota d’autobusos de servei discrecional.

32. Es promourà, durant el 2006, la realització de qua- tre carrils bus per al transport col·lectiu d’accés a Barcelona, amb un programa d’estacions d’autobu- sos i de priorització semafòrica, per tal d’afavorir la mobilitat de les persones a l’interior de la RMB.

33. Es crearà durant el 2005 un organisme de promo- ció dels aeroports catalans i un fons de promoció de rutes aèries, obert a la concurrència, per tal de fomentar els vols intercontinentals, promoure els aeroport “regionals” i impulsar el sector aeri català. El pressupost 2005 inclou 4.766.400 euros per al fons de promoció de rutes aèries.

3.3

Mobilitat de mercaderies

34. En l’apartat relatiu a les infraestructures logístiques i a la millora de la intermodalitat, les parts conside- ren prioritàries les actuacions següents:

• Desenvolupament de centres intermodals car- retera-ferrocarril. El 2005 s’iniciaran les experièn- cies pilot del Far d’Empordà i l’Aldea.

• Estudis i projectes l’any 2005 sobre una eventual construcció de noves àrees logístiques a l’interior del país (Catalunya Central i Terres de Ponent) que actuïn com a ports secs dels de Barcelona i Tarragona.

35. Així mateix, es considera necessari impulsar l’exe- cució –durant el 2005 dels estudis i el 2006 de les obres– dels accessos al delta del Llobregat, amb una gestió coordinada de les infraestructures viàries i ferroviàries d’accés.

36. Per tal d’introduir millores en el transport de mer- caderies per carretera, s’iniciarà el desenvolupament d’una xarxa d’aparcaments per a vehicles pesants i de mercaderies perilloses en el decurs del 2005.

Les mesures 34, 35 i 36, tenen una dotació pressu- postària de 4.000.000 euros per al 2005.

37. Pel que fa als ports, es considera necessari reforçar el front portuari català, les seves infraestructures i la seva projecció internacional. En aquest sentit, es consideren prioritàries les connexions amb el mer- cat asiàtic. També es proposa impulsar el cabotatge en la Mediterrània i les connexions marítimes amb França, Itàlia i el Magrib, adequant les terminals marítimes a aquest objectiu. En el pressupost per al 2005 es preveu un import de 500.000 euros adreçats a realitzar estudis dins d’aquesta mesura.

3.4

Altres actuacions competència de l’Estat

Les parts consideren prioritària la correcció del dèficit històric d’inversió de l’Estat a Catalunya per tal de superar els principals colls d’ampolla que en limiten el creixement, n’afecten la competitivitat i en deterioren la qualitat de vida. Entre aquests dèficits infraestructurals, cal fer especial atenció als dèficits que afecten l’aeroport, la xarxa ferroviària regional i de rodalies, les autovies lliures de peatge, l’acabament del TGV i la potenciació dels eixos articuladors de l’Euroregió, com ara l’Eix de l’Ebre, el Corredor del Mediterrani i la permeabilització dels Pirineus, entre d’altres actuacions necessàries.

A continuació s’exposen un conjunt d’actuacions com- petència de l’Estat que es consideren necessàries a curt termini:

Els signants consideren necessari reclamar la gestió dels ferrocarrils de rodalies i els ferrocarrils regionals per tal de poder optimitzar la gestió de la mobilitat a escala autonòmica.

Mentre no s’assoleixin competències en ferrocarrils de rodalies i regionals, es proposa al Govern que demani

a l’Estat un Pla de rodalies que incorpori el desdobla- ment de la línia entre Montcada i Vic, l’ampliació de la capacitat entre Blanes i Barcelona i la definició de noves vies de penetració entre Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat.

Així mateix, en matèria ferroviària es proposa que, d’a- cord amb les directrius europees, s’obri la competència entre diferents operadors per a l’explotació de les línies regionals d’alta velocitat de la xarxa de rodalies i de la xarxa de mercaderies. En aquest sentit, es proposa ini- ciar una experiència pilot amb la creació d’un operador conjunt entre RENFE i FGC per a l’explotació d’algunes línies (Lleida-Manresa, Ripoll-Puigcerdà), així com fomentar la presència d’empreses catalanes operadores tant del sector de passatgers com de mercaderies.

38. Els signants consideren imprescindible potenciar el transport per ferrocarril per tal de fer front a la crei- xent demanda de transport. En aquest sentit, es destaca l’ampliació de la xarxa de metro amb la nova línia 9, amb una inversió total per part de la Generalitat de Catalunya de 3.127 milions d’euros, que representarà 42,6 nous quilòmetres de metro i 46 estacions, i l’enllaç del Besòs, l’aeroport, el port i la fira. A més de les anteriors, les parts consideren especialment rellevants les actuacions de desenvolu- pament del ferrocarril següents:

• Per a l’any 2005 es considera necessària la posada en funcionament de la línia ferroviària R-5 de RENFE, entre Martorell, el Papiol i Mollet, pas- sant per Rubí, Sant Cugat i la UAB, i la connexió d’aquesta línia amb els polígons industrials per mitjà d’un servei d’autobusos.

• També es demana impulsar la nova línia ferroviària orbital de la RMB per enllaçar Granollers amb Vilafranca i, posteriorment, continuar a Vilanova i a Mataró.

• Finalment, i amb finançament de l’Estat, es consi- dera del tot necessària la nova línia ferroviària per a passatgers i mercaderies d’ample internacional que permeti la connexió amb França, així com el desen- volupament del corredor transversal i les seves con- nexions fins la frontera francesa, per Puigcerdà, i amb els ports de Barcelona i Tarragona.

Atesa la necessitat de planificació del conjunt d’aeroports catalans, el seu potencial desenvolupa- ment i el paper clau que representen en el conjunt d’infraestructures, les parts consideren impres-

cindible fer-ne una gestió més autònoma i flexible que permeti l’entrada d’altres agents i, en particu- lar, la participació de les institucions del territori en la gestió dels aeroports, amb l’objectiu final d’as- sumir-ne la plena gestió.

Així mateix, les parts destaquen la importància de potenciar l’aeroport i el port de Barcelona, atès que

representen unes infraestructures nodals bàsiques 27

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

per a sustentar i promoure el desenvolupament actual i futur de l’economia catalana en el marc de l’Euroregió i en un entorn de globalització econòmica.

En un altre ordre de coses, les parts demanen una mi- llora en la transparència de les inversions mitjançant la publicació anual de la inversió en infraestructures a Catalunya de les administracions estatal, autonòmi- ca i local.

Infraestructures energètiques i mediambientals

4.1

Millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica

39. Increment de la capacitat de producció d’energia elèctrica mitjançant centrals de cicle combinat, instal·lacions de cogeneració i centrals d’energies renovables. En concret, l’acció pública del Govern s’orientarà a aconseguir els objectius d’increment de capacitat productiva, estalvi i eficiència que fixi el nou Pla de l’energia de Catalunya.

40.Millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèc- trica per tal d’assolir uns nivells adequats amb allò que es preveu en el desplegament del conjunt del Pla tramuntana, la qual cosa comportaria, d’una banda, la implantació de 39 noves subestacions elèctriques que, en total, incrementarien la potèn- cia disponible amb 4.800 MWA –que equivalen a un 35 per cent de la potència actual– i, d’una altra, la interconnexió amb les xarxes espanyoles i europees amb vista a garantir el subministrament en cas de problemes en la xarxa pròpia. El pressu- post 2005 preveu dedicar 4.000.000 d’euros a aquesta mesura.

4.2

El nou Pla de l’Energia de Catalunya

41. El Govern, comptant amb la participació d’experts designats pels agents socials, elaborarà dins de l’any 2005 un nou Pla de l’energia de Catalunya en l’horitzó 2015, tenint en compte que cal incremen- tar de forma significativa l’eficiència energètica i la

28 participació de les energies renovables en l’oferta

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

energètica. L’elaboració del nou Pla de l’energia és prevista al pressupost 2005, amb la dotació de

Les parts constaten que l’aplicació de la Llei 3/1998 ha originat tot un conjunt de disfuncions que cal corregir. En aquest sentit, s’insta que el desenvolu- pament de la Llei 4/2004, d’1 de juliol (reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental), s’adreci de forma eficaç a corregir aquests problemes, mitjançant l’adequació de ter- minis i un programa esglaonat d’actuació.

4.3

500.000 euros.

A més dels objectius en energies renovables per a aquesta legislatura (1.500 MW d’energia eòlica instal·lats i implantació de plaques solars fins assolir 5.000 nous aprofitaments), és propòsit del Govern assolir, més enllà de l’àmbit temporal de la legislatura, la implantació de parcs eòlics fins a una potència de 3.000 MW i la implantació de plaques solars fins a 8.000 nous aprofitaments. En el pres- supost 2005 es preveu destinar 1.220.000 euros a fomentar la implantació de les energies renovables.

Infraestructures i política

de telecomunicacions

43. Es proposa la creació, en el decurs de la legislatura, i en el marc del Pla director d’infraestructures de telecomunicacions (PDIT), d’un organisme públic en matèria d’infraestructures de telecomunicacions que tingui encomanada la responsabilitat de l’Administració en aquest àmbit i que esdevingui l’eina de planificació per millorar la cobertura terri- torial i la competència en serveis, qualitat i preus. El cost total del PDIT s’estima en 488.000.000 d’eu- ros fins al 2008, dels quals el pressupost 2005 en

Infraestructures d’abastament d’aigües i gestió

de residus

42. Les infraestructures d’abastament i sanejament d’aigües, així com les de gestió, tractament i deposi- ció ordenada dels residus urbans, industrials i agraris són essencials per garantir la correcta implantació i el bon funcionament de les activitats residencials, industrials i comercials i, per tant, condicions prèvies per a la viabilitat, competitivitat i modernització de les activitats econòmiques. Partint d’aquestes consideracions, s’acorda:

1) Revisar, prioritzar i accelerar, amb la participació dels agents econòmics i socials, els programes d’in- versions en l’horitzó 2005-2014, per tal de garantir la dotació de recursos hídrics amb qualitat i quanti- tat suficient, així com les instal·lacions de tracta- ment, recuperació i dipòsit de residus urbans, industrials i agraris.

