Contract
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: concurs.
4. Pressupost base de licitació
Import total: 2.024.655,29 euros, IVA inclòs a la baixa.
5. Adjudicació
a) Data: 9 de març de 2006.
b) Contractista: Segur Ibérica, SA.
c) Nacionalitat: espanyola.
d) Import d’adjudicació: 1.667.907,48 euros, IVA inclòs.
Burjassot, 9 de març de 2006.– El director general de RTVV: Xxxxx Xxxxxx Xxxxxx.
e) MEDI AMBIENT
1. Impacte ambiental
Conselleria de Territori i Habitatge
Resolució de 3 de març de 2006, de la directora general de Ges- tió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, per què s’ordena la part dispositiva de les declaracions d’impacte ambiental. Expedients 305/04-AIA Costur, 289/03-AIA La Vilavella, 263/04-AIA L’Alcora, 069/04-AIA Peñíscola, 265/04-AIA Vilafamés i 306/04-AIA Onda. [2006/F2893]
Els articles 4.3 i 22 del Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental i del Reial Decret 1.131/1988, de 30 de setembre, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de l’anterior decret, respectivament, establixen l’obliga- torietat de fer públiques les declaracions d’impacte ambiental.
Seguint aquesta línia, els articles 5.3 i 28 de la Llei 2/1989, de 3 març, de la Generalitat Valenciana, d’Impacte Ambiental, i del seu reglament, aprovat per Decret 162/1990, respectivament, establixen l’obligatorietat de fer públiques les declaracions d’impacte ambien- tal, i en particular, de publicar estes declaracions en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
En virtut d’això, he resolt:
Article únic
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana les decla- racions d’impacte ambiental corresponent als expedients 305/04-AIA Costur, 289/03-AIA La Vilavella, 263/04-AIA L’Alcora, 069/04-AIA Peñíscola, 265/04-AIA Vilafamés i 306/04-AIA Onda, que segons el reglament aprovat pel Decret 162/1990 hi ha l’obligatorietat de publi- car.
València, 3 de març de 2006.– La directora general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxxxxxx Xxxxxx Xxxxxxx
a) Tramitación: ordinaria.
b) Procedimiento: abierto.
c) Forma: concurso.
4. Presupuesto base de licitación
Importe total: 2.024.655,29 euros, IVA incluido a la baja.
5. Adjudicación
a) Fecha: 9 de marzo de 2006.
b) Contratista: Segur Ibérica, SA.
c) Nacionalidad: española.
d) Importe de adjudicación: 1.667.907,48 euros, IVA incluido.
Burjassot, 9 de marzo de 2006.– El director general de RTVV: Xxxxx Xxxxxx Xxxxxx.
e) MEDIO AMBIENTE
1. Impacto ambiental
Conselleria de Territorio y Vivienda
Resolución de 3 de marzo de 2006, de la directora general de Gestión del Medio Natural de la Conselleria de Territorio y Vivien- da, por la que se ordena la parte dispositiva de las declaraciones de impacto ambiental. Expedientes 305/04-AIA Costur, 289/03-AIA La Vilavella, 263/04-AIA L’Alcora, 069/04-AIA Peñíscola, 265/04-AIA Vilafamés y 306/04-AIA Onda. [2006/F2893]
Los artículos 4.3 y 22 del Real Decreto Legislativo 1.302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental, y del Real Decreto 1.131/1988, de 30 de septiembre, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución del anterior decreto, respectivamente, establecen la obliga- toriedad de hacer públicas las declaraciones de impacto ambiental.
Siguiendo dicha línea, los artículos 5.3 y 28 de la Ley 2/1989, de 3 marzo, de la Generalitat Valenciana, de Impacto Ambiental, y de su reglamento, aprobado por Decreto 162/1990, respectivamente, esta- blecen la obligatoriedad de hacer públicas las declaraciones de impac- to ambiental, y en particular, de publicar dicha declaración en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
En su virtud, he resuelto:
Artículo único
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana las decla- raciones de impacto ambiental correspondientes a los expedientes 305/04-AIA Costur, 289/03-AIA La Vilavella, 263/04-AIA L’Alco- ra, 069/04-AIA Peñíscola, 265/04-AIA Vilafamés y 306/04-AIA Onda, que según el reglamento aprobado por Decreto 162/1990 esta- blece la obligatoriedad de su publicación
Valencia, 3 de marzo de 2006.– La directora general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxxxxxx Xxxxxx Xxxxxxx.
tal
Declaració d’impacte ambiental
Dades de l’expedient en el Servei d’Avaluació d’Impacte Ambien-
Expedient: 305/2004-AIA
Títol: Segona modificació puntual de les normes subsidiàries Promotor: Ajuntament de Costur
Autoritat substantiva: Ajuntament de Costur
Localització: Es defineixen cinc àmbits distints, de diferents carac-
Declaración de impacto ambiental
Datos del expediente en el Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental
Expediente: 305/2004-AIA
Título: Segunda Modificación Puntual de las Normas Subsidiarias Promotor: Ayuntamiento de Costur
Autoridad sustantiva: Ayuntamiento de Costur
Localización: Se definen cinco Ámbitos distintos, de diferente
terístiques i superfície, localitzats tots ells a la vora del nucli urbà.
Descripció del projecte
1. Objecte del projecte
L’objecte del projecte persegueix la modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament municipal de Costur mitjançant
características y superficie, localizados todos ellos en el borde del casco urbano.
Descripción del proyecto
1. Objeto del proyecto
El objeto del proyecto persigue la modificación puntual de las Normas Subsidiarias de Planeamiento Municipal de Costur median-
l’ajust d’algunes determinacions d’aquestes en sòl urbà i la classifi- cació com a sòl urbà de zones actualment classificades com a sòl no urbanitzable comú annexes al perímetre del sòl urbà, a fi de corregir alguns aspectes que s’han detectat des de la data de redacció de les nor- mes subsidiàries actualment vigents.
Amb això, es pretén a més incorporar al planejament alguns equi- paments que s’han creat en el municipi en el transcurs dels últims anys.
També es proposa modificar algunes limitacions establides en les ordenances vigents per a la zona de sòl urbà d’ús residencial.
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte La modificació puntual que és motiu d’avaluació d’impacte
ambiental classifica com a sòl urbà 1,1227ha. de sòl classificat com a no urbanitzable per les vigents normes subsidiàries de planejament de Costur.
No obstant això, la modificació puntual es divideix en cinc àmbits distints, de diferents característiques i superfície. Les característiques de les zones les fan idònies per a albergar els usos proposats en situar- se annexes a l’existent nucli urbà de Costur.
El sòl objecte de la modificació puntual proposada es troba clas- sificat per les esmentades normes subsidiàries com:
– Algunes zones com a sòl no urbanitzable comú
– Altres com a sòl urbà.
Àmbits de la modificació puntual i descripció d’aquesta
Àmbit 1: Comprén una zona actualment classificada com a sòl no urbanitzable en la qual se situa la piscina municipal i la llar del jubilat i terrenys annexos a aquestes, així com una zona de sòl urbà a l’oest de l’av. de l’Excma. Diputació Provincial on s’afecta la confi- guració de les zones edificables, una zona verda i el traçat dels carrers.
Superfície total d’àmbit 1= 11.768m²
Àmbit 2: Comprén una zona actualment classificada, en part, com a sòl no urbanitzable comú i, en part, com a sòl urbà. La zona de sòl urbà afectada comprén una zona edificable que es manté, una zona verda que es proposa ampliar i viari que es proposa ampliar.
Superfície total d’àmbit 2 = 909m²
Àmbit 3: Comprén una zona actualment classificada com a sòl no urbanitzable comú. Es proposa classificar aqueixa zona com a sòl urbà, zona edificable d’ús residencial, atés que si no l’illa en qüestió presenta una irregularitat amb escàs fons edificable, la qual cosa actualment no resulta convenient.
Superfície total d’àmbit 3 = 130m²
Àmbit 4: Comprén una zona actualment classificada com a sòl urbà, zona edificable d’ús residencial, la qual es proposa mantindre però qualificada com a viari d’ús i domini públic, amb això es pretén obrir l’obertura d’un vial.
Superfície total d’àmbit 4 = 52m²
Àmbit 5: Comprén una zona actualment classificada, en part, com a sòl no urbanitzable comú i, en part, com a sòl urbà amb part de vials, zones edificables d’ús residencial i zona d’equipament comu- nitari esportiu-recreatiu. Es pretén ampliar la superfície destinada a equipament esportiu-recreatiu i variar-ne la forma respecte de la pre- vista en les normes subsidiàries vigents. Així mateix es proposa clas- sificar com a sòl urbà d’ús residencial una xicoteta zona que actual- ment es troba classificada com a sòl no urbanitzable comú.
Superfície total d’àmbit 5 = 15.225m².
3. Alternatives
Les possibles alternatives, enfront de la solució adoptada, que- den condicionades per les característiques pròpies del projecte, on la decisió de reclassificar sòl es justifica en la necessitat d’incorporar edificacions existents i equipaments al planejament del municipi, i actualitzar el perímetre d’aquest de forma més coherent.
Tramitació administrativa
1. Admissió a tràmit
En data 24 d’abril de 2004 l’Ajuntament de Costur va remetre una còpia de la documentació tècnica, certificació de l’aprovació pro- visional i resultat del tràmit d’exposició al públic relatiu al projecte de
te el ajuste de algunas determinaciones de las mismas en Suelo Urba- no y la clasificación como Suelo Urbano de zonas actualmente clasi- ficadas como suelo no urbanizable común anejas al perímetro del suelo urbano, con el fin de corregir algunos aspectos que se han detec- tado desde la fecha de redacción de las NNSS actualmente vigentes. Con ello, se pretende además incorporar al planeamiento algunos equipamientos que se han venido creando en el municipio en el trans-
curso de los últimos años.
También se propone modificar algunas limitaciones establecidas en las Ordenanzas vigentes para la zona de Suelo Urbano de Uso Residencial.
2. Descripción de las características más relevantes del proyecto La modificación puntual que es motivo de Evaluación de Impac-
to Ambiental clasifica como Suelo Urbano 1,1227ha. de suelo clasi- ficado como No Urbanizable por las vigentes Normas Subsidiarias de Planeamiento de Costur.
No obstante, la modificación puntual se divide en cinco ámbitos distintos, de diferente características y superficie. Las características de las zonas las hacen idóneas para albergar los usos propuestos al situarse anejas al existente casco urbano de Costur.
El suelo objeto de la modificación puntual propuesta se halla cla- sificado por las citadas Normas Subsidiarias como:
– Algunas zonas como Suelo No Urbanizable Común
– Otras como Xxxxx Xxxxxx.
Ámbitos de la modificación puntual y descripción de la misma Ámbito 1: Comprende una zona actualmente clasificada como
suelo no urbanizable en la que se sitúa la Piscina Municipal y el Hogar del Jubilado y terrenos anejos a las mismas, así como una zona de suelo urbano al oeste de la av. de la Excma. Diputación Provincial donde se afecta la configuración de las zonas edificables, una zona verde y el trazado de las calles.
Superficie total de Ámbito 1= 11.768m²
Ámbito 2: Comprende una zona actualmente clasificada, en parte, como suelo no urbanizable común y, en parte, como suelo urbano. La zona de suelo urbano afectada comprende una zona edificable que se mantiene, una zona verde que se propone ampliar y viario que se propone ampliar.
Superficie total de Ámbito 2 = 909m²
Ámbito 3: Comprende una zona actualmente clasificada como suelo no urbanizable común. Se propone clasificar esa zona como suelo urbano, zona edificable de uso residencial, dado que si no la manzana en cuestión presenta una irregularidad con escaso fondo edi- ficable, lo cual actualmente no resulta conveniente.
Superficie total de Ámbito 3 = 130m²
Ámbito 4: Comprende una zona actualmente clasificada como suelo urbano, zona edificable de uso residencial, la cuál se propone mantener pero calificada como viario de uso y dominio público, con ello se pretende abrir la apertura de un vial.
Superficie total de Ámbito 4 = 52m²
Ámbito 5: Comprende una zona actualmente clasificada, en parte, como suelo no urbanizable común y, en parte, como suelo urbano con parte de viales, zonas edificables de uso residencial y zona de equipamiento comunitario deportivo-recreativo. Se pretende ampliar la superficie destinada a equipamiento deportivo-recreativo y variar su forma respecto de la prevista en las NNSS vigentes. Así mismo se propone clasificar como suelo urbano de uso residencial una peque- ña zona que actualmente se halla clasificada como suelo no urbanizable común.
Superficie total de Ámbito 5 = 15.225m²
3. Alternativas
Las posibles alternativas, frente a la solución adoptada, quedan condicionadas por las características propias del proyecto, donde la decisión de reclasificar suelo se justifica en la necesidad de incorpo- rar edificaciones existentes y equipamientos al planeamiento del muni- cipio, actualizando su perímetro de forma más coherente.
Tramitación Administrativa
1. Admisión a trámite
En fecha 24 de abril de 2004 el Ayuntamiento de Costur remitió una copia de la documentación técnica, certificación de la aproba- ción provisional y resultado del trámite de exposición al público rela-
segona modificació puntual de les normes subsidiàries de planeja- ment, incoant-se el corresponent expedient d’avaluació d’impacte ambiental.
2. Informació pública
L’estudi d’impacte ambiental es va exposar al públic inicialment, junt amb la resta de la documentació tècnica, segons xxxxxxx publicats en el diari Levante de Castelló, de data 5 de maig de 2003 i en el DOGV núm. 4.496, de 9 de maig de 2003.
Durant el primer període d’informació pública es va presentar una al·legació, segons consta en els certificats emesos per la secretà- ria – interventora accidental de l’Ajuntament de Costur i l’informe del tràmit d’informació al públic realitzat.
Amb data 30 d’octubre de 2003, segons proposta d’alcaldia de l’Ajuntament de Costur s’acorda sotmetre, novament, a informació pública l’estudi d’impacte ambiental, junt amb la resta d’informació tècnica, la segona modificació puntual de les normes subsidiàries de Costur, mitjançant anuncis publicats en el diari Levante de Castelló, de data 20 de novembre de 2003 i en el DOGV núm. 4.636, de 24 de novembre de 2003.
Durant aquest segon període d’informació pública es van pre- sentar quatre al·legacions, segons consta en els certificats emesos per la secretària – interventora de l’Ajuntament de Costur, en els quals s’incloïa l’aprovació provisional i l’informe del tràmit d’informació al públic realitzat amb el resum de les al·legacions i el resultat d’aques- tes, que van resultar tots elles desestimades.
3. Resum de les al·legacions
Cap de les al·legacions presentades és de caràcter ambiental.
4. Peticions d’informació o documentació complementària
No s’ha sol·licitat informació o documentació complementària.
Informes sectorials
No s’han sol·licitat informes sectorials.
Afeccions legals
1. Després de la consulta de les cartografies temàtiques i estudis integrants dels sistemes d’informació territorial publicades per la COPUT, s’observa que actuació no resulta incongruent amb cap d’ells. La proposta no afecta de manera directa llits de rius o barrancs. No s’inclou el municipi en les zones de risc d’inundacions. No s’afecta de manera directa espais protegits per una legislació sectorial pròpia en material ambiental. No presenta afeccions derivades per infraes- tructures territorials.
2. La informació sobre l’adequació i protecció del projecte res- pecte als camins ramaders resulta contradictòria. L’estudi d’impacte ambiental afirma afectar, en la seua vessant nord-oriental, a una fran- ja de terreny que constitueix part d’un camí ramader, del qual a més diu no tindre clara la seua inclusió o no en el desenvolupament del pro- jecte.
Vista la classificació dels camins ramaders del municipi de Cos- tur, aprovada per Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca amb data 14.03.1990, publicada en el DOGV de data 06.04.1990, no es verifica, en cap dels àmbits de la modificació puntual, aquesta afec- ció a camí ramader.
3. En cap dels cinc àmbits d’actuació es coneix l’existència de cap jaciment arqueològic que es trobe catalogat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
Sí es coneix l’existència de dos jaciments arqueològics en el nucli urbà, un dels quals, identificat com c/ en Medio, 23 corresponent a una inscripció llatina d’època romana, es troba a escassos metres de l’Àmbit 4 de l’actuació proposada.
No s’han proposat mesures preventives per a evitar l’afecció de béns patrimonials desconeguts que pogueren aparéixer durant l’exe- cució de les actuacions proposades.
En tot cas, no consta en l’expedient informe de la Direcció Gene- ral de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià.
Consideracions ambientals
1. No es preveu un increment poblacional de Costur, ja que com a conseqüència del desenvolupament urbanístic del sòl urbà residen-
tivo al proyecto de Segunda Modificación Puntual de las Normas Subsidiarias de Planeamiento, incoándose el correspondiente expe- diente de evaluación de impacto ambiental.
2. Información pública
El estudio de impacto ambiental se expuso al público inicialmente, junto al resto de la documentación técnica, según anuncios publica- dos en el diario Levante de Castellón, de fecha 5 de mayo de 2003 y en el DOGV nº4.496, de 9 de mayo de 2003.
Durante el primer periodo de información pública se presentó una alegación, según consta en los certificados emitidos por la secretaria
– interventora accidental del Ayuntamiento de Costur y el informe del trámite de información al público realizado.
Con fecha 30 de octubre de 2003, según propuesta de alcaldía del Ayuntamiento de Costur se acuerda someter, nuevamente, a infor- mación pública el estudio de impacto ambiental, junto con el resto de información técnica, la segunda modificación puntual de las NNSS del Costur, mediante anuncios publicados en el diario Levante de Castellón, de fecha 20 de noviembre de 2003 y en el DOGV nº4.636 de 24 de noviembre de 2003.
Durante este segundo periodo de información pública se presen- taron cuatro alegaciones, según consta en los certificados emitidos por la secretaria – interventora del Ayuntamiento de Costur, en los cuales se incluía la aprobación provisional y el informe del trámite de información al público realizado con el resumen de las alegacio- nes y el resultado de las mismas, que resultaron todos ellas desesti- madas.
3. Resumen de las Alegaciones
Ninguna de las alegaciones presentadas es de carácter ambiental.
4. Peticiones de información o documentación complementaria No se ha solicitado información o documentación complementa-
ria.
Informes Sectoriales
No se han solicitado Informes Sectoriales.
Afecciones legales
1. Tras la consulta de las cartografías temáticas y estudios inte- grantes de los sistemas de información territorial publicadas por la COPUT, se observa que actuación no resulta incongruente con ninguno de ellos. La propuesta no afecta de manera directa a cauces de ríos o barrancos. No se incluye el municipio en las zonas de riesgo de inun- daciones. No se afecta de manera directa a Espacios Protegidos por una legislación sectorial propia en material ambiental. No presenta afec- ciones derivadas por infraestructuras territoriales.
2. La información sobre la adecuación y protección del proyecto respecto a las vías pecuarias resulta contradictoria. El estudio de impacto ambiental afirma afectar, en su vertiente nororiental, a una franja de terreno que constituye parte de una vía pecuaria, de la que además dice no tener clara su inclusión o no en el desarrollo del pro- yecto.
Vista la Clasificación de las VP del municipio de Costur, aprobada por Orden de la Conselleria de Agricultura y Pesca con fecha 14.03.1990, publicada en el DOGV de fecha 06.04.1990, no se veri- fica, en ninguno de los ámbitos de la modificación puntual, tal afec- ción a vía pecuaria.
3. En ninguno de los cinco ámbitos de actuación se conoce la existencia de yacimiento arqueológico alguno que se encuentre cata- logado por Conselleria de Cultura, Educación y Deporte.
Sí se conocen la existencia de dos yacimientos arqueológicos en el casco urbano, uno de los cuales, identificado como c/ En Medio, 23 correspondiente a una inscripción latina de época romana, se encuen- tra a escasos metros del AMBITO 4 de la actuación propuesta.
No se han propuesto medidas preventivas para evitar la afección de bienes patrimoniales desconocidos que pudieran aparecer duran- te la ejecución de las actuaciones propuestas.
En cualquier caso, no consta en el expediente informe de la dirección general de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano.
Consideraciones ambientales
1. No se prevé un incremento poblacional de Costur, ya que como consecuencia del desarrollo urbanístico del suelo urbano residencial
cial que es classifica a base de la modificació proposada, podran cons- truir-se pràcticament el mateix nombre d’habitatges que es pot cons- truir actualment amb les vigents normes subsidiàries.
2. Les zones de sòl no urbanitzable no protegit que es proposa classificar com a sòl urbà comprenen camps de cultiu, zones de bosc baix i àrees parcialment edificades. També hi ha equipaments públics i vials. Els cinc àmbits d’actuació es localitzen a continuació del nucli urbà, annexes a aquest.
3. La descripció del medi efectuada és de caràcter generalista, comprenent la totalitat del municipi, respecte a tots els paràmetres ambientals.
4. Els terrenys afectats per la requalificació no posseeixen una elevada capacitat agrària, sinó que més prompte presenten, en gene- ral, una capacitat baixa o molt baixa. Es tracta de terrenys que, en la seua majoria, han estat cultivats sobre terrasses que ascendeixen per les vessants circumdants si bé, per la dificultat que ocasiona el cultiu d’aquestes, comencen a ser abandonades.
5. Totes els terrenys objecte de modificació tenen en comú estar a la vora d’àrees ja consolidades per l’edificació, integrades en el pai- satge urbà, en el nucli urbà de Costur i la perifèria d’aquest.
6. Respecte al proveïment d’aigua potable, l’estudi d’impacte ambiental afirma que Costur no presenta problemes de subministra- ment d’aigua per a la població existent ni per a dotar a les amplia- cions de sòl urbà projectades.
7. Respecte a la capacitat de depuració de les aigües residuals, recentment s’ha construït en el municipi una depuradora d’aigües residuals per a 1.000 habitants que cobreix les necessitats actuals de la població i l’estudi d’impacte ambiental afirma que disposa d’una reserva de capacitat de depuració suficient per a satisfer la demanda que poguera derivar-se del rebliment del sòl urbanitzable i del sòl urbà.
La població actual de Costur és de 466 habitants empadronats en 2003, a la qual caldrà afegir una previsió de creixement corresponent a l’actuació aprovada en 2001 de la modificació puntual de les nor- mes subsidiàries en la partida de La Pedregosa, amb una població projectada de 726 habitants, amb la qual cosa se superarà segons les previsions aquesta capacitat inicial de la instal·lació.
8. No es fa referència a les característiques de la xarxa de clave- gueram ni a les condicions d’abocament. No obstant això, els àmbits d’actuació posseeixen una fàcil connexió als diversos serveis urbans, en tractar-se de zones de vora urbana.
9. No s’aporta informació sobre la gestió de residus d’obra gene- rats durant les obres d’urbanització, ni respecte dels residus sòlids urbans.
10. Les principals mesures correctores es recolzen en el control de la contaminació sobre el medi físic i la gestió dels residus sòlids apli- cant-se totes i cada una de les mesures proposades, que no entren en contradicció amb aquesta declaració d’impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambien- tal, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprova- ció definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’Impacte Ambiental i concordants del Reglament d’aquesta, annex I, apartat 8.g del Decret 162/1990, de 15 d’octubre.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament d’Impacte Ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposi- cions que hi són d’aplicació.
3. L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atri- bueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la compe- tència sobre avaluació d’impacte ambiental.
Per tot l’anterior, fent ús de les facultats que tinc legalment atri- buïdes, emet la següent
que se clasifica a base de la modificación propuesta, podrán cons- truirse prácticamente el mismo número de viviendas que se puede construir actualmente con las vigentes NNSS.
2. Las zonas de suelo no urbanizable no protegido que se propo- ne clasificar como suelo urbano comprenden campos de cultivo, zonas de monte bajo y áreas parcialmente edificadas. También existen equi- pamientos públicos y viales. Los cinco ámbitos de actuación se loca- lizan a continuación del caso urbano, anejas al mismo.
3. La descripción del medio efectuada es de carácter generalista, abarcando la totalidad del municipio, respecto a todos los paráme- tros ambientales.
4. Los terrenos afectados por la recalificación no poseen una ele- vada capacidad agraria, sino que más bien presentan, en general, una capacidad baja o muy baja. Se trata de terrenos que, en su mayoría, han estado cultivados sobre terrazas que ascienden por las laderas cir- cundantes si bien, por la dificultad que acarrea su cultivo, comien- zan a ser abandonadas.
5. Todas los terrenos objeto de modificación tienen en común estar junto a áreas ya consolidadas por la edificación, integradas en el paisaje urbano, en el casco urbano de Costur y su periferia.
6. Respeto al abastecimiento de agua potable, el estudio de impac- to ambiental afirma que Costur no cuenta con problemas de sumi- nistro de agua para la población existente ni para dotar a las amplia- ciones de suelo urbano proyectadas.
7. Respecto a capacidad de depuración de las aguas residuales, recientemente se ha construido en el municipio una depuradora de aguas residuales para 1000 habitantes que cubre las necesidades actua- les de la población y el estudio de impacto ambiental afirma que cuen- ta con una reserva de capacidad de depuración suficiente para satis- facer la demanda que pudiera derivarse de la colmatación del suelo urbanizable y del suelo urbano.
La población actual de Costur es de 466 habitantes censados en 2003, a la que habrá que añadir una previsión de crecimiento corres- pondiente a la actuación aprobada en 2001 de la Modificación Pun- tual de las NNSS en la partida de “La Pedriza”, con una población proyectada de 726 habitantes, con lo que se superará según las pre- visiones esta capacidad inicial de la instalación.
8. No se hace referencia a las características de la red de alcanta- rillado ni a las condiciones de vertido. No obstante, los ámbitos de actuación poseen una fácil conexión a los distintos servicios urbanos, al tratarse de zonas de borde urbano.
9. No se aporta información sobre la gestión de residuos de obra generados durante las obras de urbanización, ni respecto de los resi- duos sólidos urbanos.
10. Las principales medidas correctoras se apoyan en el control de la contaminación sobre el medio físico y la gestión de los residuos sólidos siendo de aplicación todas y cada una de las medidas pro- puestas, que no entren en contradicción con la presente Declaración de Impacto Ambiental.
Consideraciones jurídicas
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácti- cos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adop- te para la aprobación definitiva de aquél, según se desprende del artí- culo 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Regla- mento, Anexo I, apartado 8.g del Decreto 162/1990, de 15 de octubre.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambien- tal, en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.
3. El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a la dirección general de Gestión del Medio Natu- ral la competencia sobre evaluación de impacto ambiental.
Por todo lo anterior, en uso de las facultades que tengo legalmente atribuidas, emito la siguiente:
Declaració d’impacte ambiental
1. S’estima acceptable, als efectes ambientals i sense perjudici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplica- ció, el projecte sobre la segona modificació puntual de les normes subsidiàries del municipi de Costur (Castelló), promogut pel mateix Ajuntament de Costur, sempre que es desenvolupe d’acord amb el que estableix la documentació presentada i amb els condicionants establits a continuació.
2. Condicionants per a l’aprovació i desenvolupament del pro- jecte
– En compliment de l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià, i especialment davant de l’absència d’informació que justifique o no la possible presència de restes arqueo- lògiques als voltants del jaciment identificat com c/ en Medio, 23 haurà d’obtindre’s informe favorable de la Direcció General de Polí- tica Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià. En el cas que aquest informe resultara desfavorable, així haurà d’entendre’s també aques- ta declaració d’impacte ambiental pel que fa a l’Àmbit 4 de la sego- na modificació puntual de les normes subsidiàries de Costur.
– Tenint en compte l’entitat del document que es tramita, que es tracta d’un sòl urbanitzable d’escassa superfície pendent d’ordena- ció detallada, i que el procés d’urbanització d’aquest no serà avaluat ambientalment per la Direcció General de Gestió del Medi Natural, s’apunten diverses consideracions que hauria de recollir aquest docu- ment per a minimitzar els impactes ambientals derivats de l’actuació projectada:
– S’haurà de preveure i identificar una zona per a la recollida dels materials que s’han d’emprar en les obres d’urbanització i edifica- ció, evitant l’ocupació dels terrenys de cultiu confrontants. En cas d’emmagatzemament temporal de materials pulverulents, s’indica- ran les mesures que s’han d’adoptar per a evitar la formació de núvols de pols a causa de l’acció del vent.
– Es durà a terme una recollida selectiva dels residus generats durant les obres d’urbanització i construcció, i s’haurà de gestionar cada un dels residus generats conforme a les característiques fisicoquími- ques d’aquests. S’haurà de definir una àrea on depositar els conteni- dors destinats a aquest efecte, indicant les mesures que s’han d’adop- tar per a evitar les possibles fuites, abocaments accidentals, vessaments, etc. que pogueren produir-se durant l’emmagatzemament temporal d’aquests.
– S’haurà de definir l’àrea on quedarà aparcada temporalment la maquinaria d’obra indicant, si és el cas, el lloc on es portaran a terme les labors de neteja i manteniment d’aquesta. Aquests treballs hau- ran de realitzar-se sobre una solera impermeable, acabada amb un pendent dirigit cap a una cuneta o canaló per a la recollida i abocament de les possibles fuites i vessaments a una cubeta impermeable.
– En el cas que els cultius confrontants s’hagen vists afectats durant les obres d’urbanització o edificació, s’hauran de realitzar els treballs de restitució de la situació original d’aquests.
– S’optarà per la reutilització de la terra vegetal retirada amb motiu dels moviments de terres realitzats, bé en la zona verda del nou sòl residencial bé per a altres usos externs al projecte. Es definirà el lloc i condicions d’emmagatzemament d’aquesta, a fi de garantir que l’esmentada terra no perda les condicions d’humitat i les seues carac- terístiques edàfiques.
– Els residus vegetals originats amb la tala de l’arbratge i des- brossament dels terrenys es gestionaran de manera adequada a la seua naturalesa, quedant prohibida la incineració in situ d’aquests o de qualsevol tipus de residu.
– Es considera necessari ampliar el programa de vigilància ambien- tal proposat i preveure, almenys, els controls que s’expressen a con- tinuació, indicant així mateix els indicadors d’impacte, el tipus de control que s’ha de realitzar, la periodicitat d’aquests i les mesures que s’han d’adoptar en cas de desviacions sobre les previsions ini- cials. Es proposa:
– Control de l’ocupació dels terrenys confrontants al sòl urbanit- zable proposat i de les zones no habilitades per a l’emmagatzema- ment de materials i residus generats.
Declaración de impacto ambiental
1. Se estima aceptable, a los efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación, el proyecto sobre la Segunda Modificación Puntual de las Normas Subsidiarias del municipio de Costur (Castellón), promovi- do por el propio Ayuntamiento de Costur, siempre y cuando se des- arrolle de acuerdo con lo establecido en la documentación presenta- da y con los condicionantes establecidos a continuación.
2. Condicionantes para la aprobación y desarrollo del proyecto:
– En cumplimiento del artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, y especialmente ante la ausencia de información que justifique o no la posible presencia de res- tos arqueológicos en el entorno del yacimiento identificado como c/ En Medio, 23 deberá obtenerse informe favorable de la dirección general de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano. En el supuesto de que dicho informe resultara desfavorable, así deberá entenderse también la presente declaración de impacto ambiental en lo que respecta al ámbito 4 de la segunda modificación puntual de las normas subsidiarias de Costur.
