Convenis internacionals

Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 1 de febrer del 2024 ha aprovat la ratificació al següent:

El Principat d’Andorra ha dut a terme la reforma del model econòmic i fiscal andorrà per permetre al país afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Al maig del 2011, Andorra es va centrar en la construcció d’un marc fiscal complet i homologable internacionalment i va aprovar les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats, per permetre que aquestes normes entressin en vigor en l’exercici fiscal corresponent al 2012.

Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014 i que s’aplica efecti- vament des de l’1 de gener del 2015.

Amb efectes des de l’1 de gener del 2015, queda derogada la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, així com les disposicions relatives a aquest impost contingudes en el Decret del 13 de juny del 2012 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació en el marc de l’OCDE, el 5 de novembre del 2013 el Principat d’Andorra va signar el Conveni de l’OCDE i del Consell d’Europa relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, adoptat a Estrasburg el 25 de gener de 1998 i modificat pel Protocol d’esmena adoptat a París el 27 de maig del 2010, que va entrar en vigor l’1 de desembre del 2016.

Cal destacar també que, al juny del 2014, el Principat d’Andorra va esdevenir el 48è estat a adherir-se a la Declaració sobre l’intercanvi automàtic d’informació de l’OCDE.

Igualment, el 3 de desembre del 2015, Andorra va signar l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’in- formació en matèria tributària entre autoritats competents, conegut com Multilateral Competent Autorithy Agreement (MCAA), que instaura el principi de norma comuna de la Declaració de l’OCDE.

CONSELL GENERAL

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació amb la Unió Europea, el 12 de febrer del 2016 es va signar a Brussel·les el Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’es- tabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2017.

El 25 de novembre del 2016 es va adoptar a París el Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis (en enda- vant, “MLI”). Aquest Conveni multilateral respon a la necessitat de crear un mecanisme eficaç que permeti als països signataris adoptar les mesures plantejades pel Projecte BEPS que afecten els convenis fiscals en el conjunt de la xarxa de convenis fiscals, sense haver de tornar a negociar-los de manera bilateral. Així, el Conveni multilateral modifica de forma automàtica i simultània els convenis fiscals que es designin com a coberts pel Conveni multilateral per als estats. El 7 de juny del 2017, Andorra va signar l’MLI; el 8 de juliol

del 2021, el Consell General d’Andorra el va ratificar, i el 29 de setembre del 2021, Andorra va dipositar el seu instrument de ratificació prop de l’OCDE, amb la qual cosa l’instrument va entrar en vigor per a Andorra l’1 de gener del 2022.

Aquest nou marc legal ha de facilitar la negociació d’acords bilaterals per evitar la doble imposició (en enda- vant, “CDI”), essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.

En aquest sentit, el Govern ha conclòs la negociació de tretze CDI, amb la República Francesa, en vigor des de l’1 de juliol del 2015; amb el Regne d’Espanya, en vigor des del 26 de febrer del 2016; amb el Gran Ducat de Luxemburg, en vigor des del 7 de març del 2016; amb el Principat de Liechtenstein, vigent des del 21 de novembre del 2016; amb la República Portuguesa, vigent des del 23 d’abril del 2017; amb els Emirats Àrabs Units, vigent des de l’1 d’agost del 2017; amb la República de Malta, en vigor des del 27 de setembre del 2017, amb la República de Xipre, vigent des de l’11 de gener del 2019; amb la República de San Marino, vigent des del 31 de desembre del 2021; amb Hongria, en vigor des del 8 de desembre del 2022; amb el Principat de Mònaco, en vigor des del 22 de juliol del 2023; amb la República Txeca, vigent des del 31 d’octubre del 2023, i amb la República de Croàcia, en vigor des del 31 d’octubre del 2023.

La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de posar Andorra en situació de competir, atès que permetrà a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la re- tenció en origen sobre les rendes obtingudes en aquests països, i dona seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.

En la negociació dels CDI, Andorra utilitza el model de Conveni fiscal de l’OCDE, que distribueix les compe- tències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.

El Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos es va negociar en tres rondes de negociacions, i es va tancar entre el novembre i el desembre del 2021. El 2 de juny del 2022, els caps de delegació van rubricar el text de manera virtual. Amb posterioritat, ambdós governs van proposar darrers canvis en el text. Finalment, el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals es va tancar virtualment amb una versió final el 10 de maig del 2023.

El 12 d’octubre del 2023, el ministre de Finances, Xx. Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxx, aprofitant el seu desplaçament a Marràqueix per assistir a les reunions anuals del Grup del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, va signar el Conveni amb la seva homòloga, Sra. Xxxxxx Xxxxx Xxxxx Xxxx.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor per a Andorra del Conveni. Casa de la Vall, 1 de febrer del 2024

CONSELL GENERAL

Xxxxxx Xxxxxxxx Xxxx Síndic General

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Xxxx Xxxxx Xxxxx Xxxxxxx Xxxxxxxx Xxxxxx

Bisbe d’Urgell President de la República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

El Principat d’Andorra i

el Regne dels Països Baixos,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers),

Han convingut el següent:

Capítol I. Àmbit d’aplicació del conveni

Article 1. Persones concernides

1. Aquest Xxxxxxx s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. A l’efecte d’aquest Conveni, les rendes obtingudes per o a través d’una entitat o acord que es consideri, totalment o parcialment, com fiscalment transparent de conformitat amb la legislació nacional de qualsevol dels Estats contractants i que estiguin formades o organitzades:

a) En qualsevol dels Estats contractants; o

b) En un Estat que tingui un acord en vigor que contingui una disposició per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb l’Estat contractant del que procedeixen les rendes, beneficis o guanys,

es consideraran com a rendes d’un resident d’un Estat contractant, però només en la mesura en què les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest Estat, com a rendes d’un resident d’aquest Estat.