2) Aquestes inversions que es convinguin com a bàsiques o estratègiques, hauran de seguir criteris socials, de reequilibri territorial i de suport a sectors industrials exposats a la competència internacional i especialment sensibles al cost de l’aigua.

preveu 21.219.000.

44. A partir del 2005 s’executarà el Pla director de serveis i continguts, per al qual es preveu un total de 38.888.127 euros fins al 2008 (d’aquests,

5.413.000 euros corresponen al 2005).

Aquests dos plans, d’acord amb l’Estratègia societat de la informació, tindran com a objectius bàsics, entre d’altres:

• Evitar la fractura digital, tant territorial com social, per a la qual cosa es proposa:

Ω Accelerar el desplegament de la banda ampla, amb un pla d’acció que incorpori ajuts públics, orientat a les àrees de baixa demanda i insufi- cientment ateses, tot respectant el principi de neutralitat tecnològica i de foment de la com- petència, d’acord amb les propostes realitzades en aquest àmbit a la Unió Europea.

Ω Desenvolupar un pla d’acció per tal que els municipis catalans disposin d’un punt de con- nexió pública de banda ampla, orientat a la rea- lització i informació de qualsevol tràmit administratiu o de prestació de serveis públics

(transports públics, sanitat, universitats, etc.) de qualsevol administració pública.

• Fomentar la demanda de TIC, tant des del sector públic, com des del sector privat, per a la qual cosa es proposen les iniciatives següents:

En el sector públic:

Ω Desenvolupament de l’administració oberta o en línia, tant a la Generalitat com a les adminis- tracions locals.

Ω Potenciar l’ús de les TIC als sectors sanitaris i a l’ensenyament.

Ω Potenciar l’ensenyament a distància a través de la xarxa (aprenentatge virtual o e-learning)

Ω Desenvolupar un pla d’alfabetització digital de la població, aprofitant les infraestructures existents als centres d’ensenyament fora de l’horari escolar.

Ω Promoure l’ús de la signatura digital.

En el sector privat:

Ω Impulsar l’ús de les TIC a les pimes mitjançant l’establiment d’ajuts (financers, d’assessora- ment, etc.).

Ω Fomentar la recerca referida a les TIC per tal de desenvolupar un pol de competitivitat, amb el concurs de les empreses del sector.

• Desplegar infraestructures de telecomunica- cions en els polígons industrials i zones d’alta densitat empresarial. En el marc del PDIT, el DURSI realitzarà en el primer trimestre del 2005 un diagnòstic i un pla d’acció de les teleco- municacions als polígons industrials, sobretot, de les xarxes d’accés dels operadors a cadascuna de les empreses. La previsió inicial, pendent del diagnòstic a realitzar, és que l’any 2007 el 90 per cent de les empreses catalanes de més de deu treballadors puguin contractar ample de banda de 100 Mb a un nivell de preu que estigui entre els cinc països europeus més competitius. El pla d’acció, inicialment, té previst un desplegament en quatre anys.

45. Potenciar, mitjançant un marc normatiu adient, el desplegament de les infraestructures comunes de telecomunicacions, tant públiques com privades, i dels drets dels usuaris dels serveis de telecomuni- cacions. El pressupost 2005 ha incorporat una par- tida de 250.000 euros per a aquesta mesura.

00.Xx bé el gros de les inversions són assumides pels operadors, es facilitarà el desplegament dels serveis mòbils i, en especial, els del sistema de comunica- cions mòbils universals (UMTS), a través de la cobertura integral dels serveis de telecomunica- cions mòbils i el desplegament ràpid i extensiu dels serveis UMTS per a poder disposar sense risc de fractura de tots els serveis avançats que l’UMTS pot

oferir. Per facilitar aquest desplegament, es preveu 29

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

destinar-hi 500.000 euros el 2005 i 1.000.000 d’euros anuals a partir del 2006.

Finançament de l’activitat empresarial

47. Es considera necessari dissenyar i implementar al llarg del 2005 una política comuna de capital de risc per part dels diversos departaments de la Generalitat, per tal d’optimitzar el nombre i el per- fil de les empreses capitalitzades. Així, mentre des del Departament d’Economia i Finances se centra- litzaria la gestió i tinença dels fons, altres departa- ments aportarien la seva funció prescriptora.

Cal també potenciar el desenvolupament del capital de risc, promovent en les instàncies oportunes que l’oferta de capital, per exemple la procedent de les reserves tècniques de companyies d’assegurances, pugui materialitzar part de la seva inversió en enti- tats de capital de risc.

48. Convé també potenciar la Xarxa d’inversors privats (XIP), del CIDEM, amb l’objectiu d’incrementar les fonts de finançament de l’activitat emprenedora, tot potenciant nous instruments financers, com ara els àngels inversors (business angels), que mobilitzen l’estalvi directament dels inversors particulars als emprenedors.

Així mateix, es considera necessari proposar l’adopció de mesures fiscals per tal d’estimular la inversió privada de particulars en projectes de creació de noves empreses per part d’emprene- dors, tal com ja es fa en el cas d’inversors institu- cionals, i assolir un nivells d’inversió privada en aquests conceptes equiparable a la dels països europeus.

49.Ateses les característiques de les nostres empreses (predomini de pimes de caràcter familiar), es con- sidera important desenvolupar la figura dels préstecs participatius, per a la qual cosa es proposa:

• Implementar durant l’any 2005 la concessió de préstecs participatius, tot aprofitant instruments ja existents (Institut Català de Finances Holding),

30 i en col·laboració i coordinació amb els orga-

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

nismes “prescriptors” de la mateixa administració (ICF, CIDEM, COPCA). Per al període 2005-2007

es preveu una línia de 65.000.000 d’euros per a la concessió de préstecs participatius.

• Promoure acords entre el Govern i la Dirección

General de Política de la PYME, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, per tal de millorar la col·laboració actual amb ens com ENISA (acompanyament d’empreses en la sol·licitud de préstecs participatius) per tal d’optimitzar l’accés a aquest finançament per part de les empreses catalanes.

50. En el primer semestre del 2005, l’ICF potenciarà una línia de finançament a llarg termini per a pimes, distribuït per mitjà de la xarxa d’entitats financeres i amb una subvenció parcial del tipus d’interès per tal de situar-lo al nivell de tipus prefe- rencial, garantint alhora la complementarietat amb altres línies de finançament públiques, com també amb les societats de garantia recíproca per millorar l’accés al crèdit. La línia de finançament a pimes comptarà amb 600.000.000 d’euros per al període 2005-2007.

51. Es fomentaran els microcrèdits mitjançant conve- nis amb les entitats financeres, tot estudiant mecanismes que reforcin la garantia dels prestataris per via del repartiment del risc de solvència entre l’entitat financera i l’Administració.

52. Es reforçarà la capacitat d’actuació de la societat de garantia recíproca (Avalis de Catalunya, SGR) per tal de millorar l’accés al finançament de projectes empresarials, per mitjà de:

• La concessió d’un segon refinançament, comple- mentari al de CERSA, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, fins un límit del 75 per cent del risc financer assolit, per possibilitar l’accés al finança- ment d’un nombre més elevat de pimes i autònoms.

• La reducció de l’impost sobre actes jurídics docu- mentats al 0,1 per cent l’any 2005 en el cas de documents notarials que formalitzin la constitu- ció, modificació i igualació de rang (simultània o posterior) de drets reals a favor de la societat de garantia catalana, per tal de limitar la despesa vin- culada al finançament empresarial. S’estudiarà la possibilitat d’aplicar aquest nou tipus a la resta d’operacions de finançament a través d’organis- mes públics a partir del 2006.

53. Així mateix, es garantirà la coherència i comple- mentarietat dels instruments de finançament a l’ac- tivitat empresarial de la Generalitat, mitjançant la coordinació i l’assessorament financer a la resta de departaments per part de l’ICF.

Altres actuacions de foment de la competitivitat

54. En el decurs del 2005 es desenvoluparà el projecte de la finestreta única empresarial, amb el concurs de les Cambres de Comerç, que integrarà en un únic espai tant l’assessorament, com els tràmits rela- cionats amb la posada en marxa d’activitats econòmiques. En aquest àmbit, les parts signants consideren que cal plantejar l’objectiu que, d’aquí a l’any 2006, el temps necessari per crear una empre- sa s’hagi reduït en un 50 per cent, amb la col·labo- ració de totes les administracions implicades.

Aquest mateix espai inclourà un instrument virtual a càrrec de la Generalitat per garantir la millor informació i la màxima difusió de tots els instru- ments d’ajut i finançament a l’activitat econòmica i empresarial.

Així mateix, l’espai virtual de suport a l’empresa hauria d’incloure també un sistema d’informació en xarxa per a la innovació empresarial com a por- tal de serveis en aspectes vinculats a:

• Xarxa de centres tecnològics, innovació i noves idees

• Seguretat i sostenibilitat

• Internacionalització

• Emprenedors

• Xarxa de cooperació de pimes

• Finançament a la innovació

55. La provisió de sòl industrial a preus assequibles i amb una distribució territorial equilibrada és una de les claus de la competitivitat econòmica de Catalunya. En les actuals condicions del mercat immobiliari, caracteritzades per una evolució alcista dels preus en tots el àmbits, l’obtenció d’una oferta adequada per a tots els sectors d’activitat econòmica és dificultosa, i en especial per al sector

industrial. Per això, les parts signants acorden que 31

Les mesures de l’Acord

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat

es porti a terme una política de sòl industrial amb els objectius següents:

• La qualificació urbanística de sòl industrial en quantitats suficients per abastar la demanda.

• La intervenció, a través de l’INCASOL, per tem- perar els preus mitjançant l’oferta pública de sòl industrial.

• El desenvolupament de sòl en àrees del territori en les quals el mercat té dificultats per fer-ho.

Amb aquest objectiu, l’INCASOL elaborarà el Programa de sòl industrial 2005-2008, que es pre- sentarà als agents socials al primer trimestre del 2005.

El pressupost per al 2005 per a adquisició i urba- nització de sòl industrial és de 75.000.000 d’euros, un 13,1 per cent superior al del 2004.