– Teniendo en cuenta la entidad del documento que se tramita, que se trata de un suelo urbanizable de escasa superficie pendiente de ordenación pormenorizada, y que el proceso de urbanización de mismo no será evaluado ambientalmente por la Dirección General de Gestión del Medio Natural, se apuntan diversas consideraciones que debería recoger dicho documento para minimizar los impactos ambien- tales derivados de la actuación proyectada:
– Se deberá prever e identificar una zona para el acopio de los materiales a emplear en las obras de urbanización y edificación, evi- tando la ocupación de los terrenos de cultivo colindantes. En caso de almacenamiento temporal de materiales pulverulentos, se indicarán las medidas a adoptar para evitar la formación de nubes de polvo debi- do a la acción del viento.
– Se llevará a cabo una recogida selectiva de los residuos generados durante las obras de urbanización y construcción, debiendo gestio- nar cada uno de los residuos generados conforme a sus características físico-químicas. Se deberá definir un área donde depositar los con- tenedores destinados al efecto, indicando las medidas a adoptar para evitar las posibles fugas, vertidos accidentales, derrames, etc. que pudieran producirse durante el almacenamiento temporal de los mis- mos.
– Se deberá definir el área donde quedará aparcada temporalmente la maquinaría de obra indicando, en su caso, el lugar donde se lleva- rán cabo las labores de limpieza y mantenimiento de la misma. Dichos trabajos deberán realizarse sobre una solera impermeable, terminada con una pendiente dirigida hacia una cuneta o canalón para la reco- gida y vertido de las posibles fugas y derrames a una cubeta imper- meable.
– En caso de que los cultivos colindantes se hayan vistos afecta- dos durante las obras de urbanización o edificación, se deberán rea- lizar los trabajos de restitución de la situación original de los mis- mos.
– Se optará por la reutilización de la tierra vegetal retirada con motivo de los movimientos de tierras realizados, bien en la zona verde del nuevo suelo residencial bien para otros usos externos al proyec- to. Se definirá el lugar y condiciones de almacenamiento de las misma, con el fin de garantizar que dicha tierra no pierda sus condiciones de humedad y sus características edáficas.
– Los residuos vegetales originados con la tala del arbolado y des- broce de los terrenos se gestionarán de manera adecuada a su natu- raleza, quedando prohibida la incineración in situ de los mismos o de cualquier tipo de residuo.
– Se considera necesario ampliar el programa de vigilancia ambien- tal propuesto contemplando, al menos, los controles que se expresan a continuación, indicando así mismo los indicadores de impacto, el tipo de control a realizar, la periodicidad de los mismos y las medidas a adoptar en caso de desviaciones sobre las previsiones iniciales. Se propone:
– Control de la ocupación de los terrenos colindantes al suelo urbanizable propuesto y de las zonas no habilitadas para el almace- namiento de materiales y residuos generados.
– Control sobre la ubicació de la maquinaria i els treballs de man- teniment d’aquesta.
– Control sobre el manteniment de les propietats de la terra vege-
tal.
– Control sobre les espècies vegetals plantades en les zones ver- des i seguiment del creixement d’aquestes.
– Control sobre l’aparició de restes arqueològiques o elements mereixedors de protecció.
– Control de la gestió dels diversos tipus de residus generats i sobre els materials emprats en les obres.
3. Es notifica a les parts interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa no es pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
4. Aquesta declaració d’impacte ambiental es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d’acord amb el que disposa l’arti- cle 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Gene- ralitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental.
València, 12 de gener de 2005.– El director general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxx.
Declaració d’impacte ambiental Expedient: 289/03-AIA
Projecte: Homologació del sector Residencial La Pedrera, de la Vilavella (Castelló)
Promotor: Ajuntament de la Vilavella.
Autoritat substantiva: Conselleria de Territori i Habitatge Localització: Terme municipal de la Vilavella (Castelló)
Descripció de l’actuació
1. Objecte i justificació de l’actuació
L’homologació modificativa i el pla parcial, que transforma el sòl no urbanitzable de règim comú a sòl urbanitzable residencial, té com a objecte desenvolupar les expectatives de futur del municipi mitjançant la implantació d’àrees residencials amb serveis dedicats a usos tradicionals en la zona, com les aigües termals, per a atraure turisme de qualitat.
A més el projecte estableix noves zones d’esplai i ús públic, en aug- mentar les zones verdes, els espais d’aparcament, les reserves rota- cionals, així com la xarxa viària.
L’àmbit del projecte limita:
Nord: Sòl no urbanitzable (de protecció agrícola, forestal i comú)
Sud: Camí de la Murta (límit del terme municipal) Est: Carretera CV-224
Oest: Sòl no urbanitzable (de protecció agrícola, forestal i comú)
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte L’alternativa tècnica per al desenvolupament del programa d’actua-
ció integrada en el sector residencial La Pedrera en la Vilavella, pro- posa reclassificar un total de 94.512,30 m² de sòl no urbanitzable de règim comú en sòl urbanitzable residencial, mitjançant el desenvo- lupament d’una zona d’edificació oberta (8.755,95 m²) i una altra d’habitatges unifamiliars aparellades i en filera (20.028,65 m²).
Els sòls urbanitzables de nova qualificació tindran com a mínim un 22,08% destinat a zones verdes. La proposta urbanística destina- rà uns 22.437,55 m² a aquestes zones que es divideixen en xarxa secundària de jardins públics (16.454,65 m²), xarxa secundària d’àrees de jocs (2.134,6 m²) i xarxa primària de jardins públics (3.848,3 m²).
Es dotarà l’àrea amb una xarxa viària de 27.877,75 m² i quedarà una reserva de 10.298,95 m².
Els equipaments, administratiu institucional (2.822,45 m²) i recre- atiu-esportiu (2.291 m²), ocuparan un total de 5.133,45 m².
La reclassificació proposada preveu la construcció de 250 habi- tatges, que suposarien un augment de 900 habitants en el municipi.
– Control sobre la ubicación de la maquinaría y los trabajos de mantenimiento de la misma.
– Control sobre el mantenimiento de las propiedades de la tierra vegetal.
– Control sobre las especies vegetales plantadas en las zonas ver- des y seguimiento de su crecimiento.
– Control sobre la aparición de restos arqueológicos o elementos merecedores de protección.
– Control de la gestión de los distintos tipos de residuos genera- dos y sobre los materiales empleados en las obras.
3. Se notifica a las partes interesadas que contra la presente reso- lución, por no ser un acto definitivo en vía administrativa no cabe recurso alguno, lo cual no es inconveniente para que puedan utili- zarse los medios que en defensa de su derecho e intereses estimen pertinentes.
4. La presente declaración de impacto ambiental se publicará en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de acuerdo con lo dis- puesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Regla- mento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impac- to Ambiental.
Valencia, 12 de enero de 2005.– El director general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxx.
Declaración de impacto ambiental Expediente: 289/03-AIA
Proyecto: Homologación del Sector “Residencial La Pedrera” de La Vilavella (Castellón)
Promotor: Ayuntamiento de La Vilavella.
Autoridad sustantiva: Conselleria de Territori i Habitatge Localización: Término municipal de La Vilavella (Castellón)
Descripción de la actuación
1. Objeto y justificación de la actuación
La homologación modificativa y el plan parcial, que transforma el suelo no urbanizable de régimen común a suelo urbanizable resi- dencial, tiene como objeto desarrollar las expectativas de futuro del municipio mediante la implantación de áreas residenciales con servicios dedicados a usos tradicionales en la zona, como las aguas termales, para atraer a turismo de calidad.
Además el proyecto establece nuevas zonas de esparcimiento y uso público, aumentando las zonas verdes, los espacios de aparca- miento, las reservas rotacionales, así como la red viaria.
El ámbito del proyecto limita:
Norte: Suelo no urbanizable (de protección agrícola, forestal y común)
Sur: Camí de La Murta (límite del término municipal) Este: Carretera CV-224
Oeste: Suelo no urbanizable (de protección agrícola, forestal y común)
2. Descripción de las características más relevantes del proyecto La alternativa técnica para el desarrollo del programa de actuación integrada en el sector residencial “La Pedrera” en La Vilavella, pro- pone reclasificar un total de 94.512,30 m² de Suelo No Urbanizable de Régimen Común en Suelo Urbanizable Residencial, mediante el desarrollo de una zona de edificación abierta (8.755,95 m²) y otra de
viviendas unifamiliares pareadas y en hilera (20.028,65 m²).
Los Suelos Urbanizables de nueva calificación tendrán como míni- mo un 22,08% destinado a zonas verdes. La propuesta urbanística des- tinará unos 22.437,55 m² a estas zonas dividiéndose en Red Secunda- ria de Jardines Públicos (16.454,65 m²), Red Secundaria de áreas de juegos (2.134,6 m²) y Red primaria de Jardines Públicos (3.848,3 m²).
Se dotará al área con una Red Viaria de 27.877,75 m² quedando una reserva de 10.298,95 m².
Los equipamientos, Administrativo institucional (2.822,45 m²) y Recreativo-Deportivo (2.291 m²), ocuparán un total de 5.133,45 m². La reclasificación propuesta prevé la construcción de 250 vivien-
das, que supondrían un aumento de 900 habitantes en el municipio.
El sector que s’ha d’urbanitzar es troba al sud-oest del nucli urbà de la Vilavella, en la Plana Baixa de la província de Castelló.
El límit est del sector és la carretera CV-224 cap a la Vall d’Uixó, i el límit sud d’aquest coincideix amb el camí de La Murta i barranc del Roget, prop del límit amb el terme municipal de Nules. La zona nord-oriental de l’àrea d’estudi afronta amb sòls no urbanitzables de protecció forestal, agrícola i règim comú.
L’àrea és travessada en la part nord d’aquesta pel barranc de La Pedrera, el qual està canalitzat amb solera i murs caixers de formi- gó. En el sud de l’àmbit del programa està el barranc del Roget, que es troba canalitzat parcialment al llarg del contacte amb el sector. També hi ha nombroses séquies i canals pròpies de zones de cultius.
El subministrament d’aigua per a consum se certifica mitjançant informe tècnic municipal en el qual s’indica que actualment el sub- ministrament es realitza a partir del pou Sagrada Família per a con- sum domèstic, de la Font Calda per al consum humà, i mitjançant la connexió a la xarxa d’Aigua del Millars, que es troba a l’espera de l’entrada d’aquesta en servei en termini breu. Amb l’entrada en ser- vei d’aquesta infraestructura s’espera que amb la mateixa es dispose de proveïment suficient per a la població.
L’eliminació de les aigües residuals generades per l’actuació es té prevista a través de la connexió amb la xarxa de clavegueram muni- cipal que es depura en les instal·lacions de la EDAR mancomunada de Nules-la Vilavella, i aporta l’Ajuntament la transcripció de l’infor- me de l’entitat de sanejament, que estableix una sèrie de condicio- nants que es transcriuran en l’apartat dels informes emesos.
Pel que fa a la gestió dels residus generats s’hi indica que serà contractada per l’empresa adjudicatària i en finalitzar les obres d’urba- nització es presentarà un informe que continga les dades correspo- nents a la recollida d’aquests residus i el seu depòsit en un abocador controlat. Per als residus sòlids urbans, en l’estudi d’impacte ambien- tal s’acull al que estableix el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i que actualment el sistema de recollida de RSU de la Vilavella el realitza l’empresa FOBESA.
3. Alternatives
En l’ampliació de la documentació de data 2 de juliol de 2004 s’argumenta la justificació de la necessitat de reclassificació d’aquest sòl no urbanitzable, i la seua ubicació a la vora del nucli urbà, en terrenys de naturalesa agrícola, compatible amb les prescripcions del Pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) de la Serra d’Espadà, on es troba inclòs tot el terme municipal.
Tramitació administrativa i informació pública
1. Informació pública
Amb data 14 de juliol de 2003, la Direcció General de Gestió del Medi Natural va rebre, enviada per l’Ajuntament de la Vilavella, una còpia de l’expedient administratiu i de l’estudi d’impacte ambiental del Programa d’actuació integrada del sector Residencial La Pedrera.
El procés d’Informació pública de l’estudi d’impacte ambiental va ser anunciat el 30 de gener de 2003 en el DOGV núm. 4429, i a més en el periòdic local El Periódico Mediterráneo el 23 de gener de 2003.
Durant la informació pública (del 31 de gener al 22 de febrer), Iberdrola, amb data certificada de 19 de febrer de 2003, va realitzar una al·legació a la proposta tècnica. Aquesta al·legació no posseeix caràcter mediambiental i per tant no procedeixen comentaris respec- te d’això, encara que sí que assenyalar que l’esmentada al·legació va ser admesa a tràmit en el procés, i considerada en l’aprovació provi- sional del Pla parcial, la seua homologació i Programa d’actuació integrada del sector Residencial La Pedrera per l’Ajuntament de la Vilavella.
2. Sol·licituds d’informació complementària
Amb data 22 de juny de 2004 es va sol·licitar informació com- plementària relativa a la justificació de la reclassificació de sòl no urbanitzable; analitzar la repercussió en el projecte de trobar-se inclòs en el PORN de la Serra d’Espadà, recollir en la documentació gràfi- ca la zona de policia dels dos barrancs afectats per l’actuació. Solu- ció per a la integració del barranc de La Pedrera amb la rotonda d’accés
El sector a urbanizar se encuentra al suroeste del núcleo urbano de La Vilavella, en la Plana Baixa de la provincia de Castellón.
El límite este del sector es la carretera CV-224 hacia Vall D’uixo, y su límite sur coincide con el Camí de la Murta y barranco del Roget, cerca del límite con el término municipal de Nules. La zona nor- oriental del área de estudio linda con suelos no urbanizables de pro- tección forestal, agrícola y régimen común.
El área es atravesada en su parte norte por el barranco de La Pedre- ra, el cual está encauzado con solera y muros cajeros de hormigón. En el sur del ámbito del Programa está el barranco de Roget, que se encuentra encauzado parcialmente a lo largo del contacto con el Sec- tor. También existen numerosas acequias y canales propias de zonas de cultivos.
El suministro de agua para consumo se certifica mediante infor- me técnico municipal en el que se indica que actualmente el sumi- nistro se realiza a partir del pozo Sagrada Familia para consumo doméstico, de la Fuente Calda para el consumo humano, y mediante a la conexión a la red de Agua del Millars que se encuentra a la espe- ra de su entrada en servicio en plazo breve. Con la entrada en servi- cio de esta infraestructura se espera que con la misma se disponga de abastecimiento suficiente para la población.
La eliminación de las aguas residuales generadas por la actuación se tiene prevista a través de la conexión con la red de alcantarillado municipal que se depura en las instalaciones de la E.D.A.R. manco- munada de Nules-Vilavella, aportando el Ayuntamiento la transcrip- ción del informe de la Entidad de Saneamiento, que establece una serie de condicionantes que se transcribirán en el apartado de los informes emitidos.
En cuanto a la gestión de los residuos generados se indica que será contratada por la empresa adjudicataria y al finalizar las obras de urbanización se presentará un informe que contenga los datos correspondientes a la recogida de dichos residuos y su depósito en vertedero controlado. Para los residuos sólidos urbanos, en el estu- dio de impacto ambiental se acoge a lo que establece el Plan Integral de Residuos de la Comunidad Valenciana y que actualmente el sistema de recogida de R.S.U. de Vilavella lo realiza la empresa FOBESA.
3. Alternativas
En la ampliación de la documentación de fecha 2 de julio de 2004 se argumenta la justificación de la necesidad de reclasificación de este suelo no urbanizable, y su ubicación junto la casco urbano, en terrenos de naturaleza agrícola, compatible con las prescripciones del Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) de la Sierra Espa- dán, en el que se encuentra incluido todo el término municipal.
Tramitación administrativa e información pública
1. Información Pública
Con fecha 14 de julio de 2003, la Dirección General de Gestión del Medio Natural recibió, enviada por el Ayuntamiento de La Vila- vella, una copia del expediente administrativo y del Estudio de Impac- to Ambiental del Programa de Actuación Integrada del Sector Resi- dencial La Pedrera.
El proceso de información pública del estudio de impacto ambien- tal fue anunciado el 30 de enero de 2003 en el DOGV nº 4429, ade- más de en el periódico local El Periódico Mediterráneo el 23 de enero de 2003.
Durante la información pública (del 31 de enero al 22 de febrero), Iberdrola, con fecha certificada 19 de febrero de 2003, realizó una alegación a la propuesta técnica. Esta alegación no posee carácter medioambiental y por lo tanto no proceden comentarios al respecto, aunque sí señalar que la citada alegación fue admitida a trámite en el proceso, y considerada en la aprobación provisional del Plan Parcial, su Homologación y Programa de Actuación Integrada del Sector Resi- dencial “la Pedrera” por el Ayuntamiento de Vilavella.
2. Solicitudes de información complementaria
Con fecha 22 de junio de 2004 se solicitó información comple- mentaria relativa a la justificación de la reclasificación de suelo no urbanizable; Analizar la repercusión en el proyecto de encontrarse incluido en el PORN de la Sierra de Espadán, Recoger en la docu- mentación gráfica la Zona de Policía de los dos barrancos afectados por la actuación. Solución para la integración del Barranco de La
al sector; recollir la informació sobre un jaciment arqueològic en els voltants de la carretera CV-224 que es troba en la cartografia temà- tica de la COPUT, i indicar la possible afecció a aquest. Incidència de l’actuació sobre el risc d’inundació existent aigües avall en el terme municipal de Nules; acreditar l’existència de recursos hídrics per al pro- veïment d’aigua potable, suficiència del sistema de depuració per a acceptar les aigües generades pel sector; descripció dels sistemes de gestió dels distints tipus de residus generats per la implantació de l’actuació; incorporació en les zones verdes de vegetació autòctona, i indicar una sèrie d’espècies vegetals.
El 8 de juliol de 2004, l’Ajuntament de la Vilavella remet docu- mentació contestant a part dels aspectes precitats.
Amb data 24 d’agost de 2004, la Direcció General de Gestió del Medi Natural va sol·licitar novament a l’Ajuntament de la Vilavella, la següent informació complementària relativa a l’estudi d’impacte ambiental, en relació amb l’examen de les diverses alternatives, iden- tificació dels impactes sobre els barrancs afectats i elements del patri- moni, certificació del proveïment de l’aigua (nova connexió amb els pous del riu Millars), ampliació de dades sobre l’EDAR de Nules-la Vilavella, possibles afeccions a LIC, ZEPA, aiguamolls, etc.
Així mateix, amb data 24 d’agost de 2004, la Direcció General de Gestió del Medi Natural va sol·licitar informe a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport sobre els possibles impactes que pot gene- rar l’execució del projecte sobre el patrimoni cultural de la contor- nada.
Amb data 18 d’octubre de 2004 de l’equip tècnic redactor del EIA del PAI de la UE única del pla parcial Residencial La Pedrera es va remetre un informe de justificacions i/o ampliacions a l’estudi d’impac- te ambiental en relació amb la sol·licitud d’informació realitzada per la Direcció General de Gestió del Medi Natural el 24 d’agost de 2004.
A continuació es comenten els apartats més significatius de tal informe:
– Caracterització dels factors ambientals aigua i patrimoni cultu-
ral
– Respecte al factor hidrològic es realitza una caracterització deta- llada dels barrancs existents en l’àmbit d’actuació així com les mesu- res que s’han d’adoptar.
– Respecte al patrimoni cultural s’aporta un informe tècnic arqueo- lògic que conclou que és molt remota la possibilitat que existisca algun jaciment en la zona afectada pel projecte, però que no obstant això, aquest aspecte no es pot assegurar si no es realitza un segui- ment arqueològic de l’obra.
– Certificació del proveïment d’aigua (documents tècnics que verifiquen la nova connexió d’abastiment amb els pous del riu Millars).
– L’Ajuntament de la Vilavella certifica un informe del tècnic municipal en què s’indica que s’espera disposar del proveïment sufi- cient per a cobrir les necessitats de la població quan entre en servei la connexió a la xarxa d’Aigua del Millars.
– Document tècnic que verifica, respecte a la capacitat d’evacua- ció d’aigües residuals per part del clavegueram municipal, les dades aportades per la depuradora Nules-la Vilavella.
– L’Ajuntament de la Vilavella certifica i presenta l’informe sobre la capacitat del sistema de sanejament i depuració de Nules-la Vila- vella per a admetre els cabals d’aigües residuals generats pel progra- ma d’actuació integrada del sector Residencial La Pedrera transcrivint part de l’informe emés per l’entitat de sanejament. En aquest informe s’indica la viabilitat del tractament en l’EDAR de Nules-la Vilavella de les aigües residuals generades pel desenvolupament del PAI La Pedrera sempre que es complisquen determinades condicions que es relacionen a continuació:
«1. En el seu dia, els urbanitzadors responsables dels desenvolu- paments urbanístics hauran de realitzar la corresponent sol·licitud de la connexió efectiva. Les obres necessàries per a la connexió de les aigües residuals de les infraestructures públiques s’efectuaran pel peticionari al seu compte i risc.
2. En tot cas, l’abocament generat pels desenvolupaments urba- nístics a què done lloc el PGOU de referència haurà de complir amb
Pedrera con la rotonda de acceso al sector ; Recoger la información sobre un yacimiento arqueológico en las inmediaciones de la carretera CV-224 que se encuentra en la cartografía temática de la COPUT, indicando la posible afección al mismo. Incidencia de la actuación sobre el riesgo de inundación existente aguas abajo en el término municipal de Nules; Acreditar la existencia de recursos hídricos para el abastecimiento de agua potable, suficiencia del sistema de depuración para aceptar las aguas generadas por el sector; Descripción de los sis- temas de gestión de los distintos tipos de residuos generados por la implantación de la actuación; Incorporación en las zonas verdes de vegetación autóctona, indicando una serie de especies vegetales.
El 8 de julio de 2004, el Ayuntamiento de La Vilavella remite documentación contestando a parte de los aspectos precitados.
Con fecha de 24 de agosto de 2004, la Dirección General de Ges- tión del Medio Natural solicitó de nuevo al Ayuntamiento de La Vila- vella, la siguiente información complementaria relativa al Estudio de Impacto Ambiental, en relación con el examen de las distintas alter- nativas, identificación de los impactos sobre los barrancos afectados y elementos del patrimonio, certificación del abastecimiento del agua (nueva conexión con los pozos del río Mijares), ampliación de datos sobre la E.D.A.R. de Nules-Vilavella, posibles afecciones a LICS, ZEPAs, humedales, etc.
Asimismo, con fecha de 24 de agosto de 2004, la Dirección Gene- ral de Gestión del Medio Natural solicitó informe a la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte acerca de los posibles impactos que puede generar la ejecución del proyecto sobre el patrimonio cultural de los alrededores.
Con fecha 18 de octubre de 2004 del Equipo Técnico redactor del
E.I.A. del P.A.I. de la U.E. Única del Plan Parcial “Residencial La Pedrera” se remitió un informe de justificaciones y/o ampliaciones al estudio de impacto ambiental en relación con la solicitud de infor- mación realizada por la Dirección General de Gestión del Medio Natural el 24 de agosto de 2004.
A continuación se comentan los apartados más significativos de dicho informe:
– Caracterización de los factores ambientales agua y patrimonio cultural
– Respecto al factor hidrológico se realiza una caracterización detallada de los barrancos existentes en el ámbito de actuación así como las medidas a adoptar.
– Respecto al patrimonio cultural se aporta un informe técnico arqueológico que concluye que es muy remota la posibilidad de que exista algún yacimiento en la zona afectada por el Proyecto, pero que no obstante este aspecto no se puede asegurar si no se realiza un segui- miento arqueológico de la obra.
– Certificación del abastecimiento de agua (documentos técnicos que verifican la nueva conexión de abastecimiento con los pozos del río Mijares).
– El Ayuntamiento de La Vilavella certifica un informe del téc- nico municipal en el que se indica que se espera disponer del abaste- cimiento suficiente para cubrir las necesidades de la población cuan- do entre en servicio la conexión a la red de Agua del Millars.
– Documento técnico que verifica, respecto a la capacidad de eva- cuación de aguas residuales por parte del alcantarillado municipal, los datos aportados por la depuradora Nules-Vilavella.
– El Ayuntamiento de La Vilavella certifica y presenta el “Infor- me sobre la capacidad del sistema de saneamiento y depuración de Nules-Vilavella para admitir los caudales de aguas residuales gene- rados por el programa de actuación integrada del sector residencial La Pedrera” transcribiendo parte del informe emitido por la Entidad de Saneamiento. En este informe se indica la viabilidad del tratamiento en la EDAR de Nules-Vilavella de las aguas residuales generadas por el desarrollo del P.A.I. “La Pedrera” siempre que se cumplan deter- minadas condiciones que se relacionan a continuación:
«1. En su día, los Urbanizadores responsables de los desarrollos urbanísticos deberán realizar la correspondiente solicitud de la cone- xión efectiva. Las obras necesarias para la conexión de las aguas resi- duales de las infraestructuras públicas se efectuarán por el peticiona- rio a su cuenta y riesgo.
2. En cualquier caso, el vertido generado por los desarrollos urba- nísticos a que de lugar el P.G.O.U. de referencia deberá cumplir con
els límits d’abocament establits en l’ordenança municipal d’aboca- ments o, si no n’hi ha, en el model d’ordenança d’abocaments de l’entitat de sanejament a fi de preservar la integritat del sistema de sanejament i la qualitat de l’efluent. A aquests efectes els urbanitza- dors hauran de preveure que abans del punt de connexió, han de dis- posar d’una arqueta de registre de la mateixa tipologia que la que figura en el model d’ordenança d’abocaments a la xarxa municipal de clavegueram editat per aquesta entitat de sanejament, dotada a més de guies per a la instal·lació d’una mitjalluna que permeta la descon- nexió de l’abocament.
3. Perquè es puga realitzar la connexió efectiva, i atés el funcio- nament actual de l’EDAR, hauran de coordinar-se les necessitats de connexió dels distints desenvolupaments urbanístics segons vagen tenint lloc, amb les actuacions d’ampliació de la planta previstes, a fi que una vegada s’esgote la capacitat actual de la planta puguen entrar en actuacions previstes en el II Pla director de sanejament. A més de l’eliminació de nutrients recollida en aquest, les actuacions en l’EDAR hauran d’augmentar la capacitat de tractament actual.
4. Amb anterioritat a l’execució de la connexió, s’haurà d’ingres- sar a l’entitat de sanejament la quantitat resultant de 72.000 €, als efectes del qual haurà d’establir-se l’oportú conveni entre l’entitat de sanejament i l’Ajuntament de la Vilavella».
– LIC, ZEPA, hàbitats naturals d’interés comunitari i aiguamolls existents en la zona
– S’indica que l’àmbit de l’actuació no afecta cap d’aquests espais, en trobar-se la més pròxima a 4 km.
– Desenvolupament del Programa de vigilància ambiental
– En el programa presentat s’estableixen unes mesures preventi- ves que s’han de seguir en les fases de construcció i funcionament, i és insuficient la descripció de la manera en què es realitzaran els con- trols d’aquestes.
D’altra banda, no hi ha constància que s’haja realitzat fins a la data cap contestació a la sol·licitud d’informe la Conselleria de Cul- tura, Educació i Esport sobre el patrimoni cultural present al voltant de l’àrea d’actuació.
Afeccions legals
Es troba inclosa en el Pla d’ordenació de recursos de la Serra d’Espadà, en la denominada Zona d’amortització d’impactes (ZAI) i dins d’aquesta en l’àrea d’influència antròpica, sent-li d’aplicació per tant allò que s’ha establit per a aquestes en el Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Pla d’ordena- ció dels recursos naturals de la Serra d’Espadà (DOGV 3.075, 1997. 09. 10)
Segons informació recollida en l’estudi d’impacte ambiental, en relació amb l’afecció a camins ramaders, es troba confrontant a l’actua- ció en el límit aquest, a un camí ramader denominat Cabanera dels Camins d’Onda i Nules classificat amb el núm. 2 en el terme muni- cipal de la Vilavella, aprovada per Ordre ministerial de 30-09-1975 (BOE de 13-11-75). Pel que qualsevol afecció a aquest, si és el cas, haurà de complir el que estableix la Llei 3/1995, de camins ramaders.
L’actuació es troba confrontant amb els barrancs del Roget i la Pedrera, als quals té previst efectuar l’abocament de les aigües pluvials recollides en el sector, per la qual cosa podria afectar el domini públic hidràulic, havent de disposar de les autoritzacions preceptives de l’organisme de conca.
Consideracions ambientals
La zona afectada pel programa d’actuació integrada està consti- tuïda per cultius de tarongers, alguns d’ells abandonats, rodejats per la seua banda oest d’àrees muntanyoses, sent un tret representatiu del paisatge.
En els llits dels barrancs estan presents Nerium oleander, Arundo donax, Rubus ulmifolius, Ricinus communis, Smilax aspera, Parie- tària sp.
Les principals afeccions es deriven del procés urbanitzador per les necessitats de disposició de nous recursos hídrics i infraestructu- res de noves canalitzacions i depòsit d’acumulació per a un incre- ment de població aproximat de 900 habitants, la qual cosa implicaria
los límites de vertido establecidos en la Ordenanza Municipal de Ver- tidos o, en su defecto, en el Modelo de Ordenanza de Vertidos de la Entidad de Saneamiento al objeto de preservar la integridad del sis- tema de saneamiento y la calidad del efluente. A tales efectos los Urbanizadores deberán prever que antes del punto de conexión, deben disponer una arqueta de registro de la misma tipología que la que figura en el Modelo de Ordenanza de Vertidos a la Red Municipal de Alcantarillado editado por esta Entidad de Saneamiento, dotada además de guías para la instalación de una tajadera que permita la desconexión del vertido.
3. Para que se pueda realizar la conexión efectiva, y dado el fun- cionamiento actual de la EDAR, deberá coordinarse las necesidades de conexión de los distintos desarrollos urbanísticos según vayan teniendo lugar, con las actuaciones de ampliación de la planta pre- vistas, con el fin de que una vez se agote la capacidad actual de la planta puedan entrar en actuaciones previstas en el II Plan director de Saneamiento. Además de la eliminación de nutrientes recogida en el mismo, las actuaciones en la EDAR deberán aumentar la capacidad de tratamiento actual.
4. Con anterioridad a la ejecución de la conexión, se deberá ingre- sar a la Entidad de Saneamiento la cantidad resultante de 72.000€, a cuyos efectos deberá establecerse el oportuno convenio entre la Enti- dad de Saneamiento y el Ayuntamiento de La Vilavella».
– LIC, ZEPA, Hábitats naturales de interés comunitario y Hume- dales existentes en la zona
– Se indica que el ámbito de la actuación no afecta a ninguno de estos espacios, encontrándose la más próxima a 4 km.