Les disposicions d’aquest apartat no s’interpretaran en cap cas de manera que afectin al dret d’un Estat contractant a gravar als residents de tal Estat contractant.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Xxxxxxx s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

CONSELL GENERAL

a) Al Regne dels Països Baixos:

(i) L’impost sobre la renda (de inkomstenbelasting);

(i) L’impost sobre els salaris (de loonbelasting);

(iii) L’impost sobre les societats (de vennootschapsbelasting) inclosa la participació del Govern en els be- neficis nets de l’explotació dels recursos naturals recaptats en virtut de la Llei de Mines (de Mijnbouwwet);

(iv) L’impost sobre els dividends (de dividendbelasting);

(v) La retenció a compte (de bronbelasting);

(a partir d’ara denominats “impostos neerlandesos”);

b) Al Principat d’Andorra:

(i) L’impost sobre les societats

(ii) L’impost sobre la renda de les persones físiques

(iii) L’impost sobre la renda dels no residents fiscals

(iv) L’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; (a partir d’ara denominats “impostos andorrans”).

4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Capítol II.- Definicions

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:

a) les expressions “Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen el Regne dels Països Baixos, res- pecte als Països Baixos, o el Principat d’Andorra, respecte a Andorra, segons el context;

b) el terme “Països Baixos” designa la part europea del Regne dels Països Baixos, inclòs el seu mar terri- torial i qualsevol zona més enllà del seu mar territorial i adjacent al mateix en la qual el Regne dels Paï- sos Baixos, de conformitat amb el dret internacional, exerceix jurisdicció o drets de sobirania;

c) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geographic, designa el territori del Principat d’Andorra;

d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

e) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;

f) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;

g) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa d’un altre Estat contractant” designen, res- pectivament, una empresa explotada per un resident en un Estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre Estat contractant;

h) el terme “tràfic internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excep- te quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest Estat;

i) el terme “autoritat competent” significa:

(i) en el cas dels Països Baixos, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;

(ii) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;

j) el terme “nacional”, en relació amb un Estat contractant, significa:

CONSELL GENERAL

(i) en el cas dels Països Baixos, qualsevol persona física que tingui la nacionalitat del Regne dels Països Baixos i qualsevol persona jurídica, societat o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent als Països Baixos;

(ii) en el cas d’Andorra, qualsevol persona física que tingui la nacionalitat andorrana i qualsevol persona jurídica, societat o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent a Andorra;

k) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activi- tats de naturalesa independent;

l) el terme “fons de pensions reconegut” d’un Estat significa una entitat o acord establert en aquest Estat Contractant que rep un tractament com a una persona a part en virtut de la legislació fiscal d’aquest Estat, i que està generalment exempt d’impostos sobre la renda en el susdit Estat i

(i) que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar beneficis de jubilació i complementaris o beneficis addicionals a persones físiques i que està regulat com a tal per aquest Estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o

(ii) que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament a fi d’invertir fons per al be- nefici d’entitats o acords esmentats en el subapartat (i).

2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat en virtut del seu domicili, residència o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals.

2. Tota persona que no sigui una persona física estarà subjecta a imposició:

a) Als Països Baixos, si la persona és un resident dels Països Baixos a l’efecte de l’impost de societats;

b) a Andorra, si la persona és un resident d’Andorra a l’efecte de l’impost de societats;

sempre que els ingressos obtinguts per aquesta persona es considerin, en virtut de les lleis d’aquest Estat, com ingressos d’aquesta persona i no com ingressos dels beneficiaris, membres o participants de la susdita persona; fins i tot si, conforme a aquelles lleis, tot o part dels mateixos estan exempts d’impostos.

3. No obstant, les disposicions dels apartats 1 i 2, l’expressió resident d’un Estat contractant no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat en aquest Estat.

4. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats con- tractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) Aquesta persona es considera resident únicament en l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) Si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitat- ge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on so- jorna de manera habitual;

c) Si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;

d) Si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

CONSELL GENERAL

5. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels Estats Contractants.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent designa un lloc fix d’activitat econòmica a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:

a) Una seu de direcció;

b) Una sucursal;

c) Una oficina;

d) Una fàbrica;

e) Un taller;

f) Una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i

g) Una explotació agropecuària o forestal.

3. Una obra de construcció o una construcció o un projecte d’instal·lació només constitueixen un establi- ment permanent si la seva durada supera els dotze mesos.

4. No obstant, les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent

no inclou:

a) La utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzematge, exposició o lliurament de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;

b) El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

c) El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

d) El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderi- es o de reunir informació per a l’empresa;

e) El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualse- vol altra activitat;

f) El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en els subapartats a) a e),

Sempre que aquesta activitat o, en el cas del subapartat f), l’activitat general del lloc fix d’activitat econòmica sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

5. L’apartat 4 no s’aplicarà a un lloc fix d’activitat econòmica que sigui utilitzat o mantingut per una empresa si la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella duu a terme activitats econòmiques en el mateix lloc o en un altre lloc del mateix Estat Contractant i:

a) aquest lloc o aquest altre lloc constitueix un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa es- tretament relacionada amb ella d’acord amb les disposicions d’aquest article, o

b) l’activitat global resultant de la combinació de les activitats desenvolupades per les dues empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, no té un caràcter preparatori o auxiliar,

CONSELL GENERAL

sempre que les activitats econòmiques desenvolupades per les dues empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, constitueixin funcions complementàries que formen part d’una operació empresarial cohesionada.

6. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, però subjecte a les disposicions de l’apartat 7, si una persona actua en un Estat Contractant en representació d’una empresa i, en fer-ho, habitualment subscriu contractes, o exerceix habitualment el paper principal que condueix a la subscripció de contractes que normalment es concerten sense modificacions materials per part de l’empresa, i aquests contractes són:

a) en nom de l’empresa; o

b) per a la transferència de la possessió, o per a la concessió del dret d’ús, d’una propietat d’aquesta em- presa o de la qual l’empresa en tingui el dret d’ús; o

c) per a la prestació de serveis per part d’aquesta empresa,

es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix d’activitat econòmica (que no sigui un lloc fix d’activitat econòmica al que s’aplicaria l’apartat 5), no permetrien que es considerés aquest lloc fix d’activitat econòmica com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

7. L’apartat 6 no s’aplicarà quan la persona que actua en un Estat Contractant en representació d’una empresa de l’altre Estat Contractant desenvolupi activitats econòmiques en l’Estat mencionat en primer lloc com agent independent i actuï per a l’empresa en el curs ordinari d’aquestes activitats econòmiques. No obstant això, quan una persona actuï exclusivament o gairebé exclusivament en representació d’una o més empreses amb les quals estigui estretament relacionada, aquesta persona no serà considerada com agent independent en el sentit d’aquest apartat pel que fa a qualsevol d’aquestes activitats econòmiques.

8. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli una societat resident de l’altre Estat contractant o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi ac- tivitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

9. A l’efecte d’aquest article, una persona està estretament relacionada amb una empresa si, sobre la base de tots els fets i circumstàncies pertinents, un té el control de l’altre o ambdós estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En qualsevol cas, es considerarà que una persona està estretament relacionada amb una empresa si un posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real en l’altre (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la companyia o de la participació en el capital social de la companyia) o si una altra persona posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la compa- nyia o de la participació en el capital social de la companyia) en la persona i l’empresa o en les dues empreses.

Capítol III.- Tributació dels ingressos

Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explo- tacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’ús de fruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

CONSELL GENERAL

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusiva en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a l’establiment permanent de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. A l’efecte d’aquest article i de l’article 22, els beneficis que siguin atribuïbles en cada Estat Contractant a l’establiment permanent esmentat en l’apartat 1 són els beneficis que es podria esperar realitzar, espe- cialment pel que fa a llurs relacions amb altres parts de l’empresa, en cas d’existir una empresa a part i independent que desenvolupi les mateixes activitats o unes activitats semblants en les mateixes condicions o en unes condicions semblants, tenint en compte les funcions exercides, els actius utilitzats i els riscs assumits per l’empresa a través o en relació amb l’establiment permanent i a través o en relació amb les altres parts de l’empresa.

3. Quan, d’acord amb l’apartat 2, un Estat Contractant ajusti els beneficis que siguin atribuïbles a un es- tabliment permanent d’una empresa d’un dels Estats Contractants i gravi, en conseqüència, beneficis de l’empresa que ja hagin estat gravats en l’altre Estat, aquest altre Estat efectuarà, en la mesura necessària per eliminar la doble imposició d’aquests beneficis, un ajust adequat a l’import de l’impost aplicat sobre els susdits beneficis. A l’hora de determinar tal ajust, les autoritats competents dels Estats Contractants es consultaran entre sí en cas que sigui necessari.

4. Quan els beneficis inclouen les rendes que es tracten separadament en altres articles d’aquest Conveni, llavors les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri internacional

1. Els beneficis obtinguts de l’explotació de naus o aeronaus utilitzats en el tràfic internacional només seran imposables en l’Estat Contractant on estigui situada la seu de la direcció efectiva de l’empresa.

2. Si la seu de la direcció efectiva és a bord d’una nau, aleshores es considerarà que està situada en l’Estat Contractant en què estigui situat el port d’origen de la nau, o, de no haver-hi cap port d’origen, en l’Estat Contractant del qual en sigui resident l’operador de la nau.

3. Les disposicions de l’apartat1 també s’apliquen als beneficis procedents de la participació en un consorci (pool), en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

Article 9. Empreses associades

1. Quan

a) Una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirecta en la direcció, el control o el ca- pital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o

b) Les mateixes persones participin directament o indirecta en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant;

i quan, en l’un cas o l’altre, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o finance- res, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que de fet no s’han pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es podran incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.

CONSELL GENERAL

2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat –i per tant, grava– beneficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ja ha estat gravada en aquest altre Estat, i aquest altre Estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre Estat procedeix a l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest Conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran quan sigui necessari.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat con- tractant poden ser gravats en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends poden ser gravats també en aquest Estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 15 per cent de l’import brut dels dividends.

3. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 2, els dividends esmentats en l’apartat 1 només seran imposables en l’altre Estat Contractant si el beneficiari efectiu dels dividends és:

a) una companyia (diferent d’una societat) que sigui resident de l’altre Estat Contractant que posseeixi di- rectament un 5%, pel cap baix, del capital de la companyia que pagui els dividends al llarg d’un període de 365 dies inclòs el dia del pagament del dividend (a l’efecte del càlcul d’aquest període, no es tindran en compte els canvis de propietat que es derivarien directament d’una reorganització corporativa, com ara una fusió o reorganització divisiva, de la companyia que posseeix el capital o que paga els dividends); o

b) un fons de pensions reconegut d’un Estat Contractant.

4. Les disposicions dels apartats 2 i 3 no s’apliquen a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.

5. El terme dividends utilitzat en aquest article designa els rendiments procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets, excepte els crèdits i la participació en els guanys, així com els rendiments d’altres participacions socials, incloses les rendes d’altres drets corporatius, sotmesos per la legislació de l’Estat d’on és resident la societat distribuïdora al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions o participacions.

6. Les disposicions dels apartats 1, 2, 3 i 8 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceixi en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas s’apliquen les disposicions de l’article 7.

7. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contrac- tant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat, o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin, totalment o en part, beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.

8. No obstant el que estableixen les disposicions dels apartats 1, 2 i 7, els dividends pagats per una com- panyia que, d’acord amb les lleis d’un Estat Contractant, sigui un resident d’aquest Estat, a una persona física que sigui un resident de l’altre Estat Contractant i que en deixar de ser un resident del primer Estat esmentat sigui gravat sobre la revalorització del capital en el sentit de l’apartat 6 de l’article 13, també po- drà ser gravat en aquest Estat de conformitat amb les lleis d’aquest Estat, però només en la mesura que la reclamació d’ingressos sobre la revalorització del capital estigui pendent.

Article 11.Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant són gravables en aquest altre Estat.

2. El terme interessos emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i, en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquestes rendes de fons públics, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

CONSELL GENERAL

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un Estat contractant, exerceixi a l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat i quan el crèdit generador dels interessos està efecti- vament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’aplicaran les disposicions de l’article 7.

4. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interes- sos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on està situat l’establiment permanent.

5. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5per cent de l’import brut dels cànons.

3. El terme cànons emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per a l’ús o pel dret a l’ús de qualsevol dret d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, qualsevol patent, marca registrada, disseny o model, pla, fórmula o procés secret, o relatiu a informació relacionada amb l’experiència industrial, comercial o científica.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resi- dent d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, si el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defi- neixen a l’article 6 i situats a l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.

CONSELL GENERAL

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment perma- nent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre Estat.