Internacionalització

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

Atracció d’inversions

56. Es crearà un Observatori de prospectiva industrial per tal de conèixer la problemàtica dels sectors i de les empreses i, a la vegada, disposar de la informa- ció, dins de l’àmbit de l’Observatori, d’una eina d’interlocució dels agents socials amb l’Ad- ministració. Aquest Observatori tindrà per finalitat conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalans, preveure’n l’evolució i suggerir el disseny de futures línies d’actuació. A fi d’establir una interlocució permanent amb l’Administració i fer el seguiment dels acords incorporats en aquest document, els agents socials, a través de la comissió sectorial, participaran en els àmbits de treball de caràcter sectorial de l’Observatori de prospectiva industrial d’acord amb les necessitats que conjun- tament es considerin.

57. S’impulsarà l’Agència Catalana d’Inversions, amb l’objectiu de promoure i atraure inversions empre- sarials sòlides. L’Agència, que dependrà del CIDEM, comptarà per a la seva creació amb una dotació de 4.000.000 d’euros en el pressupost 2005.

Les principals funcions de l’Agència seran:

• Constituir el punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració en l’àmbit de les inversions i reor- ganitzacions empresarials a Catalunya.

• Impulsar la instal·lació de noves inversions empresarials generadores d’ocupació estable i de qualitat.

• Promoure i assessorar professionalment la implantació de noves activitats empresarials.

• Donar suport a la consolidació de les empreses catalanes per mitjà de l’assistència als seus processos d’acords tecnològics i productius amb empreses foranes.

• Actuar en els processos de desinversió empresari- al activant polítiques específiques destinades a minimitzar-ne les conseqüències.

Foment de les exportacions i projecció internacional

58. S’implementarà, durant el 2005, el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana, el qual té per objectius analitzar les tendències interna- cionals, prioritzar països, preveure suports per a les diferents tipologies d’empreses i regular les condi- cions en què s’han de dur a terme. Aquest Pla serà gestionat pel COPCA i comptarà amb la partici- pació dels agents socials en la seva elaboració i seguiment. Per tal de fer front a les mesures que se’n deriven, s’incrementaran les aportacions al pressupost d’internacionalització del COPCA entorn del 20 per cent, i se situaran per sobre dels

28.000.000 d’euros.

Per tal de donar suport a la internacionalització de les empreses catalanes, es duran a terme les mesures següents:

• S’augmentaran les accions adreçades a la interna- cionalització de l’empresa, tant des de les fases d’iniciació, fins a la implantació d’instal·lacions comercials o productives a l’estranger, fent espe- cial atenció a les accions adreçades a les pimes i a les zones estratègiques per al desenvolupament de l’economia catalana. En aquest sentit, els recur- sos corresponents s’adreçaran de forma netament majoritària a promoure la internacionalització de les pimes catalanes.

• En l’àmbit de la cooperació empresarial, es pro- mouran accions per a la cooperació entre pimes catalanes en els seus processos d’internaciona- lització, accions per a la cooperació entre empre-

ses catalanes i estrangeres, i accions per a la inter- nacionalització de clústers estratègics.

• Es desplegarà la Xarxa de plataformes empresa- rials del COPCA, complementària a la Xarxa de centres de promoció de negocis, per tal que facili- ti i acceleri els processos de multinacionalització.

• Es desenvoluparan programes de promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals.

• Es promourà l’augment de la formació d’especia- listes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa.

• Es recolzarà el paper dels agents socials en la cooperació al desenvolupament com a factor de projecció internacional, amb un augment dels recursos econòmics.

59. En el termini d’un any, es crearà l’Observatori de mercats exteriors, amb l’objectiu de fer un segui- ment de les tendències sectorials, de mercat, tec- nològiques, etc., com també per donar suport a l’aplicació del Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana. L’Observatori de mercats exteri- ors tindrà com a base la xarxa internacional del COPCA i haurà de coordinar la seva actuació amb l’Observatori de prospectiva industrial. Per a la creació de l’Observatori, el pressupost 2005 ha incorporat una partida de 600.000 euros.

60.En el decurs del 2005 es concretaran els entorns empresarials participatius de l’Anella internacional, una plataforma de gestió i fòrum de debat que, mit- jançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i un element dinamitzador de la interna- cionalització del teixit empresarial català. Al pres- supost 2005 es preveu una partida de 600.000 euros per a l’Anella internacional.

61. Atès el pes del turisme en l’economia catalana, i els efectes que sobre aquest provoquen els processos d’internacionalització, en el termini de sis mesos es crearà l’Observatori del turisme de Catalunya i, en el decurs del 2005, s’elaborarà un Pla estratègic del sector, comptant amb la col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. El Pla estratègic definirà el model turístic per als pròxims anys, bo i seguint les directrius següents: una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i terri- torialment equilibrada El pressupost 2005 preveu unes dotacions de 400.000 euros per a l’Obser-

vatori del turisme i de 360.000 euros per a l’elabo- ració del Pla estratègic del sector.

62. En l’àmbit de la internacionalització de les empre- ses, a Catalunya també operen organisme estatals; per aquesta raó, es potenciarà la coordinació insti- tucional entre aquests i els diversos organismes catalans que actuen en aquest àmbit, garantint,

d’altra banda, la participació dels agents socials. 33

Les mesures de l’Acord

Internacionalització

En aquest marc, es facilitarà informació sobre la naturalesa dels intercanvis comercials de Catalunya amb l’exterior, fent referència a la tipologia i el nombre d’empreses que els realitzen, i es comptarà amb una relació actualitzada d’empreses amb implantació productiva o comercial a l’exterior.

63. Per tal d’acompanyar i reforçar aquestes mesures, es duran a terme altres actuacions, d’entre les quals destaquen les següents:

• Es fomentarà la marca “Catalunya” en l’exportació de mercaderies, el turisme, l’atracció d’inversions estrangeres a casa nostra i les inversions catalanes a l’exterior, com també la visió i el paper de Catalunya en el marc de l’Euroregió.

• Es potenciarà el paper dels centres de promoció de negocis del COPCA com a proveïdors d’informa- ció, suport i acompanyament davant les adminis- tracions i organismes internacionals.

• Es potenciarà la presència catalana en institucions i organismes internacionals.

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

Polítiques actives d’ocupació

Al pressupost 2005, el pressupost total previst per a polítiques actives d’ocupació és de 405 milions d’euros.

00.Xx llarg del 2005 es dissenyarà el Pla general d’ocu- pació de Catalunya (PGOC), sota un criteri d’inter- departamentalitat i amb el consens dels agents econòmics i socials. El PGOC tindrà en compte totes aquelles polítiques i activitats que es porten a terme i que, de manera directa o indirecta, tenen repercussió en el mercat de treball. Tindrà una vigència pluriennal, amb un desplegament anual a través del Pla de desenvolupament de polítiques actives.

El PGOC determinarà indicadors quantitatius i qualitatius de l’ocupació, d’acord amb les directrius i objectius establerts a l’Estratègia europea d’ocu- pació i al Plan nacional de acción por el empleo (PNAE).

Es constituirà una comissió de seguiment del PGOC en el si del Consell de direcció del SOC, per tal d’avaluar l’aplicació i fer el seguiment dels objec- tius establerts.

El pressupost per a l’any 2005 preveu un total de

260.000 euros per a aquesta mesura.

65. En el termini de sis mesos el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es dotarà d’un model de gestió descentralitzat dels serveis d’ocupació amb les enti- tats cooperants del SOC, mitjançant contractes-pro- grama pluriennals. El pressupost del 2005 per a aquestes mesures és de 14.000.000 d’euros.

Aquest model comptarà amb la dotació d’una partida pressupostària destinada a la creació i/o consolidació d’estructures que permetin descentralitzar les polí-

tiques actives d’ocupació, per tal que el protagonisme en la seva planificació, execució i avaluació sigui dels actors institucionals, sindicals i empresarials del ter- ritori, tant pel que fa a la planificació com a la gestió.

Es donarà suport amb recursos suficients als plans locals d’ocupació, per tal que se situïn en el marc de l’Estratègia europea d’ocupació, tant pel que fa a objectius qualitatius i quantitatius, com pel que fa als col·lectius prioritaris.

El SOC emprendrà una millora de la dotació de recursos humans destinats a l’atenció personalitza- da de l’oferta i la demanda laboral. A aquest efecte, al llarg de la legislatura es comptarà amb la incor- poració d’un mínim de 292 tècnics, amb un pres- supost d’11.680.000 euros anuals.

00.Xx intermediació representa un paper central en el mercat laboral, i a aquest fi es destina un pressu- post de 1.500.000 euros l’any 2005. Les mesures concretes a desenvolupar seran les següents:

• Les polítiques actives d’ocupació (continguts, pro- grames, gestió) es flexibilitzaran fins a la definició personalitzada, i es promourà un nou marc nor- matiu per part de l’Estat en el mateix sentit.

• En aquesta línia, s’establirà un sistema d’inserció professional mitjançant itineraris professiona- litzadors i es determinaran i prioritzaran les actuacions vers els col·lectius amb especials difi- cultats d’inserció laboral.

• Es garantirà la permanència de les accions ocupa- cionals durant tot l’any.

• Es crearà un sistema d’informació de caràcter d’integral, que interrelacioni totes les aplicacions de la xarxa del sistema ocupacional, en connexió amb els sistemes estatal i europeu.

67. En el marc de la política d’ocupació, es dissenyaran polítiques actives destinades, específicament, a la recol·locació persones que perden la seva feina per

processos de tancament o deslocalització d’empre- ses i s’establiran, quan les circumstàncies ho facin aconsellable, programes a mida per a la creació d’ocupació en la transició empresarial.

El SOC definirà, en un termini de sis mesos, un protocol d’actuació per a la recol·locació, en el qual es garantirà la transparència, la qualitat, la no dis- criminació i la igualtat d’oportunitats en tot el procés.

68.El Servei Públic d’Ocupació definirà un pla de qua- litat integral durant el 2005, amb indicadors quan- titatius i qualitatius de la seva activitat que siguin comuns i comparables amb Espanya i Europa, i que permetin avaluar la utilització dels recursos públics.

Així mateix, es posarà en marxa un sistema d’avalu- ació de les polítiques que es duen a terme al sis- tema d’ocupació de Catalunya.

L’import previst per a aquesta mesura és de

300.000 euros l’any 2005.