– Desarrollo del Programa de Vigilancia Ambiental
– En el Programa presentado se establecen unas medidas pre- ventivas a seguir en las fases de construcción y funcionamiento, sien- do insuficiente la descripción de la forma en la que se realizarán los controles de las mismas.
Por otra parte, no hay constancia de que se haya realizado hasta la fecha contestación alguna a la solicitud de informe a la Conselle- ria de Cultura, Educación y Deporte acerca del patrimonio cultural presente en el entorno del área de actuación.
Afecciones legales
Se encuentra incluida en el Plan de Ordenación de Recursos de la Sierra de Espadán, en la denominada Zona de Amortiguación de Impactos (ZAI) y dentro de ésta en el Área de Influencia Antrópica, siéndole de aplicación por tanto lo establecido para las mismas en el Decreto 218/1997, de 30 de julio, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán (DOGV 3.075, 1997 09 10)
Según información recogida en el Estudio de Impacto Ambiental, en relación con la afección a Xxxx Xxxxxxxxx, se encuentra colindan- te a la actuación en el límite este, a una Vía Pecuaria denominada Colada de los Caminos de Onda y Nules clasificada con el nº 2 en el término municipal de Vilavella, aprobada por Orden Ministerial de 30- 09-1975 (BOE de 13-11-75). Por lo que cualquier afección a la misma en su caso, deberá cumplir lo establecido en la Ley 3/1995 de Vías Pecuarias.
La actuación se encuentra colindante con los barrancos del Roget y La Pedrera, a los que tiene previsto efectuar el vertido de las aguas pluviales recogidas en el sector, por lo que podría afectar al dominio público hidráulico, debiendo disponer de las autorizaciones preceptivas del organismo de cuenca.
Consideraciones ambientales
La zona afectada por el programa de actuación integrada está constituida por cultivos de naranjos, algunos de ellos abandonados, rodeados por su parte oeste de áreas montañosas, siendo un rasgo representativo del paisaje.
En los cauces de los barrancos están presentes Nerium oleander, Arundo donax, Rubus ulmifolius, Ricinus communis, Smilax aspera, Parietaria sp.
Las principales afecciones se derivan del proceso urbanizador por las necesidades de disposición de nuevos recursos hídricos e infraes- tructuras de nuevas canalizaciones y depósito de acumulación para un incremento de población aproximado de 900 habitantes, lo que
una necessitat aigua potable de 225 m³/dia. En els informes emesos per l’Ajuntament s’indica que amb les infraestructures previstes s’esti- ma que es pot garantir l’abastiment a la població del sector que s’ha de desenvolupar.
Així mateix, es poden produir impactes derivats de l’augment en la generació d’aigües residuals de caràcter urbà que s’incorporaran al sistema de sanejament municipal que es poden estimar en uns 250 m³/dia, tenint lloc la depuració d’aquestes a través de l’EDAR man- comunada de Nules-la Vilavella que, segons dades exposades en la documentació aportada, té un cabal de projecte de 9.000 m³/dia i un cabal de funcionament en el 2003 de 5.747 m³/dia. Ha de complir amb aquest fi les consideracions formulades per l’entitat de sanejament exposades anteriorment.
Pel que fa a la gestió dels residus sòlids, cal indicar que la Vila- vella pertany a la zona III àrea de gestió 2 del Pla zonal de residus de la Comunitat Valenciana. En els antecedents existents en aquesta Direcció General de projectes d’urbanització del municipi de Moncofa inclòs en la mateixa zona III es troba un informe de l’àrea de gestió de residus en què s’indica que:
«El citat Pla zonal, aprovat per Ordre del conseller de Medi Ambient de 18-01-2002 estableix que, per a l’àrea de gestió 2, a la qual pertany el municipi de Moncofa, una població equivalent de prop de
210.000 hab, per al que es dimensiona la capacitat de les instal·lacions de valoració i eliminació de residus urbans en 120.000 Tn/any.
Les bases tècniques del concurs de projectes de gestió aprovats pel consorci de l’àrea de gestió 2 en data 16/07/2004 contemplen una capacitat de tractament de residus urbans de 120.000 Tn/any, incre- mentada en un 25% més (açò és, fins a 150.000 Tn/any) en règim continu, conseqüència d’increments poblacionals de les taxes de gene- ració de residus.
Per tant, atés que el previsible increment de població de Monco- fa és de 45.000 habitants quelcom inferior al 25% del total de l’àrea de gestió 2 (52.500 hab), no hi hauria inconvenient a admetre els resi- dus urbans derivats d’aquest creixement urbanístic de Moncofa, enca- ra que ha de deixar-se constància que les instal·lacions se situarien pràcticament al 100% de la seua capacitat màxima.»
Per això, s’haurà de tindre en compte el contingut de l’informe emés, havent l’Ajuntament de fer-se càrrec de la seua gestió com- plint el Pla zonal de residus, la Llei 10/1998 de 21 d’abril, de residus de la Comunitat Valenciana, el Reial Decret 1481/2001, de 27 de des- embre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant abocador i la Llei 10/2000 de Residus de la Comunitat Valenciana. Tenint en compte l’informe de l’àrea de residus anteriorment transcrit, haurà d’acreditar-se prèviament al desenvolupament urbanístic del sector que hi ha instal·lacions amb capacitat suficient que garantisquen la correcta gestió dels residus generats per aquest sector.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambien- tal, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprova- ció definitiva d’aquell, segons es desprenen de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants del Reglament d’aquesta, annex II, apartat 8.g del Decret 162/1990.
En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d’octubre del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/89, d’impac- te ambiental, atribueix la competència a l’òrgan ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres dis- posicions que hi són d’aplicació.
Segons l’article 5é del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Con- sell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989 de 3 març, d’impacte ambiental, atri- bueix la competència a l’òrgan ambiental per a la declaració d’impac- te ambiental dels projectes a què s’aplique aquesta Llei.
Segons l’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel que aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la
implicaría una necesidad de agua potable de 225 m³/día. En los infor- mes emitidos por el Ayuntamiento se indica que con las infraestruc- turas previstas se estima que se puede garantizar el abastecimiento a la población del sector a desarrollar.
Asimismo, se pueden producir impactos derivados del aumento en la generación de aguas residuales de carácter urbano que se incorpo- rarán al sistema de saneamiento municipal que se pueden estimar en unos 250 m³/día, teniendo lugar la depuración de las mismas a tra- vés de la EDAR mancomunada de Nules-Vilavella que, según datos aportados en la documentación aportada, tiene un caudal de proyec- to de 9.000 m³/día y un caudal de funcionamiento en el 2003 de 5.747 m³/día. Debiendo cumplir para ello las consideraciones formuladas por la Entidad de Saneamiento expuestas anteriormente.
En cuanto a la gestión de los residuos sólidos, hay que indicar que Vilavella pertenece a la Zona III área de Gestión 2 del Plan Zonal de Residuos de la Comunidad Valenciana. En los antecedentes exis- tentes en esta Dirección General de proyectos de urbanización del municipio de Moncofa incluido en la misma Zona III se encuentra un informe del área de Gestión de Residuos en el que se indica que:
«El citado Plan Zonal, aprobado por Orden del conseller de Medi Ambient de 18-01-2002 establece que, para el área de Gestión 2, a la que pertenece el municipio de Moncofa, una población equivalen- te de cerca de 210.000 hab, para lo que se dimensiona la capacidad de las instalaciones de valorización y eliminación de residuos urbanos en
120.000 Tn/año.
Las bases técnicas del concurso de proyectos de gestión aproba- dos por el Consorcio del Área de Gestión 2 en fecha 16/07/2004 con- templan una capacidad de tratamiento de residuos urbanos de 120.000 Tn/año, incrementada en un 25% más (esto es, hasta 150.000 Tn/año) en régimen continuo, consecuencia de incrementos poblacionales de las tasas de generación de residuos.
Por tanto, dado que el previsible incremento de población de Mon- cofa es de 45.000 hab, algo inferior al 25% del total del área de ges- tión 2 (52.500 hab), no habría inconveniente en admitir los residuos urbanos derivados de este crecimiento urbanístico de Moncofa, aun- que debe dejarse constancia de que las instalaciones se situarían prác- ticamente al 100% de su capacidad máxima.»
Por ello, se deberá tener en cuenta el contenido del informe emi- tido, debiendo el Ayuntamiento hacerse cargo de su gestión cum- pliendo el Plan Zonal de Residuos, la Ley 10/1998 de 21 de abril de Residuos de la Comunidad Valenciana, el Real Decreto 1481/2001 de 27 de diciembre por el que se regula la eliminación de residuos mediante vertedero y la Ley 10/2000 de Residuos de la Comunidad Valenciana. Teniendo en cuenta el informe del Área de Residuos anteriormente transcrito, deberá acreditarse previamente al desarrollo urbanístico del sector que existen instalaciones con capacidad suficiente que garanticen la correcta gestión de los residuos generados por dicho sector.
Consideraciones jurídicas
El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una Declaración de Impacto Ambiental, previa a la resolución administrativa que se adop- te para la aprobación definitiva de aquél, según se desprenden del art. 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Reglamen- to. Anexo II, apartado 8.g del Decreto 162/1990.
En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/90, del 15 de octubre del Consell de la Generalitat Valen- ciana por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/89, de Impacto Ambiental, atribuye la competencia al Órgano Ambiental; en la Ley 2/89, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.
Según el artículo 5º del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Regla- mento para la ejecución de la Ley 2/1989 de 3 marzo, de Impacto Ambiental, atribuye la competencia al Órgano Ambiental para la Declaración de Impacto Ambiental de los proyectos a los que se apli- que esta Ley.
Según el artículo 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamen- to orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda,
Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’avaluació de l’impacte ambiental.
Declaració d’impacte ambiental
Primer. S’estima acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació, el projecte d’Homologació del sector Residencial La Pedrera de la Vilavella (Castelló); el promotor de la qual és l’Ajun- tament de la Vilavella, sempre que aquest es desenvolupe d’acord amb el que estableix la documentació presentada i en els condicio- nants establits en el punt 2 d’aquesta proposta.
Segon. Se supedita l’execució del projecte al compliment dels següents condicionants:
1. En estar inclosa en el Pla d’ordenació de recursos naturals de la Serra d’Espadà, en la Zona d’amortització d’impactes (ZAI) i dins d’aquesta en l’àrea d’influència antròpica, caldrà ajustar-se per tant a allò que s’ha establit per a aquestes en el Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals de la Serra d’Espadà (DOGV 3.075, 1997 09 10).
2. Com a mesura d’integració paisatgística es recomana utilitzar en les zones verdes i d’enjardinament espècies pròpies de la sèrie de vegetació natural de la zona, així com espècies de cultiu tradicional en la mateixa, evitant en la mesura que es puga la utilització d’espè- cies exòtiques.
3. Quant a l’afecció al domini públic hidràulic, haurà de dispo- sar de les autoritzacions preceptives de l’organisme de conca per a l’abocament als barrancs de les aigües pluvials. Respecte al barranc del Roget, que constitueix el límit sud de l’àrea d’actuació, es man- tindrà una mínima distància de 20 m entre les edificacions i el llit, i s’executaran les mesures correctores que s’han previst realitzar sobre aquest barranc.
4. Per a la gestió de les aigües residuals urbanes s’haurà de com- plir a les condicions establides per l’entitat de sanejament per a la connexió amb les infraestructures de sanejament, supeditant el des- envolupament de l’actuació a l’existència d’instal·lacions que garan- tisquen el correcte tractament quantitativament i qualitativament de les aigües generades pel sector.
5. Respecte a la gestió dels residus sòlids, l’Ajuntament haurà de fer-se càrrec de la gestió d’aquests complint el Pla zonal de residus, la Llei 10/1998 de 21 d’abril de residus de la Comunitat Valenciana, el Reial decret 1481/2001 de 27 de desembre, pel qual es regula l’eli- minació de residus mitjançant abocador i la Llei 10/2000 de residus de la Comunitat Valenciana. Tenint en compte l’informe de l’àrea de residus anteriorment transcrit, haurà d’acreditar-se prèviament al des- envolupament urbanístic del sector que hi ha instal·lacions amb capa- citat suficient que garantisquen la correcta gestió dels residus gene- rats per aquest sector.
6. En cas d’afecció a camí ramader, caldrà ajustar-se al que esta- bleix la Llei 3/1995, de Camins Ramaders.
7. Haurà d’acreditar-se davant de la Comissió Territorial d’Urba- nisme la no-afecció del projecte a béns d’interés cultural o patrimo- nial, aportant amb aquest fi l’informe preceptiu de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. En tot cas, si durant l’execució de les obres es trobaren restes paleontològiques, arqueològics o etnogràfics, el titular haurà de posar el fet en coneixement de la Conselleria de Cultura, de manera immediata, i adoptar les mesures pertinents amb vista a la protecció i conservació d’aquestes, de conformitat amb el que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.
8. Es presentarà un informe sobre el Programa de vigilància ambiental en què es relacionarà el compliment de les mesures correc- tores previstes i concretant la suficiència per a la gestió de les aigües residuals urbanes i per a la gestió dels residus sòlids urbans, certifi- cacions del subministrament d’aigua de consum públic, adequació paisatgística, espècies vegetals utilitzades en zones verdes i enjardi- naments.
Tercer . Es notifica a les persones interessades que contra aques- ta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè
atribuye a la Dirección General de Gestión del Medio Natural la com- petencia sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Declaración de impacto ambiental
Primero. Se estima aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación, el proyecto de Homologación del Sector Residencial La Pedrera de La Vilavella (Castellón); cuyo promotor es el Ayuntamiento de La Vilavella, siempre que el mismo se desarro- lle de acuerdo con lo establecido en la documentación presentada y en los condicionantes establecidos en el punto 2 de la presente propues- ta.
Segundo. Se supedita la ejecución del proyecto al cumplimiento de los siguientes condicionantes:
1. Al estar incluida en el Plan de Ordenación de Recursos Natu- rales de la Sierra de Espadán, en la Zona de Amortiguación de Impac- tos (ZAI) y dentro de ésta en el Área de Influencia Antrópica, se esta- rá por tanto a lo establecido para las mismas en el Decreto 218/1997, de 30 de julio, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán (DOGV 3.075, 1997 09 10).
2. Como medida de integración paisajística se recomienda utilizar en las zonas verdes y de ajardinamiento especies propias de la serie de vegetación natural de la zona, así como especies de cultivo tradi- cional en la misma, evitando en lo posible la utilización de especies exóticas.
3. En cuanto a la afección al dominio público hidráulico, deberá disponer de las autorizaciones preceptivas del Organismo de Cuenca para el vertido a los barrancos de las aguas pluviales. Respecto al barranco Roget, que constituye el límite sur del área de actuación, se mantendrá una mínima distancia de 20 m entre las edificaciones y el cauce, y se ejecutarán las medidas correctoras que se han previsto realizar sobre dicho barranco.
4. Para la gestión de las aguas residuales urbanas se deberá dar cumplimiento a las condiciones establecidas por la Entidad de Sane- amiento para la conexión con las infraestructuras de saneamiento, supeditando el desarrollo de la actuación a la existencia de instala- ciones que garanticen el correcto tratamiento cuantitativa y cualitati- vamente de las aguas generadas por el sector.
5. Respecto a la gestión de los residuos sólidos, el Ayuntamien- to deberá hacerse cargo de su gestión cumpliendo el Plan Zonal de Residuos, la Ley 10/1998 de 21 de abril de Residuos de la Comuni- dad Valenciana, el Real Decreto 1481/2001 de 27 de diciembre por el que se regula la eliminación de residuos mediante vertedero y la Ley 10/2000 de Residuos de la Comunidad Valenciana. Teniendo en cuen- ta el informe del Área de Residuos anteriormente transcrito, deberá acreditarse previamente al desarrollo urbanístico del sector que exis- ten instalaciones con capacidad suficiente que garanticen la correcta gestión de los residuos generados por dicho sector.
6. En caso de afección a Vía Pecuaria, se estará a lo establecido en la Ley 3/1995 de Vías Pecuarias.
7. Deberá acreditarse ante la Comisión Territorial de Urbanismo la no afección del proyecto a bienes de interés cultural o patrimonial, aportando para ello el informe preceptivo de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. En todo caso, si durante la ejecución de las obras se encontrasen restos paleontológicos, arqueológicos o etno- gráficos, el titular deberá poner el hecho en conocimiento de la Con- selleria de Cultura, de manera inmediata, adoptando las medidas per- tinentes en orden a su protección y conservación, de conformidad con lo previsto en los artículos 63 y 65 de la Ley 4/1998, de 11 de junio de la Generalitat Valenciana, del Patrimonio Cultural Valenciano.
8. Se presentará un informe sobre el Programa de Vigilancia Ambiental en el que se relacionará el cumplimiento de las medidas correctoras previstas y concretando la suficiencia para la gestión de las aguas residuales urbanas y para la gestión de los residuos sólidos urbanos, certificaciones del suministro de agua de consumo público, adecuación paisajística, especies vegetales utilizadas en zonas ver- des y ajardinamientos.
Tercero. Se notifica a las personas interesadas que contra la pre- sente resolución, por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso alguno; lo cual no es inconveniente para que puedan
puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Quart. Aquesta declaració d’impacte ambiental es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental.
València, 14 de gener de 2005.– El director general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaració d’impacte ambiental Expedient: 263/04-AIA
Títol: Planta de Cogeneració
Promotor: Azulejos El Halcón, SA (Halcón 1)
Autoritat substantiva: Unitat Territorial d’Energia de Castelló.
Conselleria d’Infraestructures i Transports
Localització: Carretera Ribesalbes s/n, partida Els Vinyals, del terme municipal de l’Alcora (Castelló)
Descripció del projecte Objecte del projecte
Azulejos El Halcón, SA (Halcón Cerámicas), és una industrial del sector ceràmic. Disposa de dues factories en el terme municipal de l’Alcora (Castelló). La factoria Halcón 1, situada en la carretera Ribe- salbes s/n, al pas d’aquesta per la partida Els Vinyals, es dedica espe- cíficament a la fabricació de taulellets i taulells ceràmics.
El projecte objecte d’avaluació d’impacte ambiental tracta la reno- vació de la planta de cogeneració que actualment s’explota en la fac- toria Halcón 1. La renovació projectada consisteix en la substitució del motogenerador, que té un nombre d’hores de funcionament superior al recomanat.
Amb la nova planta de cogeneració, en utilitzar com a combusti- ble gas natural, es cobriran les necessitats tèrmiques i elèctriques de la factoria Halcón 1, i s’exportarà el romanent elèctric a la xarxa.
Característiques més rellevants de les construccions i/o de l’acti- vitat
Les instal·lacions de Azulejos El Halcón, SA (Halcón 1), s’alcen sobre una parcel·la classificada com a sòl urbà i de qualificació indus- trial.
La nova planta de cogeneració, amb 1.022 kWe, consta bàsica- ment del motogenerador, alternador, equip de refrigeració/intercanvi de calor, subministrament i regulació de gas natural i equipament per al control de l’operació de la planta. Així mateix, serà necessari actua- litzar les instal·lacions elèctriques.
En emprar com a combustible gas natural, amb la planta de coge- neració projectada es cobriran, d’una banda, les necessitats elèctri- ques de la indústria, i s’abocaran els excedents a la xarxa, i per un altre, s’emprarà part de l’energia tèrmica dels gasos de fuga per a cobrir les necessitats tèrmiques dels dos assecadors de taulellets amb què es compta en Halcón 1.
Tot i que la planta de cogeneració funcionarà en paral·lel amb la xarxa elèctrica intercanviant dinàmicament energia elèctrica, està pre- vist el funcionament de la indústria en illa o rebent de la companyia elèctrica l’energia necessària per al funcionament de la fàbrica quan la planta de cogeneració estiga fora de servei.
Pel seu escàs gradient tèrmic, es menysprea la possibilitat de recu- perar la calor procedent de la refrigeració del turbo. La calor residual continguda en l’aigua de refrigeració de les camises del motor es recu- pera en un aerorefrigerant, en el qual l’aigua de refrigeració de les camises cedeix el seu calor al corrent d’aire que generen 4 ventiladors. Una part d’aquest corrent d’aire calent s’evacua a l’atmosfera i l’altra part es recull en una tremuja per a mesclar-se posteriorment amb els gasos de fuita del motogenerador, sent aquesta mescla –a una tem- peratura de 230º C– el corrent que s’envia als dos assecadors, on cons- tituirà una part del cabal total de recirculació.
El bypass permet l’operació del motogenerador sense introduir gasos calents en els assecadors, en abocar-los directament a l’atmos-
utilizarse los medios que en defensa de su derecho estimen pertinen- tes.
Cuarto. La presente declaración de impacto ambiental se publicará en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Regla- mento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impac- to Ambiental.
Valencia, 14 de enero de 2005.– El director general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaración de impacto ambiental Expediente: 263/04-AIA
Título: Planta de Cogeneración
Promotor: Azulejos El Halcón, SA. (Halcón 1)
Autoridad sustantiva: Unidad Territorial de Energía de Castellón.
Conselleria de Infraestructuras y Transportes
Localización: Carretera Ribesalbes s/n, Partida Els Vinyals, del tér- mino municipal de L’Alcora (Castellón)
Descripción del proyecto Objeto del Proyecto
Azulejos El Halcón, SA. (Halcón Cerámicas), es una industrial del sector cerámico. Cuenta con dos factorías en el término munici- pal de L’Alcora (Castellón). La factoría Halcón 1, ubicada en la carre- tera Ribesalbes s/n, a su paso por la Partida Els Vinyals, se dedica específicamente a la fabricación de azulejos y baldosas cerámicas.
El Proyecto objeto de evaluación de impacto ambiental trata la renovación de la Planta de Cogeneración que actualmente se viene explotando en la factoría Halcón 1. La renovación proyectada con- siste en la sustitución del motogenerador, que tiene un número de horas de funcionamiento superior al recomendado.
Con la nueva Planta de Cogeneración, utilizando como combus- tible gas natural, se cubrirán las necesidades térmicas y eléctricas de la factoría Halcón 1, exportando el remanente eléctrico a la red.
Características más relevantes de las construcciones y/o de la acti- vidad
Las instalaciones de Azulejos El Halcón, SA. (Halcón 1), se levan- tan sobre una parcela clasificada como suelo urbano y de calificación industrial.
La nueva Planta de Cogeneración, con 1.022 kWe, consta bási- camente del motogenerador, alternador, equipo de refrigeración/inter- cambio de calor, suministro y regulación de gas natural y equipa- miento para el control de la operación de la Planta. Asimismo, será necesario actualizar las instalaciones eléctricas.
Empleando como combustible gas natural, con la Planta de Coge- neración proyectada se cubrirán, por un lado, las necesidades eléc- tricas de la industria, vertiendo los excedentes a la red, y por otro, se empleará parte de la energía térmica de los gases de escape para cubrir las necesidades térmicas de los dos secaderos de azulejos con los que se cuenta en Halcón 1.
Aunque la Planta de Cogeneración funcionará en paralelo con la red eléctrica intercambiando dinámicamente energía eléctrica, está previsto el funcionamiento de la industria en isla o recibiendo de la compañía eléctrica la energía necesaria para el funcionamiento de la fábrica cuando la Planta de Cogeneración esté fuera de servicio.
Por su escaso gradiente térmico, se desprecia la posibilidad de recu- perar el calor procedente de la refrigeración del turbo. El calor residual contenido en el agua de refrigeración de las camisas del motor se recu- pera en un aerorefrigerante, en el que el agua de refrigeración de las camisas cede su calor a la corriente de aire que generan 4 ventilado- res. Una parte de esta corriente de aire caliente se evacua a la atmósfe- ra y la otra parte se recoge en una tolva para mezclarse posteriormen- te con los gases de escape del motogenerador, siendo ésta mezcla –a una temperatura de 230º C– la corriente que se envía a los dos secaderos, donde constituirá una parte del caudal total de recirculación.
El by-pass permite la operación del motogenerador sin introducir gases calientes en los secaderos, vertiéndolos directamente a la atmós-
fera. Açò ocorrerà únicament en els casos de posada en marxa de la instal·lació, avaries o neteges en algun assecador. Els assecadors con- servaran els seus cremadors, de manera que quan el motogenerador no puga donar servei als atomitzadors, els cremadors que aquests man- tenen treballaran a càrrega nominal.
Ja que s’aboquen tant els excedents d’energia elèctrica com els excedents de calor, en aparença el motogenerador està sobredimen- sionat.
Tramitació administrativa
En data 10 de març de 2004 es rep, remés pel Servei Territorial d’Energia de Castelló, el projecte d’execució i l’estudi d’impacte ambiental del projecte de referència.
Posteriorment, en data 26 de juliol de 2004 es rep, remés pel Ser- vei Territorial d’Energia de Castelló, el certificat del resultat de la informació pública del projecte de referència, realitzada en el BOP de Castelló, número 62, de 22 de maig de 2004.
En data 11 de gener de 2005, es procedeix a informar el promo- tor del número d’expedient assignat i estat d’aquest.
Afeccions legals
La indústria sol·licita l’autorització administrativa d’instal·lació elèctrica atorgada per Unitat Territorial d’Energia de Castelló, Con- selleria d’Infraestructures i Transports
Durant el seu funcionament normal, la planta de cogeneració gene- rarà emissions i residus perillosos, per aquest motiu, haurà de sol·lici- tar o actualitzar l’autorització administrativa com a productor de resi- dus perillosos atorgada per l’Àrea de qualitat ambiental, d’aquesta Conselleria i omplir el llibre de registre per cada un dels focus emis- sors de contaminants.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que procedisca obte- nir d’altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que hi siga d’aplicació.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure’s afectats de forma impor- tant pel projecte d’activitat.
La planta de cogeneració objecte d’avaluació, generarà princi- palment emissions gasoses, soroll i, en menor grau, residus i efluents industrials. Atesa la tipologia de l’activitat I l’antropitzat del lloc en què es projecta dur a terme (l’interior d’una parcel·la d’ús industrial), els elements ambientals més directament afectats pel desenvolupa- ment del projecte seran els propis del medi natural inert o abiòtic (aire, sòl i aigua), ja que el medi biòtic (flora, fauna i processos biò- tics) i perceptual es veuran –en principi– molt lleugerament afectats. Els impactes ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment es podran adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran mesures preventives per als impactes indirectes sobre el medi físic biòtic, perceptual i social.
Amb la planta de cogeneració es cobriran, d’una banda, les neces- sitats elèctriques de la indústria, en abocar els excedents a la xarxa, i per un altre, s’emprarà part de l’energia tèrmica dels gasos de fuita per a cobrir les necessitats tèrmiques dels dos assecadors de taulellets amb què es compta en Halcón 1, dins del procés de fabricació de tau- lellets i taulells ceràmics.
Com en aquest cas l’energia es produeix en el mateix centre de con- sum, es pot regular la generació en funció del consum eliminant a més les pèrdues derivades del transport de l’electricitat, per la qual cosa l’eficiència energètica d’aquest tipus de plantes de cogeneració és major enfront d’altres sistemes de generació elèctrica. Açò és clau per a reduir l’impacte mediambiental de la generació d’electricitat, ja que a causa de l’elevada eficiència d’aquesta, a través de la coge- neració es consumeix menys combustible per a generar la mateixa producció que en altres sistemes. Un altre aspecte que s’ha de desta- car és la descentralització d’aquest tipus d’instal·lacions, la qual cosa permet la generació d’electricitat prop dels punts de consum, diver- sificant i assegurant la generació i distribució elèctrica, al mateix temps que s’aconsegueix una major dispersió inicial dels contami- nants atmosfèrics enfront de les grans centrals tèrmiques convencio- nals. També és ressenyable que la major eficiència d’aquesta mane- ra de generar electricitat representa un menor impacte sobre un recurs com és el gas natural.
fera. Esto ocurrirá únicamente en los casos de puesta en marcha de la instalación, averías o limpiezas en algún secadero. Los secaderos con- servarán sus quemadores, de modo que cuando el motogenerador no pueda dar servicio a los atomizadores, los quemadores que éstos man- tienen trabajarán a carga nominal.
Puesto que se vierten tanto los excedentes de energía eléctrica como los excedentes de calor, en apariencia el motogenerador está sobredimensionado.
Tramitación administrativa
En fecha 10 de marzo de 2004 se recibe, remitido por el Servicio Territorial de Energía de Castellón, el Proyecto de Ejecución y el Estudio de Impacto Ambiental del proyecto de referencia.
Posteriormente, en fecha 26 de julio de 2004 se recibe, remitido por el Servicio Territorial de Energía de Castellón, el certificado del resultado de la información pública del proyecto de referencia, reali- zada en el BOP de Castellón, número 62, de 22 de mayo de 2004.
En fecha 11 de enero de 2005, se procede a informar al promotor del número de expediente asignado y estado del mismo.
Afecciones legales
La industria solicita la Autorización Administrativa de Instala- ción Eléctrica otorgada por Unidad Territorial de Energía de Caste- llón, Conselleria de Infraestructuras y Transportes
Durante su normal funcionamiento, la Planta de Cogeneración generará emisiones y residuos peligrosos, por este motivo, deberá solicitar o actualizar la autorización administrativa como productor de residuos peligrosos otorgada por el Área de Calidad Ambiental, de esta Conselleria y cumplimentar el libro de registro por cada uno de los focos emisores de contaminantes.
Todo ello, sin perjuicio de las autorizaciones que proceda obtener de otros organismos, de conformidad con la normativa sectorial que resulte de aplicación.
Consideraciones ambientales
Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma importante por el proyecto de actividad.
La Planta de Cogeneración objeto de evaluación, generará prin- cipalmente emisiones gaseosas, ruido y, en menor medida, residuos y efluentes industriales. Dada la tipología de la actividad y lo antro- pizado del lugar en que se proyecta llevar a cabo (el interior de una parcela de uso industrial), los elementos ambientales más directa- mente afectados por el desarrollo del Proyecto serán los propios del medio natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua), ya que el medio biótico (flora, fauna y procesos bióticos) y perceptual se verán –en principio– muy ligeramente afectados. Los impactos ambientales directos serán sobre los que más fácilmente se podrán adoptar medi- das correctoras que, a su vez, resultarán medidas preventivas para los impactos indirectos sobre el medio físico biótico, perceptual y social. Con la Planta de Cogeneración se cubrirán, por un lado, las nece- sidades eléctricas de la industria, vertiendo los excedentes a la red, y por otro, se empleará parte de la energía térmica de los gases de esca- pe para cubrir las necesidades térmicas de los dos secaderos de azu- lejos con los que se cuenta en Halcón 1, dentro del proceso de fabri-
cación de azulejos y baldosas cerámicas.