3. Els guanys obtinguts de l’alienació de naus o aeronaus utilitzades en el tràfic internacional o béns mobles relacionats amb l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només seran imposables en l’Estat Contractant on estigui situada la seu efectiva de la direcció de l’empresa.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat Contractant de l’alienació d’accions o interessos com- parables, com ara interessos en una societat o societat de persones (trust), en qualsevol moment al llarg dels 365 dies anteriors a l’alienació, obtinguts, directament o indirectament, en més del 50% del seu valor, d’un bé immoble situat en l’altre Estat Contractant podrà ser imposable en aquest altre Estat. Tanmateix, aquest apartat no s’aplicarà als guanys obtinguts de l’alienació:

a) d’accions d’una companyia que cotitzi en una borsa de valors reconeguda d’un o d’ambdós Estats Con- tractants o d’un Estat de la Unió Europea o d’un Membre de l’Espai Econòmic Europeu, on l’alienant, en tot moment durant el període de 12 mesos anterior a l’esmentada alienació, posseeixi, directament o indirectament, no més del 25% del capital de la companyia les accions de la qual hagin estat alienades;

b) d’accions d’una companyia que sigui un resident de l’altre Estat Contractant i beneficis obtinguts de l’ajornament d’impostos en el primer Estat esmentat conformement a la seva legislació nacional en el marc d’un règim fiscal especial aplicable a les reorganitzacions que tenen lloc entre companyies dins del mateix grup. A l’efecte de determinar el guany en una alienació posterior, el cost de les accions per a l’ad- quirent es determinarà sobre la base del cost que tenien per a l’alienador. Aquesta disposició no exclou- rà l’obligació d’informar de la reorganització d’acord amb la legislació nacional dels Estats Contractants.

5. Els guanys obtinguts de l’alienació de qualsevol propietat, diferent de les citades en els apartats 1, 2, 3 i 4, només seran imposables en l’Estat Contractant on l’alienador en sigui resident.

6. Quan una persona física ha estat un resident d’un Estat Contractant i s’ha convertit en un resident de l’altre Estat Contractant, les disposicions d’aquest article no seran obstacle perquè el primer Estat esmentat pugui gravar, de conformitat amb la seva legislació nacional, la revalorització de capital de les accions, cer- tificats de distribució de beneficis, opcions de compra (call options) i usdefruit sobre accions i crèdits sobre una companyia durant el període de residència d’aquesta persona física en el primer Estat citat. En aquest cas, la revalorització de capital gravada en el primer Estat esmentat no s’inclourà en la base imposable a l’hora de determinar la revalorització de capital per part de l’altre Estat.

Article 14. Rendes del treball

1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, els salaris i altres remuneracions simi- lars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest Estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contrac- tant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant només són gravables en el primer Estat esmentat quan:

a) El perceptor exerceix el treball en l’altre Estat durant un període o períodes que no excedeixen 183 dies en total durant tot el període de dotze mesos que comença o s’acaba durant l’any fiscal considerat; i

b) Les remuneracions les pagui un empresari o algú per compte d’un empresari que no és resident de l’altre Estat; i

c) Les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre Estat.

3. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, les remuneracions percebudes per un resident d’un Estat contractant en relació amb una ocupació, com a membre de la tripulació regular d’una nau o una aeronau, que s’exerceix a bord d’una nau o aeronau que operi en tràfic internacional, i que no sigui a bord d’una nau o aeronau que operi exclusivament en l’altre Estat contractant, només són gravables en el primer Estat esmentat.

Article 15. Honoraris dels directors

CONSELL GENERAL

Les remuneracions en qualitat de director i altres retribucions anàlogues que un resident d’un Estat con- tractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat que és resident de l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.

Article 16. Artistes i esportistes

1. No obstant les disposicions dels articles 7 i 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre Estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. No obstant les disposicions dels articles 7 i 14, quan les rendes derivades de les activitats efectuades per un artista o un esportista personalment i en aquesta qualitat s’atribueixin no a l’artista o l’esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades a l’Estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats efectuades en un Estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest Estat és finançada totalment o principalment amb fons públics de l’altre Estat contractant o de les subdivisions polítiques o entitats locals d’aquest Estat. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’Estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions, rendes vitalícies i pagaments de la seguretat social

1. Sense perjudici de les disposicions de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues (així com les rendes vitalícies), que es paguen a un resident d’un Estat contractant només són gravables en aquest Estat.

2. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 1:

a) les pensions i altres remuneracions per jubilació semblants,així com les rendes vitalícies, originades en un Estat Contractant i pagades a un resident de l’altre Estat Contractant podran ser imposables en el primer Estat esmentat.

Es considerarà que una pensió o altra remuneració per jubilació semblant o una renda vitalícia té el seu origen en un Estat Contractant en la mesura que les contribucions o pagaments associats a aquesta pen- sió o altra remuneració per jubilació semblant o renda vitalícia, o el dret a l’esmentada pensió o remune- ració per jubilació semblant o renda vitalícia, tinguin dret a desgravació fiscal en aquest Estat.

b) les pensions i altres pagaments efectuats d’acord amb la legislació de la seguretat social d’un Estat Contractant a un resident de l’altre Estat Contractant podran ser imposables en el primer Estat esmentat.

3. Les disposicions d’aquest article també s’aplicaran en cas que s’efectuï un pagament global únic en lloc d’una pensió o altra remuneració per jubilació semblant o renda vitalícia.

4. A l’efecte d’aquest article, s’entén per “renda vitalícia” una suma determinada pagable periòdicament en els moments determinats al llarg de la vida o durant un període de temps especificat o verificable amb l’obligació d’efectuar els pagaments a canvi d’una retribució adequada i completa en diners o en el seu equivalent.

Article 18. Funció pública

1. Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest Estat.

2. No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre Estat contractant quan els serveis es presten en aquest Estat i la persona física és un resident d’aquest Estat que:

a) Posseeix la nacionalitat d’aquest Estat; o

b) No va esdevenir resident d’aquest Estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis.

CONSELL GENERAL

3. a) No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, o a càrrec de fons constituïts per aquest Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o aquesta subdivisió o entitat només són gravables en aquest Estat.

b) No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues només són gravables a l’altre Estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest Estat.

4. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, els salaris i altres remuneracions anàlo- gues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un Estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seves.

Article 19. Estudiants

Els imports que rep, per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna al primer Estat esmentat amb l’única finalitat de la seva manutenció, d’estudis o de formació pràctica, no són gravables en aquest Estat, sempre que aquests pagaments pro- vinguin de fonts situades fora d’aquest Estat.