69. Al llarg del 2005 es reformaran els continguts i els recursos de l’Observatori del mercat de treball (OMT) per tal de millorar-lo i consolidar la seva fun- ció com a instrument de suport del desenvolupa- ment del PGOC. L’OMT es coordinarà amb els observatoris sectorials i territorials. Per a aquesta tasca hi ha prevista una partida de 300.000 euros el 2005.

Els agents econòmics i socials tindran accés a la base de dades de l’OMT i participaran en la inter- pretació i l’avaluació permanent de les dades de l’Observatori.

70. En el primer semestre del 2005 es crearà una comissió d’immigració en el marc del consell de direcció del SOC que estudiï la manera més adient d’ordenar els fluxos migratoris i garantir els drets dels treballadors immigrants. El pressupost 2005 preveu 200.000 euros per a aquesta mesura.

No obstant això, les parts constaten la conveniència de crear un servei dins del SOC, el Servei d’Intermediació Laboral en Origen (SILO), com a servei d’intermediació en els països d’origen. Això implicaria, també, la transferència de competències

executives en matèria d’immigració relacionades amb aquesta funció i, de forma més amplia, sig- nificaria procurar un ordenament competencial en matèria d’immigració que potenciï els mecanismes d’intermediació, responsabilitat del SOC.

Les parts consideren necessari tractar la situació provo- cada per l’elevat col·lectiu de treballadors sense permís

de treball, mitjançant l’adopció consensuada de meca- 35

Les mesures de l’Acord

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

nismes d’ordenació dels treballadors estrangers que acreditin el seu arrelament laboral. Cal tenir en compte els col·lectius de treballadors i treballadores provinents d’altres països que s’ocupen de serveis de proximitat, com ara l’atenció a persones dependents i de cura i neteja de la llar.

Relacions laborals

71. Participació i diàleg social

Per tal de fomentar i afavorir la participació i el dià- leg social, s’insta la creació d’un organisme de par- ticipació i diàleg social (integrat per l’Administració i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives), el qual englobaria, a més de la comissió catalana de convenis col·lectius, instàn- cies de participació ja existents relatives a matèries com ara la seguretat i la salut laboral, la con- tractació, les eleccions sindicals, la igualtat i la no discriminació, etc., com també aquelles altres que, en el futur, es puguin incorporar per tal de raciona- litzar l’estructura de la participació i el diàleg social a Catalunya.

En el termini màxim de sis mesos comptadors des de la signatura d’aquest Acord, l’Administració presen- tarà als agents socials una primera proposta de dis- posició normativa per a la creació de l’organisme de participació i diàleg social en la qual es preveurà també la de la Comissió de Convenis Col·lectius a Catalunya. Per al 2005 comptarà amb un pressupost de 200.000 euros de dotació inicial, el qual s’adap- tarà a la projecció de l’activitat en exercicis posteriors.

72. Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya

Tal com s’apunta en la mesura anterior, també es proposa constituir una institució (Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya) que, amb

caràcter permanent, treballi i millori els diferents elements que intervenen en la negociació col·lecti- va a Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar-la, orien- tar-la i atendre situacions i circumstàncies de caràcter general o particular que puguin requerir atenció i solució. Per al 2005 comptarà amb un pressupost de 200.000 euros de dotació inicial, el qual s’adaptarà a la projecció de l’activitat en exer-

36 cicis posteriors.

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

Funcions:

1) D’observatori i de seguiment de la negociació col·lectiva a Catalunya:

• Actuarà d’observatori del conjunt de la negociació col·lectiva catalana, de manera que es pugui dur a terme un tractament tècnic i estadístic que en per- meti l’explotació, anàlisi i actuació en relació amb els paràmetres generals o amb aspectes específics relacionats amb el contingut o l’evolució.

• Seguiment valoratiu per part d’un grup d’experts en matèria de negociació col·lectiva.

2) D’òrgan de consulta i assessorament de la nego- ciació dels convenis i, en aquest sentit, amb capaci- tat d’emetre informes per iniciativa pròpia o a instància de part. Així doncs, estudiarà amb pro- funditat el contingut dels convenis col·lectius i traslladarà les seves conclusions a les parts respon- sables de la negociació, incorporant-hi propostes si aquestes les demanen. Millorarà i actualitzarà el contingut dels convenis col·lectius, fent-los més adients a les noves situacions i realitats. Aquestes tasques es concretaran en:

• Realització d’estudis monogràfics.

• Promoció i difusió de les bones pràctiques de negociació col·lectiva.

• Analitzar especialment les realitats emergents i les novetats en les relacions laborals.

• Assessorar, si escau, els diferents processos de negociació a Catalunya.

• Demanar informes, quan calgui, a determinats sectors en els quals es detectin deficiències en l’estructura per manca de representativitat, com- pareixença o d’altres causes.

3) D’òrgan d’estudi i proposta per a la racionalit- zació de l’estructura de la negociació col·lectiva a Catalunya. Les organitzacions empresarials i

sindicals més representatives de Catalunya, les organitzacions representatives sectorials empre- sarials i les federacions sindicals de Catalunya podran presentar davant de la Comissió informes de situació de l’estructura de la negociació col·lec- tiva en els seus àmbits i projectes de raciona- lització i modernització, inclòs el diagnòstic dels buits de cobertura.

La Comissió analitzarà els diferents informes secto- rials i assessorarà les parts en la solució de possibles divergències en les propostes de racionalització. En cas de persistir les divergències, la Comissió podrà realitzar propostes per determinar l’estructura de la negociació col·lectiva en un determinat sector. Suposant que la Comissió no arribés a cap acord intern, les parts, assessorades per la Comissió, es podran sotmetre voluntàriament a un procediment arbitral.

El mateix procediment s’estableix per a les sol·lici- tuds d’extensió de convenis col·lectius.

Els àrbitres de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya formaran part d’una llista ad hoc con- sensuada, formada per persones expertes de reconegut prestigi en la matèria de la negociació col·lectiva.

4) De “dipòsit de parts” dels convenis col·lectius, un cop efectuat el control de legalitat per l’Autoritat Laboral i abans de publicar-los al DOGC.

5) D’òrgan d’assessorament i consulta sobre l’àmbit funcional dels convenis col·lectius: plantejament adequat de l’àmbit funcional d’un conveni col·lec- tiu que es pretengui negociar; possibilitat d’un acord d’adhesió a un conveni col·lectiu en vigor; interpretació d’un conveni col·lectiu vigent en ordre a determinar el seu àmbit funcional d’apli- cació.

Composició i òrgans:

Composició: organitzacions empresarials i sindi- cals més representatives a Catalunya i Admi- nistració.

Òrgans: presidència, administració, secretaria, comissió permanent, comissions sectorials i per- sonal tècnic.

Mitjans i instruments:

La Comissió es dotarà dels mitjans humans i mate- rials necessaris per a la realització de les seves fun- cions. En aquest sentit, es dotarà de personal, seu i infraestructures, instruments tècnics i d’accés al coneixement i la informació, amb la dotació del pressupost imprescindible per a garantir una capa- citat d’actuació i autonomia suficients.

Col·laboracions i convenis amb altres organismes i institucions:

Obert a organismes similars a l’Estat o la UE, uni- versitats, etc.

73. Contractació i subcontractació

1) La negociació col·lectiva, sectorial i d’empresa, podrà determinar, en funció de la naturalesa del sector o de la particular organització del treball de l’empresa, quines activitats queden excloses de la subcontractació en cadena, a fi i efecte de millorar l’eficiència i la qualitat en l’organització del treball i la seguretat jurídica dels treballadors.

2) En el cas de successió de contractes, la subro- gació de plantilles pot generar un millor aprofita- ment de la formació professional i l’experiència adquirida pels treballadors subcontractats i, en general, una major qualitat de l’organització del treball, amb efectes positius en l’eficiència i la competitivitat de l’empresa principal. Al mateix temps, possibilita una major estabilitat en l’ocu- pació i seguretat jurídica per als treballadors sub- contractats.

3) La negociació col·lectiva, sectorial i d’empresa, podrà determinar en quins casos i en quines condi- cions s’estableix la subrogació de plantilles, en cas de successió de contractes, en funció de la natu- ralesa de l’activitat econòmica del sector o la parti- cular organització del treball de l’empresa.

4) Es considera oportú, amb vista a evitar un ús no volgut de la descentralització, dotar de la màxima garantia i transparència les subcontractacions en l’àmbit del sector públic, per la qual cosa el Govern, al llarg del 2005, impulsarà l’elaboració d’una pro- posta d’actuació que permeti que, en l’aprovisiona- ment de béns i serveis i en la subcontractació en

aquest sector, es garanteixi el respecte a l’aplicació de les condicions laborals recollides en els convenis col·lectius de referència i l’eficàcia en la gestió de la prevenció de riscos laborals.

5) Consulta i seguiment, en el marc del Consell de diàleg social i participació, de les clàusules men- cionades i de la qualitat dels processos de subcon-

tractació. 37

Les mesures de l’Acord

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

74. Tribunal Laboral de Catalunya

El Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya es constitueix en virtut de l’Acord Interprofessional de Catalunya el dia 7 de novembre de 1990, per tal d’exercir funcions de conciliació, mesurament i arbitratge en els con- flictes col·lectius i individuals que els siguin sotmesos, en virtut de la lliure expressió de volun- tats dels treballadors i empresaris afectats.

Ateses la importància i significació que l’exercici de les funcions del TLC té per al disseny d’un marc català de relacions laborals, i per tal d’afavorir-ne l’impuls i el reforçament, es proposa al llarg del 2005:

• Establir un nou sistema de finançament, de caràc- ter pluriennal, que permeti projectar objectius i detectar i preveure necessitats a un més llarg ter- mini que no pas l’actual.

• Consolidar i fomentar l’augment de l’eficiència i l’eficàcia en l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya, i promoure’n la descentralització i l’es- pecialització.

75. Model de competitivitat sostenible i responsable

L’objectiu de l’Acord estratègic és promoure mesures que produeixin una modernització i actualització de les nostres empreses i les situï en una millor posició davant dels canvis i el fenomen de la globalització.