Como en éste caso la energía se produce en el mismo centro de con- sumo, se puede regular la generación en función del consumo elimi- nando además las pérdidas derivadas del transporte de la electrici- dad, por lo que la eficiencia energética de este tipo de plantas de cogeneración es mayor frente a otros sistemas de generación eléctri- ca. Esto es clave para reducir el impacto medioambiental de la gene- ración de electricidad, ya que debido a su elevada eficiencia, a tra- vés de la cogeneración se consume menos combustible para generar la misma producción que en otros sistemas. Otro aspecto a destacar es que la descentralización de éste tipo de instalaciones, lo que per- mite la generación de electricidad cerca de los puntos de consumo, diversificando y asegurando la generación y distribución eléctrica, a la vez que se logra una mayor dispersión inicial de los contaminan- tes atmosféricos frente a las grandes centrales térmicas convencio- nales. También es reseñable que la mayor eficiencia de este modo de generar electricidad representa un menor impacto sobre un recurso como es el gas natural.
Respecte al sòl i les aigües, cal assenyalar que la indústria es troba situada en una zona sense risc d’inundació, de baixa vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies i de mitjana/baixa acces- sibilitat potencial als recursos hídrics, tot això d’acord amb la carto- grafia temàtica de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Identificació i valoració d’impactes.
L’estudi d’impacte ambiental es du a terme partint de la premis- sa que la instal·lació objecte de projecte es classifica dins del grup B segons l’annex ll del Catàleg d’indústries potencialment contami- nants de l’atmosfera del Decret 833/75, de protecció de l’ambient atmosfèric. Així, es considera que les accions que poden generar impactes –els factors d’impacte– seran únicament la generació d’emis- sions gasoses, sorolls i vibracions, i són per tant els elements ambien- tals susceptibles de ser afectats els propis del medi atmosfèric.
Les emissions gasoses seran les procedents de la combustió del gas natural, alliberades per la xemeneia del bypass o a través de les xeme- neies dels assecadors durant el funcionament normal de la instal·lació.
Les fonts d’emissió de sorolls i vibracions seran les procedents de les admissions d’aire de refrigeració i combustió, el conjunt del motogenerador, la ximenera de fuga (bypass), compressors i els aero- refrigerants.
Es conclou que després de l’adopció de les corresponents mesu- res preventives i/o correctores, l’impacte de l’execució i entrada en fun- cionament de la planta de cogeneració és simple, a curt termini, rever- sible i recuperable.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del Programa de vigilància ambiental.
1. Contaminació acústica. Vibracions.
El conjunt dels motogeneradors estarà confinat en l’interior d’una sala específicament preparada, que disposarà de porta acústica i silen- ciadors en les admissions i eixides d’aire de ventilació. D’altra banda, es disposarà un silenciador en cada una de les xemeneies.
No s’assenyala res respecte al compressor de gas o els ventila- dors dels aerorefrigerants.
Els motogeneradors disposaran de sistemes individuals per a evi- tar la propagació de vibracions.
2. Contaminació atmosfèrica
Les emissions atmosfèriques del procés d’atomització, tal com es planteja, podrien dividir-se bàsicament en:
– Els gasos de combustió de gas natural en els motors.
– Les partícules procedents de l’atomitzat d’argiles.
El gas natural estarà exempt de sofre, partícules i altres contami- nants en quantitats apreciables. Al mateix temps, la combustió es durà a terme amb un excés d’aire (65%), per la qual cosa no s’emetran pràcticament incremats sòlids o gasosos apreciables.
Els focus d’emissió seran: la xemeneia del bypass quan els gasos de combustió no s’introduïsquen en els assecadors, o les xemeneies dels assecadors quan els gasos s’introduïsquen en el procés d’assecat, sent aquesta última operació la normal. En aquest últim cas, les emis- sions en els assecadors seran la suma de les procedents de la com- bustió del gas natural (bàsicament NO, NO2, CO, CO2) i de l’asse- cat (vapor d’aigua i partícules). És ressenyable que són qualitativament semblants a les que ja es produeixen en els assecadors operant amb els cremadors de gas natural, si bé, quantitativament seran majors en allò que a les emissions procedents del gas natural es refereix.
Per a assegurar l’eficaç dispersió dels contaminants, en l’estudi d’impacte ambiental es proposa per al bypass una xemeneia de 400 mm de diàmetre i una alçària d’11 m. Durant el funcionament normal, s’evacuaran els gasos a través de les xemeneies dels assecadors, de les quals no s’hi especifiquen dades.
Pel que fa a l’emissió de partícules, no s’assenyalen les mesures correctores adoptades per al tractament dels gasos de fuita dels asse- cadors.
Respecto al suelo y las aguas, es de señalar que la industria se encuentra ubicada en una zona sin riesgo de inundación, de baja vul- nerabilidad a la contaminación de las aguas subterráneas y de media/baja accesibilidad potencial a los recursos hídricos, todo ello de acuerdo a la Cartografía Temática de la Conselleria de Obras Públi- cas, Urbanismo y Transportes de la Generalitat Valenciana.
Identificación y valoración de impactos.
El Estudio de Impacto Ambiental se lleva a cabo partiendo de la premisa de que la instalación objeto de proyecto se clasifica dentro del grupo B según el Anexo ll del Catálogo de Industrias Potencialmen- te Contaminadoras de la Atmósfera del Decreto 833/75 de Protec- ción del Ambiente Atmosférico. Así, se considera que las acciones que pueden generar impactos –los factores de impacto– serán única- mente la generación de emisiones gaseosas, ruidos y vibraciones, siendo por tanto los elementos ambientales susceptibles de ser afec- tados los propios del medio atmosférico.
Las emisiones gaseosas serán las procedentes de la combustión del gas natural, liberadas por la chimenea del by-pass o a través de las chimeneas de los secaderos durante el funcionamiento normal de la instalación.
Las fuentes de emisión de ruidos y vibraciones serán las proce- dentes de las admisiones de aire de refrigeración y combustión, el conjunto del motogenerador, la chimenea de escape (by-pass), com- presores y los aerorefrigerantes.
Se concluye que tras la adopción de las correspondientes medidas preventivas y/o correctoras, el impacto de la ejecución y entrada en fun- cionamiento de la Planta de Cogeneración es simple, a corto plazo, reversible y recuperable.
Consideraciones sobre la propuesta de medidas correctoras y del programa de vigilancia ambiental.
1. Contaminación acústica. Vibraciones.
El conjunto de los motogeneradores estará confinado en el inte- rior de una sala específicamente acondicionada, que contará con puer- ta acústica y silenciadores en las admisiones y salidas de aire de ven- tilación. Por otro lado, se dispondrá un silenciador en cada una de las chimeneas.
No se señala nada respecto al compresor de gas o los ventilado- res de los aerorefrigerantes.
Los motogeneradores contarán con sistemas individuales para evitar la propagación de vibraciones.
2. Contaminación atmosférica.
Las emisiones atmosféricas del proceso de atomización, tal y como se plantea, podrían dividirse básicamente en:
– Los gases de combustión de gas natural en los motores.
– Las partículas procedentes del atomizado de arcillas.
El gas natural estará exento de azufre, partículas y otros conta- minantes en cantidades apreciables. A la vez, la combustión se lle- vará a cabo con un exceso de aire (65%), por lo que no se emitirán prác- ticamente inquemados sólidos o gaseosos apreciables.
Los focos de emisión serán: la chimenea del by-pass cuando los gases de combustión no se introduzcan en los secaderos, o las chi- meneas de los secaderos cuando los gases se introduzcan en el proceso de secado, siendo esta última operación la normal. En éste último caso, las emisiones en los secaderos serán la suma de las procedentes de la combustión del gas natural (básicamente NO, NO2, CO, CO2) y del secado (vapor de agua y partículas). Es reseñable que son cua- litativamente similares a las que ya se vienen produciendo en los seca- deros operando con los quemadores de gas natural, si bien, cuantita- tivamente serán mayores en lo que a las emisiones procedentes del gas natural se refiere.
Para asegurar la eficaz dispersión de los contaminantes, en el Estudio de Impacto Ambiental se propone para el by-pass una chi- menea de 400 mm de diámetro y una altura de 11 m. Durante el nor- mal funcionamiento, se evacuarán los gases a través de las chimene- as de los secaderos, de las que no se especifican datos.
En cuanto a la emisión de partículas, no se señalan las medidas correctoras adoptadas para el tratamiento de los gases de escape de los secaderos.
S’hi indica que per a poder actuar de forma preventiva sobre la con- taminació atmosfèrica, els diversos focus emissors disposaran del corresponent orifici per a la realització de preses de mostres, d’acord amb el que disposa l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera.
3. Usos de l’aigua i contaminació hídrica
Per allò que s’ha expressat en l’estudi d’impacte ambiental, l’únic efluent procedent de la planta de cogeneració serà la periòdica porga del circuit de refrigeració, que s’evacuarà cap a la xarxa de clave- gueram municipal.
4. Contaminació del sòl
Aquest apartat està íntimament relacionat amb l’anterior per quant que l’afecció sobre les aigües podria desembocar en la contaminació del sòl i viceversa.
Segons s’indica, s’ha previst una arqueta i trapa per a la recolli- da i retenció de vessaments accidentals d’olis.
5. Residus generats
Durant el funcionament de la unitat objecte de projecte, es gene- raran una sèrie de residus perillosos: oli usat dels sistemes de lubri- cació, els possibles vessaments, filtres, bateries usades, envasos buits residuals, etc.
Tot i que no es menciona, se suposa que es durà a terme un emma- gatzemament temporal previ a la recollida per un gestor autoritzat dels diversos residus perillosos. Així mateix, en l’estudi d’impacte ambiental tampoc s’assenyala la gestió intracentre, ni les condicions d’emmagatzemament temporal dels olis, filtres, bateries usades, enva- sos buits residuals, ni de qualsevol altre generat durant l’habitual man- teniment de les instal·lacions i equips.
6. Programa de vigilància ambiental
Es presenta un Programa de vigilància ambiental centrat en la periodicitat i mode en què s’han de dur-se a terme la mesura de les emissions i immissions gasoses i del soroll ambiental.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambien- tal, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprova- ció definitiva d’aquell, segons es desprenen de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants al Reglament d’aquesta, ja que tal com estableix el punt 2.f de l’annex I del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, les instal·lacions projectades per a la producció d’energia hidroelèctrica, termoelèctri- ca i nuclear a excepció de la produïda per grups electrògens, es tro- ben sotmeses al tràmit de declaració d’impacte ambiental.
En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d’aplicació.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i fun- cional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direc- ció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’ava- luació de l’impacte ambiental.
Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d’impacte ambiental Primer
Estimar acceptable, només als efectes ambientals, el projecte de planta de cogeneració, que s’ha de situar en l’interior de la indústria Azulejos El Halcón, SA (Halcón 1), implantada en la carretera Ribe- salbes s/n, partida Els Vinyals, del terme municipal de l’Alcora (Cas- telló), en els termes que estableix el projecte d’execució i l’estudi d’impacte ambiental, sempre que es complisquen les condicions següents:
1) Els olis usats dels sistemes de lubricació, els possibles vessa- ments, filtres, bateries usades, envasos buits, i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu perillós, seran ade-
Se indica que para poder actuar de forma preventiva sobre la con- taminación atmosférica, los diversos focos emisores dispondrán del correspondiente orificio para la realización de tomas de muestras, de acuerdo a lo dispuesto en la Orden de 18 de octubre de 1976 sobre pre- vención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera.
3. Usos del agua y contaminación hídrica.
Por lo expresado en el Estudio de Impacto Ambiental, el único efluente procedente de la Planta de Cogeneración será la periódica purga del circuito de refrigeración, que se evacuará hacia la red de alcantarillado municipal.
4. Contaminación del suelo.
Este apartado está íntimamente relacionado con el anterior por cuanto que la afección sobre las aguas podría desembocar en la con- taminación del suelo y viceversa.
Según se indica, se ha previsto una arqueta y foso para la recogi- da y retención de derrames accidentales de aceites.
5. Residuos generados.
Durante el funcionamiento de la unidad objeto de proyecto, se generarán una serie de residuos peligrosos: aceite usado de los siste- mas de lubricación, los posibles derrames, filtros, baterías usadas, envases vacíos residuales, etc.
Aunque no se menciona, es de suponer que se llevará a cabo un almacenamiento temporal previo a la recogida por gestor autorizado de los diversos residuos peligrosos. Asimismo, en el Estudio de Impac- to Ambiental tampoco se señala la gestión intracentro, ni las condi- ciones de almacenamiento temporal de los aceites, filtros, baterías usadas, envases vacíos residuales, ni de cualquier otro generado duran- te el habitual mantenimiento de las instalaciones y equipos.
6. Programa de Vigilancia Ambiental.
Se presenta un Programa de Vigilancia Ambiental centrado en la periodicidad y modo en que se han de llevarse a cabo la medida de las emisiones e inmisiones gaseosas y del ruido ambiental.
Consideraciones jurídicas
El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una Declaración de Impacto Ambiental, previa a la resolución administrativa que se adop- te para la aprobación definitiva de aquél, según se desprenden del art. 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes a su Reglamento, ya que tal y como establece el punto 2.f del Anexo I del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valencia- na, las instalaciones proyectadas para la producción de energía hidro- eléctrica, termoeléctrica y nuclear con excepción de la producida por grupos electrógenos, se encuentran sometidos al trámite de Declara- ción de Impacto Ambiental.
En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valen- ciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.
El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgáni- co y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atri- buidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales, el Proyecto de Planta de Cogeneración, a ubicar en el interior de la industria AZU- LEJOS EL HALCÓN, SA. (Halcón 1), implantada en la Carretera Ribesalbes s/n, Partida Els Vinyals, del término municipal de L’Alco- ra (Castellón), en los términos que establece el Proyecto de Ejecu- ción y el Estudio de Impacto Ambiental, siempre y cuando se cumplan las siguientes condiciones:
1) Los aceites usados de los sistemas de lubricación, los posibles derrames, filtros, baterías usadas, envases vacíos, y en general cual- quier otra sustancia que pueda ser catalogada como residuo peligro-
quadament emmagatzemats, etiquetats i entregats a un gestor auto- ritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus. L’empre- sa haurà d’actualitzar la seua inscripció en el Registre de productors de residus perillosos, exposant les noves previsions pel que fa a volum i tipologia de residus generats.
2) Quant a la zona d’emmagatzemament de residus perillosos:
– Es tractarà d’una zona pavimentada, coberta, ventilada, amb sistemes que permeten la retenció i recollida d’abocaments acciden- tals, i de fàcil accés de manera que es minimitze el risc d’accidents en la càrrega/descàrrega dels diversos residus.
– Per a l’emmagatzemament de residus líquids o que per l’alt con- tingut líquid d’aquests puguen generar abocaments es disposarà de cubetes o sistema de recollida que garantisquen el confinament i pos- terior recollida dels possibles vessaments. Cada cubeta o recipient de recollida de vessaments accidentals ha de tenir com a mínim el volum de l’envàs més gran o el 10% del total (la major d’ambdues quanti- tats). Les cubetes hauran de ser individuals per a cada tipus de resi- dus la mescla dels quals en cas de vessament supose augment de la seua perillositat o en dificulten la gestió.
3) Es disposarà de l’adequada quantitat d’absorbent no inflama- ble per a resoldre els xicotets vessaments accidentals. L’absorbent contaminat es gestionarà segons la naturalesa del vessament.
4) Els resultats del Programa de vigilància ambiental determina- ran si s’han d’implementar les mesures correctores adoptades per a pre- venir la contaminació acústica (obertures per a ventilació dotades de silenciadors, etc.) haurà de complir-se el que estableix el títol lV, capítol ll, Condicions acústiques de les activitats comercials, indus- trials i de serveis, i el títol ll, capítol ll, Nivells de pertorbació, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana de pro- tecció contra la contaminació acústica.
5) L’alçària de les xemeneies haurà de ser clarament superior a la d’edificis o estructures pròximes o confrontants, de manera que no es produïsquen turbulències que en dificulten la dispersió (efecte esclat).
6) L’activitat haurà de disposar d’un llibre de registre per cada un dels focus emissors de contaminants segons el model que apareix en l’annex lV de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera, on han d’ano- tar-se tots els mesuraments periòdics d’autocontrol de les emissions a l’atmosfera. El llibre de registre es troba disponible en els Serveis Territorials de la Conselleria de Medi Ambient. Així mateix hauran de presentar correctament omplida l’adaptació de l’enquesta que apa- reix en l’annex V de l’esmentada Ordre, la qual igualment es troba dis- ponible en els mencionats Serveis Territorials.
7) Pel que fa al Programa de vigilància ambiental, haurà de cons- tar de les accions:
– Mesuraments de les emissions de NO, NO2, CO, CO2 i partí- cules, realitzades per un organisme de control autoritzat a la posada en marxa i cada tres anys, ja que l’activitat es troba classificada com a grup B segons l’annex ll del Catàleg d’indústries potencialment contaminants de l’atmosfera del Decret 833/75, de protecció de l’ambient atmosfèric.
– Mesuraments d’autocontrol de les emissions de NO, NO2, CO, CO2 i partícules realitzades per un centre qualificat o per la mateixa empresa una vegada cada any.
– El Programa de vigilància ambiental de les emissions a l’atmos- fera haurà de realitzar-se en tots i cada un dels focus (xemeneia de bypass i xemeneies dels assecadors). No obstant això, l’autocontrol podrà disminuir-se la seua freqüència en els focus que habitualment no funcionen (la xemeneia de bypass) i haurà de realitzar-se dels focus que realitzen efectivament i habitualment l’abocament (els asseca- dors).
– Mesuraments del soroll ambiental en l’entorn immediat de la parcel·la de l’activitat, o en l’interior d’habitatges o instal·lacions que pogueren estar pròxims o confrontants. Aquests mesuraments han de realitzar-se per organismes col·laboradors de l’administració tant a la posada en marxa, com almenys cada cinc (5) anys, d’acord amb l’article 37 de la Llei 7/2002.
so, serán adecuadamente almacenados, etiquetados y entregados a Gestor Autorizado, según la Ley 10/2000 de 12 de diciembre de Resi- duos. La empresa deberá actualizar su inscripción en el Registro de Pro- ductores de Residuos Peligrosos, exponiendo las nuevas previsiones en cuanto a volumen y tipología de residuos generados.
2) En cuanto a la zona de almacenamiento de residuos peligro- sos:
– Se tratará de una zona pavimentada, cubierta, ventilada, con sis- temas que permitan la retención y recogida de vertidos accidentales, y de fácil acceso de modo que se minimice el riesgo de accidentes en la carga/descarga de los diversos residuos.
– Para el almacenamiento de residuos líquidos o que por su alto contenido líquido puedan generar vertidos se contará con cubetos o sis- tema de recogida que garanticen el confinamiento y posterior recogida de los posibles derrames. Cada cubeto o recipiente de recogida de derrames accidentales debe tener como mínimo el volumen del enva- se de mayor tamaño o el 10% del total (la mayor de ambas cantida- des). Los cubetos deberán ser individuales para cada tipo de residuos cuya mezcla en caso de derrame suponga aumento de su peligrosi- dad o dificulten su gestión.
3) Se contará con la adecuada cantidad de absorbente no infla- mable para solventar los pequeños derrames accidentales. El absorbente contaminado se gestionará según la naturaleza del derrame.
4) Los resultados del Programa de vigilancia Ambiental determi- narán si se han de implementar las medidas correctoras adoptadas para prevenir la contaminación acústica (aperturas para ventilación dotadas de silenciadores, etc.) deberá cumplirse lo establecido en el título lV, capítulo ll «Condiciones acústicas de las actividades comer- ciales, industriales y de servicios» y el Título ll, capítulo ll «Niveles de perturbación», de la Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana de Protección contra la Contaminación Acústica.
5) La altura de las chimeneas deberá ser claramente superior a la de edificios o estructuras próximas o colindantes, de modo que no se produzcan turbulencias que dificulten la dispersión (efecto rebufo).
6) La actividad deberá disponer de un libro de registro por cada uno de los focos emisores de contaminantes según el modelo que apa- rece en el Anexo lV de la Orden de 18 de octubre de 1976 sobre pre- vención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera, donde deben anotarse todas las mediciones periódicas de autocontrol de las emisiones a la atmósfera. El libro de registro se encuentra dis- ponible en los servicios territoriales de la Conselleria de Medio Ambiente. Así mismo deberán presentar correctamente cumplimen- tada la adaptación de la encuesta que aparece en el Anexo V de la mencionada orden, la cual igualmente se encuentra disponible en los mencionados XX.XX.
7) En cuanto al Programa de Vigilancia Ambiental, deberá cons- tar de las acciones:
– Mediciones de las emisiones de NO, NO2, CO, CO2 y partícu- las, realizadas por un organismo de control autorizado a la puesta en marcha y cada tres años, ya que la actividad se encuentra clasificada como grupo B según el Anexo ll del Catálogo de Industrias Poten- cialmente Contaminadoras de la Atmósfera del Decreto 833/75 de Protección del Ambiente Atmosférico.
– Mediciones de autocontrol de las emisiones de NO, NO2, CO, CO2 y partículas realizadas por un centro cualificado o por la propia empresa una vez cada año.
– El Programa de Vigilancia Ambiental de las emisiones a la atmósfera deberá realizarse en todos y cada uno de los focos (chi- menea de by-pass y chimeneas de los secaderos). No obstante, el auto- control podrá disminuirse su frecuencia en los focos que habitual- mente no funcionan (la chimenea de by-pass) y deberá realizarse de los focos que realizan efectiva y habitualmente el vertido (los seca- deros).
– Mediciones del ruido ambiental en el entorno inmediato de la par- cela de la actividad, o en el interior de viviendas o instalaciones que pudieran estar próximas o colindantes. Estas mediciones deben rea- lizarse por organismos colaboradores de la administración tanto a la puesta en marcha, como al menos cada cinco (5) años, de acuerdo con el artículo 37 de la Ley 7/2002.
– S’asseguraran les condicions d’operació d’acord amb el que establix el projecte d’execució i l’estudi d’impacte ambiental, com- provant que les mesures preventives i correctores proposades s’han rea- litzat i es troben en bon estat de funcionament. Aquestes mesures es completaran amb les proposades en la resolució d’impacte ambiental.
8) Azulejos El Halcón, SA haurà de sol·licitar l’autorització ambiental integrada abans de l’1 de gener de 2007, o en el moment que projecte la realització d’alguna modificació que puga ser considera- da com a substancial.
9) Altres condicionants ambientals que s’establisquen a través de les autoritzacions sectorials que hi siguen d’aplicació.
10) Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detectara algun impacte ambiental no previst en l’estudi d’impacte ambiental, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Gestió del Medi Natural, que establirà si procedeix l’aplicació de noves mesures correctores.
Segon
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per ser acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d’utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aques- ta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’arti- cle 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Gene- ralitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
València, 17 de gener de 2005. El director general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaració d’impacte ambiental Expedient: 069/04–AIA
Títol: Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñís- cola (Castelló)
Promotor: Conselleria d’Infraestructures i Transport
Autoritat substantiva: Conselleria d’Infraestructures i Transport Objecte: Desdoblament de la calçada actual de la carretera CV-141, accés a Peñíscola, resolució d’interseccions i execució d’un ramal
d’enllaç amb la N-340
Localització: Municipi de Peñíscola
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l’actuació prevista
L’origen de l’actuació es localitza en l’enllaç previst pel Ministeri de Foment entre la CV-141 i la N-340, per a finalitzar en la connexió amb la nova carretera Peñíscola-Benicarló, en projecte, que es traça sobre el camí vell de Benicarló.
La carretera projectada està composta per un primer desdobla- ment de l’actual, i l’execució de quatre glorietes així com d’un ramal de connexió amb la N-340. El tronc principal de la carretera consta d’una longitud d’una miqueta més de 3.800 metres, mentre que el nou ramal que s’ha d’executar arriba als 1.136 metres.
El traçat en planta està dominat per alineacions rectes, sobre el qual se situaran un total de quatre rotondes. D’altra banda, atesa la caracte- rística plana de l’entorn, els pendents són, en general, molt suaus, per la qual cosa hi ha absència de terraplens o desmuntes d’entitat.
Pel que fa a la secció tipus de la infraestructura projectada, es dis- tingeixen tres de les mateixes en funció del tram de via. La primera d’elles, que comprén el tram comprés entre la A-7 i la primera de les rotondes projectades, està constituïda per dos carrils per calçada, de 3,5 metres, vorals d’1,5 metres i bermes de 0,75 metres. Del ferm és destacable que la capa de rodament serà drenant.
– Se asegurarán las condiciones de operación de acuerdo con lo establecido en el Proyecto de Ejecución y el Estudio de Impacto Ambiental, comprobando que las medidas preventivas y correctoras propuestas se han realizado y se encuentran en buen estado de fun- cionamiento. Estas medidas se completarán con las propuestas en la resolución de impacto ambiental.
8) Azulejos El Halcón, SA, deberá solicitar la Autorización Ambiental Integrada antes del 1 de enero de 2007, o en el momento que proyecte la realización de alguna modificación que pueda ser considerada como sustancial.
9) Otros condicionantes ambientales que se establezcan a través de las autorizaciones sectoriales que resulten de aplicación.
10) Cualquier modificación o ampliación del proyecto presenta- do, así como si se detectase algún impacto ambiental no previsto en el Estudio de Impacto Ambiental, deberán ser comunicados a la Con- selleria de Territorio y Vivienda, Dirección General de Gestión del Medio Natural, que establecerá si procede la aplicación de nuevas medidas correctoras.
Segundo
Notificar a los interesados que contra la presente resolución, por ser acto de trámite que no pone fin al procedimiento ni produce inde- fensión, no cabe recurso alguno; sin perjuicio de utilizar los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.
Tercero
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la pre- sente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
Valencia, 17 de enero de 2005.– El director general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaración de impacto ambiental Expediente: 069/04–AIA
Título: Mejora de la seguridad vial en la carretera CV-141, Peñís- cola (Castellón).
Promotor: Conselleria d’Infraestructures i Transport.
Autoridad sustantiva: Conselleria d’Infraestructures i Transport. Objeto: Desdoblamiento de la calzada actual de la carretera CV- 141, acceso a Peñíscola, resolución de intersecciones y ejecución de
un ramal de enlace con la N-340.
Localización: Municipio de Peñíscola.
Descripción del Proyecto
1. Descripción de las características más relevantes de la actuación prevista
El origen de la actuación se localiza en el enlace previsto por el Ministerio de Fomento entre la CV-141 y la N-340, para finalizar en la conexión con la nueva carretera Peñíscola-Benicarló, en proyec- to, que se traza sobre el camino viejo de Benicarló.
La carretera proyectada está compuesta por un primer desdobla- miento de la actual, y la ejecución de cuatro glorietas así como de un ramal de conexión con la N-340. El tronco principal de la carretera consta de una longitud de algo más de 3.800 metros, mientras que el nuevo ramal a ejecutar alcanza los 1.136 metros.
El trazado en planta viene dominado por alineaciones rectas, sobre el que se ubicarán un total de cuatro rotondas. Por otra parte, dada la planeidad del entorno, las pendientes son, en general, muy suaves, por lo que hay ausencia de terraplenes o desmontes de entidad.
En cuanto a la sección tipo de la infraestructura proyectada, se dis- tinguen tres de las mismas en función del tramo de vía. La primera de ellas, que abarca el tramo comprendido entre la A-7 y la primera de las rotondas proyectadas, está constituida por dos carriles por calzada, de 3,5 metros, arcenes de 1,5 metros y bermas de 0,75 metros. Del firme es destacable que la capa de rodadura será drenante.
La segona, que discorre entre la primera i tercera rotondes, tin- drà un ample global de 43 metres, dels quals ací són avaluats els 23 m centrals, atés que els restants formen part de les labors d’urbanit- zació sobre sòl urbà que s’executaran en el seu moment per l’autori- tat corresponent.
La tercera i última s’estén sobre el tram restant, i està constituïda per dos calçades de 6,50 metres cada una, mitjana de 2 metres, sepa- rador de 2 metres, carril bici de 4 metres i vorera de 2 metres.
2. Alternatives
L’estudi ha plantejat diverses alternatives, l’objecte de les quals ha sigut definir tant el desdoblament de la traça actual com la resolució d’un gran nombre d’interseccions presents en aquesta.
Així, s’han analitzat un total de cinc alternatives. Ha d’indicar- se que els traçats en planta de les opcions plantejades són, en la major part dels seus desenvolupaments, coincidents, la qual cosa ocorre, així mateix, sobre la traça actual de la CV-141. A més, les diferències entre els mencionats traçats obeeixen, quasi exclusivament, a criteris de funcionalitat de la infraestructura projectada, la qual cosa com- porta que, a efectes ambientals i atesa la naturalesa del projecte, totes es comporten de manera molt semblant.
Cap, en tot cas, referir-se que és l’alternativa 4 la que suposa una variació més substancial respecte als criteris que han definit les tres anteriors. Així, en aquesta opció s’introdueix un ramal d’enllaç entre la CV-141 i les vies N-340 i A-7, i s’encavalca aquell, no obstant això, amb un enllaç previst pel Ministeri de Foment. Davant d’açò, es realitzen dues variacions, denominades alternatives 4a i 4b, les quals corregeixen l’anterior, així com recullen restriccions urbanístiques presents en l’àmbit de l’actuació i introdueixen un nou ramal de con- nexió entre la via sobre la qual es pretén actuar i una nova carretera, en fase de projecte, entre Peñíscola i Benicarló.
Amb tot, l’última de les alternatives plantejades, açò és, la núm. 5, manté les successives inclusions realitzades sobre les immediata- ment anteriors, si bé suprimeix el vial de connexió amb l’abans esmen- tada carretera en projecte Benicarló-Peñíscola.
Finalment, l’alternativa seleccionada, basant-se en l’estudi de solucions que inclou el projecte, és la núm. 5. Els criteris que han assenyalat la major idoneïtat d’aquella s’han centrat en raons de segu- retat vial, ordenació del trànsit, resolució de moviments i connexió a altres vies.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 22 de març de 2004 la Conselleria d’Infraestructures i Transport va remetre el document tècnic i l’estudi d’impacte ambien- tal (EIA) corresponents al projecte: Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló).
L’estudi d’impacte ambiental, com a part integrant del projecte bàsic, Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló), ha sigut sotmés a informació pública mitjançant un anun- ci publicat en el DOGV núm. 4737 de 22 d’abril de 2004, i en el BOE núm. 081 de data 3 d’abril de 2004, i s’hi han presentat dues al·lega- cions per part de l’Ajuntament de Peñíscola i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
2. Resum d’al·legacions
La primera de les al·legacions a què s’ha fet referència en el punt anterior, açò és, la relativa a l’Ajuntament de Peñíscola, es refereix a certs aspectes que es presumeixen objecte de possible variació o correcció, sempre en el context de l’informe favorable al projecte en què s’inclouen. Aquests aspectes no presenten caràcter ambiental, per la qual cosa no s’entrarà a valorar-los.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, així mateix, ha expo- sat una sèrie de consideracions relatives a les conques drenants inter- ceptades pel traçat, així com que es garantisca la no-afecció a les for- macions vegetals de ribera. Atés el seu caràcter genèric no es transcriuen ara, encara quan a efectes d’aquesta declaració, seran ente- ses en qualitat de condicionants ambientals al projecte.