Article 20. Altres ingressos

1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, provinguin d’on provinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest Estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns im- mobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix a l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efecti- vament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Capital

1. El capital corresponent a béns immobles considerats a l’article 6, que són propietat d’un resident d’un Estat contractant i se situen a l’altre Estat contractant, pot ser imposable en aquest altre Estat.

2. El capital corresponent a béns mobles que constitueixen l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant pot ser imposable en aquest altre Estat.

3. El capital corresponent a naus i aeronaus en el tràfic internacional i a béns mobles relacionats amb l’ex- plotació d’aquestes naus i aeronaus, només és imposable en l’Estat contractant on estigui situada la seu de la direcció efectiva de l’empresa.

4. Els altres elements de capital d’un resident d’un Estat contractant només són imposables en aquest Estat.

Capítol IV.- Mètodes per eliminar la doble imposició

Article 22. Mètodes per eliminar la doble imposició

1. Quan els Països Baixos apliquin impostos als seus residents, podran incloure en la base sobre la qual s’apliquin aquests impostos les partides o elements de renda o de capital que, conformement amb les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables o que només seran imposables a Andorra. Amb tot, en aquests casos, els Països Baixos permetran una reducció o una deducció de l’impost dels Països Baixos d’acord amb les disposicions dels apartats 2, 3, 4, 5 i 6, excepte en la mesura que les disposicions d’aquest Conveni permetin la imposició per part d’Andorra exclusivament perquè les partides o elements d’ingressos o capital són també ingressos obtinguts o capital propietat d’un resident d’Andorra.

CONSELL GENERAL

2. Quan un resident dels Països Baixos obtingui partides o elements d’ingrés o tingui en propietat partides o elements de capital que, segons els apartats 1, 3 i 4 de l’article 6; apartat 1 de l’article 7; apartats1 i 3 de l’ar- ticle 8; apartat 6 de l’article 10; apartat 3 de l’article11; apartat 4 de l’article 12; apartats 1, 2 i 3 de l’article 13; apartat1 de l’article 14; apartat 2 de l’article 17; apartat 1 i subapartat (a) de l’apartat 3 de l’article 18; apartat 2 de l’article 20 i apartats 1, 2 i 3 de l’article 21 d’aquest Conveni puguin ser imposables a Andorra, i estiguin inclosos en la base esmentada en l’apartat 1, els Països Baixos eximiran aquestes partides o elements de renda o capital permetent una reducció del seu impost. Aquesta reducció es calcularà conforme a les disposicions de la legislació dels Països Baixos per a l’eliminació de la doble imposició. Amb aquesta finalitat, les citades partides o elements d’ingrés o capital es consideraran inclosos en l’import de les partides o elements d’ingrés o capital que estiguin exempts d’imposició als Països Baixos d’acord amb aquestes disposicions.

3. Les disposicions de l’apartat 2 no s’aplicaran a les partides o elements d’ingrés obtingudes o de capital propietat d’un resident dels Països Baixos quan Andorra apliqui les disposicions d’aquest Conveni per eximir d’imposició aquestes partides o elements d’ingrés o capital o apliqui les disposicions dels apartats 2 o 3 de l’article 19, i/o de l’apartat 2 de l’article 12 a les citades partides o elements d’ingrés o capital.

4. No obstant el que estableixen les disposicions dels apartats 2 i 3, els Països Baixos permetran deduir de l’impost neerlandès l’impost pagat a Andorra en relació amb les partides o elements d’ingrés que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 7; l’apartat 6 de l’article 10, l’apartat 3 de l’article 11, l’apartat 4 de l’article 12, l’apartat 2 de l’article 13 i l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Conveni puguin ser imposables a Andorra, en la mesura que aquestes partides d’ingrés estiguin incloses en la base esmentada en l’apartat 1, sempre que els Països Baixos, d’acord amb les disposicions de la legislació dels Països Baixos per a l’eli- minació de la doble imposició permeti una deducció de l’impost neerlandès de l’impost recaptat en una altra jurisdicció en relació amb les partides o elements d’ingrés. Per al càlcul d’aquesta deducció, s’aplicarà el que estableixen les disposicions de l’apartat 5 d’aquest article.

5. Quan un resident dels Països Baixos obtingui partides o elements d’ingrés que, conformement als apar- tats 2, 3 i 8 de l’article 10, l’apartat 2 de l’article 12, els apartats 4 i 6 de l’article 13, l’article 15, els apartats 1 i 2 de l’article 16 i l’apartat 3 de l’article 17 d’aquest Conveni puguin ser imposables a Andorra, els Països Baixos permetran una deducció del seu impost en la mesura que aquestes partides o elements estiguin inclosos en la base citada en l’apartat 1. L’import d’aquesta deducció serà igual a l’impost pagat a Andorra en relació a les esmentades partides o elements d’ingrés, però en cas que així ho disposin les disposicions de la legislació dels Països Baixos per a l’eliminació de la doble imposició, no excedirà l’import de la deducció que es permetria si les partides o elements d’ingrés així incloses fossin les úniques partides o elements per a les quals els Països Baixos permetrien una deducció d’acord amb les disposicions de la legislació dels Països Baixos per a l’eliminació de la doble imposició.

6. Les disposicions de l’apartat 5 no restringiran el dret d’emissió actual o en endavant acordat per les disposicions de la legislació dels Països Baixos per a l’eliminació de la doble imposició, però només en la mesura que es refereixi al càlcul de l’import de la deducció de l’impost neerlandès pel que fa a la suma d’ingressos procedents de més d’una jurisdicció i el traspàs a anys posteriors de l’impost pagat a Andorra en relació amb les esmentades partides o elements d’ingrés.

7. De conformitat amb la legislació d’Andorra pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no afectarà el principi general, la doble imposició s’eliminarà de la manera següent:

a) Quan un resident d’Andorra obtingui ingressos o posseeixi capital que, segons les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables als Països Baixos, Andorra permetrà com a deducció de l’impost d’aquest resident un import igual a l’impost pagat als Països Baixos. Això no obstant, l’esmentada deducció no ex- cedirà aquesta part de l’impost xxxxxxx, segons hagi estat calculat abans de la concessió de la deducció, que sigui atribuïble a les citades partides o elements d’ingrés obtinguts als Països Baixos.

b) Quan un resident d’Andorra obtingui ingressos o posseeixi capital que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’imposició a Andorra, per calcular l’import de l’impost sobre els ingres- sos o el capital restants del resident, Andorra podrà prendre en consideració ingressos o capital exempts.