En aquest sentit, cal reflexionar sobre les noves exigències que l’actual context de canvis imposa a les empreses i sobre la necessitat de trobar les respostes que facin possible i compatible la seva competitivitat i la seva sostenibilitat social. Entenem que aquest concepte és molt més ampli i abasta ele- ments com la capacitat de resposta, l’agilitat en els seus processos, la qualitat, la innovació tecnològica i una aposta decidida pel valor de les persones que

formen part de l’empresa. És aquest últim un valor fonamental, que en la majoria de situacions no es té en compte a l’hora de reestructurar organitzativa- ment i productivament una empresa.

Una aposta per l’estabilitat en les relacions laborals és una aposta per la competitivitat d’una empresa, una eina que pot permetre un entorn de més impli-

38 cació de la persona amb els seus objectius, tot adap-

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

tant i negociant sistemes d’adaptació i flexibilitat en el sistema productiu. Això s’ha de traduir en la negociació de matèries com ara el sistema de con- tractació, els sistemes d’ajustos de plantilles o els sistemes de formació i adaptació dels treballadors.

Per tot això, és important que les organitzacions empresarials i sindicals, en l’àmbit d’aquest Acord, puguin identificar quins són els valors que poden contribuir a fer més eficaces les actuacions a les empreses, de manera que es puguin traslladar a la negociació col·lectiva.

1) Les persones i el coneixement, valor de l’empre- sa. Un element que ens ha diferenciat especialment del model d’empresa a Europa té a veure amb el paper que hi tenen les persones. Per això, cal intro- duir noves relacions internes basades en l’estabili- tat i la participació, la confiança, la descentralització en les decisions i l’adaptabilitat.

2) Tecnologia. L’actualització tecnològica ha de ser una constant estratègica de les empreses, ja que els avenços de la tecnologia permeten millorar de ma- nera generalitzada els instruments de treball, l’eficàcia i els resultats empresarials.

3) Formació, trajectòria professional i ocupabilitat a l’empresa. La inversió en formació ha de conside- rar-se com un factor clau de competitivitat. La for- mació facilita als treballadors el seu procés de readaptació continuada al seu lloc de treball, i els possibilita la promoció professional. Tanmateix, l’estabilitat de la plantilla és un valor afegit a l’em- presa, ja que augmenta les possibilitats d’acumu- lació d’experiència en els seus treballadors.

4) Innovació. Els avenços científics i tecnològics i les noves propostes de millora de l’eficàcia i l’efi- ciència empresarials, no compleixen el seu objectiu si no es transformen en processos d’innovació indi- vidualitzats i sectorials a les empreses. Innovar és

produir canvis que posin al dia les nostres empre- ses. És a dir, tot el conjunt de processos que fa l’em- presa per tal d’utilitzar els resultats de la recerca, ja sigui des del punt de vista de l’organització del tre- ball, o bé de la millora, la gestió i la distribució del producte o servei.

5) Treball segur i sostenible. La seguretat en el tre- ball i la sostenibilitat de l’activitat econòmica són dos objectius prioritaris per als agents socials. En aquest sentit, les estratègies preventives i la impli- cació dels treballadors en els processos de millora contínua de les empreses són elements clau per aconseguir aquests objectius.

6) Igualtat i no discriminació. L’empresa ha de garantir el principi de no discriminació tant en l’ac- cés al lloc de treball com en l’establiment de les condicions de treball. S’analitzarà l’establiment de mesures d’acció positiva amb relació a determinats col·lectius amb més dificultats laborals.

7) Participació. Han de desenvolupar-se els canals que permetin, des de la informació, consulta i com- provació dels representants sindicals a l’empresa, fins a tots aquells mecanismes que donin veu als mateixos treballadors amb relació a decisions fona- mentals que puguin derivar-se dels processos de canvi.

Actuacions en la negociació col·lectiva

Les parts signants acorden iniciar un procés per tal que la negociació col·lectiva desenvolupi les bones pràctiques que les parts han valorat com a positives en el darrer període, al mateix temps que actualitzar els seus continguts:

1) Nova organització de l’empresa. La flexibilitat negociada de l’organització del treball, del temps de treball i de l’organització professional ha demostrat ser positiva per realitzar els canvis que l’empresa necessita. La flexibilitat interna negociada és preferible a la flexibilitat externa i als ajustos d’ocu- pació. Aconseguir un equilibri negociat entre la flexibilitat necessària per a l’empresa i la seguretat per als treballadors és un objectiu comú.

2) La negociació col·lectiva ha de regular les neces- sitats d’una organització flexible del temps de tre- ball per tal d’adequar-lo a les necessitats de

l’activitat empresarial, especialment als cicles de distinta intensitat i a les fluctuacions de les deman- des. És convenient que, a més de programacions de caràcter anual, s’estableixin procediments de nego- ciació prèvia per al moment en què les circumstàn- cies canviants obliguin a modificar la programació inicial. Les bosses horàries anuals de temps flexible o els còmputs temporals distints a l’any natural, com també els mecanismes de participació pactats han demostrat ser positius.

3) La flexibilitat del temps de treball ha de ser acom- panyada per la regularització de garanties per a les persones, especialment aquelles que garanteixin una millor gestió del temps personal de treball, un control documental personalitzat de la jornada rea- litzada, un preavís suficient anterior a la prolon- gació de jornades o canvis, o un afavoriment dels sistemes de voluntarietat, sempre que sigui possi- ble, i drets a la fixació de descans compensatoris, sempre que es pugui.

4) Formació professional permanent. La negociació de les necessitats de formació contínua a l’empresa i la seva planificació en funció de previsions són imprescindibles per a la innovació permanent. La negociació col·lectiva ha d’establir un procediment negociador específic que, a més dels continguts for- matius, tingui per objecte garantir el dret a la igual- tat de tracte de tots els destinataris, establir criteris d’acció positiva per als col·lectius subrepresentats professionalment, i la consideració del temps de formació a efectes del temps de treball. Tanmateix, és també un factor d’estímul per a la formació per- manent establir sistemes de promoció professional i itineraris professionals, amb criteris d’objectivitat i amb participació sindical, vinculats, també, a la formació professional.

5) L’estabilitat en l’ocupació i el foment de la con- tractació indefinida per a llocs de treballs estruc- turals, i una adequada i justificada utilització de la contractació temporal, són elements centrals per al desenvolupament d’un projecte empresarial. És convenient establir en la negociació col·lectiva mecanismes per a la conversió de contractes tem- porals a indefinits. Així mateix, és convenient regu- lar les causes objectives i les circumstàncies que justifiquen la utilització de les distintes modalitats de contractació temporal, en funció de la natura de l’activitat empresarial.

6) El teletreball és un dels instruments que ha de servir per a modernitzar l’organització del treball. En aquest sentit, l’Acord marc europeu sobre teletreball estableix un marc general que és convenient aplicar i adaptar en l’àmbit de la negociació col·lectiva.

Actuacions complementàries

Paral·lelament, cal obrir i estimular el debat i l’in- 39

Les mesures de l’Acord

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

tercanvi d’opinions i experiències i arribar a un con- sens sobre conceptes i continguts, el qual hauria de donar pas a una estratègia catalana sobre el model de competitivitat sostenible i responsable.

En aquest sentit, l’organisme de participació insti- tucional en l’àmbit de les relacions laborals seria el que hauria d’aglutinar les sensibilitats i les refle- xions dels principals interlocutors socials al voltant del concepte d’empresa competitiva i socialment sostenible. L’organisme elaboraria els informes necessaris per aprofundir en el coneixement exhaustiu de l’estratègia europea i de les recomana- cions que s’apliquen als diferents estats membres. Podria fer estudis sobre temes com ara què repre- senta la responsabilitat social per a les empreses catalanes, aprofundir en el coneixement d’aquest concepte de competitivitat en els països europeus

–orientant les possibles propostes o recomanacions a adoptar a Catalunya–, debatre el concepte d’inver- sió socialment responsable, etc.

76. Seguretat i salut laboral

1. Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals

1.1. El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de les organitzacions sindi- cals i empresarials, elaborarà un Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008. Aquest Pla contindrà objectius específics, actua- cions, terminis, avaluació i recursos necessaris per al seu desenvolupament (materials, humans i pressupostaris). Entre d’altres objectius, caldria abordar:

• La creació i el desenvolupament d’un sistema d’indicadors i registres sobre prevenció de riscos que permeti conèixer la realitat de les empreses de Catalunya en matèria de seguretat i salut en el treball, amb l’objectiu de permetre identificar problemes, proposar solucions i aug-

mentar el seguiment i el control en els casos en què sigui necessari.

• Actuacions per tal de promoure la seguretat i la salut en relació amb els treballadors autònoms i a aquelles activitats excloses, segons l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 31/95. Pel que fa al treballador autònom, s’acorda promoure les corresponents modificacions legislatives per tal que s’inclogui la

40 previsió que el treballador autònom externalitzi

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

en un servei de prevenció aliè la gestió de la pre- venció a la seva empresa o activitat, sempre que ell no tingui la capacitat tècnica per a avaluar, planificar i gestionar els seus propis riscos. Mentrestant, s’acorda promoure accions per tal d’anar implementant aquesta mesura.

• Potenciar l’adopció —juntament amb la Inspecció de Xxxxxxx i Seguretat Social— de mesures de control i de seguiment dels mitjans materials i humans i de l’actuació dels serveis de prevenció aliens. Singularment, en els casos en què l’autorització sigui definitiva.

• Potenciar l’autoavaluació dels serveis de preven- ció de les administracions públiques, en espe- cial, de la Generalitat de Catalunya.

• Promoure les actuacions de sensibilització en matèria preventiva en tots els àmbits de la soci- etat, així com accions específiques de formació per a empresaris i treballadors.

1.2. Execució del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008, la qual cosa implica:

• Racionalitzar i dotar dels recursos suficients i de l’estructura administrativa competent en la matèria de seguretat i salut en el treball.

• Participació dels agents socials mitjançant la cor- responent instància de participació i diàleg social.

Es tindrà especialment en compte la realitat de les pimes per tal de contribuir al desenvolupa- ment dels seus sistemes de gestió preventiva mit- jançant l’articulació d’instruments diversos, com ara el suport econòmic i financer per a la inversió en prevenció de riscos laborals i l’assessorament per a l’aplicació de la normativa de forma ade- quada a les seves peculiaritats.