Afeccions legals
D’acord amb el contingut de l’estudi d’impacte ambiental i una altra documentació consultada cal assenyalar que existeix,
La segunda, que discurre entre la primera y tercera rotondas, ten- drá un ancho global de 43 metros, de los que aquí son evaluados los 23 m centrales, dado que los restantes forman parte de las labores de urbanización sobre suelo urbano que se ejecutarán en su momento por autoridad correspondiente.
La tercera y última se extiende sobre el tramo restante, estando constituida por dos calzadas de 6,50 metros cada una, mediana de 2 metros, separador de 2 metros, carril bici de 4 metros y acera de 2 metros.
2. Alternativas
El Estudio ha planteado diversas alternativas, el objeto de las cua- les ha sido definir tanto el desdoblamiento de la traza actual como la resolución de un gran número de intersecciones presentes en la misma. Así, se han analizado un total de cinco alternativas. Ha de indicarse que los trazados en planta de las opciones planteadas son, en la mayor parte de sus desarrollos, coincidentes, lo que ocurre, asimismo, sobre la traza actual de la CV-141. Además, las diferencias entre los men- cionados trazados obedecen, casi exclusivamente, a criterios de fun- cionalidad de la infraestructura proyectada, lo que conlleva que, a efectos ambientales y dada la naturaleza del proyecto, todas se com-
porten de forma muy similar.
Cabe, en cualquier caso, referirse a que es la alternativa 4 la que supone una variación más sustancial respecto a los criterios que han definido las tres anteriores. Así, en esta opción se introduce un ramal de enlace entre la CV-141 y las vías N-340 y A-7, solapándose aquél, sin embargo, con un enlace previsto por el Ministerio de Fomento. Ante ésto, se realizan dos variaciones, denominadas alternativas 4a y 4b, las cuales corrigen lo anterior, así como recogen restricciones urbanísticas presentes en el ámbito de la actuación e introducen un nuevo ramal de conexión entre la vía sobre la que se pretende actuar y una nueva carretera, en fase de proyecto, entre Peñíscola y Benicarló. Con todo, la última de las alternativas planteadas, esto es, la nº5, mantiene las sucesivas inclusiones realizadas sobre las inmediata- mente anteriores, si bien suprime el vial de conexión con la antes cita-
da carretera en proyecto Benicarló-Peñíscola.
Finalmente, la alternativa seleccionada, en base al estudio de solu- ciones que incluye el proyecto, es la nº5. Los criterios que han seña- lado la mayor idoneidad de aquélla se han centrado en razones de seguridad vial, ordenación del tráfico, resolución de movimientos y conexión a otras vías.
Tramitación administrativa
1. Información pública
En fecha 22 de marzo de 2004 la Conselleria d’Infraestructures i Transport remitió el documento técnico y el Estudio de Impacto Ambiental (EIA) correspondientes al proyecto “Mejora de la seguri- dad vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castellón).
El Estudio de Impacto Ambiental, como parte integrante del pro- yecto básico “Mejora de la seguridad vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castellón), ha sido sometido a información pública median- te anuncio publicado en el DOGV nº4737 de 22 de abril de 2004, y en el BOE nº081 de fecha 03 de abril de 2004, habiéndose presenta- do dos alegaciones por parte del Ayuntamiento de Peñíscola y de la Confederación Hidrográfica del Júcar.
2. Resumen de alegaciones
La primera de las alegaciones a las que se ha hecho referencia en el punto anterior, esto es, la relativa al Ayuntamiento de Peñíscola, se refiere a ciertos aspectos que se presumen objeto de posible varia- ción o corrección, siempre en el contexto del informe favorable al proyecto en el que se incluyen. Tales aspectos no presentan carácter ambiental, por lo que no se entrará a valorarlos.
La Confederación Hidrográfica del Júcar, asimismo, ha expuesto una serie de consideraciones relativas a las cuencas drenantes intercepta- das por el trazado, así como que se garantice la no afección a las for- maciones vegetales de ribera. Dado su carácter genérico no se trans- criben ahora, aún cuando a efectos de la presente Declaración, serán entendidas en calidad de condicionantes ambientales al proyecto.
Afecciones legales
De acuerdo con el contenido del Estudio de Impacto Ambiental y otra documentación consultada cabe señalar que existe, por parte de
per part de les obres projectades, afecció a les següents servituds legals:
– D’acord Llei d’aigües 29/1985, modificada per la Llei 46/99, se afecta el domini públic hidràulic.
– Per raó de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, hi ha afecció al camí ramader assagador de la Creu.
– Segons l’Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valen- cià, d’aprovació del Catàleg de zones humides de la Comunitat Valen- ciana, es presumeix que hi ha afecció a la zona humida denominada marjal de Peñíscola, en tant s’afecta el perímetre de protecció d’aques- ta.
– La major part del traçat discorre sobre terrenys classificats com a sòl urbà, a excepció del ramal de connexió, el qual també afecta sòl no urbanitzable.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure’s afectats de manera important per l’actuació
L’estudi ha caracteritzat l’estat actual de l’atmosfera, evidentment a escala local, açò és, corresponent a l’àmbit d’actuació. Amb aquest fi, d’un costat, s’ha realitzat una aproximació al nivell actual de con- taminants químics, per al que s’ha recorregut a les dades recollides en l’estació de Sant Jordi. D’un altre, s’ha aportat un estudi acústic el qual sí que hi ha previst les condicions actuals a aquest respecte, esta- blint-se la localització de les línies isòfones el que permetrà, poste- riorment, la correcta delimitació de les afeccions creades.
La zona d’actuació es localitza en el límit de dues unitats geo- morfològiques distintes, com són la plana costanera i serres carbo- natades. És per això pel que podran afectar-se terrenys calcaris i, amb major predominança, materials quaternaris (cantells calcaris amb Intercalacions limoargiloses). Finalment, cal indicar-se que, d’acord amb l’estudi, no s’hi han detectat riscs geomorfològics significatius.
Respecte als sòls presents en l’àmbit estudiat, sobre els materials quaternaris s’han descrit aquells com calcisòls hàplics i fluvisòls cal- caris, mentre que sobre els rocosos es tenen leptosòls rendzínics i lítics. S’ha destacat que, per als primers, la capacitat d’ús és alta i que, per als últims, el risc d’erosió potencial és alt.
Pel que fa a les aigües superficials, s’han distingit nou conques que resultaran interceptades pel traçat. D’aquestes s’han determinat els cabals confluents, per als punts d’intercepció i diferents períodes de retorn. S’ha ressenyat la proximitat d’una àrea inundable, com és la marjal de Peñíscola, si bé es destaca que, en l’àrea estudiada, no s’ha identificat el mateix.
D’altra banda, l’àrea estudiada s’emplaça sobre la divisòria de dos sistemes aqüífers, com són el de La Plana de Vinaròs-Peñíscola i Maestrat, si bé la descripció de la hidrogeologia local s’ha referit, úni- cament, al primer d’ells. Així, respecte a aquell s’ha indicat que el mateix està conformat per una primera formació detrítica i un subs- trat calcari profund, el qual queda aïllat de l’anterior per una forma- ció margoargilosa. Cal destacar, amb tot, que el nivell freàtic es troba relativament succint, atés que oscil·la, segons localitzacions, entre els 0,25 i els 2 metres. La vulnerabilitat de les aigües subterrànies és mit- jana en tot l’àmbit analitzat.
Respecte a la vegetació existent en la zona, l’estudi s’ha referit a la predominança d’espècies pròpies del cultiu de fruiters, ja siguen de secà (ametlers, oliveres i garroferes) o de regadiu (tarongers i man- dariners), i existeix, així mateix, grans superfícies destinades al cul- tiu d’hortalisses. En tot cas, s’evidencia l’alta transformació del medi, el qual, per tant, no té unitats vegetals naturals que meresquen ser ressenyades.
Atesa la primacia dels cultius descrita en l’anterior paràgraf, i conegudes, doncs, les característiques d’aquests com a ecosistemes, no es presenten comunitats faunístiques ressenyables. No obstant això, l’estudi ha inventariat, fruit de la gran proximitat de la zona d’actuació a la marjal de Peñíscola, quantes espècies d’aus nidifiquen en l’entorn citat. És necessari referir-se, ara, a la doble condició de Lloc d’interés comunitari i zona humida de què és objecte l’esmentada marjal, si bé no està prevista com a Zona d’especial protecció per a aus.
las obras proyectadas, afección a las siguientes servidumbres lega- les:
– De acuerdo ley de aguas 29/1985, modificada por la ley 46/99, se afecta al dominio público hidráulico.
– En virtud de la Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias, existe afección a la vía pecuaria Colada de la Cruz.
– Según el Acuerdo de 10 de septiembre de 2002, del Gobierno Valenciano, de aprobación del Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana, se presume que existe afección a la zona húmeda denominada Marjal de Peñíscola, en tanto se afecta a su perí- metro de protección.
– La mayor parte del trazado discurre sobre terrenos clasificados como suelo urbano, a excepción del ramal de conexión, el cual tam- bién afecta a suelo no urbanizable.
Consideraciones ambientales
1. Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma importante por la actuación.
El Estudio ha caracterizado el estado actual de la atmósfera, evi- dentemente a escala local, esto es, correspondiente al ámbito de actua- ción. Para ello, de un lado, se ha realizado una aproximación al nivel actual de contaminantes químicos, para lo que se ha recurrido a los datos recogidos en la estación de San Jorge. De otro, se ha aportado un estudio acústico el cual sí ha contemplado las condiciones actua- les a este respecto, estableciéndose la localización de las líneas isófonas lo que permitirá, posteriormente, la correcta delimitación de las afec- ciones creadas.
La zona de actuación se localiza en el límite de dos unidades geo- morfológicas distintas, como son la llanura costera y sierras carbo- natadas. Es por ello por lo que podrán afectarse terrenos calcáreos y, con mayor predominancia, materiales cuaternarios (cantos calizos con intercalaciones limoarcillosas). Por último, cabe indicarse que, de acuerdo con el Estudio, no se han detectado riesgos geomorfoló- gicos significativos.
Respecto a los suelos presentes en el ámbito estudiado, sobre los materiales cuaternarios se han descrito aquéllos como calcisoles hápli- cos y fluvisoles calcáreos, mientras que sobre los rocosos se tienen lep- tosoles rendzínicos y líticos. Se ha destacado que, para los primeros, la capacidad de uso es alta y que, para los últimos, el riesgo de ero- sión potencial es alto.
En cuanto a las aguas superficiales, se han distinguido nueve cuen- cas que resultarán interceptadas por el trazado. De las mismas se han determinado los caudales confluyentes, para los puntos de intercep- ción y diferentes periodos de retorno. Se ha reseñado la proximidad de un área inundable, como es la marjal de Peñíscola, si bien se des- taca que, en el área estudiada, no se ha identificado el mismo.
Por otra parte, el área estudiada se emplaza sobre la divisoria de dos sistemas acuíferos, como son el de La Plana de Vinaròs-Peñíscola y Maestrazgo, si bien la descripción de la hidrogeología local se ha refe- rido, únicamente, al primero de ellos. Así, respecto a aquél se ha indi- cado que el mismo está conformado por una primera formación detrí- tica y un sustrato calizo profundo, el cual queda aislado de la anterior por una formación margoarcillosa. Es de destacar, con todo, que el nivel freático se halla relativamente somero, dado que oscila, según loca- lizaciones, entre los 0,25 y los 2 metros. La vulnerabilidad de las aguas subterráneas es media en todo el ámbito analizado.
Respecto a la vegetación existente en la zona, el Estudio se ha referido a la predominancia de especies propias del cultivo de fruta- les, ya sean de secano (almendros, olivos y algarrobos) o de regadío (naranjos y mandarinos), existiendo, asimismo, grandes superficies destinadas al cultivo de hortalizas. En cualquier caso, se evidencia la alta transformación del medio, el cual, por tanto, carece de unidades vegetales naturales que merezcan ser reseñadas.
Dada la primacía de los cultivos descrita en el anterior párrafo, y conocidas, pues, sus características como ecosistemas, no se presentan comunidades faunísticas reseñables. Sin embargo, el Estudio ha inven- tariado, fruto de la gran proximidad de la zona de actuación a la marjal de Peñíscola, cuantas especies de aves nidifican en el entorno citado. Es necesario referirse, ahora, a la doble condición de Lugar de Interés Comunitario y Zona Húmeda de que es objeto la citada marjal, si bien no es contemplada como Zona de Especial Protección para Aves.
Hauria d’afegir-se, a tot l’anterior, que la traça que es pretén des- doblar s’entén que es localitza en l’ecotò de dos ecosistemes dife- rents i, per altres, de gran valor, com són la Serra d’Irta i la marjal de Peñíscola. Això converteix la zona en un enclavament en què, a prio- ri, cabria pensar-se que puga donar-se un cert trànsit d’individus de determinades espècies. No obstant això, atesa l’antropització del medi, la qual cosa així recull l’estudi, el trànsit comentat, si es dóna, es pre- sumeix que haguera de realitzar-se a través d’aquells punts que enca- ra conservarien unes característiques naturals suficients, com, per exemple, el barranc dels Montxells, o altres semblants que, en tant corredors fluvials, podrien afavorir aquesta funció. Amb tot, s’entén que l’estudi hauria d’haver aprofundit una miqueta més en l’aspecte ara assenyalat, encara quan, atesa la naturalesa de l’actuació, i el fet de la preexistència del corredor de comunicació viària de la carrete- ra que s’ha de desdoblar, fan preveure una escassa influència, en el sen- tit apuntat, de l’actuació que s’ha de desenvolupar.
El paisatge s’ha descrit, en el conjunt d’aquest, com un entorn de qualitat baixa.
Respecte al patrimoni cultural, d’acord amb l’estudi només cal destacar-se la presència de material ceràmic en superfície, al voltant de la urbanització Loma Bella.
Finalment, cal referir-se que l’estudi no ha obviat la presència, relativament pròxima, del Lloc d’interés comunitari Serra d’Irta.
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més relle- vants
Sota aquest epígraf es pretén fer insistència en els efectes generats per l’actuació que, d’entre els estudiats en l’estudi d’impacte ambien- tal, presenten major rellevància.
Ens fixarem, ara, en el traçat finalment triat, destacant del mateix aquells impactes més ressenyables per a les fases tant de construcció com d’explotació.
Per a la fase de construcció, s’han valorat com a moderats els impactes que s’enumeren a continuació, sense que hagen merescut major consideració qualssevol altres d’entre els identificats per l’estu- di:
– L’alteració de les característiques fisicoquímiques dels sòls vin- guda tant dels camins d’obra que hagen de disposar-se com de les operacions de rebuig i desbrossament que es practiquen.
– Pertorbació sobre la xarxa de carreteres local a raó de les des- viacions d’obra.
– L’alteració de l’atmosfera per emissió de matèria pulverulenta i fums a aquesta, fruit de les operacions d’execució d’explanacions.
Durant la fase d’explotació, l’únic impacte que, des del criteri de què s’ha servit l’estudi per a la valoració d’aquests, ha merescut ser considerat com a moderat ha sigut l’acústic.
L’estudi no ha descrit els possibles impactes indirectes de l’actua- ció, d’entre els quals els més significatius serien aquells que pogue- ren produir-se sobre la marjal de Peñíscola, i, en concret, els derivats de l’aportació d’aigües contaminades fruit dels efluents generats per la vessament superficial de la calçada. No obstant això, sí que ha pres en consideració l’anterior en tant s’ha implementat una mesura correc- tora, sobre la xarxa de drenatge de la carretera, que encertadament minimitza els efectes danyosos per al medi, els quals són vinguts dels efluents abans comentats. Açò serà descrit en posterior apartat d’aques- ta declaració.
En conjunt, l’estudi ha assenyalat que, a més del sòl i la xarxa de carreteres, els cultius, en tant de factor ambiental, són, d’entre aquests, un dels més afectats per l’actuació, si bé els impactes que de la matei- xa s’han derivat sobre tal factor s’han considerat, en tots els casos, compatibles.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental
L’estudi d’impacte ambiental ha previst les mesures correctores que són d’habitual aplicació en obres lineals, com és el cas. Aques- tes s’encaminen a minimitzar els impactes derivats de les accions que són inherents a la construcció d’aquest tipus d’infraestructures viàries. S’ha procedit igualment amb els impactes propis de la fase d’explo- tació.
Habría de añadirse, a todo lo anterior, que la traza que se preten- de desdoblar se entiende que se localiza en el ecotono de dos ecosis- temas diferentes y, por demás, de gran valor, como son la Serra d’Irta y la marjal de Peñíscola. Ello convierte a la zona en un enclave en el que, a priori, cabría pensarse que pudiera darse un cierto tránsito de individuos de determinadas especies. No obstante, dado lo antropizado del medio, lo que así recoge el Estudio, el tránsito comentado, de darse, se presume que debiera realizarse a través de aquellos puntos que aún conservarían unas características naturales suficientes, como, por ejemplo, el “barranc dels Montxells”, u otros similares que, en tanto corredores fluviales, podrían favorecer tal función. Con todo, se entiende que el Estudio debería haber profundizado algo más en el aspecto ahora señalado, aún cuando, dada la naturaleza de la actuación, y el hecho de la preexistencia del pasillo de comunicación viaria de la carretera a desdoblar, hacen prever una escasa influencia, en el sen- tido apuntado, de la actuación a desarrollar.
El paisaje se ha descrito, en su conjunto, como un entorno de cali- dad baja.
Respecto al patrimonio cultural, de acuerdo con el Estudio sólo cabe destacarse la presencia de material cerámico en superficie, en el entorno de la urbanización “Loma Bella”.
Por último, cabe referirse a que el Estudio no ha obviado la pre- sencia, relativamente próxima, del Lugar de Interés Comunitario Serra d’Irta.
2. Identificación, descripción y valoración de los impactos más relevantes
Bajo este epígrafe se pretende hacer hincapié en los efectos gene- rados por la actuación que, de entre los estudiados en el EIA, pre- sentan mayor relevancia.
Nos fijaremos, ahora, en el trazado finalmente elegido, destacan- do del mismo aquéllos impactos más reseñables para las fases tanto de construcción como de explotación.
Para la fase de construcción, se han valorado como moderados los impactos que se enumeran a continuación, sin que hayan mereci- do mayor consideración cualesquiera otros de entre los identificados por el Estudio:
– La alteración de las características físico-químicas de los suelos venida tanto de los caminos de obra que deban disponerse como de las operaciones de despeje y desbroce que se practiquen.
– Perturbación sobre la red de carreteras local a razón de los des- víos de obra.
– La alteración de la atmósfera por emisión de materia pulveru- lenta y humos a la misma, fruto de las operaciones de ejecución de explanaciones.
Durante la fase de explotación, el único impacto que, desde el cri- terio del que se ha servido el Estudio para la valoración de los mismos, ha merecido ser considerado como moderado ha sido el acústico.
El Estudio no ha descrito los posibles impactos indirectos de la actuación, de entre los cuales los más significativos serían aquéllos que pudieran producirse sobre la marjal de Peñíscola, y, en concreto, los derivados del aporte de aguas contaminadas fruto de los efluentes generados por la escorrentía superficial de la calzada. Sin embargo, sí ha tomado en consideración lo anterior en tanto se ha implementado una medida correctora, sobre la red de drenaje de la carretera, que acertadamente minimiza los efectos dañinos para el medio, los cua- les son venidos de los efluentes antes comentados. Esto será descri- to en posterior apartado de la presente declaración.
En conjunto, el Estudio ha señalado que, además del suelo y la red de carreteras, los cultivos, en tanto factor ambiental, son, de entre éstos, uno de los más afectados por la actuación, si bien los impactos que de la misma se han derivado sobre tal factor se han considerado, en todos los casos, compatibles.
3. Consideraciones sobre las medidas correctoras y el programa de vigilancia ambiental
El estudio de impacto ambiental ha contemplado las medidas correctoras que son de habitual aplicación en obras lineales, como es el caso. Las mismas se encaminan a minimizar los impactos deriva- dos de las acciones que son inherentes a la construcción de este tipo de infraestructuras viarias. Se ha procedido igualmente con los impac- tos propios de la fase de explotación.
Així mateix, el mateix disseny de la infraestructura incorpora ele- ments que, en si mateixos, constitueixen mesures preventives, com, per exemple, el fet d’haver-hi disposat que la capa de rodament del ferm projectat siga porosa.
Algunes de les mesures més significatives d’entre aquelles a què es fa referència, són les següents:
– Reg dels camins no pavimentats, control del reglatge dels motors de la maquinària d’obra, disposició de filtres en les sitges de ciment i maneig d’aquest en instal·lacions tancades, aspiració localitzada i carenats en les plantes d’insistència, filtres de mànegues en les plan- tes de producció de mescles bituminoses, entre altres.
– Es delimitaran les àrees de treball.
– La capa vegetal serà retirada i reutilitzada.
– Es procedirà al transinsubordinació d’aquelles espècies vege- tals de port arbori que, per l’entitat i naturalesa d’aquestes, així ho permeten i aconsellen.
– S’habilitaran totes les obres de drenatge com a passos de fauna, per al que es duran a terme diverses accions sobre aquestes. No obs- tant això, ha d’assenyalar-se, en línia amb allò que s’ha comentat en anterior apartat d’aquesta declaració, que, abans que procedir a exe- cutar una mesura correctora tal com l’ara descrita, serà més convenient assegurar quines són les vies de trànsit preferent per a les diferents espè- cies que pogueren estar implicades, si fóra el cas i com així pot pre- sumir-se, a fi que, conegudes aquestes vies, es puguen establir, sobre les mateixes i en funció de les espècies que les freqüenten, les accions més idònies per a, d’aquesta manera, garantir la màxima eficiència dels passos de fauna llavors establits. Ha d’assenyalar-se que s’enten- dria com a possible que, fruit de l’anàlisi descrita, no cabera l’esta- bliment de cap mesura per a facilitar o incrementar la permeabilitat pre- tesa en la infraestructura projectada.
– L’estudi ha incorporat una sèrie de mesures encaminades a faci- litar la integració paisatgística de la infraestructura, totes les quals s’entenen satisfactòries amb aquest fi.
– D’acord amb l’estudi de patrimoni cultural que incorpora l’estu- di d’impacte, no s’ha establit cap mesura correctora a aquest respec- te. No obstant això, s’assenyala que, si durant l’execució de les obres es trobara presència de restes arqueològiques, el fet s’informarà de la Direcció General de Política i Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, de manera immediata, i s’adoptaran les mesures pertinents amb vista a la protecció i conser- vació d’aquestes, de conformitat amb el que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
– S’ha recollit, en l’estudi, la consulta que es realitzara a la Uni- tat de camins ramaders de la DT de Territori i Habitatge de Castelló, sense que, de la lectura de l’escrit de resposta d’aquesta, es despren- ga cap objecció a la solució plantejada pel projecte bàsic a l’afecció al camí ramader assagador de la Creu.
– El parc de maquinària es localitzarà sobre terrenys preparats amb aquest fi, la qual cosa es detalla en l’estudi.
– S’ha disposat la realització d’una campanya de mesuraments acústics durant la fase d’explotació. Així, si els nivells sonors supe- raren els límits establits per la legislació a aquest efecte, es diu que es reduiria la velocitat a 60 km/h.
– S’ha considerat la càrrega contaminant de les aigües drenades per la calçada, per la qual cosa s’han disposat, al final dels col·lectors del drenatge longitudinal de la carretera, cambres de greixos l’objec- te de la qual és recollir els primers efluents generats, en els que la càrrega contaminant és major. No obstant això, si bé els plans de dre- natge del projecte bàsic sí que recullen la ubicació dels tancs de des- greixatge, no és aquest el cas del detall dels mateixos, és a dir, del dimensionat d’aquests tancs. És per això pel que es fa necessari com- plementar aquesta encertada mesura correctora, tantes vegades no considerada, amb algunes matisacions les quals s’afigen en l’apartat dispositiu de la present declaració.
– En el pressupost acompanyat en l’estudi d’impacte, s’ha inclòs la reposició i execució de murets de pedra calcària, de maçoneria en sec.
Asimismo, el propio diseño de la infraestructura incorpora ele- mentos que, en sí mismos, constituyen medidas preventivas, como, por ejemplo, el hecho de haber dispuesto que la capa de rodadura del firme proyectado sea porosa.
Algunas de las medidas más significativas de entre aquéllas a las que se hace referencia, son las siguientes:
– Riego de los caminos no pavimentados, control del reglaje de los motores de la maquinaria de obra, disposición de filtros en los silos de cemento y manejo del mismo en instalaciones cerradas, aspira- ción localizada y carenados en las plantas de machaqueo, filtros de mangas en las plantas de producción de mezclas bituminosas, entre otras.
– Se delimitarán las áreas de trabajo.
– La capa vegetal será retirada y reutilizada.
– Se procederá al transplante de aquellas especies vegetales de porte arbóreo que, por su entidad y naturaleza, así lo permitan y acon- sejen.
– Se habilitarán todas las obras de drenaje como pasos de fauna, para lo que se llevarán a cabo varias acciones sobre las mismas. No obstante ha de señalarse, en línea con lo comentado en anterior apar- tado de la presente Declaración, que, antes que proceder a ejecutar una medida correctora tal como la ahora descrita, será más conve- niente asegurar cuáles son las vías de tránsito preferente para las dife- rentes especies que pudieran estar implicadas, si fuera el caso y como así puede presumirse, a fin de que, conocidas tales vías, se puedan establecer, sobre las mismas y en función de las especies que las fre- cuenten, las acciones más idóneas para, de esta forma, garantizar la máxima eficiencia de los pasos de fauna entonces establecidos. Ha de señalarse que se entendería como posible que, fruto del análisis descrito, no cupiese el establecimiento de medida alguna para facili- tar o incrementar la permeabilidad pretendida en la infraestructura proyectada.
– El Estudio ha incorporado una serie de medidas encaminadas a facilitar la integración paisajística de la infraestructura, todas las cua- les se entienden satisfactorias a tal fin.
– De acuerdo con el estudio de patrimonio cultural que incorpo- ra el Estudio de Impacto, no se ha establecido medida correctora algu- na a este respecto. No obstante, se señala que, si durante la ejecución de las obras se hallase presencia de restos arqueológicos, el hecho se pondrá en conocimiento de la Dirección General de Política y Patri- xxxxx Cultural Valenciano de la Conselleria de Cultura, Educación y Deportes, de forma inmediata, adoptando las medidas pertinentes en orden a su protección y conservación, de conformidad con lo previs- to en los artículos 63 y 65 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, del Patrimonio Cultural Valenciano.
– Se ha recogido, en el Estudio, la consulta que se realizase a la Unidad de Vías Pecuarias de la D.T de Territorio y Vivienda de Cas- tellón, sin que, de la lectura del escrito de respuesta de ésta, se des- prenda objeción alguna a la solución planteada por el proyecto bási- co a la afección a la vía pecuaria “colada de la Cruz”.
– El parque de maquinaria se localizará sobre terrenos acondi- cionados a tal fin, lo cual se detalla en el Estudio.
– Se ha dispuesto la realización de una campaña de mediciones acústicas durante la fase de explotación. Así, si los niveles sonoros superasen los límites establecidos por la legislación al efecto, se dice que se reduciría la velocidad a 60 km/h.
– Se ha considerado la carga contaminante de las aguas drenadas por la calzada, por lo que se han dispuesto, al final de los colectores del drenaje longitudinal de la carretera, cámaras de grasas cuyo obje- to es recoger los primeros efluentes generados, en los que la carga contaminante es mayor. No obstante, si bien los planos de drenaje del proyecto básico sí recogen la ubicación de los tanques de desen- grase, no es este el caso del detalle de los mismos, es decir, del dimen- sionado de tales tanques. Es por ello por lo que se hace necesario complementar esta acertada medida correctora, tantas veces no con- siderada, con algunas matizaciones las cuales se añaden en el apartado dispositivo de la presente Declaración.
– En el presupuesto acompañado en el Estudio de Impacto, se ha incluido la reposición y ejecución de muretes de piedra caliza, de mampostería en seco.
S’ha establit un programa de vigilància ambiental, s’entén que prou complet, en el qual s’han establit les variables ambientals que s’han de controlar, els indicadors d’impacte i els valors llindar, així com la freqüència de control i altres consideracions addicionals. Així mateix, s’ha disposat, en el temps, la realització d’una sèrie d’infor- mes, on s’indica, igualment, el contingut que haurà d’especificar-se en aquests.
En relació amb el moviment de terres que s’ha d’efectuar per l’execució de les obres, és possible recollir, en el projecte de cons- trucció, la localització de possibles zones d’extracció de materials i d’abocadors per a la destinació final dels materials sobrants, inclo- ent runes i la resta de deixalles d’obra. Amb aquest fi es pot recórrer a explotacions ja existents en les proximitats (pedreres i abocadors legalitzats i en funcionament). Si no és així, i projectar-se l’obertura de noves instal·lacions, es recorda que aquestes hauran de sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental.
Pot resultar d’interés ressaltar que, en el cas d’obertura de noves instal·lacions, atés que aquestes no podran utilitzar-se sense haver conclòs el tràmit d’avaluació i amb l’objecte d’evitar retards inne- cessaris, seria desitjable que l’esmentat tràmit donara començament com més prompte millor.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat queda tipificat en l’apartat 3-b) de l’annex I del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’aplicació de la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d’impacte ambiental.
L’expedient ha observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d’aplicació.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i fun- cional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direc- ció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’ava- luació de l’impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d’impacte ambiental Primer
Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perju- dici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació, el Projecte Millora de la seguretat vial en la carretera CV-141, Peñíscola (Castelló), promogut per la Direcció General d’Obres Públiques de la Conselleria d’Infraestructures i Transport, sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions de l’estudi d’impacte ambiental i amb els condicionants establits en l’apartat segon.
Segon
Com a condicions addicionals que s’han de complir s’hi esta- bleixen les següents:
– Fruit de la campanya de mesuraments acústics que es realitze, totes les edificacions comercials, industrials o residencials, ja siguen disseminades o en urbanització, que queden dins de l’àmbit de les isòfones llindar especificades per llei, tant per al període diürn com per al nocturn, hauran de ser objecte de l’establiment de mesures correc- tores que, a falta que puguen definir-se altres de major idoneïtat, podran estar constituïdes per pantalles acústiques o solucions sem- blants. D’allò que s’ha indicat es farà un especial seguiment en l’equi- pament esportiu i càmping La Caravana, al voltant dels PK 0+600 i 0+800, càmping Sol d’Or, al voltant del PK 2+200 i càmping Els Pins, al voltant del PK 2+600.
– Els tancs de desgreixatge que es disposaran en punts determi- nats de la xarxa de drenatge superficial de la carretera, hauran d’estar dimensionats de manera que el volum d’efluent contaminant que admeten es corresponga, com a mínim, amb el generat, en la super-
Se ha establecido un programa de vigilancia ambiental, se entien- de que suficientemente completo, en el que se han establecido las variables ambientales a controlar, los indicadores de impacto y los valores umbral, así como la frecuencia de control y otras considera- ciones adicionales. Asimismo, se ha dispuesto, en el tiempo, la rea- lización de una serie de informes, indicándose, igualmente, el conte- nido que deberá especificarse en los mismos.