Capítol V.- Disposicions especials

Article 23. Dret a les prestacions

CONSELL GENERAL

1. No obstant les altres disposicions d’aquest Conveni, no es concedirà una prestació d’acord amb aquest Conveni pel que fa a una partida o element d’ingrés o capital si és raonable concloure, atesos tots els fets i circumstàncies pertinents, que l’obtenció d’aquesta prestació fou una de les finalitats principals de qual- sevol acord o transacció que hagi donat lloc, directament o indirectament, a aquesta prestació, llevat que s’estableixi que la concessió de la dita prestació en aquestes circumstàncies estaria en consonància amb les disposicions pertinents d’aquest Conveni.

2. Quan, d’acord amb aquest Xxxxxxx, es denegui una prestació a una persona en virtut de l’apartat 1, l’autoritat competent de l’Estat Contractant que, en cas contrari, hauria concedit l’esmentada prestació, tractarà, no obstant això, a aquesta persona com si tingués dret a aquesta prestació, o a altres prestacions en relació amb una partida o element específic d’ingrés o capital, si la mencionada autoritat competent, a petició d’aquesta persona i un cop considerats els fets i circumstàncies rellevants, determina que els citats beneficis haurien estat concedits a manca de la transacció o acord a què fa referència l’apartat 1.

3. Quan

a) una empresa d’un Estat Contractant obtingui ingressos procedents de l’altre Estat Contractant i el pri- mer Estat mencionat consideri aquests ingressos com atribuïbles a un establiment permanent de l’em- presa situada en una tercera jurisdicció; i

b) els beneficis atribuïbles a aquest establiment permanent estiguin exempts d’imposició en el primer Estat mencionat;

les prestacions d’aquest Conveni no s’aplicaran a cap partida o element d’ingrés sobre el qual l’impost en la tercera jurisdicció sigui inferior a menys del 10% de l’import d’aquesta partida o element d’ingrés i del 60% de l’impost que s’hauria aplicat en el primer Estat esmentat sobre aquesta partida o element d’ingrés si el susdit establiment permanent estigués situat en el primer Estat mencionat. En aquest cas, qualsevol ingrés al qual siguin d’aplicació les disposicions d’aquest apartat continuaran sent imposables d’acord amb la legislació nacional de l’altre Estat, no obstant qualsevol altra disposició del Conveni.

4. Les disposicions de l’apartat 3 no s’aplicaran si els ingressos obtinguts procedents de l’altre Estat descrits en l’apartat 3 deriven de, o són incidentals a, l’exercici actiu d’una activitat econòmica desenvolupada a través de l’establiment permanent (diferent de l’activitat econòmica de realitzar, gestionar o simplement mantenir inversions pel compte de l’empresa, salvant que aquestes activitats siguin activitats bancàries, d’assegurances o de valors realitzades per un banc, companyia asseguradora o agent de valors registrat, respectivament).

5. Si es deneguen les prestacions previstes en el Conveni de conformitat amb l’apartat 3 quant a una partida o element d’ingrés obtingut per un resident d’un Estat Contractant, l’autoritat competent de l’altre Estat Contractant podrà, això no obstant, concedir aquestes prestacions en relació amb aquesta partida o element d’ingrés si, en resposta a una sol·licitud del precitat resident, l’esmentada autoritat competent determina que la concessió d’aquestes prestacions està justificada ateses les raons per les quals aquest resident no complia els requisits dels apartats 3 i 4.

6. L’autoritat competent d’un Estat Contractant ha de consultar l’autoritat competent de l’altre Estat Contrac- tant amb anterioritat tant pel que fa a la concessió com a la denegació d’una prestació conformement amb els apartats 1 o 3, o a la concessió o desestimació d’una sol·licitud efectuada d’acord amb els apartats 2 o 5.

Article 24. No discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat en les mateixes circumstàncies, en par- ticular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els apàtrides residents d’un Estat contractant no estaran subjectes en cap dels estats contractants a cap impost o obligació relativa a aquest impost que no s’exigeixin o que siguin més onerosos que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest Estat que es trobin en les mateixes condicions, en particular pel que fa a la residència.

CONSELL GENERAL

3. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposat en aquest altre Estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals, exempcions i des- gravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.

4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant han de ser deduïbles per determinar els beneficis gravables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat esmentat. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat con- tractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contret per un resident de l’Estat esmentat en primer lloc.

5. Les empreses d’un Estat contractant que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, totalment o en part, no han d’estar sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o que la imposició a la qual podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat esmentat.

6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 25. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot presentar, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arran- jament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no pre- vistos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

5. Quan,

a) de conformitat amb l’apartat 1, una persona hagi presentat un cas a l’autoritat competent d’un Es- tat Contractant sobre la base que les accions d’un o d’ambdós Estats Contractants han donat lloc, per a aquesta persona, a una imposició no conforme amb les disposicions d’aquest Conveni, i

b) les autoritats competents no puguin arribar a un acord per resoldre aquest cas en virtut de l’apartat 2 en un període de dos anys des de la data en què tota la informació requerida per les autoritats compe- tents per tal de resoldre el cas hagi estat proporcionada a ambdues autoritats competents,

CONSELL GENERAL

qualsevol qüestió no resolta que sorgeixi del cas serà sotmesa a arbitratge si la persona així ho sol·licita per escrit. Tanmateix, aquestes qüestions no resoltes no seran sotmeses a arbitratges si una decisió en relació amb les citades qüestions ja ha estat dictada per un tribunal administratiu de qualsevol dels dos Estats Contractants. Llevat que una persona directament afectada pel cas no accepti l’acord mutu que implementa la decisió arbitral, aquesta decisió serà vinculant en ambdós Estats Contractants i serà implementada amb independència de qualsevol límit temporal en les legislacions nacionals dels citats Estats. Les autoritats competents dels Estats Contractants establiran, per mutu acord, la forma d’aplicació d’aquest apartat.

Article 26. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions políti- ques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, la seva aplicació efectiva o la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta in- formació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un Estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’Estat sol·licitat n’autoritzi l’ús.