2. Accions departamentals

2.1. Augment i reforç de la capacitat de vigilància i control de la Inspecció de Treball i Seguretat

Social mitjançant el desenvolupament normatiu necessari per tal de garantir l’eficàcia en l’exerci- ci de les funcions de comprovació de les condi- cions de seguretat i salut a les empreses i centres de treball per part dels funcionaris tècnics habili- tats dependents de la Comunitat Autònoma, de forma coordinada amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

2.2. Previsió de destinar l’import de les sancions econòmiques per infraccions en matèria de pre- venció de riscos laborals recaptades pel Departament de Treball i Indústria a la realització d’actuacions preventives programades pel Departament de Treball i Indústria per una quan- tia igual a l’excés ingressat sobre la prevista al pressupost.

2.3. Desenvolupament normatiu de l’aplicació a Catalunya de l’article 54 de la Llei de prevenció de riscos laborals relatiu a la limitació de la con- tractació amb l’Administració per part d’empreses que hagin comès delictes o hagin estat san- cionades per infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball i proposta d’inclusió de clàusules en matèria de prevenció de riscos laborals al plec de clàusules administratives particulars dels contractes forma- litzats per l’Administració.

2.4. Desenvolupament del procediment adminis- tratiu especial d’imposició de mesures correc- tores per incompliments en prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

3. Coordinació interdepartamental

3.1. En l’àmbit de l’òrgan de participació en matèria de seguretat i salut laboral:

• Impulsar la coordinació departamental entre Treball i Indústria, Sanitat i Educació en la matèria.

4. Altres actuacions

• Impulsar l’establiment del registre de serveis de prevenció propis i mancomunats.

• Impulsar la integració de la prevenció a l’em- presa.

• En l’àmbit del Consell Català de Diàleg social i

Participació, es preveurà una dotació pressu- postària de 500.000 euros per portar a terme una experiència pilot el 2005 destinada a la pro- moció i millora de la gestió de la prevenció de riscos laborals a les petites i mitjanes empreses, previ acord de les parts en la negociació col·lec- tiva i l’avinença de l’Administració.

Amb aquesta mateixa finalitat, el desenvolupa- ment de la prevenció de riscos laborals a les petites i mitjanes empreses, l’Administació, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials es comprometen a cercar altres mecanismes de finançament, fora de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, en instàncies de l’Administració de l’Estat.

5. Participació

La participació en matèria de prevenció de riscos laborals es portarà a terme dins de l’òrgan de par- ticipació establert a l’efecte en el si del Consell de Diàleg Social i Participació.

77. Igualtat, no discriminació

1) Incorporar a l’acció de Govern els objectius del Programa europeu d’acció contra la discriminació per motius de gènere, d’origen racial o ètnic, de religió o conviccions, discapacitat, edat o ori- entació sexual 2001-2006, bo i aprofundint en el coneixement i apreciació del fenomen; millorant l’eficàcia de les accions empreses mitjançant l’in- tercanvi d’informació i de bones pràctiques a través de xarxes, i promovent i difonent valors i pràctiques que recolzin la lluita contra la discrimi- nació.

2) Impulsar la igualtat d’oportunitats de les perso- nes discapacitades garantint el compliment de la seva normativa específica, coordinant els organis- mes competents amb relació a les matèries de la reserva de llocs de treball i autoocupació i integrant en el Departament de Treball i Indústria les com- petències que actualment deté el Departament de Benestar i Família en matèria de centres especials de treball.

3) Portar a terme accions d’impuls del compliment de la normativa laboral en relació amb:

• Els col·lectius de treballadors més vulnerables,

com ara menors, minusvàlids, treballadors estrangers, dones, etc.

• L’adequació del contingut dels convenis col·lec- tius a la normativa vigent en matèria de protecció de la maternitat, eliminant aquelles clàusules que estiguin superades per modificacions normatives.

• Conductes discriminatòries.

• La Llei d’integració social dels minusvàlids

(LISMI) a les empreses de Catalunya. 41

Les mesures de l’Acord

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

4) Conèixer la situació dels col·lectius de treba- lladors més vulnerables a partir de la creació d’un sistema d’indicadors, de la integració a les estadís- tiques de la perspectiva de gènere i de la seva difusió periòdica.

5) Establir una instància de participació institucional on es promogui l’adopció per part de les empreses de codis de conducta i protocols d’actuació per a la igualtat d’oportunitats i l’establiment de mecanis- mes de control i resolució del conflictes en casos de conductes que atemptin contra aquest dret.

78. Millora de la gestió de la incapacitat temporal

La gestió de la incapacitat temporal implica el trac- tament d’un fenomen complex i polièdric, on s’in- terrelacionen variables diverses que tenen el seu origen en àmbits també diferents. És per això que tot plantejament que suposi abordar una anàlisi de la matèria implicarà partir d’un punt de vista global que tingui presents aspectes sanitaris i assisten- cials, de protecció social, l’entorn econòmic, el sociocultural i l’empresarial, entre altres.

El fet que se susciti la revisió de la gestió de la inca- pacitat temporal obeeix a certes distorsions en el sis- tema detectades per part dels experts i en la preocupació per causa de diversos elements o fac- tors problemàtics que emergeixen insistentment, la presència dels quals no es pot obviar per més temps, com són les repercussions en la salut dels treballa- dors i les disfuncions en la determinació de la con- tingència que impossibiliten incidir en la millora de les condicions de treball i els seus elevats i creixents costos, els quals repercuteixen en el sistema de la Seguretat Social, en les empreses i l’economia en general, així com en el mateix treballador. A banda, i en el context de l’Acord estratègic, és evident la influència que té en la gestió dels recursos humans a l’empresa i en la seva capacitat i competitivitat.

En conclusió, es considera convenient iniciar una anàlisi de la matèria, tenint en compte les seves dimensions administrativa, econòmica i de salut, per tal de poder abordar la problemàtica i proposar solu- cions o millores que redundin en un més eficaç trac- tament del tema.

Es proposa, així, la creació d’un grup de treball

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

42 interdisciplinari i representatiu dels agents socials, dels òrgans de les diferents administracions públiques amb participació en la gestió de la inca- pacitat temporal i dels organismes col·laboradors en la gestió de la Seguretat Social, amb els objec- tius d’analitzar l’estat de la qüestió a Catalunya a partir d’una identificació dels circuits en funciona- ment i els seus problemes i així poder-hi introduir millores i una major racionalització, formulant, paral·lelament, propostes de modificació del marc normatiu vigent per tal de superar la indefinició i inestabilitat legislativa actuals. Aquest grup de tre- ball elaborarà les seves propostes abans de la fi del 2005.

Com a suggeriment de punts a considerar inicial- ment, sense perjudici que en el curs dels treballs se n’afegeixin altres i tenint en compte que es troben relacionats entre si:

• El mateix funcionament del circuit: comunicats defectuosos, incompliment de terminis, manca d’informatització d’elements o procediments que guarden relació entre ells i comunicació, entre altres.

• Adequació dels recursos materials i humans de l’ICAM.

• La manca de comunicació entre els diferents agents que intervenen en la gestió de la IT o la descoordinació: males relacions o interaccions entre els diferents òrgans amb participació en el sistema.

• Les llistes d’espera i la sobrecàrrega assistencial dels facultatius d’atenció primària.

• La demora en l’accés a proves complementàries i valoració mèdica especialitzades del servei públic sanitari.

• La vinculació entre la baixa i el lloc de treball.

• La necessitat de situar cada patologia en la con- tingència que li correspon.

• La formació i la informació als professionals de la salut sobre la incapacitat temporal.

• La formació i informació a les empreses per tal

que les comunicacions que els corresponen s’e- fectuïn amb la màxima correcció.

• Les polítiques preventives en el si de l’empresa i la gestió de l’absentisme.

79. Inspecció de Treball i Seguretat Social

1) Les parts manifesten la necessitat de reclamar la transferència del sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, amb els mitjans personals i mate- rials corresponents i necessaris i l’adscripció orgànica dels serveis, garantint el manteniment de la subjecció als principis de:

• Concepció única i integral del sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social.

• Unitat d’actuació en totes les matèries de la seva competència.

• Ingrés únic als cossos del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social.

2) Integrar i coordinar les actuacions de totes les instàncies que operen en l’àmbit laboral per tal d’evitar duplicitats d’actuacions i garantir l’eficièn- cia de les actuacions de vigilància i control.

3) Consulta en l’àmbit de la corresponent instància de participació de la programació d’objectius per a l’acció inspectora en tots els àmbits funcionals de competència de la Comunitat Autònoma, amb especial referència als plans de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de prevenció de riscos laborals.

80.Propostes per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral

1) Legislatives: es considera necessari fer un pas endavant en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, atesa la incidència que té amb vista a assolir millores qualitatives de les condicions de treball i la seva contribució a garan- tir el dret a la igualtat de les dones al mercat de treball.

Així doncs, es considera convenient promoure en l’àmbit corresponent la revisió de la legislació vigent estatal per tal que:

• S’introdueixin nous instruments d’organització del temps de treball i de suport econòmic.

• Es valori la incidència d’alguns supòsits contrac- tuals i la seva possible adequació a les demandes socials en matèria de conciliació.

Aquesta revisió, encaminada a conciliar la vida familiar amb la laboral, s’hauria de destinar tant als homes com a les dones a fi de fomentar una partici- pació més equilibrada de les persones d’ambdós sexes en aquests àmbits i s’hauria de tenir en compte la realitat actual de les unitats de convivència.

2) Dins la negociació col·lectiva s’impulsarà l’as- soliment d’acords relacionats amb la implantació de noves formes d’organització dels temps de tre- ball que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels treballadors i treballadores, per fer realitat tant la necessària transformació del repartiment de càrregues familiars, com la possibi- litat d’equilibrar els temps personals i privats i els temps de treball. En particular, s’intentarà cercar fórmules d’organització del treball que possibilitin l’harmonització de la consecució dels objectius de producció amb l’assumpció de les responsabilitats familiars que corresponguin, en les formes i supòsits definits prèviament, com també fomentar fórmules d’assessorament en la matèria de conci- liació als empresaris i representacions sindicals, dins la Comissió Catalana de Convenis Col·lectius.