En relación con el movimiento de tierras a efectuar por la ejecu- ción de las obras, es posible recoger, en el proyecto de construcción, la localización de posibles zonas de extracción de materiales y de vertederos para el destino final de los materiales sobrantes, inclu- yendo escombros y demás restos de obra. Para ello se puede recurrir a explotaciones ya existentes en las proximidades (canteras y verte- deros legalizados y en funcionamiento). De no ser así, y proyectarse la apertura de nuevas instalaciones, se recuerda que éstas deberán someterse a evaluación de impacto ambiental.
Puede resultar de interés resaltar que, en el caso de apertura de nuevas instalaciones, dado que éstas no podrán utilizarse sin haber concluido el trámite de evaluación y con el objeto de evitar retrasos innecesarios, sería deseable que el citado trámite diese comienzo lo antes posible.
Consideraciones jurídicas
El proyecto examinado queda tipificado en el apartado 3-b) del anejo I del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la aplicación de la Ley 2/89, de 3 de marzo, de la Generalitat Valencia- na, de Impacto Ambiental
El expediente ha observado los trámites previstos en el Decreto 162/90, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la Ley 2/89, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.
El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgáni- co y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Por todo ello, en uso de las facultades que tengo legalmente atri- buidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación, el Proyecto Mejora de la seguridad vial en la carrete- ra CV-141, Peñíscola (Castellón), promovido por la Dirección Gene- ral de Obras Públicas de la Conselleria d’Infraestructures i Transport, siempre que el mismo se desarrolle con las previsiones del Estudio de Impacto Ambiental y con los condicionantes establecidos en el apar- tado segundo.
Segundo
Como condiciones adicionales a cumplir se establecen las siguien-
tes:
– Fruto de la campaña de mediciones acústicas que se realice, todas las edificaciones comerciales, industriales o residenciales, ya sean diseminadas o en urbanización, que queden dentro del ámbito de las isófonas umbral especificadas por ley, tanto para el periodo diurno como para el nocturno, deberán ser objeto del establecimien- to de medidas correctoras que, a falta de que puedan definirse otras de mayor idoneidad, podrán estar constituidas por pantallas acústicas o soluciones similares. De lo indicado se hará un especial seguimiento en el equipamiento deportivo y camping La Caravana, en el entorno de los PKs 0+600 y 0+800, camping Sol d’Or, en el entorno del PK 2+200 y camping Los Pinos, en el entorno del PK 2+600.
– Los tanques de desengrase que se dispondrán en puntos deter- minados de la red de drenaje superficial de la carretera, deberán estar dimensionados de forma que el volumen de efluente contaminante que admitan se corresponda, como mínimo, con el generado, en su
fície contributiva d’aquests, durant els primers 20 minuts de la pre- cipitació de disseny.
– Totes les consideracions ambientals realitzades per la Confe- deració Hidrogràfica del Xúquer en el seu informe, al qual s’ha fet referència en anterior apartat, hauran d’entendre’s en qualitat de con- dicionants de la present declaració.
– Es realitzarà un estudi encaminat a complementar l’inventari ambiental de l’estudi d’impacte, en allò que es referisca a la fauna, a fi de conéixer, si així fora el cas, on se situen les vies de trànsit pre- ferent per a les diverses espècies que pogueren participar en aquest tràn- sit. Serà, així, en aqueixos punts en què es duran a terme accions con- duents a facilitar el trànsit de la fauna.
Es reitera, ja que s’ha comentat en anteriors apartats, que s’enten- dria possible que, atesa la prèvia existència de la via que s’ha de des- doblar, i coneguda l’antropització del medi, el nombre de vies de tràn- sit a què es fa referència poguera ser mínim, a pesar de la presumible condició d’ecotò de l’entorn en què es localitza l’actuació. No obstant això, s’assumeix com a necessari cerciorar-se d’açò mitjançant l’estu- di comentat.
– Els materials de farciment i les llasts que calguen necessàries per a l’execució del projecte, s’obtindran de préstecs o pedreres exis- tents i legalment autoritzades. En cas de noves obertures se sotme- tran aquestes, amb caràcter previ a la seua utilització, al procediment de declaració d’impacte ambiental.
De la mateixa manera, el lloc que es trie com a abocador o runam, si no es tracta d’un abocador de residus adequadament identificat i legalitzat, s’haurà de sotmetre, abans de la seua utilització, al proce- diment d’estimació d’impacte ambiental.
– El magatzem de residus perillosos, el parc de maquinària i pos- sibles plantes mòbils de fabricació de formigons o mescles bitumi- noses, si fóra el cas, només podran localitzar-se fora de l’entorn més immediat al barranc dels Montxells, distància que sempre serà major a 100 metres des de l’eix del canal principal del llit, així com fora del perímetre de protecció de l’aiguamoll de Peñíscola.
Quant al mencionat magatzem de residus perillosos, haurà d’estar cobert mitjançant una teulada, a fi que no es generen arrossegaments de contaminants per les aigües pluvials. Els residus de naturalesa flui- da s’emmagatzemaran en recipients estancs que se situaran en l’inte- rior d’una cubeta impermeable, prou dimensionada.
Pel que fa al parc de maquinària i la planta de fabricació de for- migons, només podran localitzar-se sobre superfícies impermeables que, a més, estiguen adequades per a la recollida de possibles aboca- ments accidentals, com així ha establit l’estudi que es farà per al cas del parc de maquinària. Aquestes superfícies no podran quedar con- tingudes pel perímetre de protecció de la marjal de Peñíscola. No s’admetrà l’abocament directe d’efluents vinguts de les anteriors plan- tes auxiliars al barranc dels Montxells ni séquies contributives a la marjal de Peñíscola, excepte tractament previ.
La zona de recollides de material granular, ja siguen àrids o inerts, se situarà el més allunyada possible de la zona humida corresponent a la marjal de Peñíscola. Els abocaments de terra, runes, etc, es rea- litzaran des d’alçàries inferiors a 1 metre, usant mànegues de descà- rrega en els casos de major risc. Es procedirà al tapat de les caixes dels camions, humectació de recollides i llavat de rodes de vehicles i maquinàries quan abandonen la zona d’obres.
– Prèviament a l’aprovació definitiva del projecte, es requerirà que s’informe favorablement aquest per part de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en informe preceptiu emés pel mencionat organisme, en compliment de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patri- moni cultural valencià.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aques- ta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’arti-
superficie contributiva, durante los primeros 20 minutos de la preci- pitación de diseño.
– Todas las consideraciones ambientales realizadas por la Con- federación Hidrográfica del Júcar en su informe, al cual se ha hecho referencia en anterior apartado, deberán entenderse en calidad de con- dicionantes de la presente declaración.
– Se realizará un estudio encaminado a complementar el inventario ambiental del Estudio de Impacto, en aquello que se refiera a la fauna, a fin de conocer, si así fuera el caso, dónde se ubican las vías de trán- sito preferente para las diversas especies que pudieran participar en dicho tránsito. Será, así pues, en esos puntos en los que se llevarán a cabo acciones conducentes a facilitar el tránsito de la fauna.
Se reitera, pues se ha comentado en anteriores apartados, que se entendería posible que, dada la previa existencia de la vía a desdo- blar, y conocido lo antropizado del medio, el número de vías de trán- sito a que se hace referencia pudiese ser mínimo, a pesar de la pre- sumible condición de ecotono del entorno en el que se localiza la actuación. No obstante se asume como necesario el cerciorarse de esto mediante el estudio comentado.
– Los materiales de relleno y las zahorras que fuesen necesarias para la ejecución del proyecto, se obtendrán de préstamos o canteras existentes y legalmente autorizadas. En caso de nuevas aperturas se someterán éstas, con carácter previo a su utilización, al procedimiento de Declaración de Impacto Ambiental.
Del mismo modo, el lugar que se elija como vertedero o escom- brera, de no tratarse de un vertedero de residuos debidamente identi- ficado y legalizado, se deberá someter, antes de su utilización, al pro- cedimiento de Estimación de Impacto Ambiental.
– El almacén de residuos peligrosos, el parque de maquinaria y posibles plantas móviles de fabricación de hormigones o mezclas bituminosas, si fuera el caso, sólo podrán localizarse fuera del entor- no más inmediato al barranc dels Montxells, distancia que siempre será mayor a 100 metros desde el eje del canal principal del cauce, así como fuera del perímetro de protección del humedal de Peñíscola.
En cuanto al mencionado almacén de residuos peligrosos, deberá estar cubierto mediante techado, a fin de que no se generen arrastres de contaminantes por las aguas pluviales. Los residuos de naturaleza flui- da se almacenarán en recipientes estancos que se ubicarán en el interior de un cubeto impermeable, suficientemente dimensionado.
En cuanto al parque de maquinaria y la planta de fabricación de hormigones, sólo podrán localizarse sobre superficies impermeables que, además, estén adecuadas para la recogida de posibles vertidos accidentales, como así ha establecido el Estudio que se hará para el caso del parque de maquinaria. Tales superficies no podrán quedar conte- nidas por el perímetro de protección de la marjal de Peñíscola. No se admitirá el vertido directo de efluentes venidos de las anteriores plan- tas auxiliares al barranc dels Montxells ni acequias contributivas a la marjal de Peñíscola, salvo tratamiento previo.
La zona de acopios de material granular, ya sean áridos o iner- tes, se ubicará lo más alejada posible de la zona húmeda correspon- diente a la marjal de Peñíscola. Los vertidos de tierra, escombros, etc, se realizarán desde alturas inferiores a 1 metro, usando mangas de descarga en los casos de mayor riesgo. Se procederá al tapado de las cajas de los camiones, humectación de acopios y lavado de ruedas de vehículos y maquinarias cuando abandonen la zona de obras.
– Previamente a la aprobación definitiva del proyecto, se reque- rirá que se informe favorablemente el mismo por parte de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Conselleria de Cultura, Edu- cación y Ciencia, en informe preceptivo emitido por el mencionado organismo, en cumplimiento de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, del Patrimonio Cultural Valenciano.
Tercero
Notificar a las partes interesadas que, contra la presente resolución, por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso alguno, lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho e intereses estimen pertinentes.
Cuarto
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la pre- sente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en
cle 28 de l’esmentat Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’exe- cució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental.
València, 18 de gener de 2005.– El director general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaració d’impacte ambiental Expedient: 265/04-AIA
Promotor: Nuevos Productos Cerámicos, SA
Autoritat Substantiva: Unitat Territorial d’Energia de la Conselleria de Infraestructures i Transport
Objecte projecte: Instal·lació planta de cogeneració a gas natural
Localització: Polígon industrial Partida l’Emperadora s/n, en el municipi de Vilafamés (Castelló)
Descripció del projecte
1. Objecte del projecte
L’empresa Nuevos Productos Cerámicos, SA posseeix, en sòl industrial del municipi de Vilafamés, una indústria dedicada a la fabri- cació de pasta blanca per a l’elaboració de productes ceràmics.
Es proposa construir en l’esmentada indústria una planta de coge- neració amb l’objectiu d’aprofitar en la mateixa l’energia tèrmica i l’energia elèctrica generada.
2. Descripció de les característiques més rellevants de les cons- truccions i/o de l’activitat del projecte
La fàbrica de pasta blanca ocupa una parcel·la industrial de 67.314 m² amb una edificació de 27.460 m², annex a aquest edifici pel sud- est es projecta l’edificació per a la planta de cogeneració que tindrà uns 350 m² de superfície aproximadament.
La instal·lació de cogeneració projectada estarà formada per una turbina de gas natural de 6.948 kW de potència elèctrica, triada entre les sis alternatives de turbines estudiades com a equips principals per oferir els millors paràmetres econòmics i d’ampliació.
Amb la seua execució s’emprarà l’energia calorífica dels gasos de fuga (500ºC) a abastir tèrmicament a un dels dos atomitzadors que posseeix la fàbrica per a l’assecat de la barbotina, i l’energia elèctri- ca generada serà per a consum de la indústria i la sobrant s’exporta- rà a la xarxa.
La font d’energia calorífica actual en els atomitzadors procedeix d’un conjunt de ventiladors i cremadors que usen gas natural. En ins- tal·lar-se la cogeneració, quedarà el cremador i ventilador de l’ato- mitzador a càrrega parcial per a mantenir les necessitats de cabal i tèrmiques (600 ºC) de treball d’aquest, el consum de gas natural es veu- ria incrementat, aquest augment suposa el 22’5% destinat a la gene- ració d’energia elèctrica.
Tramitació administrativa
En data 2 de juliol de 2004 es rep de la Unitat Territorial d’Ener- gia a Castelló la documentació consistent en el projecte elèctric (visat de 27/5/04) i l’estudi d’impacte ambiental (visat 17-6-04).
En data 13-8-04 arriben de la Unitat Territorial d’Energia els resul- tats de l’exposició pública de la documentació, realitzada mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la província de Castelló núm. 85 de 15/07/04 i en el DOGV núm. 4799 de 16-07-2004, i no s’hi han presentat al·legacions durant el període d’informació pública segons certificat de data 10-8-04 del cap del Servei d’Energia de la Direcció General d’Energia.
Peticions d’informes sectorials i documentació complementària
En data 5 d’agost de 2004 s’efectua consulta al Servei de Protec- ció de l’Ambient Atmosfèric de la Direcció General de Qualitat Ambiental d’aquesta Conselleria.
el artículo 28 del citado Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Con- sell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto ambien- tal.
Valencia, 18 de enero de 2005.– El director general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaración de impacto ambiental Expediente: 265/04-AIA
Promotor: Nuevos Productos Cerámicos, SA.
Autoridad Sustantiva: Unidad Territorial de Energía de la Con- selleria de Infraestructuras y Transporte.
Objeto proyecto: Instalación Planta de Cogeneración a gas natu-
ral.
Localización: Polígono Industrial «Partida la Emperadora» s/n, en el municipio de Vilafamés (Castellón)
Descripción del proyecto
1. Objeto del Proyecto
La empresa Nuevos Productos Cerámicos, SA, posee, en suelo industrial del municipio de Vilafamés, una industria dedicada a la fabricación de pasta blanca para la elaboración de productos cerámi- cos.
Se propone construir en dicha industria una Planta de Cogenera- ción con el objetivo de aprovechar en la misma la energía térmica y la energía eléctrica generada.
2. Descripción de las características más relevantes de las cons- trucciones y/o de la actividad del proyecto.
La fábrica de pasta blanca ocupa una parcela industrial de 67.314 m² con una edificación de 27.460 m², anexo a éste edificio por el sud- este se proyecta la edificación para la planta de cogeneración que ten- drá unos 350 m² de superficie aproximadamente.
La instalación de cogeneración proyectada estará formada por una turbina a gas natural de 6.948 kW de potencia eléctrica, elegida entre las seis alternativas de turbinas estudiadas como equipos prin- cipales por ofrecer los mejores parámetros económicos y de amplia- ción.
Con su ejecución se empleará la energía calorífica de los gases de escape (500ºC) en abastecer térmicamente a uno de los dos ato- mizadores que posee la fábrica para el secado de la barbotina, y la energía eléctrica generada será para consumo de la industria y la sobrante se exportará a la red.
La fuente de energía calorífica actual en los atomizadores proce- de de un conjunto de ventiladores y quemadores que usan gas natu- ral. Al instalarse la cogeneración, quedará el quemador y ventilador del atomizador a carga parcial para mantener las necesidades de cau- dal y térmicas (600 ºC) de trabajo del mismo, el consumo de gas natu- ral se vería incrementado, este aumento supone el 22’5% destinado a la generación de energía eléctrica.
Tramitación Administrativa
En fecha 2 de julio de 2004 se recibe de la Unidad Territorial de Energía en Castellón la documentación consistente en el proyecto eléctrico (visado de 27/5/04) y el estudio de impacto ambiental (visa- do 17-6-04).
En fecha 13-8-04 llegan de la Unidad Territorial de Energía los resultados de la exposición pública de la documentación, realizada mediante anuncio publicado en el Boletín Oficial de la Provincia de Castellón núm. 85 de 15/07/04 y en el DOGV núm. 4799 del 16-07- 2004, no presentándose alegaciones durante el periodo de información pública según certificado de fecha 10-8-04 del Jefe del Servicio de Energía de la Dirección General de Energía.
Peticiones de informes sectoriales y documentación complemen- taria
En fecha 5 de agosto de 2004 se efectúa consulta al Servicio de Pro- tección del Ambiente Atmosférico de la Dirección General de Cali- dad Ambiental de esta Conselleria.
Informes sectorials
En l’informe emés pel Servei de Protecció de l’Ambient Atmos- fèric sobre la documentació presentada, rebut el 16-11-04, es comu- nica el següent:
La substitució de l’equip existent per un altre equip que a més de generar calor, genere energia elèctrica, suposa una millora en l’eficàcia energètica de la instal·lació. No obstant això, no queda clar més que en el projecte elèctric que únicament s’eliminarà el sistema crema- dor/ventilador d’un dels atomitzadors, i es mantindrà l’altre, perquè la turbina no genera prou aire calent per als dos.
Quant a les emissions a l’atmosfera de gasos de combustió i atés que el combustible que s’ha d’utilitzar és el mateix, les emissions seran semblants. S’estimen valors elevats d’òxids de nitrogen, per la qual cosa hauran, si és el cas, de ser corregits mitjançant cremadors de baixa emissió.
Amb caràcter general, els límits que es proposen per a les ins- tal·lacions ceràmiques, tant de producció com auxiliars (atomitza- dors), en aplicació de les millors tecnologies disponibles, són les següents:
Tipus de MTDs, proposta
Contaminant Condicions conveni
—————————————————————————————
Partícules Genèric 30 mg/Nm³
—————————————————————————————
NOx (expressats com
NO2) Cogeneració 800 mg/Nm³
SOTA2 Genèric 25 mg/Nm³ Comb. Alt contingut
en sofre Estudi justificatiu
————————————————————————————— O2 (ref) 18%
—————————————————————————————
Hauran d’observar-se aquests valors en l’explotació de la ins- tal·lació.
A més, es fixa en general, per al control per OCA d’instal·lacions de cogeneració de cabal major a 30.000 Nm³/h, periodicitat anual.
Documentació complementària
En data 16 de desembre de 2004 se sol·licita ampliació de l’estu- di d’impacte ambiental davant de la falta de precisió del lloc d’ubicació del projecte en l’apartat de la descripció del medi, referit aquest a la totalitat del terme municipal, així com documentació gràfica reflec- tint la seua ubicació i informació de l’entorn, i s’adjunta còpia de l’informe del Servei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric perquè es tinguen en compte les indicacions previstes en aquest.
En data 17 de desembre de 2004 es rep un annex a l’estudi d’impac- te ambiental en contestació al que sol·licita.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure’s afectats de manera important pel projecte d’activitat
La planta de cogeneració objecte d’avaluació generarà principal- ment emissions gasoses, soroll i, en menor grau, residus i efluents industrials. Atesa la tipologia de l’activitat i l’antropització del lloc on es projecta l’execució d’aquesta, ja què és en una parcel·la d’ús indus- trial ja asfaltada i pròxima a altres indústries ceràmiques, els elements ambientals més directament afectats pel desenvolupament del pro- jecte de cogeneració seran els propis del medi natural inert o abiòtic (aire, sòl i aigua), ja que els del medi biòtic (flora, fauna), perceptual i social, a priori, es veuran molt lleument afectats.
En l’estudi d’impacte ambiental (EIA) la descripció presentada dels elements ambientals, riscs, etc., és referida a la totalitat del terme municipal de Vilafamés sense precisar els de l’entorn més immediat al lloc del projecte que és el motiu de l’avaluació ambiental d’aquest.
Informes Sectoriales
En el informe emitido por el Servicio de Protección del Ambien- te Atmosférico sobre la documentación presentada, recibido el 16- 11-04, se comunica lo siguiente:
La sustitución del equipo existente por otro equipo que además de generar calor, genere energía eléctrica, supone una mejora en la efi- cacia energética de la instalación. Sin embargo, no queda claro más que en el proyecto eléctrico que únicamente se va a eliminar el siste- ma quemador/ventilador de uno de los atomizadores, manteniéndose el otro, pues la turbina no genera suficiente aire caliente para los dos.
En cuanto a las emisiones a la atmósfera de gases de combustión y dado que el combustible a utilizar es el mismo, las emisiones serán similares. Se estiman valores elevados de óxidos de nitrógeno, por lo que deberán en su caso ser corregidos mediante quemadores de baja emisión.
Con carácter general, los límites que se vienen proponiendo para las instalaciones cerámicas, tanto de producción como auxiliares (ato- mizadores), en aplicación de las mejores tecnologías disponibles, son las siguientes:
Tipo de MTDs, Propuesta
Contaminante Condiciones Convenio
—————————————————————————————
Partículas Genérico 30 mg/Nm³
—————————————————————————————
NOx (expresados como
NO2) Cogeneración 800 mg/Nm³
SO2 Genérico 25 mg/Nm³ Comb. Alto contenido Estudio
en azufre justificativo
————————————————————————————— O2 (ref) 18%
—————————————————————————————
Deberán observarse estos valores en la explotación de la instala- ción.
Además, se fija en general, para el control por OCA de instala- ciones de cogeneración de caudal mayor a 30.000 Nm³/h, periodici- dad anual.
Documentación complementaria
En fecha 16 de diciembre de 2004 se solicita ampliación del estu- dio de impacto ambiental ante la falta de precisión del lugar de ubi- cación del proyecto en el apartado de la descripción del medio, refe- rido éste a la totalidad del término municipal, así como documentación gráfica reflejando su ubicación e información del entorno, y se adjun- ta copia del informe del Servicio de Protección del Ambiente Atmos- férico para que se tengan en cuenta las indicaciones contempladas en el mismo.
En fecha 17 de diciembre de 2004 se recibe un Anexo al estudio de impacto ambiental en contestación a lo solicitado.
Consideraciones ambientales
1. Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma importante por el proyecto de actividad
La planta de cogeneración objeto de evaluación generará princi- palmente emisiones gaseosas, ruido y, en menor medida, residuos y efluentes industriales. Dada la tipología de la actividad y lo antropi- zado del lugar donde se proyecta su ejecución, pues es en una parce- la de uso industrial ya asfaltada y próxima a otras industrias cerámi- cas, los elementos ambientales más directamente afectados por el desarrollo del proyecto de cogeneración serán los propios del medio natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua), ya que los del medio biótico (flora, fauna, .), perceptual y social, a priori, se verán muy levemente afectados.
En el estudio de impacto ambiental (EIA) la descripción presen- tada de los elementos ambientales, riesgos, etc., es referida a la tota- lidad del término municipal de Vilafamés sin precisar los del entor- no más inmediato al lugar del proyecto que es el motivo de su evaluación ambiental.
Aspectes a tenir en compte, que pel seu ampli àmbit s’extrau de la descripció realitzada, són l’existència de risc de contaminació de les aigües subterrànies i la de risc d’inundació en les zones més baixes i pròximes als llits importants com és el barranc de la Pobla que travessa el polígon industrial.
Amb relació a la zona del polígon industrial, i concretament per la situació de la parcel·la industrial en qüestió que es troba afrontant amb el barranc pels seus costats nord i oest, en estar ocupant cotes una miqueta més elevades queda distanciada de la zona amb risc d’inundació encara que el fet d’estar a la vora del barranc no ha de des- cartar-se aquest risc, així com el de contaminació de les aigües super- ficials per possibles vessaments accidentals de residus perillosos.
2. Identificació i valoració dels impactes
En l’estudi d’impacte ambiental es realitza la identificació i valo- ració d’impactes tant en la fase de construcció, en la de funcionament de l’activitat, com en la fase de desmantellament.
Dels impactes negatius caracteritzats, previ un breu anàlisi i ava- luació d’aquests, es determinen amb incidència negativa per conta- minació atmosfèrica la generació d’emissions gasoses i soroll, i amb possible risc d’afecció a les aigües a causa de la producció de vessa- ments o accidents dels residus perillosos generats encara que es con- sidera d’escassa probabilitat la seua idea.
Les emissions gasoses produïdes. Durant la fase de construcció, pols i gasos de la combustió de la maquinària, són emissions consi- derades de poc rellevants.
En el funcionament de l’activitat de cogeneració es produeixen gasos amb una temperatura de 528 ºC per la combustió del gas natu- ral en la turbina, aquests gasos seran aprofitats energèticament i alli- berats a l’atmosfera a través dels atomitzadors o de forma excepcio- nal s’evacuen directament per xemeneia de bypass. Com a conseqüència d’aquesta incidència local d’emissions amb baixes con- centracions de contaminants s’aconsegueix una major eficiència ener- gètica, respecte a altres sistemes de generació d’energia elèctrica, en generar-se prop dels punts de consum, menor consum de combustible, al mateix temps que s’aconsegueix una major dispersió inicial dels contaminants en l’atmosfera enfront de les grans centrals tèrmiques convencionals.
Soroll. L’increment acústic durant la construcció a causa de la maquinària i trànsit de camions es considera de baixa magnitud atesa la seua ubicació allunyada de nuclis de població i la temporalització de les accions generadores.
En el procés de funcionament de la planta de cogeneració es gene- ra soroll en els diversos equips com turbina, turbogrup, els gasos de fuga, el sistema d’admissió d’aire, que requereix aplicació de mesu- res correctores.
Residus perillosos generats. A més dels draps bruts de neteja i/o manteniment, es determina principalment pel seu volum l’oli usat en la turbina que es recollirà en bidons i entregarà a una empresa gesto- ra encarregada de la recollida i tractament d’aquests.
3. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
1. Com a mesures correctores proposades a fi de minimitzar els efectes negatius detectats i procurar que el resultat final siga admis- sible en el medi, es defineixen les següents:
– L’oli usat en la turbina, com a residu perillós, serà recollit en bidons i entregat a una empresa gestora encarregada de la recollida i tractament d’aquest. Altres residus perillosos que es generaran en el funcionament de la planta de cogeneració i s’han de tenir en compte junt amb l’oli usat i draps bruts, són possibles filtres, envasos buits resi- duals, bateries, o altres obtinguts durant l’habitual manteniment de les instal·lacions i equips. Tots aquests residus han de ser gestionats correctament, recollida i emmagatzemament temporal en lloc ade- quat fins a l’espera de la retirada d’aquests per empreses gestores autoritzades.
– Per a evitar la dispersió i filtració de l’oli de la turbina davant dels possibles vessaments accidentals, s’instal·larà un sistema de retenció I recollida al voltant de la turbina i depòsit.
– A l’emissió de contaminants a l’atmosfera s’estableix, per un costat usar el combustible menys contaminant com és el gas natural, i per un altre assegurar la dispersió de les emissions evacuades direc- tament a l’atmosfera –sense el seu aprofitament calorífic pels ato-
Aspectos a tener en cuenta, que por su amplio ámbito se extrae de la descripción realizada, son la existencia de riesgo de contamina- ción de las aguas subterráneas y la de riesgo de inundación en las zonas más bajas y próximas a los cauces importantes como es el barranco de La Pobla que atraviesa el polígono industrial.
Con relación a la zona del polígono industrial, y concretamente por la situación de la parcela industrial en cuestión que se encuentra lin- dando con el barranco por sus lados norte y oeste, al estar ocupando cotas algo más elevadas queda distanciada de la zona con riesgo de inundación aunque el hecho de estar junto al barranco no debe des- cartarse tal riesgo, así como el de contaminación de las aguas super- ficiales por posibles derrames accidentales de residuos peligrosos.
2. Identificación y valoración de los impactos
En el estudio de impacto ambiental se realiza la identificación y valoración de impactos tanto en la fase de construcción, en la de fun- cionamiento de la actividad, como en la fase de desmantelamiento.
De los impactos negativos caracterizados, previo un breve análi- sis y evaluación de los mismos, se determinan con incidencia nega- tiva por contaminación atmosférica la generación de emisiones gase- osas y ruido, y con posible riesgo de afección a las aguas debido a la producción de derrames o accidentes de los residuos peligrosos gene- rados aunque se considera de escasa probabilidad su ocurrencia.
Las emisiones gaseosas producidas. Durante la fase de construc- ción, polvo y gases de la combustión de la maquinaria, son emisiones consideradas de poco relevantes.
En el funcionamiento de la actividad de cogeneración se produ- cen gases con una temperatura de 528 ºC por la combustión del gas natural en la turbina, estos gases serán aprovechados energéticamen- te y liberados a la atmósfera a través de los atomizadores o de forma excepcional se evacuan directamente por chimenea de by-pass. Como consecuencia de esta incidencia local de emisiones con bajas con- centraciones de contaminantes se consigue una mayor eficiencia ener- gética, respecto a otros sistemas de generación de energía eléctrica, al generarse cerca de los puntos de consumo, menor consumo de com- bustible, a la vez que se logra una mayor dispersión inicial de los con- taminantes en la atmósfera frente a las grandes centrales térmicas convencionales.
Ruido. El incremento acústico durante la construcción debido a la maquinaria y tráfico de camiones se considera de baja magnitud dada su ubicación alejada de núcleos de población y la temporalización de las acciones generadoras.
En el proceso de funcionamiento de la planta de cogeneración se genera ruido en los diversos equipos como turbina, turbogrupo, los gases de escape, el sistema de admisión de aire, que requiere aplica- ción de medidas correctoras.
Residuos peligrosos generados. Además de los trapos sucios de lim- pieza y/o mantenimiento, se determina principalmente por su volumen el aceite usado en la turbina que se recogerá en bidones y entregado a empresa gestora encargada de su recogida y tratamiento.
3. Consideraciones sobre la propuesta de medidas correctoras y del programa de vigilancia ambiental.
1. Como medidas correctoras propuestas con el fin de minimizar los efectos negativos detectados y procurar que el resultado final sea admisible en el medio, se definen las siguientes:
– El aceite usado en la turbina, como residuo peligroso, será reco- gido en bidones y entregado a empresa gestora encargada de su reco- gida y tratamiento. Otros residuos peligrosos que se generarán en el funcionamiento de la planta de cogeneración y se han de tener en cuenta junto al aceite usado y trapos sucios, son posibles filtros, enva- ses vacíos residuales, baterías, u otros obtenidos durante el habitual mantenimiento de las instalaciones y equipos. Todos estos residuos tie- nen que ser gestionados correctamente, recogida y almacenamiento temporal en lugar adecuado hasta la espera de su retirada por empre- sas gestoras autorizadas.
– Para evitar la dispersión y filtración del aceite de la turbina ante los posibles derrames accidentales, se instalará un sistema de reten- ción y recogida alrededor de la turbina y depósito.
– A la emisión de contaminantes a la atmósfera se establece, por un lado usar el combustible menos contaminante como es el gas natu- ral, y por otro asegurar la dispersión de las emisiones evacuadas direc- tamente a la atmósfera –sin su aprovechamiento calorífico por los
mitzadors– mitjançant la instal·lació d’una xemeneia (bypass) de 34 metres d’alçària que supera el càlcul obtingut i en 1 metre l’alçària de la nau.