3. Els Estats Contractants poden proporcionar a una junta d’arbitratge, establerta segons les disposicions de l’apartat 5 de l’article 25, tota la informació que sigui necessària per dur a terme el procediment arbitral. Els membres de la junta d’arbitratge estaran subjectes a les limitacions relacionades amb la revelació descrites en l’apartat 2 d’aquest article pel que fa a qualsevol informació així divulgada.

4. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un Estat contractant a:

a) Prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’al- tre Estat contractant;

b) Proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;

c) Proporcionar informació que revela un secret de caràcter empresarial, industrial, comercial o profes- sional o un procés industrial o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

5. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre Estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 4, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

6. En cap cas les disposicions de l’apartat 4 no s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres insti- tucions financeres o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 27. Membres de missions diplomàtiques i oficines consulars

1. Les disposicions del present Conveni no afectaran els privilegis fiscals de què gaudeixin els membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

CONSELL GENERAL

2. A l’efecte del Conveni, una persona física que sigui membre d’una missió diplomàtica o oficina consular d’un Estat Contractant en l’altre Estat Contractant o en un tercer Estat i que sigui un nacional de l’Estat re- mitent serà considerat com un resident de l’Estat remitent si està subjecte, en aquest Estat, a les mateixes obligacions pel que fa a impostos sobre la renda i sobre el capital a les que estan sotmesos els residents de l’esmentat Estat.

3. El Conveni no s’aplicarà a organitzacions internacionals, a llurs òrgans i funcionaris i membres d’una missió diplomàtica o oficina consular d’un tercer Estat, presents en un Estat Contractant, si no estan subjectes, en aquest Estat, a les mateixes obligacions pel que fa a impostos sobre la renda i sobre el capital a les que estan sotmesos els residents d’aquest Estat.

Article 28. Extensió territorial

1. Aquest Xxxxxxx es pot fer extensiu, ja sigui en la seva totalitat o amb qualsevol modificació necessària, a qualsevol part del Regne dels Països Baixos, que no està situat a Europa i que aplica impostos substancialment

semblants en llur caràcter als que aplica el Conveni. Qualsevol extensió entrarà en vigor en la data i estarà subjecte a les modificacions i condicions, incloses les condicions de finalització, que s’especifiqui i acordi entre els Estats Contractants mitjançant notes que s’intercanviaran per via diplomàtica o de qualsevol altra manera conformement a llurs procediments constitucionals.

2. Llevat d’acord en contra, la finalització d’aquest Conveni no posarà fi així mateix al susdit Xxxxxxx per a cap part del Regne dels Països Baixos al qual s’hagi fet extensiu aquest Conveni d’acord amb aquest article.

Capítol VI.- Disposicions finals

Article 29. Entrada en vigor

1. Cadascun dels Estats contractants notificarà a l’altre per escrit, mitjançant la via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni. El Conveni entrarà en vigor el darrer dia del mes següent al de la recepció de l’última notificació.

2. El Conveni tindrà efecte, per anys i períodes imposables que s’iniciïn, així com pels fets imposables que s’esdevinguin, a partir de l’1 de gener de l’any civil següent a aquell en què el Conveni entri en vigor.

3. L’article 21 només s’aplicarà si, una vegada signat el Conveni, un dels Estats contractants introdueix la base jurídica necessària en relació amb aquest article. En aquest cas, aquest Estat contractant informarà l’altre Estat contractant de la data a partir de la qual l’esmentat Estat contractant ha introduït la base jurídica necessària, mitjançant via diplomàtica.

Article 30. Denúncia

Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni, per la via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil següent a un període de cinc anys a partir de la data en què entra en vigor. En aquest cas, el Conveni deixarà de tenir efecte per als anys i períodes imposables que comencin, i per als fets imposables que s’esdevinguin, el primer dia o després del primer dia de gener de l’any civil següent a aquell en què hagi estat lliurat l’avís de finalització. Si un avís ha estat lliurat en els últims sis mesos d’un any civil, el Conveni deixarà de tenir efecte per als anys i períodes imposables que comencin, i per als fets imposables que s’esdevinguin, amb posterioritat a la fi de l’any civil següent a aquell en què hagi estat lliurat l’avís de finalització.

A AQUEST EFECTE, els signataris, degudament autoritzats pels seus respectius Governs, signen aquest Conveni.

FET en tres exemplars originals, a Marràqueix, el dia 12 d’octubre de 2023, en català, neerlandès i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació preval el text en anglès.

PEL PRINCIPAT D’ANDORRA Xxxxx XXXXXX XXXXXXX

Ministre de Finances

PEL REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS

Xxxxxx Xxxxx Xxxxx XXXX

CONSELL GENERAL

Ministra de Finances

Protocol al Conveni entre el Principat d’Andorra i Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

En relació amb el Conveni celebrat entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, els sotasignats han acordat que les disposicions següents formaran part integrant del Conveni.

I. GENERAL

1. Si en qualsevol moment després de la signatura del present Conveni, un Estat contractant:

a) redueix el tipus legal general del seu impost sobre la renda de les societats o impost sobre societats, respectivament, que s’aplica respecte a la pràctica totalitat dels ingressos de les societats residents, amb el resultat de que l’esmentat tipus caigui per sota del 9 per cent;

b) proporciona una exempció d’impostos a les empreses residents per a la pràctica totalitat dels ingres- sos d’origen estranger (inclosos els interessos i cànons); o

c) s’inclou a l’annex I de la llista de la UE de jurisdiccions fiscals no cooperatives en matèria de fiscalitat,

els Estats contractants es consultaran per tal de modificar el present Conveni i restablir un repartiment adequat dels drets d’imposició entre Estats contractants. Si les esmentades consultes no progressen, l’altre Estat podrà notificar a l’Estat esmentat en primer lloc, mitjançant via diplomàtica, que deixarà d’aplicar les disposicions dels articles 10, 11, 12, l’apartat 5 de l’article 13 i l’article 20. En aquest cas, les disposicions dels esmentats articles deixaran de tenir efecte en ambdós estats contractants pel que fa a les rendes obtingudes per les empreses residents, sis mesos després de la data en què l’altre Estat contractant emeti una notificació pública per escrit en què declari que deixarà d’aplicar les disposicions d’aquests articles.