Foment de la cohesió social

3.1

Habitatge

La disponibilitat d’un habitatge digne és un element clau per permetre el desenvolupament personal, fami- liar i ciutadà, i s’erigeix com una peça imprescindible per a la integració de les persones en el si de la comu- nitat i la seva contribució al creixement econòmic.

81. En el marc de la Comissió de seguiment d’aquest Acord, i amb periodicitat semestral, el Govern infor- marà sobre l’evolució de la política d’habitatge i, d’entre el conjunt de mesures que la conformen, especialment sobre l’evolució del sòl públic, l’habi- tatge de protecció oficial, el parc i el preu de l’habi- tatge de lloguer, i el preu de l’habitatge i de les activitats de rehabilitació.

3.2

Dependència i discapacitat

82. En l’àmbit de l’atenció a les persones amb situació de dependència, es proposen les actuacions següents:

• En el decurs del període 2005-2007 s’estendran

els serveis d’ajut domiciliari fins arribar a donar 43

Les mesures de l’Acord

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social

cobertura al 4 per cent de la població catalana major de 65 anys en situació de dependència i assolir una mitjana de 5 hores d’atenció set- manals. L’assoliment d’aquest objectiu en el ter- mini de la legislatura representa un augment de

9.700.000 hores i un pressupost total de 126.000.000 d’euros entre la Generalitat, les administracions locals i els usuaris. El pressupost previst per al 2005 és de 75 milions d’euros per tal d’arribar a 4.500.000 hores. Així mateix, s’impul- saran programes de nous jaciments d’ocupació per al desenvolupament dels serveis d’atenció domiciliària municipals.

• En el termini de la legislatura el nombre de places residencials s’augmentarà fins donar cobertura a un 5 per cent de les persones majors de 65 anys. Un 2,25 per cent d’aquestes places seran de finançament públic i, alhora, es tindran en compte els actuals desequilibris territorials. Per assolir aquest objectiu, i comptant amb les places creades el 2004, en el període 2005-2007 caldrà crear un total de 4.830 places més, de les quals un

35 per cent, com a mínim, seran de titularitat pública i la resta seran places concertades. Per a l’any 2005 es preveu la creació d’un total de 1.500 places.

• En la línia d’universalitzar l’accés als serveis de teleassistència, durant la legislatura es prio- ritzaran aquelles persones que viuen soles o en situació de desemparament. L’any 2005 es dedicaran uns 6 milions d’euros a serveis de tele- assistència mitjançant convenis amb els ajunta- ments.

• Durant l’exercici 2005 es desenvoluparà, amb la participació dels agents socials, un sistema d’a- tenció integral a la dependència i afavoridor de la vida autònoma de les persones, que defineixi un únic sistema de valoració de la dependència i garanteixi l’equitat en l’accés als recursos públics,

que prioritzi la prestació de serveis per davant de les transferències econòmiques i que avanci en la coordinació dels diversos equips de les xarxes sa- nitària i assistencial.

83. Per tal de millorar la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat, durant el 2005 s’elabo- rarà un Pla integral consensuat amb els agents

44 socials.

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

D’altra banda, es proposa traspassar a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria de treball protegit per a les persones amb discapacitat, per tal d’elaborar posteriorment la normativa reguladora dels centres especials de treball i tallers ocupacionals

3.5

tiu, es preveu un augment de la quantia de la prestació bàsica del PIRMI d’un 22,7 per cent al llarg de la legislatura.

• Abans del juliol de 2005, el Govern i les organit- zacions sindicals i empresarials estudiaran la situació de les pensions vigents a Catalunya amb l’objectiu d’acordar mesures tendents a comple- mentar les pensions mínimes per tal de situar-les, si més no, al 80 per cent d’un indicador de rendes propi de Catalunya, per garantir que les pensions assoleixin aquest nivell de rendes al llarg de la le- gislatura.

3.3

(criteris d’accés, graus i tipologia de la discapacitat, inspecció i control de l’acompliment, etc.).

Política d’integració de persones immigrants

86.En el decurs del 2005 s’elaborarà el Pla de primera acollida, dotat amb 20.000.000 d’euros per via de

Conciliació de la vida personal, familiar i laboral

84. Durant el primer trimestre del 2005 els signants crearan una comissió per a l’estudi de la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, que, entre d’altres qüestions, tingui en compte els horaris escolars i laborals, els acords en la negociació col·lectiva (vegeu la mesura número 80) i les infraestructures que incideixen en la incorporació de la dona al mercat de treball.

transferència de l’Estat, que inclourà, entre d’altres aspectes, les qüestions següents:

• L’entorn laboral, social i cultural, promovent la incorporació a diferents sectors del mercat laboral.

• L’aprenentatge de les llengües com a instrument de coneixement i exercici de drets i deures, i com eina d’integració.

• Un allotjament digne.

3.4

Inclusió social

85. Durant el 2005, es redactarà i aprovarà el Pla d’in- clusió social de Catalunya, comptant amb la parti- cipació dels agents socials. El pressupost 2005 preveu una dotació d’1.000.000 d’euros per a la redacció i suport del Pla.

Entre les línies de treball del Pla, es proposen les mesures següents:

• Durant el 2005, i comptant amb la participació dels agents socials, es procedirà a redissenyar el PIRMI per tal d’adaptar-lo al nou mapa d’exclusió social de Catalunya i amb vista a establir la per- cepció d’una renda que garanteixi uns ingressos de supervivència a aquelles persones en situació d’exclusió i que, per raons de salut, edat o altres aspectes socials, no poden desenvolupar els iti- neraris del PIRMI. Per tal d’assolir aquest objec-

Desenvolupament i seguiment de l’Acord

Comissió de Seguiment

Els signants de l’Acord consideren necessari crear una Comissió de Seguiment que tindrà com a objectius:

• Vetllar pel compliment de les propostes contingudes en l’Acord i fer-ne el seguiment i propostes pressu- postàries que escaiguin.

• Desenvolupar aquelles propostes que, no havent-se pogut concretar en aquest Acord, es consideren relle- vants per incorporar-les successivament.

• Preveure noves iniciatives que puguin enriquir el contingut de l’Acord per tal de millorar-lo i actualit- zar-lo de forma contínua.

Un cop signat l’Acord, la Comissió de Treball es consti- tuirà en Comissió de Seguiment. Estarà integrada per representants dels departaments d’Economia i Finances, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Consum i repre- sentants de les organitzacions: CCOO, UGT, Foment del Treball, Pimec i Fepime. La presidirà el conseller d’Economia i Finances, que podrà delegar en el repre- sentant del departament d’Economia i Finances, que serà el secretari de Promoció Econòmica.

La Comissió de Seguiment serà assistida per una se- cretaria tècnica facilitada per la Secretaria de Promoció Econòmica.

Es reunirà tantes vegades com sigui necessari per al compliment dels seus objectius i, si més no, un cop al trimestre.

El Govern acordarà la creació d’una Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Acord Estratègic, integrada per un representant amb rang mínim de director general de cadascun dels departa- ments competents en les propostes contingudes en l’Acord. També en formarà part el director general de Pressupostos i Tresor del Departament d’Economia i Finances, que vetllarà per la imbricació entre l’Acord i els pressupostos anuals. Serà presidida pel secretari de Promoció Econòmica.

A proposta de la Comissió de Seguiment, es podran 47

Desenvolupament i seguiment de l’Acord

crear comissions de treball específiques en matèries de l’Acord que incorporaran les parts signants i els repre- sentants departamentals afectats. Podran incorporar, quan es consideri necessari, experts externs. Aquestes comissions elevaran les seves propostes a la Comissió de Seguiment.

Participació

El Govern promourà durant l’any 2005 la creació de consells de govern en aquells organismes o institu- cions del Govern català que, com l’ICF, el CIDEM i el COPCA, tenen la funció de promoure el desenvolupa- ment de polítiques econòmiques, industrials o d’inter- nacionalització de l’economia catalana.

Aquests consells de govern comptaran amb la presèn- cia de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya i tindran, entre d’altres, les funcions següents: orientació de les polítiques, planificació i reformes de la institució respectiva; conèixer i informar el projecte de pressupost; fer el seguiment periòdic de l’execució del pressupost i de l’a- compliment dels objectius i activitats de la institució.

Les funcions d’aquests consells es desenvoluparan sens perjudici de les tasques que els corresponen als diferents òrgans directius dels referits organismes.

Per donar compliment a aquest acord, els departa- ments responsables promouran durant el primer trimestre de 2005 les reformes adients de les respec- tives institucions, que es tramitaran en la forma pre- vista en la legislació corresponent.

Índex

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

1. Introducció. L’Acord estratègic: un pacte pel futur del país 5

2. Síntesi de les propostes prioritàries de l’Acord 11

3. Les mesures de l’Acord 17

Millora de les condicions bàsiques de competitivitat 19

1. Recerca, desenvolupament i innovació

2. Dotació de capital humà

3. Infraestructures de transport i mobilitat

4. Infraestructures energètiques i mediambientals

5. Infraestructures i política de telecomunicacions

6. Finançament de l’activitat empresarial

7. Altres actuacions de foment de la competitivitat

Internacionalització 32

1. Atracció d’inversions

2. Foment de les exportacions i projecció internacional

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social 34

1. Polítiques actives d’ocupació

2. Relacions laborals

3. Foment de la cohesió social

4. Desenvolupament i seguiment de l’Acord 45

Estructura organitzativa

de l’Acord estratègic per a la internacionalització,

la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

Consell d’institucions

Xxxxxx Xxxxxxxx,

conseller d’Economia i Finances

Xxxxx X. Xxxx,

conseller de Treball i Indústria

Xxxx Xxxxxx,

conseller de Xxxxxx, Turisme i Consum (fins a 15 d’octubre de 2004)

Xxxxx Xxxxxx,

conseller de Xxxxxx, Turisme i Consum (des de 15 d’octubre de 2004)