Els nivells d’emissió de contaminants a l’atmosfera, tant per bypass com pels atomitzadors, que s’han de tenir en compte a no sobrepas- sar seran els indicats pel Servei de Contaminació Atmosfèrica en el seu informe reflectit en l’apartat d’informe sectorial, en aplicació de les millors tecnologies disponibles.
– El soroll procedent de la instal·lació serà atenuat mitjançant mesures aplicades a les distintes fonts de soroll: el turbogrup estarà allotjat en un envoltant resistent a l’aigua i tèrmicament aïllada que ate- nua el so; instal·lació de silenciadors en l’eixida dels gasos i en el sis- tema d’admissió d’aire i ventilació i aïllament acústic en la sala on se situa la turbina. S’estima el nivell sonor de cada font amb la mesura aplicada, resultant un nivell acústic a l’exterior del recinte inferior al màxim admissible en una zona industrial en horari nocturn, 60 dB(A), d’acord amb la Llei 7/2002 de la Generalitat Valenciana, de protec- ció contra la contaminació acústica.
2. Programa de vigilància ambiental
En l’estudi d’impacte ambiental s’estableix que el programa de vigilància ambiental es concretarà que s’execute la cogeneració con- forme al projecte amb les mesures correctores i es prestarà una espe- cial rellevància a l’adequada execució de les obres, controls d’emis- sions i sorolls realitzats per organismes col·laboradors (OCA) així com la realització de mesuraments periòdics de control per part de OCAs per a verificar el compliment d’allò que s’ha establit per la legislació vigent.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambien- tal, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprova- ció definitiva d’aquell, segons es desprenen de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants del Reglament d’aquesta, annex I apartat 2 f) del Decret 162/90.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, del 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament d’Impacte Ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres dis- posicions que hi són d’aplicació.
3. L’article cinqué del Decret 162/90, del 15 d’octubre, del Con- sell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, d’Impacte Ambiental, atribueix la competència a l’òrgan ambiental, per a la declaració d’impacte ambien- tal dels projectes a què s’aplique aquesta Llei.
4. L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i fun- cional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direc- ció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’ava- luació de l’impacte ambiental.
Declaració d’impacte ambiental Primer
Estimar acceptable, als efectes ambientals i sense perjudici de l’obtenció prèviade les autoritzacions sectorials que hi són d’aplica- ció, el projecte d’instal·lació de cogeneració a gas natural per a la fàbrica de pasta blanca de l’empresa Nuevos Productos Cerámicos, SA situada en el polígon industrial Partida de l’Emperadora en el muni- cipi de Vilafamés (Castelló), sempre que es desenvolupe complint el que estableix l’apartat segon d’aquesta resolució.
Segon
Se supedita l’execució de l’esmentat projecte al compliment dels següents condicionants:
1. Els olis usats dels sistemes de lubricació, els possibles vessa- ments, filtres, bateries usades, envasos buits, i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu perillós, seran ade- quadament emmagatzemats, etiquetats i entregats a un gestor auto- ritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus.
atomizadores– mediante la instalación de una chimenea (by-pass) de 34 metros de altura que supera el cálculo obtenido y en 1 metro la altura de la nave.
Los niveles de emisión de contaminantes a la atmósfera, tanto por by-pass como por los atomizadores, que se han de tener en cuentan en no rebasar serán los indicados por el Servicio de Contaminación Atmosférica en su informe reflejado en el apartado de Informe Sec- torial, en aplicación de las mejores tecnologías disponibles.
– El ruido procedente de la instalación será atenuado mediante medidas aplicadas a las distintas fuentes de ruido: el turbogrupo esta- rá alojado en un envolvente resistente al agua y térmicamente aisla- da que atenúa el sonido; instalación de silenciadores en la salida de los gases y en el sistema de admisión de aire y ventilación y aislamien- to acústico en la sala donde se ubica la turbina. Se estima el nivel sonoro de cada fuente con la medida aplicada, resultando un nivel acústico al exterior del recinto inferior al máximo admisible en una zona industrial en horario nocturno, 60 dB(A), de acuerdo con la Ley 7/2002 de la Generalitat Valenciana, de Protección contra la Conta- minación Acústica.
2. Programa de vigilancia ambiental.
En el estudio de impacto ambiental se establece que el programa de vigilancia ambiental se concretará en que se ejecute la cogenera- ción conforme al proyecto con las medidas correctoras y se prestará una especial relevancia a la adecuada ejecución de las obras, contro- les de emisiones y ruidos realizados por organismos colaboradores (OCAs) así como la realización de mediciones periódicas de control por parte de OCAs para verificar el cumplimiento de lo establecido por la legislación vigente.
Consideraciones jurídicas
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácti- cos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adop- te para la aprobación definitiva de aquél, según se desprenden del art. 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Reglamen- to. Anexo I apartado 2 f) del Decreto 162/90.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valen- ciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.
3. El artículo quinto del Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Regla- mento para la ejecución de la Ley 2/1989, de Impacto Ambiental, atribuye la competencia al Órgano Ambiental, para la Declaración de Impacto Ambiental de los proyectos a los que se aplique esta Ley.
4. El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgá- nico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Declaración de impacto ambiental Primero
Estimar aceptable, a los efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de apli- cación, el proyecto de Instalación de Cogeneración a gas natural para la fábrica de pasta blanca de la empresa Nuevos Productos Cerámicos, SA, ubicada en el polígono industrial Partida de l’Emperadora en el municipio de Vilafamés (Castellón), siempre que se desarrolle cum- pliendo lo establecido en el apartado segundo de la presente resolución.
Segundo
Se supedita la ejecución del citado proyecto al cumplimiento de los siguientes condicionantes:
1. Los aceites usados de los sistemas de lubricación, los posibles derrames, filtros, baterías usadas, envases vacíos, y en general cual- quier otra sustancia que pueda ser catalogada como residuo peligroso, serán adecuadamente almacenados, etiquetados y entregados a Gestor Autorizado, según la Ley 10/2000 de 12 de diciembre de Residuos.
2. Per ser productor de residus perillosos, l’empresa està subjec- ta a tot el que disposa la Llei 10/2000 de residus. És a dir, si pro- dueixen menys de 10Tm/any ha d’inscriure’s en el registre de xico- tets productors de residus perillosos, o si és superior a aqueixa quantitat haurà de sol·licitar autorització com a productor de residus perillo- sos (han de considerar-se el conjunt dels residus produïts tant d’aques- ta instal·lació com de l’activitat industrial) en la Conselleria de Terri- tori i Habitatge.
3. Els equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols, que existisquen en aquesta instal·lació, han de complir el que disposa el Decret 173/2000, de 5 de desembre, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen les condicions higieni- cosanitàries que han de reunir aquests equips per a la prevenció de la legionel·losi, i en l’Ordre conjunta, de 22 de febrer de 2001, de les conselleries, sobre prevenció i correcció de la contaminació indus- trial de Medi Ambient i Sanitat sobre el protocol de neteja i desin- fecció dels equips esmentats.
4. Aquesta activitat, considerada en el catàleg d’activitats poten- cialment contaminants de l’atmosfera que s’indica en l’annex II del Decret 833/75, estarà a tot allò que s’ha disposat per a tals activitats en el títol VI de l’esmentat Decret (Règim especial d’activitats poten- cialment contaminants de l’atmosfera), en l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera i respectiva legislació vigent.
5. L’activitat disposarà d’un llibre de registre per cada un dels focus emissors de contaminants (per cada xemeneia) segons el model que apareix en l’annex IV de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, on s’anotaran tots els mesuraments periòdics d’autocontrol de les emis- sions a l’atmosfera. El Llibre de registre es troba disponible en els Serveis Territorials de la Conselleria de Territori i Habitatge. Així mateix presentarà correctament omplida l’adaptació de l’enquesta que apareix en l’annex V de la mencionada ordre, la qual igualment es troba disponible en els esmentats Serveis Territorials.
6. Les xemeneies d’emissió de contaminants (la de bypass i les d’atomitzadors) disposaran dels orificis que possibiliten la presa de mostres dels paràmetres contaminants en l’emissió i d’accessibilitat a aquests mitjançant una infraestructura fixa, segons s’indica en l’Ordre de 18 d’octubre de 1976.
7. Pel que fa als nivells d’emissió de contaminants que no s’han de superar, en aplicació de les millors tecnologies disponibles, seran els indicats pel Servei de Contaminació Atmosfèrica d’aquesta Con- selleria en el seu informe recollit en aquesta resolució.
8. Els resultats del programa de vigilància ambiental determina- ran si s’han d’implementar les mesures correctores adoptades per a pre- venir la contaminació acústica. En tot cas, es complirà el que esta- bleix el títol IV, capítol II, Condicions acústiques de les activitats comercials, industrials i de serveis, i en el títol II, capítol II, Nivells de pertorbació, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generali- tat Valenciana de protecció contra la contaminació acústica.
9. Quant al Programa de vigilància ambiental que s’elabore, entre els seus apartats, constaran les accions següents:
– Mesuraments de les emissions de NO, NO2, CO, CO2 i partí- cules, realitzades per una OCA i en compliment del Decret 833/75, de protecció de l’ambient atmosfèric, ja que és una activitat classificada en l’annex II del Catàleg d’indústries potencialment contaminants de l’atmosfera.
– Mesuraments d’autocontrol de les emissions de NOx, CO i par- tícules realitzades igualment per una OCA, en tots i cada un dels focus, una vegada cada any.
– Mesuraments de soroll ambiental en la parcel·la de l’activitat i en l’interior de vivendes o instal·lacions pròximes o confrontants rea- litzades, per una entitat col·laboradora de l’administració o organis- me de control autoritzat, a la posada en marxa i amb una periodicitat d’almenys cada cinc anys, d’acord amb l’article 37 de la Llei 7/2002.
10. Altres condicionants ambientals que s’establisquen a través de les autoritzacions sectorials que siguen d’aplicació, com podrien ser els derivats de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control inte-
2. Por ser productor de residuos peligrosos, la empresa está suje- ta a todo lo dispuesto en la Ley 10/2000 de residuos. Es decir, si pro- ducen menos de 10Tm/año debe inscribirse en el Registro de Peque- ños Productores de Residuos Peligrosos, o de ser superior a esa cantidad deberá solicitar autorización como Productor de Residuos Peligrosos (han de considerarse el conjunto de los residuos producidos tanto de esta instalación como de la actividad industrial) en la Conselleria de Territorio y Vivienda.
3. Los equipos de transferencia de masa de agua en corriente de aire con producción de aerosoles, que existan en esta instalación, han de cumplir lo dispuesto en el Decreto 173/2000 de 5 de diciembre, del Gobierno Valenciano, por el que se establecen las condiciones higiénico-sanitarias que deben reunir dichos equipos para la preven- ción de la legionelosis, y en la Orden conjunta, de 22 de febrero de 2001, de las Consellerias, sobre prevención y corrección de la conta- minación industrial de Medio Ambiente y Sanidad sobre el protoco- lo de limpieza y desinfección de los equipos citados.
4. La presente actividad, considerada en el catálogo de activida- des potencialmente contaminadoras de la atmósfera que se indica en el anexo II del Decreto 833/75, estará a todo lo dispuesto para tales acti- vidades en el Título VI del mencionado Decreto (Régimen especial de actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera), en la Orden de 18 de octubre de 1976 sobre prevención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera y respectiva legislación vigente.
5. La actividad dispondrá de un libro de registro por cada uno de los focos emisores de contaminantes (por cada chimenea) según el modelo que aparece en el Anexo IV de la Orden de 18 de octubre de 1976, donde se anotarán todas las mediciones periódicas de auto- control de las emisiones a la atmósfera. El libro de registro se encuen- tra disponible en los servicios territoriales de la Conselleria de Terri- torio y Vivienda. Así mismo presentará correctamente cumplimentada la adaptación de la encuesta que aparece en el Anexo V de la men- cionada orden, la cual igualmente se encuentra disponible en los men- cionados SSTT.
6. Las chimeneas de emisión de contaminantes (la de by-pass y las de atomizadores) dispondrán de los orificios que posibiliten la toma de muestras de los parámetros contaminantes en la emisión y de acce- sibilidad a los mismos mediante una infraestructura fija, según se indica en la Orden de 18 de octubre de 1976.
7. En cuanto a los niveles de emisión de contaminantes que no se han de superar, en aplicación de las mejores tecnologías disponibles, serán los indicados por el Servicio de Contaminación Atmosférica de esta Conselleria en su informe recogido en la presente resolución.
8. Los resultados del programa de vigilancia ambiental determi- narán si se han de implementar las medidas correctoras adoptadas para prevenir la contaminación acústica. En cualquier caso, se cum- plirá lo establecido en el Título IV, capítulo II «Condiciones acústi- cas de las actividades comerciales, industriales y de servicios» y en el Título II, Capítulo II «Niveles de perturbación», de la Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana de Protección contra La Contaminación Acústica.
9. En cuanto al Programa de Vigilancia Ambiental que se elabo- re, entre sus apartados, constarán las acciones siguientes:
– Mediciones de las emisiones de NO, NO2, CO, CO2 y partícu- las, realizadas por una OCA y en cumplimiento del Decreto 833/75 de Protección del Ambiente Atmosférico, ya que es una actividad clasi- ficada en el Anexo II del Catálogo de Industrias Potencialmente Con- taminadoras de la Atmósfera.
– Mediciones de autocontrol de las emisiones de NOx, CO y par- tículas realizadas igualmente por una OCA, en todos y cada uno de los focos, una vez cada año.
– Mediciones de ruido ambiental en la parcela de la actividad y en el interior de viviendas o instalaciones próximas o colindantes reali- zadas, por una entidad colaboradora de la administración u organis- mo de control autorizado, a la puesta en marcha y con una periodici- dad de al menos cada cinco años, de acuerdo con el artículo 37 de la Ley 7/2002.
10. Otros condicionantes ambientales que se establezcan a través de las autorizaciones sectoriales que resulten de aplicación, como podrían ser los derivados de la Ley 16/2002, de 1 de julio, de pre-
grats de la contaminació, i al Decret 40/2004, de 5 de març, del Con- sell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana.
11. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detectara algun impacte ambiental no previst en l’estudi d’impacte ambiental, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Gestió del Medi Natural, que establirà si procedeix l’aplicació de noves mesures correctores
12. Caldrà ajustar-se a qualsevol altra condició de caràcter ambien- tal que establisca en el seu moment la Unitat Territorial d’Energia de la Conselleria d’Infraestructures I Transports a través de la precepti- va autorització administrativa.
Tercer
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aques- ta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’arti- cle 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Gene- ralitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
València, 19 de gener de 2005.– El director general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaració d’impacte ambiental Expedient: 306/04-AIA
Títol: Planta de cogeneració Promotor: COMPACGLASS, SL
Autoritat substantiva: Unitat Territorial d’Energia de Castelló.
Conselleria d’Infraestructures i Transports
Localització: Camí de la Lloma, partida Miral Camp, 4, del terme municipal d’Onda (Castelló)
Descripció del projecte Objecte del projecte
COMPACGLASS, SL. és una indústria del sector ceràmic. Dis- posa actualment d’una factoria en el camí de la Lloma, al seu pas per la partida Miral Camp, terme municipal d’Onda (Castelló), dedicada específicament a la producció de paviments i revestiments ceràmics.
Aquesta industrial afronta amb ONDA COGENERACIÓ, SL, (ONDAGEN) dedicada a la producció i venda d’argila atomitzada. Hi ha un contracte de compromís de compravenda per a l’adquisició per part de COMPACGLASS de dos dels quatre atomitzadors d’ONDAGEN.
El projecte objecte d’avaluació d’impacte ambiental tracta la ins- tal·lació, en l’interior de la factoria d’ONDAGEN d’una planta de cogeneració, promoguda per COMPACGLASS.
Aquesta planta de cogeneració, en utilitzar com a combustible gas natural, cobrirà les necessitats tèrmiques dels atomitzadors núme- ros 1 i 2, actualment propietat de la mercantil ONDAGEN (en un futur propietat de COMPACGLASS) i elèctriques dels atomitzadors i de la fàbrica de paviments i revestiments ceràmics de COMPAC- GLASS, i exportarà el romanent elèctric a la xarxa.
Aquestes dos mercantils s’integren dins del Grup PAMESA. Característiques més rellevants de les construccions i/o de l’acti-
vitat
Es projecta la instal·lació de la planta de cogeneració a la intem- pèrie, en una parcel·la classificada com a sòl urbà i de qualificació industrial.
La planta de cogeneració, amb una potència nominal de 9.750 Kw, consta bàsicament de l’equip del turboalternador (compressor, cambres de combustió i turbina d’expansió, reductor i generador elèc-
vención y control integrados de la contaminación, y al Decreto 40/2004, de 5 de marzo, del Consell de la Generalitat, por el que se desarrolla el régimen de prevención y control integrados de la contaminación en la Comunidad Valenciana.
11. Cualquier modificación o ampliación del proyecto presenta- do, así como si se detectase algún impacto ambiental no previsto en el estudio de impacto ambiental, deberán ser comunicados a la Con- selleria de Territorio y Vivienda, Dirección General de Gestión del Medio Natural, que establecerá si procede la aplicación de nuevas medidas correctoras
12. Se atenderá a cualquier otra condición de carácter ambiental que establezca en su momento la Unidad Territorial de Energía de la Conselleria de Infraestructuras y Transportes a través de la precepti- va autorización administrativa.
Tercero
Notificar a los interesados que contra la presente resolución, por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso algu- no; lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.
Cuarto
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la pre- sente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
Valencia, 19 de enero de 2005.– El director general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
Declaración de impacto ambiental Expediente: 306/04-AIA
Título: Planta de Cogeneración Promotor: COMPACGLASS, SL.
Autoridad sustantiva: Unidad Territorial de Energía de Castellón.
Conselleria de Infraestructuras y Transportes
Localización: Camí de la Lloma, Partida Miral Camp, 4, del tér- mino municipal de Onda (Castellón)
Descripción del proyecto Objeto del Proyecto
COMPACGLASS, SL. es una industria del sector cerámico. Cuen- ta actualmente con una factoría en el Camí de la Lloma, a su paso por la Partida Miral Camp, término municipal de Onda (Castellón), dedicada específicamente a la producción de pavimentos y revesti- mientos cerámicos.
Esta industrial linda con ONDA COGENERACIÓN, SL., (ONDA- GEN) dedicada a la producción y venta de arcilla atomizada. Existe un contrato de compromiso de compraventa para la adquisición por parte de COMPACGLASS de dos de los cuatro atomizadores de ONDAGEN.
El Proyecto objeto de evaluación de impacto ambiental trata la instalación, en el interior de la factoría de ONDAGEN de una Plan- ta de Cogeneración, promovida por COMPACGLASS.
Esta Planta de Cogeneración, utilizando como combustible gas natural, cubrirá las necesidades térmicas de los atomizadores núme- ros 1 y 2, actualmente propiedad de la mercantil ONDAGEN (en un futuro propiedad de COMPACGLASS) y eléctricas de los atomiza- dores y de la fábrica de pavimentos y revestimientos cerámicos de COMPACGLASS, exportando el remanente eléctrico a la red.
Estas dos mercantiles se integran dentro del Grupo PAMESA. Características más relevantes de las construcciones y/o de la acti-
vidad
Se proyecta la instalación de la Planta de Cogeneración a la intem- perie, en una parcela clasificada como suelo urbano y de calificación industrial.
La Planta de Cogeneración, con una potencia nominal de 9.750 kW, consta básicamente del equipo del turboalternador (compresor, cáma- ras de combustión y turbina de expansión, reductor y generador eléc-
tric), sistema de filtrament de l’aire per a la combustió i refrigeració, bypass d’extracció de gasos a l’atmosfera, silenciador, quadros de control de la turbina i generador elèctric, conductes calorifugats de recuperació de calor fins a l’atomitzador i el sistema de regulació automàtica i control de la recuperació de calor.
Amb la utilització, com a combustible, de gas natural, amb la planta de cogeneració projectada es cobriran, d’una banda, les neces- sitats elèctriques dels atomitzadors i de la fàbrica de paviments i reves- timents ceràmics de COMPACGLASS, i s’abocaran els excedents a la xarxa, i per un altre, s’emprarà l’energia tèrmica dels gasos de fuga per a cobrir part de les necessitats tèrmiques de quatre dels atomitzadors 1 i 2. Concretament, els gasos de combustió del gas natural en la tur- bina de gas s’utilitzaran en l’assecat de la barbotina, per a la fabrica- ció d’argila atomitzada.
Encara que la planta de cogeneració funcionarà en paral·lel amb la xarxa elèctrica intercanviant dinàmicament energia elèctrica, està previst el funcionament de la indústria en illa o rebent de la compan- yia elèctrica l’energia necessària per al funcionament de la fàbrica quan la planta de cogeneració estiga fora de servei.
Actualment, les necessitats tèrmiques dels atomitzadors d’ONDA- GEN es cobreixen de la manera següent: números 1 i 4 exclusiva- ment per sengles cremadors instal·lats en cada un d’ells; números 2 i 3 pels gasos calents de les turbines 1 i 2 propietat d’ONDAGEN. Amb la instal·lació de la planta de cogeneració (turbina 3), i com- pravenda dels atomitzadors 1 i 2, les necessitats tèrmiques de l’ato- mitzador 1 es cobririen amb els gasos calents de la nova turbina, i els de l’atomitzador 2, es continuarien cobrint amb gasos procedents de la combustió de gas natural en turbina, però ara, de la nova turbina en projecte.
Així, els gasos de fuga de turbina –amb una temperatura mitjana calculada en 422º C– seran conduïts a través de conductes calorifugats i posteriorment alimentats als atomitzadors. La temperatura de tre- ball dels atomitzadors es fixa en 550º C. Per a elevar la temperatura de gasos s’empraran els cremadors existents en cada atomitzador. Per a controlar les necessitats energètiques dels atomitzadors, es podrà actuar automàticament de dues formes: regulant per un costat el cabal màssic d’entrada de gasos als atomitzadors actuant sobre les vàlvules del bypass i d’entrada a l’atomitzador, i per un altre, els atomitzadors conservaran els seus cremadors, encara que funcionaran a càrrega parcial, proporcionant l’energia tèrmica necessària per a mantenir la temperatura de control i de treball de l’atomitzador. A més, quan la turbina no puga donar servei als atomitzadors, els cremadors que aquests mantenen treballaran a càrrega nominal.
El bypass permet l’operació de la turbina sense introduir gasos calents en els atomitzadors, abocant-los directament a l’atmosfera. Açò ocorrerà únicament en els casos de posada en marxa de la ins- tal·lació, canvi de producte d’atomitzador i avaries o neteges en algun atomitzador.
Així mateix, serà necessària la modificació de les xarxes d’alta i baixa tensió.
Tramitació administrativa
En data 6 de setembre de 2004 es rep, remés per la Unitat Terri- torial d’Energia de Castelló, el projecte d’industrial, el projecte de correcció de la contaminació i l’estudi d’impacte ambiental del pro- jecte de referència.
Posteriorment, en data 29 de novembre de 2004 es rep, remés pel Servei Territorial d’Energia de Castelló, el certificat del resultat de la informació pública del projecte de referència, realitzada en el BOP de Castelló, número 123, de 12 d’octubre de 2004.
En data 11 de gener de 2005, al mateix temps que es procedeix a informar el promotor del número d’expedient assignat i estat d’aquest, se sol·licita l’ampliació de la documentació presentada, relativa a:
– En la documentació presentada, es fa referència a les emissions previstes. En aparença, la nova turbina –turbina 3– donarà servei als atomitzadors número 1 i 2, ja en funcionament (aquest últim, en apa- rença ja opera amb part del cabal de gasos calents de les turbines 1 i 2). Hauran d’aportar-se els llibres de registre dels atomitzadors 1 i 2, en els quals es facen referència a les emissions de NO, NO2, CO,
trico), sistema de filtraje del aire para la combustión y refrigeración, by-pass de extracción de gases a la atmósfera, silenciador, cuadros de control de la turbina y generador eléctrico, conductos calorifuga- dos de recuperación de calor hasta el atomizador y el sistema de regu- lación automática y control de la recuperación de calor.
Empleando como combustible gas natural, con la Planta de Coge- neración proyectada se cubrirán, por un lado, las necesidades eléc- tricas de los atomizadores y de la fábrica de pavimentos y revesti- mientos cerámicos de COMPACGLASS, vertiendo los excedentes a la red, y por otro, se empleará la energía térmica de los gases de esca- pe para cubrir parte de las necesidades térmicas de cuatro de los ato- mizadores 1 y 2. Concretamente, los gases de combustión del gas natural en la turbina de gas se utilizarán en el secado de la barbotina, para la fabricación de arcilla atomizada.
Aunque la Planta de Cogeneración funcionará en paralelo con la red eléctrica intercambiando dinámicamente energía eléctrica, está previsto el funcionamiento de la industria en isla o recibiendo de la compañía eléctrica la energía necesaria para el funcionamiento de la fábrica cuando la Planta de Cogeneración esté fuera de servicio.
Actualmente, las necesidades térmicas de los atomizadores de ONDAGEN se cubren del siguiente modo: números 1 y 4 exclusiva- mente por sendos quemadores instalados en cada uno de ellos; núme- ros 2 y 3 por los gases calientes de las turbinas 1 y 2 propiedad de ONDAGEN. Con la instalación de la Planta de Cogeneración (turbi- na 3), y compra/venta de los atomizadores 1 y 2, las necesidades tér- micas del atomizador 1 se cubrirían con los gases calientes de la nueva turbina, y los del atomizador 2, se seguirían cubriendo con gases pro- cedentes de la combustión de gas natural en turbina, pero ahora, de la nueva turbina en proyecto.
Así, los gases de escape de turbina –con una temperatura media calculada en 422 ºC– serán conducidos a través de conductos calori- fugados y posteriormente alimentados a los atomizadores. La tem- peratura de trabajo de los atomizadores se fija en 550 ºC. Para ele- var la temperatura de gases se emplearán los quemadores existentes en cada atomizador. Para controlar las necesidades energéticas de los atomizadores, se podrá actuar automáticamente de dos formas: regu- lando por un lado el caudal másico de entrada de gases a los atomi- zadores actuando sobre las válvulas del by-pass y de entrada al ato- mizador, y por otro, los atomizadores conservarán sus quemadores, sólo que funcionarán a carga parcial, proporcionando la energía térmica necesaria para mantener la temperatura de control y de trabajo del atomizador. Además, cuando la turbina no pueda dar servicio a los atomizadores, los quemadores que éstos mantienen trabajarán a carga nominal.
El by-pass permite la operación de la turbina sin introducir gases calientes en los atomizadores, vertiéndolos directamente a la atmós- fera. Esto ocurrirá únicamente en los casos de puesta en marcha de la instalación, cambio de producto de atomizador y averías o limpiezas en algún atomizador.
Asimismo, será necesaria la modificación de las redes de alta y baja tensión.
Tramitación administrativa
En fecha 6 de septiembre de 2004 se recibe, remitido por la Uni- dad Territorial de Energía de Castellón, el Proyecto de Industrial, el Proyecto de Corrección de la Contaminación y el Estudio de Impac- to Ambiental del proyecto de referencia.
Posteriormente, en fecha 29 de noviembre de 2004 se recibe, remi- tido por el Servicio Territorial de Energía de Castellón, el certificado del resultado de la información pública del proyecto de referencia, realizada en el BOP de Castellón, número 123, de 12 de octubre de 2004.
En fecha 11 de enero de 2005, a la vez que se procede a informar al promotor del número de expediente asignado y estado del mismo, se solicita la ampliación de la documentación presentada, relativa a:
– En la documentación presentada, se hace referencia a las emi- siones previstas. En apariencia, la nueva turbina –turbina 3– dará ser- vicio a los atomizadores número 1 y 2, ya en funcionamiento (este último, en apariencia ya viene operando con parte del caudal de gases calientes de las turbinas 1 y 2). Deberán aportarse los Libros de Regis- tro de los atomizadores 1 y 2, en los que se hagan referencia a las
CO2, partícules i del soroll ambiental realitzades per entitat col·labo- radora de l’administració.
– Respecte a la generació de residus, durant el funcionament de la unitat objecte de projecte, es generaran una sèrie de residus peri- llosos: oli usat dels sistemes de lubricació, els possibles vessaments, filtres, bateries usades, envasos buits residuals, etc. Haurà de deta- llar-se la gestió intracentre i condicions d’emmagatzemament tem- poral dels diversos residus produïts durant el funcionament normal i manteniment de la nova turbina, adjuntant l’autorització com a pro- ductor de residus perillosos de COMPACGLASS, SL.
– S’aclarirà la possibilitat de generar aigües residuals durant les operacions de neteja off-line de la turbina, detallant si és el cas, la gestió d’aquestes.
– Haurà de redactar-se un Programa de vigilància ambiental en què es detallen les accions –i periodicitat d’aquestes– que s’han de dur a terme per al control extern per part d’OCA i autocontrols de les emissions de contaminants atmosfèrics (tant en els bypass com en els focus que habitualment realitzen els abocaments) i soroll. S’haurà de determinar la industrial que sufragarà aquests controls i autocontrols.
En data 13 de gener de 2005, es rep remés pel promotor un annex a l’estudi d’impacte ambiental en què es respon a l’ampliació sol·lici- tada.
Afeccions legals
La indústria sol·licita l’autorització administrativa d’instal·lació elèctrica atorgada per Unitat Territorial d’Energia de Castelló, Con- selleria d’Infraestructures i Transports.
Durant el seu funcionament normal, la planta de cogeneració gene- rarà emissions i residus perillosos, per aquest motiu, haurà de sol·lici- tar o actualitzar l’autorització administrativa com a productor de resi- dus perillosos atorgada per l’Àrea de qualitat ambiental, d’aquesta Conselleria i omplir el llibre de registre per cada un dels focus emis- sors de contaminants.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que procedisca obte- nir d’altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que hi siga d’aplicació.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure’s afectats de forma impor- tant pel projecte d’activitat
La planta de cogeneració objecte d’avaluació, generarà princi- palment emissions gasoses, soroll i, en menor grau, residus i efluents industrials. Atesa la tipologia de l’activitat i l’antropitzat del lloc en què es projecta dur a terme (l’interior d’una parcel·la d’ús industrial), els elements ambientals més directament afectats pel desenvolupa- ment del projecte seran els propis del medi natural inert o abiòtic (aire, sòl i aigua), ja que el medi biòtic (flora, fauna i processos biò- tics) i perceptual es veuran –en principi– molt lleugerament afectats. Els impactes ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment es podran adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran mesures preventives per als impactes indirectes sobre el medi físic biòtic, perceptual i social.
Amb la planta de cogeneració es cobriran, d’una banda, les neces- sitats elèctriques de la fabrica de paviments i revestiments ceràmics de COMPACGLASS, s’abocaran els excedents a la xarxa, i per un altre, s’emprarà part l’energia tèrmica dels gasos de fuita per a cobrir les necessitats tèrmiques dels atomitzadors 1 i 2, actualment propie- tat d’ONDAGEN, dins del procés de producció i venda d’argila ato- mitzada.