Xxxx Xxxxxx,

president de Foment del Treball

Xxxxx Xxxxxxxx,

president de PIMEC

Xxxxxx Xxxx,

president de FEPIME

Xxxx Xxxxxxxxxx,

secretari general de CCOO de Catalunya

Xxxxx X. Xxxxxxx,

secretari general de la UGT de Catalunya

Comissió de treball

Xxxxxx Xxxxxxxx,

secretari de Promoció Econòmica. Dept. Economia i Finances

M. Xxxxxx Xxxxx,

secretària d’Indústria i Energia. Dept. Treball i Indústria

Xxxxx Xxxxxx,

director del COPCA. Dept. Comerç, Turisme i Consum

Xxxxxxx Xxxxx,

director executiu de Foment del Treball

Xxxxxx Xxxx,

director del Dept. d’Estudis PIMEC

Xxxxx Xxxxxxxx,

secretari general de FEPIME

Xxxx Xxxxxx Xxxxxxx,

secretari d’Economia i Formació per a l’Ocupació. CCOO de Catalunya

Xxxxx Xxxxxxxx, vicesecretari general d’UGT de Catalunya

Coordinador general

Xxxxx Xxxxxx,

catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Secretaria executiva

Xxxxxx Xxxx,

assessor

Secretaria tècnica

Xxxxxx Xxxxx,

Secretaria de Promoció Econòmica. Dept. Economia i Finances

Línies de treball

Línia 1

Infraestructures de trans- port, telecomunicacions i energètiques

Coordinador

Xxxxx Xxxxx,

secretari per a la Mobilitat. Dept. Política Territorial i Obres Públiques

Membres

Xxxxx Xxxxx

Xxxx. Treball i Indústria

Xxxxxx Xxxxxxxxxxx

Xxxx. Comerç, Turisme i Consum

Xxxxx Xxxxx

CTTI. Dept. d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Xxxxxxxx Xxxxxxxxx

Foment del Treball

Xxxxxx Xxxx

PIMEC

Xxxxx Xxxxxx Xxxxx

FEPIME

Xxxxxx Xxxxx

CCOO de Catalunya

Xxx Xxxxxxxx

UGT de Catalunya

Experts

Xxxxxxxx Xxxxxxx

Xxxxxx Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Xxxxx Xxxxx

Abertis

Xxxxxx Xxxxxxx

Gas Natural

Xxxxxx Xxxxxxxx

Infonomia

Xxxxx Xxxxxxx

Localret

Xxxxx Xxxx

Universitat de Barcelona

Línia 2

Polítiques d’ocupació i formació

Coordinador

Xxxxxxxx Xxxxxxxxxx,

director general d’Ocupació. Dept. Treball i Indústria

Membres

Xxxxxxxx Xxxxxx

Xxxx. d’Educació

Xxxxx Xxxxxxxx

Xxxx. d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Xxxxx Xxxxxx

Xxxx. d’Educació

Xxxxxx Xxxxx

Foment del Treball

Xxxxxxx Xxxxxxx

PIMEC

Xxxxx Xxxxxxx

FEPIME

Xxxxxx Xxxxxx

CCOO de Catalunya

Xxx Xxxxxxxx

UGT de Catalunya

Experts

Xxxxxxxxxx Xxxx

Barcelona Activa

Xxxxxxx Xxxxxxxxxx

Xxxxxxxxxx, SA

Xxxxx Xxxx Coordinadora Catalana de Fundacions

Estructura organitzativa de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

Xxxxxxx Xxxxxxxx

D’aleph

Xxxxxx Xxxxxx

Escola Superior de Comerç Internacional

Xxxxx Xxxxxx

Universitat de Barcelona

Xxxxxxxx Xxxx Xxxxxxxxx Universitat Politècnica de Catalunya

Xxxxxx Xxxx

Universitat Rovira i Virgili

Línia 3

Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació

Coordinador

Xxxxx Xxxxx,

director general de la Fundació Catalana per a la Recerca. Dept. d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Membres

Xxxxxx Xxxxxxx

CIDEM. Dept. Treball i Indústria

Xxxxxx Xxxxxxxx

Xxxx. Comerç, Turisme i Consum

Xxxxx Xxxxxxxx

CIRIT. Dept. Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Xxxxxxx Xxxxx

Foment del Treball

Xxxx xx xx Xxxxx

PIMEC

Xxxxxxx Xxxxxx

FEPIME

Xxxxx Xxxxxx

CCOO de Catalunya

Xxxxxxx Xxxxxxx

CCOO de Catalunya

Xxxxxx Xxxxxx

UGT

Experts

Xxxxxx Xxxxxxx

22@

Xxxxxx Xxxxxx

GTD

Xxxxxx Xxxxxxxx

Indo, SA

Xxxxxx Xxxxxxxx

Universitat de Barcelona

Xxxxxx Xxxxxxxxx

Universitat de Barcelona

Xxxx Xxxxxxx

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació

i la competitivitat de l’economia catalana

Universitat de Barcelona

Línia 4

Polítiques socials

Coordinador

Xxxxx Xxxxxxxxx,

director de l’ICASS. Dept. de Benestar i Família

Membres

Xxxxx Xxxxxx

Xxxx. Medi Ambient i Habitatge

Xxxxx Xxxx

Xxxx. Comerç, Turisme i Consum

J. Xxxxxx Xxxxxxxx

Foment del Treball

Xxxxx Xxxxxxx

XXXXX

Xxxxxxx Xxxxxxxxx

FEPIME

Xxxxxxxx Xxxxxxxx

CCOO de Catalunya

J. A. Alcaide

UGT de Catalunya

Experts

Xxxxx Xxxxx

Centre Català de Solidaritat

Xxxxxx Xxxx

Fundació Formació i Treball

Xxxxxx Xxxxx

Universitat Autònoma de Barcelona

Xxxx Xxxxxxxx

Universitat Autònoma de Barcelona

Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxxx

Universitat Xxxxxx Xxxxx

Xxxxxx Xxxxxxx

Universitat Xxxxxx Xxxxx

Línia 5

Relacions laborals

Coordinadora

Mar Serna,

directora general de Relacions Laborals. Dept. Treball i Indústria

Membres

Xxxxx Xxxxxxxxx

Xxxx. Comerç, Turisme i Consum

Xxxxxx Xxxxxx

Xxxx. Treball i Indústria

Xxxxxx Xxxxx

Foment del Treball

Xxxxx Xxxxxxx

PIMEC

Xxxxxxx Xxxxxxx

FEPIME

Xxxxx Xxxxxx

CCOO de Catalunya

Xxxx Xxxxxx Xxxxx

CCOO de Catalunya

Xxxxx Xxxxxxx

UGT de Catalunya

Xxxxx Xxxxxxxx

UGT de Catalunya

Experts

Xxxxxxxxx Xxxxx

Esade

Xxxxxxxx xxx Xxx

Universitat Xxxxxx Xxxxx

Xxxxxx Xxxxx

Universitat Xxxxxx Xxxxx

Xxxxx Xxxxxxx

Universitat Xxxxx Xxxxx

Xxxxxx Xxxxx

Universitat Autònoma de Barcelona

Línia 6

Finançament de l’activitat econòmica

Coordinador

Xxxxx X. Xxxxx,

conseller delegat de l’Institut Català de Finances

Membres

Xxxxxx Xxx

Xxxx. Treball i Indústria

Xxxxx Xxxxx

CIDEM. Dept. Treball i Indústria

Xxxxx Xxxxxxx

COPCA. Dept. Comerç, Turisme i Consum

Xxxxxxxx Xxxxxxxxx

Foment del Treball

Xxxxxx Xxxxx

PIMEC

Xxxxxx Xxxxxxx

FEPIME

Xxxxxx Xxxxxx

CCOO de Catalunya

J. Xxxxxx Xxxxxxx

UGTde Catalunya

Experts

Xxxxxx Xxxxx

Banc Sabadell

Xxxxxx Xxxxx

Highgrowth

Àngel Pes

La Caixa

Xxxx Xxxx

Universitat de Barcelona

Xxxxx Xxxxxx

Universitat Oberta de Catalunya

Línia 7

Entorn afavoridor de l’activitat empresarial

Coordinador

Xxxx Xxxxx Xxxxxxx,

president de la Comissió de Política Econòmica. Cambra de Comerç de Barcelona

Membres

Xxxxxx Xxxxx

Xxxx. Comerç, Turisme i Consum

Xxxx Xxxxxx Xxxxxxx

CIDEM. Dept.Treball i Indústria

Xxxxxxx xx Xxx

Foment del Treball

Xxxxx Xxxx

PIMEC

Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx

FEPIME

Xxxxxx Xxxxxxxx Xxxx

CCOO de Catalunya

Xxxxxx Xxxxxx

UGT de Catalunya

Experts

J. Xxxxx Xxxxxx

Xxxxxx Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Xxxxx Xxxxxxxxxx

Ceam (Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic)

Xxxxxx Xxxx

Esade

Xxxxxxxx Xxxxxx

Instituto de Empresa Familiar

Línia 8

Internacionalització i projecció internacional

Coordinador

Xxxxx Xxxxxx,

director del COPCA. Dept. Comerç, Turisme i Consum

Membres

Xxxx Xxxxx Xxxxxx

CIDEM. Dept.Treball i Indústria

Xxxxxxxxxx Xxxxx

COPCA. Dept. Comerç, Turisme i Consum

Xxxx Xxxxxxxx

COPCA. Dept. Comerç, Turisme i Consum

Xxxxxx Xxxx

Xxxx. de la Presidència

Xxxxxxxx-Xxxxxx Xxxxxxxxx Xxxx. Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Xxxxx Xxxxxx

Foment del Treball

Xxxx Xxxx

PIMEC

Xxxxx Xxxxxx

CCOO de Catalunya

Xxxxx Xxxx

UGT de Catalunya

Experts

Xxxxx X. Xxxxxxx

Xxxxxx Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Xxxxxx Xxxxxxxxx

Esade

Xxxxxx xx Xxx

Mercasa

Xxxxx Xxxxxxxx

Universitat de Barcelona

Xxxxxxxx Xxxxxxx

Universitat de Barcelona

Coordinació editorial i suport lingüístic

Xxxxx Xxxxxxxxx

Direcció General de Programació Econòmica. Dept. Economia i Finances

Coordinació administrativa

Xxxxx Xxxxx

Secretaria de Promoció Econòmica. Dept. Economia i Finances

Xxxxxxx Xxxxx

Secretaria de Promoció Econòmica. Dept. Economia i Finances

Generalitat de Catalunya

Document Metadata

Table of Contents

Acord estratègic

Document Metadata