Com en aquest cas l’energia es produeix en el mateix centre de con- sum, es pot regular la generació en funció del consum eliminant a més les pèrdues derivades del transport de l’electricitat, per la qual cosa l’eficiència energètica d’aquest tipus de plantes de cogeneració és major enfront d’altres sistemes de generació elèctrica. Açò és clau per a reduir l’impacte mediambiental de la generació d’electricitat, ja que a causa de la seua elevada eficiència, a través de la cogenera- ció es consumeix menys combustible per a generar la mateixa pro- ducció que en altres sistemes. Un altre aspecte que s’ha de destacar és que la descentralització d’aquest tipus d’instal·lacions, la qual cosa per-
emisiones de NO, NO2, CO, CO2, partículas y del ruido ambiental rea- lizadas por Entidad Colaboradora de la administración.
– Respecto a la generación de residuos, durante el funcionamiento de la unidad objeto de proyecto, se generarán una serie de residuos peli- grosos: aceite usado de los sistemas de lubricación, los posibles derra- mes, filtros, baterías usadas, envases vacíos residuales, etc. Deberá detallarse la gestión intracentro y condiciones de almacenamiento temporal de los diversos residuos producidos durante el normal fun- cionamiento y mantenimiento de la nueva turbina, adjuntando la auto- rización como productor de residuos peligrosos de COMPACGLASS, SL.
– Se aclarará la posibilidad de generar aguas residuales durante las operaciones de limpieza off-line de la turbina, detallando en su caso, la gestión de las mismas.
– Deberá redactarse un Programa de Vigilancia Ambiental en el que se detallen las acciones –y periodicidad de las mismas– a llevar a cabo para el control externo por parte de OCA’s y autocontroles de las emisiones de contaminantes atmosféricos (tanto en los by-pass como en los focos que habitualmente realicen los vertidos) y ruido. Se deberá determinar la industrial que sufragará estos controles y auto- controles.
En fecha 13 de enero de 2005, se recibe remitido por el promotor una Anexo al Estudio de Impacto Ambiental en el que se responde a la ampliación solicitada.
Afecciones legales
La industria solicita la Autorización Administrativa de Instala- ción Eléctrica otorgada por Unidad Territorial de Energía de Caste- llón, Conselleria de Infraestructuras y Transportes.
Durante su normal funcionamiento, la Planta de Cogeneración generará emisiones y residuos peligrosos, por este motivo, deberá solicitar o actualizar la autorización administrativa como productor de residuos peligrosos otorgada por el Área de Calidad Ambiental, de esta Conselleria y cumplimentar el libro de registro por cada uno de los focos emisores de contaminantes.
Todo ello, sin perjuicio de las autorizaciones que proceda obtener de otros organismos, de conformidad con la normativa sectorial que resulte de aplicación.
Consideraciones ambientales
Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma importante por el proyecto de actividad.
La Planta de Cogeneración objeto de evaluación, generará prin- cipalmente emisiones gaseosas, ruido y, en menor medida, residuos y efluentes industriales. Dada la tipología de la actividad y lo antro- pizado del lugar en que se proyecta llevar a cabo (el interior de una parcela de uso industrial), los elementos ambientales más directa- mente afectados por el desarrollo del Proyecto serán los propios del medio natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua), ya que el medio biótico (flora, fauna y procesos bióticos) y perceptual se verán –en principio– muy ligeramente afectados. Los impactos ambientales directos serán sobre los que más fácilmente se podrán adoptar medi- das correctoras que, a su vez, resultarán medidas preventivas para los impactos indirectos sobre el medio físico biótico, perceptual y social. Con la Planta de Cogeneración se cubrirán, por un lado, las nece- sidades eléctricas de la fabrica de pavimentos y revestimientos cerá- micos de COMPACGLASS, vertiendo los excedentes a la red, y por otro, se empleará parte la energía térmica de los gases de escape para cubrir las necesidades térmicas de los atomizadores 1 y 2, actual- mente propiedad de ONDAGEN, dentro del proceso de producción y
venta de arcilla atomizada.
Como en éste caso la energía se produce en el mismo centro de con- sumo, se puede regular la generación en función del consumo elimi- nando además las pérdidas derivadas del transporte de la electrici- dad, por lo que la eficiencia energética de este tipo de plantas de cogeneración es mayor frente a otros sistemas de generación eléctri- ca. Esto es clave para reducir el impacto medioambiental de la gene- ración de electricidad, ya que debido a su elevada eficiencia, a tra- vés de la cogeneración se consume menos combustible para generar la misma producción que en otros sistemas. Otro aspecto a destacar es que la descentralización de éste tipo de instalaciones, lo que per-
met la generació d’electricitat prop dels punts de consum, diversifi- cant i assegurant la generació i distribució elèctrica, al mateix temps que s’aconsegueix una major dispersió inicial dels contaminants atmosfèrics enfront de les grans centrals tèrmiques convencionals. També és ressenyable que la major eficiència d’esta manera de gene- rar electricitat representa un menor impacte sobre un recurs com és el gas natural.
Respecte al sòl i les aigües, cal assenyalar que la indústria es troba situada en una zona sense risc d’inundació, d’alta vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies i d’alta accessibilitat poten- cial als recursos hídrics, tot això d’acord amb la cartografia temàtica de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Identificació i valoració d’impactes
L’estudi d’impacte ambiental es du a terme partint bàsicament de la premissa que la instal·lació objecte de projecte es classifica dins del grup B segons l’annex ll del Catàleg d’indústries potencialment con- taminants de l’atmosfera del Decret 833/75, de protecció de l’ambient atmosfèric. Així, es considera que les accions que poden generar impactes –els factors d’impacte– seran únicament la generació d’emis- sions gasoses, sorolls i vibracions, sent per tant els elements ambien- tals susceptibles de ser afectats els propis del medi atmosfèric. No es considera prou la generació i gestió de residus sòlids i aigües resi- duals.
Les emissions gasoses seran les procedents de la combustió del gas natural, alliberades per la xemeneia del bypass o a través de les xeme- neies dels atomitzadors, sent aquest últim el mode normal de funcio- nament de la instal·lació.
Les fonts d’emissió de sorolls i vibracions seran les procedents de les admissions d’aire de refrigeració i combustió, el conjunt del turboalternador, la xemeneia de fuita (bypass), i els compressors.
Es conclou que després de l’adopció de les corresponents mesu- res preventives i/o correctores, no es preveu cap efecte suplementari com a conseqüència de l’execució i entrada en funcionament de la planta de cogeneració.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del Programa de vigilància ambiental.
1) Contaminació acústica. Vibracions.
El conjunt del turbogenerador estarà confinat en l’interior d’una envoltant acústica, i es disposarà de silenciadors en les admissions d’aire de combustió i eixides d’aire de ventilació.
D’altra banda, es disposarà un silenciador per als gasos de fuita. No es detallen les condicions de funcionament dels compressors de gas estarà confinat dins d’una sala específica, i els ventiladors dels aero- refrigerants s’han dimensionat perquè produïsquen baix nivell de soroll.
El conjunt del turbogenerador (turbina, alternador, envoltant i tots els components dels sistemes de combustible, engegada i neteja) anirà assentat sobre un xassís metàl·lic assentat sobre una bancada de for- migó. S’aïllarà el xassís de la bancada en intercalar un element que absorbisca les vibracions.
2) Contaminació atmosfèrica
Les emissions atmosfèriques del procés d’atomitzat, tal com es planteja, podrien dividir-se en:
– Els gasos de combustió de gas natural en la turbina.
– El vapor d’aigua i la pols, procedents de l’atomitzat d’argiles.
El gas natural estarà exempt de sofre, partícules i altres contami- nants en quantitats apreciables. Al mateix temps, la combustió es durà a terme amb un excés d’aire (250-350%), per la qual cosa no s’eme- tran pràcticament incremats sòlids o gasosos apreciables.
Els focus d’emissió seran: la xemeneia del bypass quan els gasos de combustió no s’introduïsquen en els atomitzadors, o les xemeneies dels atomitzadors quan els gasos s’introduïsquen en el procés d’ato- mitzat, sent aquesta última operació la normal. En aquest últim cas, les emissions seran la suma de les procedents de la combustió del gas natural (bàsicament NO, NO2, CO, CO2) i de l’atomitzat d’argiles
mite la generación de electricidad cerca de los puntos de consumo, diversificando y asegurando la generación y distribución eléctrica, a la vez que se logra una mayor dispersión inicial de los contaminan- tes atmosféricos frente a las grandes centrales térmicas convencio- nales. También es reseñable que la mayor eficiencia de este modo de generar electricidad representa un menor impacto sobre un recurso como es el gas natural.
Respecto al suelo y las aguas, es de señalar que la industria se encuentra ubicada en una zona sin riesgo de inundación, de alta vul- nerabilidad a la contaminación de las aguas subterráneas y de alta accesibilidad potencial a los recursos hídricos, todo ello de acuerdo a la Cartografía Temática de la Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la Generalitat Valenciana.
Identificación y valoración de impactos.
El Estudio de Impacto Ambiental se lleva a cabo partiendo bási- camente de la premisa de que la instalación objeto de proyecto se cla- sifica dentro del grupo B según el Anexo ll del Catálogo de Indus- trias Potencialmente Contaminadoras de la Atmósfera del Decreto 833/75 de Protección del Ambiente Atmosférico. Así, se considera que las acciones que pueden generar impactos –los factores de impac- to– serán únicamente la generación de emisiones gaseosas, ruidos y vibraciones, siendo por tanto los elementos ambientales susceptibles de ser afectados los propios del medio atmosférico. No se considera suficientemente la generación y gestión de residuos sólidos y aguas residuales.
Las emisiones gaseosas serán las procedentes de la combustión del gas natural, liberadas por la chimenea del by-pass o a través de las chimeneas de los atomizadores, siendo éste último el modo normal de funcionamiento de la instalación.
Las fuentes de emisión de ruidos y vibraciones serán las proce- dentes de las admisiones de aire de refrigeración y combustión, el conjunto del turboalternador, la chimenea de escape (by-pass), y los compresores.
Se concluye que tras la adopción de las correspondientes medidas preventivas y/o correctoras, no se prevé ningún efecto suplementa- rio como consecuencia de la ejecución y entrada en funcionamiento de la Planta de Cogeneración.
Consideraciones sobre la propuesta de medidas correctoras y del programa de vigilancia ambiental.
1) Contaminación acústica. Vibraciones.
El conjunto del turbogenerador estará confinado en el interior de una envolvente acústica, y se contará con silenciadores en las admi- siones de aire de combustión y salidas de aire de ventilación.
Por otro lado, se dispondrá un silenciador para los gases de esca- pe. No se detallan las condiciones de funcionamiento de los compre- sores de gas estará confinado dentro de una sala específica, y los ven- tiladores de los aerorefrigerantes se han dimensionado para que produzcan bajo nivel de ruido.
El conjunto del turbogenerador (turbina, alternador, envolvente y todos los componentes de los sistemas de combustible, arranque y limpieza) irá asentado sobre un chasis metálico asentado sobre una ban- cada de hormigón. Se aislará el chasis de la bancada intercalando un elemento que absorba las vibraciones.
2) Contaminación atmosférica.
Las emisiones atmosféricas del proceso de atomizado, tal y como se plantea, podrían dividirse en:
– Los gases de combustión de gas natural en la turbina.
– El vapor de agua y el polvo, procedentes del atomizado de arci- llas.
El gas natural estará exento de azufre, partículas y otros conta- minantes en cantidades apreciables. A la vez, la combustión se lle- vará a cabo con un exceso de aire (250-350%), por lo que no se emi- tirán prácticamente inquemados sólidos o gaseosos apreciables.
Los focos de emisión serán: la chimenea del by-pass cuando los gases de combustión no se introduzcan en los atomizadores, o las chi- meneas de los atomizadores cuando los gases se introduzcan en el proceso de atomizado, siendo esta última operación la normal. En éste último caso, las emisiones serán la suma de las procedentes de la combustión del gas natural (básicamente NO, NO2, CO, CO2) y del
(vapor d’aigua i partícules). És ressenyable que són qualitativament semblants a les que ja es produeixen en els atomitzadors operant amb els cremadors de gas natural, si bé, quantitativament seran majors en allò que a les emissions procedents del gas natural es refereix. Segons el llibre de registre, en el qual l’atomitzador les emissions dels ato- mitzadors en els anys 1999 i 2002, es van trobar per davall del que esta- bleix l’apartat 27 de l’annex lV del Decret 833/75, modificat pel RD 547/79, activitats no especificades.
Quant a l’emissió de partícules, encara que en l’EIA no s’assen- yalen les mesures correctores adoptades per al tractament dels gasos de fuga dels atomitzadors, en el llibre de registre dels focus emissors de contaminants entregat a resultes de l’ampliació de documentació sol·licitada, s’aprecia que un dels atomitzadors en compravenda dis- posa de filtre llavador. No obstant això, res s’hi indica respecte a l’altre.
Per a assegurar l’eficaç dispersió dels contaminants, en l’estudi d’impacte ambiental es proposa per al bypass una xemeneia de 2.500 Mm de diàmetre i una alçària de 20 m. Durant el funcionament nor- mal, s’evacuaran els gasos a través de les xemeneies dels atomitzadors, d’una alçària
S’indica que per a poder actuar de manera preventiva sobre la contaminació atmosfèrica, els diversos focus emissors disposaran del corresponent orifici per a la realització de preses de mostres, d’acord amb el que disposa l’Ordre de 18 d’octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera.
3) Usos de l’aigua i contaminació hídrica
De l’estudi de la documentació entregada es dedueix que l’únic efluent procedent de la planta de cogeneració serà el procedent de l’anual neteja off-line de la turbina utilitzant aigua desmineralitzada i sabó. Segons s’indica, aquest efluent –d’un volum aproximat de 75 litres– serà envasat i recollit per un gestor de residus.
4) Contaminació del sòl
Aquest apartat està íntimament relacionat amb l’anterior per quant que l’afecció sobre les aigües podria desembocar en la contaminació del sòl i viceversa.
Segons s’indica, s’ha previst una arqueta i trapa per a la recolli- da i retenció de vessaments accidentals d’olis.
5) Residus generats
Durant el funcionament de la unitat objecte de projecte, es gene- raran una sèrie de residus perillosos: oli usat dels sistemes de lubri- cació, els possibles vessaments, filtres, bateries usades, envasos buits residuals, draps i absorbents contaminats, aigües de llavat de la tur- bina, etc.
Excepte en el cas de l’oli de lubricació, que serà recollit in situ pel gestor autoritzat, la resta de residus s’agruparan i emmagatzema- ran temporalment fins a la recollida d’aquests pel gestor autoritzat. Així mateix, de la lectura de l’annex a l’EIA, es dedueix que s’habi- litarà una zona especifica per a dur a terme aquest emmagatzema- ment temporal. Encara que no s’assenyala l’emplaçament, s’indica que es tractarà d’una zona coberta, amb solera impermeable i cubeta de retenció.
S’aporta l’autorització com a xicotet productor de residus de Cerá- micas Palas, antiga denominació de COMPACGLASS.
6) Programa de vigilància ambiental
Es presenta un programa de vigilància ambiental centrat en la periodicitat i mode en què s’han de dur-se a terme la mesura de les emissions gasoses i del soroll ambiental, i es valoren únicament els paràmetres que s’han de mesurar en la xemeneia de bypass.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambien- tal, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprova- ció definitiva d’aquell, segons es desprenen de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants al Reglament d’aquesta, ja que tal com estableix el punt 2.f de l’annex I del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, les instal·lacions projectades per a la producció d’energia hidroelèctrica, termoelèctri- ca i nuclear a excepció de la produïda per grups electrògens, es tro- ben sotmesos al tràmit de declaració d’impacte ambiental.
atomizado de arcillas (vapor de agua y partículas). Es reseñable que son cualitativamente similares a las que ya se vienen produciendo en los atomizadores operando con los quemadores de gas natural, si bien, cuantitativamente serán mayores en lo que a las emisiones proce- dentes del gas natural se refiere. Según el Libro de Registro, en el que el atomizador las emisiones de los atomizadores en los años 1999 y 2002, se encontraron por debajo de lo establecido en el apartado 27 del Anexo lV del Decreto 833/75, modificado por el RD 547/79, Actividades no especificadas.
En cuanto a la emisión de partículas, aunque en el EsIA no se señalan las medidas correctoras adoptadas para el tratamiento de los gases de escape de los atomizadores, en el Libro de Registro de los focos emisores de contaminantes entregado a resultas de la ampliación de documentación solicitada, se aprecia que uno de los atomizado- res en compra/venta dispone de filtro lavador. Sin embargo, nada se indica respecto al otro.
Para asegurar la eficaz dispersión de los contaminantes, en el Estudio de Impacto Ambiental se propone para el by-pass una chi- menea de 2.500 mm de diámetro y una altura de 20 m. Durante el normal funcionamiento, se evacuarán los gases a través de las chi- meneas de los atomizadores, de una altura
Se indica que para poder actuar de forma preventiva sobre la con- taminación atmosférica, los diversos focos emisores dispondrán del correspondiente orificio para la realización de tomas de muestras, de acuerdo a lo dispuesto en la Orden de 18 de octubre de 1976 sobre pre- vención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera.
3) Usos del agua y contaminación hídrica.
Del estudio de la documentación entregada se deduce que el único efluente procedente de la Planta de Cogeneración será el procedente de la anual limpieza off-line de la turbina utilizando agua desmine- ralizada y jabón. Según se indica, este efluente –de un volumen apro- ximado de 75 litros– será envasado y recogido por gestor de residuos.
4) Contaminación del suelo.
Este apartado está íntimamente relacionado con el anterior por cuanto que la afección sobre las aguas podría desembocar en la con- taminación del suelo y viceversa.
Según se indica, se ha previsto una arqueta y foso para la recogi- da y retención de derrames accidentales de aceites.
5) Residuos generados.
Durante el funcionamiento de la unidad objeto de proyecto, se generarán una serie de residuos peligrosos: aceite usado de los siste- mas de lubricación, los posibles derrames, filtros, baterías usadas, envases vacíos residuales, trapos y absorbentes contaminados, aguas de lavado de la turbina, etc.
Excepto en el caso del aceite de lubricación, que será recogido in situ por el gestor autorizado, el resto de residuos se agruparán y alma- cenarán temporalmente hasta su recogida por autorizado. Asimismo, de la lectura del Anexo al EsIA, se deduce que se habilitará una zona especifica para llevar a cabo este almacenamiento temporal. Aunque no se señala el emplazamiento, se indica que se tratará de una zona cubierta, con solera impermeable y cubeto de retención.
Se aporta la autorización como pequeño productor de residuos de CERAMICAS PALAS, antigua denominación de COMPACGLASS.
6) Programa de Vigilancia Ambiental.
Se presenta un programa de vigilancia ambiental centrado en la periodicidad y modo en que se han de llevarse a cabo la medida de las emisiones gaseosas y del ruido ambiental, valorando únicamente los parámetros a medir en la chimenea de by-pass.
Consideraciones jurídicas
El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impac- to ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquél, según se desprenden del art. 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes a su Reglamento, ya que tal y como establece el punto 2.f del Anexo I del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, las instalaciones pro- yectadas para la producción de energía hidroeléctrica, termoeléctrica y nuclear con excepción de la producida por grupos electrógenos, se encuentran sometidos al trámite de Declaración de Impacto Ambiental.
En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, del 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d’aplicació.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i fun- cional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direc- ció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’ava- luació de l’impacte ambiental.
Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d’impacte ambiental Primer
Estimar acceptable, només als efectes ambientals, el projecte de planta de cogeneració, que s’ha de situar en l’interior de la indústria COMPACGLASS, SL, implantada en el camí de la Lloma, partida Miral Camp, 4, del terme municipal d’Onda (Castelló), en els termes que estableix el projecte d’industrial, el projecte de correcció de la contaminació, l’estudi d’impacte ambiental i annex a aquest, sempre que es complisquen les condicions següents:
1) Els olis usats dels sistemes de lubricació, els possibles vessa- ments, filtres, bateries usades, envasos buits, i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu perillós, seran ade- quadament emmagatzemats, etiquetats i entregats a un gestor auto- ritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus. L’empre- sa haurà d’actualitzar la inscripció d’aquesta en el Registre de productors de residus perillosos, i exposar les noves previsions pel que fa a volum i tipologia de residus generats.
2) Quant a la zona d’emmagatzemament de residus perillosos:
– Es tractarà d’una zona pavimentada, coberta, ventilada, amb sistemes que permeten la retenció i recollida d’abocaments acciden- tals, i de fàcil accés de manera que es minimitze el risc d’accidents en la càrrega/descàrrega dels diversos residus.
– Per a l’emmagatzemament de residus líquids o que per l’alt con- tingut líquid d’aquests puguen generar abocaments es disposarà de cubetes o sistema de recollida que garantisquen el confinament i pos- terior recollida dels possibles vessaments. Cada cubeta o recipient de recollida de vessaments accidentals ha de tenir com a mínim el volum de l’envàs més gran o el 10% del total (la major d’ambdues quanti- tats). Les cubetes hauran de ser individuals per a cada tipus de resi- dus la mescla dels quals en cas de vessament supose augment de la seua perillositat o en dificulten la gestió.
3) Es disposarà de l’adequada quantitat d’absorbent no inflama- ble per a resoldre els xicotets vessaments accidentals. L’absorbent contaminat es gestionarà segons la naturalesa del vessament.
4) Els resultats del Programa de vigilància ambiental determina- ran si s’han d’implementar les mesures correctores adoptades per a pre- venir la contaminació acústica (obertures per a ventilació dotades de silenciadors, etc.) haurà de complir-se el que estableix el títol lV, capítol ll, Condicions acústiques de les activitats comercials, indus- trials i de serveis, i el títol ll, capítol ll, Nivells de pertorbació, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana de pro- tecció contra la contaminació acústica.
5) L’alçària de les xemeneies haurà de ser clarament superior a la d’edificis o estructures pròximes o confrontants, de manera que no es produïsquen turbulències que en dificulten la dispersió (efecte esclat).
6) L’activitat haurà de disposar d’un llibre de registre per cada un dels focus emissors de contaminants segons el model que apareix en l’annex lV de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera, on han d’ano- tar-se tots els mesuraments periòdics d’autocontrol de les emissions a l’atmosfera. El llibre de registre es troba disponible en els Serveis Territorials de la Conselleria de Medi Ambient. Així mateix hauran de presentar correctament omplida l’adaptació de l’enquesta que apa- reix en l’annex V de l’esmentada Ordre, la qual igualment es troba dis- ponible en els mencionats Serveis Territorials.
En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valen- ciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.
El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgáni- co y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atri- buidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales, el Proyecto de Planta de Cogeneración, a ubicar en el interior de la industria COM- PACGLASS, SL., implantada en el Camí de la Lloma, Partida Miral Camp, 4, del término municipal de Onda (Castellón), en los térmi- nos que establece el Proyecto de Industrial, el Proyecto de Correc- ción de la Contaminación, el Estudio de Impacto Ambiental y Anexo al mismo, siempre y cuando se cumplan las siguientes condiciones:
1) Los aceites usados de los sistemas de lubricación, los posibles derrames, filtros, baterías usadas, envases vacíos, y en general cual- quier otra sustancia que pueda ser catalogada como residuo peligro- so, serán adecuadamente almacenados, etiquetados y entregados a Gestor Autorizado, según la Ley 10/2000 de 12 de diciembre de Resi- duos. La empresa deberá actualizar su inscripción en el Registro de Pro- ductores de Residuos Peligrosos, exponiendo las nuevas previsiones en cuanto a volumen y tipología de residuos generados.
En cuanto a la zona de almacenamiento de residuos peligrosos:
– Se tratará de una zona pavimentada, cubierta, ventilada, con sis- temas que permitan la retención y recogida de vertidos accidentales, y de fácil acceso de modo que se minimice el riesgo de accidentes en la carga/descarga de los diversos residuos.
– Para el almacenamiento de residuos líquidos o que por su alto contenido líquido puedan generar vertidos se contará con cubetos o sis- tema de recogida que garanticen el confinamiento y posterior recogida de los posibles derrames. Cada cubeto o recipiente de recogida de derrames accidentales debe tener como mínimo el volumen del enva- se de mayor tamaño o el 10% del total (la mayor de ambas cantida- des). Los cubetos deberán ser individuales para cada tipo de residuos cuya mezcla en caso de derrame suponga aumento de su peligrosi- dad o dificulten su gestión.
3) Se contará con la adecuada cantidad de absorbente no infla- mable para solventar los pequeños derrames accidentales. El absorbente contaminado se gestionará según la naturaleza del derrame.
4) Los resultados del Programa de vigilancia Ambiental determi- narán si se han de implementar las medidas correctoras adoptadas para prevenir la contaminación acústica (aperturas para ventilación dotadas de silenciadores, etc.) deberá cumplirse lo establecido en el título lV, capítulo ll «Condiciones acústicas de las actividades comer- ciales, industriales y de servicios» y el Título ll, capítulo ll «Niveles de perturbación», de la Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana de Protección contra la Contaminación Acústica.
5) La altura de las chimeneas deberá ser claramente superior a la de edificios o estructuras próximas o colindantes, de modo que no se produzcan turbulencias que dificulten la dispersión (efecto rebufo).
6) La actividad deberá disponer de un libro de registro por cada uno de los focos emisores de contaminantes según el modelo que apa- rece en el Anexo lV de la Orden de 18 de octubre de 1976 sobre pre- vención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera, donde deben anotarse todas las mediciones periódicas de autocontrol de las emisiones a la atmósfera. El libro de registro se encuentra dis- ponible en los servicios territoriales de la Conselleria de Medio Ambiente. Así mismo deberán presentar correctamente cumplimen- tada la adaptación de la encuesta que aparece en el Anexo V de la mencionada orden, la cual igualmente se encuentra disponible en los mencionados XX.XX.
7) Pel que fa al Programa de vigilància ambiental, haurà de cons- tar de les accions:
– Mesuraments de les emissions de NO, NO2, CO, CO2 i partí- cules, realitzades per un organisme de control autoritzat a la posada en marxa i cada tres anys, ja que l’activitat es troba classificada com a grup B segons l’annex ll del Catàleg d’indústries potencialment contaminants de l’atmosfera del Decret 833/75, de protecció de l’ambient atmosfèric.
– Mesuraments d’autocontrol de les emissions de NO, NO2, CO, CO2 i partícules realitzades per un centre qualificat o per la mateixa empresa una vegada cada any.
– El Programa de vigilància ambiental de les emissions a l’atmos- fera haurà de realitzar-se en tots i cada un dels focus (xemeneia de bypass i xemeneies dels atomitzadors). No obstant això, l’autocontrol podrà disminuir-se la freqüència d’aquest en els focus que habitual- ment no funcionen (la xemeneia de bypass) i haurà de realitzar-se dels focus que realitzen efectivament i habitualment l’abocament (els atomitzadors).
– Mesuraments del soroll ambiental en l’entorn immediat de la parcel·la de l’activitat, o en l’interior d’habitatges o instal·lacions que pogueren estar pròxims o confrontants. Aquests mesuraments han de realitzar-se per organismes col·laboradors de l’administració tant a la posada en marxa, com almenys cada cinc (5) anys, d’acord amb l’article 37 de la Llei 7/2002.
– S’asseguraran les condicions d’operació d’acord amb el que establix el projecte d’execució i l’estudi d’impacte ambiental, i es comprovarà que les mesures preventives i correctores proposades s’han realitzat i es troben en bon estat de funcionament. Aquestes mesures es completaran amb les proposades en la resolució d’impac- te ambiental.
8) COMPACGLASS, SL, haurà de sol·licitar l’autorització ambien- tal integrada abans de l’1 de gener de 2007, o en el moment que pro- jecte la realització d’alguna modificació que puga ser considerada com a substancial.
9) Altres condicionants ambientals que s’establisquen a través de les autoritzacions sectorials que hi siguen d’aplicació.
10) Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detectara algun impacte ambiental no previst en l’estudi d’impacte ambiental, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Gestió del Medi Natural, que establirà si procedeix l’aplicació de noves mesures correctores.
Segon
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per ser acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d’utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aques- ta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’arti- cle 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Gene- ralitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental.
València, 21 de gener de 2005.– El director general de Gestió del Medi Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.
7) En cuanto al Programa de Vigilancia Ambiental, deberá cons- tar de las acciones:
– Mediciones de las emisiones de NO, NO2, CO, CO2 y partícu- las, realizadas por un organismo de control autorizado a la puesta en marcha y cada tres años, ya que la actividad se encuentra clasificada como grupo B según el Anexo ll del Catálogo de Industrias Poten- cialmente Contaminadoras de la Atmósfera del Decreto 833/75 de Protección del Ambiente Atmosférico.
– Mediciones de autocontrol de las emisiones de NO, NO2, CO, CO2 y partículas realizadas por un centro cualificado o por la propia empresa una vez cada año.
– El Programa de Vigilancia Ambiental de las emisiones a la atmósfera deberá realizarse en todos y cada uno de los focos (chi- menea de by-pass y chimeneas de los atomizadores). No obstante, el autocontrol podrá disminuirse su frecuencia en los focos que habi- tualmente no funcionan (la chimenea de by-pass) y deberá realizarse de los focos que realizan efectiva y habitualmente el vertido (los ato- mizadores).
– Mediciones del ruido ambiental en el entorno inmediato de la par- cela de la actividad, o en el interior de viviendas o instalaciones que pudieran estar próximas o colindantes. Estas mediciones deben rea- lizarse por organismos colaboradores de la administración tanto a la puesta en marcha, como al menos cada cinco (5) años, de acuerdo con el artículo 37 de la Ley 7/2002.
– Se asegurarán las condiciones de operación de acuerdo con lo establecido en el Proyecto de Ejecución y el Estudio de Impacto Ambiental, comprobando que las medidas preventivas y correctoras propuestas se han realizado y se encuentran en buen estado de fun- cionamiento. Estas medidas se completarán con las propuestas en la resolución de impacto ambiental.
8) COMPACGLASS, SL., deberá solicitar la Autorización Ambiental Integrada antes del 1 de enero de 2007, o en el momento que proyecte la realización de alguna modificación que pueda ser considerada como sustancial.
9) Otros condicionantes ambientales que se establezcan a través de las autorizaciones sectoriales que resulten de aplicación.
10) Cualquier modificación o ampliación del proyecto presenta- do, así como si se detectase algún impacto ambiental no previsto en el Estudio de Impacto Ambiental, deberán ser comunicados a la Con- selleria de Territorio y Vivienda, Dirección General de Gestión del Medio Natural, que establecerá si procede la aplicación de nuevas medidas correctoras.
Segundo
Notificar a los interesados que contra la presente resolución, por ser acto de trámite que no pone fin al procedimiento ni produce inde- fensión, no cabe recurso alguno; sin perjuicio de utilizar los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.
Tercero
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la pre- sente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
Valencia, 21 de enero de 2005.– El director general de Gestión del Medio Natural: Xxxxxx Xxxxx Xxxxxx.