2. S’entén que les disposicions del present Conveni que siguin idèntiques o substancialment semblants a les disposicions del Model de Conveni Fiscal de l’OCDE sobre la renda i el patrimoni, s’interpretaran de conformitat amb el comentari de l’OCDE al respecte en el moment de l’aplicació del present Conveni.

II. APARTAT ADDICIONAL 2 DE L’ARTICLE 3 I ARTICLE 25

S’entén que, si les autoritats competents dels Estats contractants han arribat, de mutu acord, a una solució en el marc del Conveni pels casos en què:

a) l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 3 respecte a la interpretació d’un terme no definit en el Conveni; o

b) diferències de qualificació (per exemple, d’un element de la renda o d’una persona)

donés lloc a una doble imposició o a una doble exempció, aquesta solució, una vegada publicada per ambdues autoritats competents, seria també vinculant per a l’aplicació de les disposicions del Conveni en altres casos similars.

III. APARTAT ADDICIONAL 1 DE L’ARTICLE 4

CONSELL GENERAL

S’entén que en el cas d’una persona que viu a bord d’una nau “qualsevol altre criteri de naturalesa similar” inclourà el port d’origen de l’esmentada nau.

IV. ARTICLE ADDICIONAL 5

1. Malgrat les disposicions dels apartats 1, 2 i 3, i a reserva de les disposicions de l’apartat 6 de l’Article 5 del Conveni, una empresa d’un Estat contractant que realitzi activitats al mar territorial de l’altre Estat con- tractant o en qualsevol zona situada més enllà del seu mar territorial i adjacent al mateix en la qual aquest altre Estat contractant, de conformitat amb el dret internacional, exerceix la seva jurisdicció o els seus drets de sobirania, es considerarà que exerceix, respecte a aquestes activitats, activitats en aquest altre Estat a través d’un establiment permanent situat en el mateix, llevat que les activitats en qüestió es realitzin en l’altre Estat durant un període o períodes inferiors en total a 30 dies en un període de dotze mesos.

2. Es considerarà que les activitats esmentades a l’apartat 1 no inclouen:

a) Una o qualsevol combinació de les activitats esmentades a l’apartat 4 de l’Article 5 del Conveni;

b) El remolc o la manipulació d’àncores per part de naus dissenyades principalment amb aquesta finali- tat i qualsevol altra activitat realitzada per les esmentades naus;

c) el transport de subministraments o personal en naus o aeronaus en tràfic internacional.

3. A efectes de determinar la durada de

a) una obra o projecte de construcció o instal·lació en el sentit de l’apartat 3 de l’Article 5 del Conve- ni, quan una empresa d’un Estat contractant realitzi activitats en l’altre Estat contractant en un lloc que constitueixi una obra o projecte de construcció o instal·lació i aquestes activitats es realitzin durant un o diversos períodes de temps que, en total, superin 30 dies fora dels dotze mesos, i es duguin a terme activitats connexes en la mateixa obra o projecte de construcció o instal·lació durant diferents períodes de temps, cada un dels quals superi els 30 dies, per part d’una o vàries empreses estretament relaciona- des amb l’empresa esmentada en primer lloc; aquests diferents períodes de temps s’afegiran al període de temps durant el qual l’empresa esmentada en primer lloc ha dut a terme activitats en aquella obra o projecte de construcció o instal·lació;

b) les activitats previstes a l’apartat 1, quan una empresa d’un Estat contractant exerceixi aquestes activi- tats en l’altre Estat contractant i les activitats connexes es duguin a terme en aquest Estat per una o vàries empreses estretament vinculades a l’empresa esmentada en primer lloc, els períodes de temps durant els quals dites activitats connexes són exercides per aquelles empreses s’afegiran al període de temps durant el qual l’empresa esmentada en primer lloc ha exercit aquestes activitats en aquest altre Estat contractant.

V. ARTICLES ADDICIONALS 5, 6, 7 I 13

S’entén que els drets a l’exploració i explotació dels recursos naturals es consideraran com béns immo- bles situats en l’Estat contractant al mar territorial del qual i a qualsevol zona situada més enllà del seu mar territorial i adjacent al mateix en què aquest Estat, de conformitat amb el dret internacional, exerceixi jurisdicció o drets de sobirania, inclosos els fons marins – i el subsòl dels mateixos –, s’apliquen aquests drets, i que aquests es consideren actius d’un establiment permanent en aquest Estat. A més, s’entén que els drets esmentats inclouen els drets als interessos o beneficis dels béns que es deriven d’aquesta exploració o explotació.

VI. ARTICLES ADDICIONALS 8, 13 I 21

1. A l’efecte dels Articles 8, 13 i 21, la seu de la direcció efectiva de l’empresa Koninklijke Luchtvaartmaatsc- happij N.V. (KLM N.V.) es considerarà situat als Països Baixos, sempre que els Països Baixos tinguin un dret d’imposició exclusiu respecte a l’empresa KLM N.V. en virtut del conveni entre el Govern del Regne dels Països Baixos i el Govern de la República Francesa per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni.

2. La disposició de l’apartat 1 s’aplicarà també a qualsevol situació en què les activitats de transport aeri de l’actual KLM N.V. les continuï en la seva totalitat o essencialment una altra persona. Aquesta persona es considerarà resident dels Països Baixos per a l’aplicació del present Conveni.

CONSELL GENERAL

VII. ARTICLES ADDICIONALS 10 I 13

En el cas dels Països Baixos, s’entén que els ingressos percebuts en relació amb la liquidació (parcial) d’una empresa o la compra d’accions pròpies per part d’una empresa, es consideren ingressos per accions.

VIII. ARTICLES ADDICIONALS 10 I 20

1. De conformitat amb llur legislació nacional, als Països Baixos no se’ls impedeix gravar les rendes rela- tives a una participació en una institució d’inversió exempta (“vrijgestelde beleggingsinstelling”), però si el

beneficiari efectiu de les esmentades rendes és un resident d’Andorra, l’impost així aplicat no podrà superar el 15% de l’import brut de les rendes.

2. Les disposicions de l’apartat 3 de l’article 10 no s’aplicaran als dividends pagats o rebuts per una persona que sigui un vehicle d’inversió col·lectiva.

3. S’entén que, una persona que a efectes de l’impost de societats dels Països Baixos és una institució d’inversió fiscal (“fiscale beleggingsinstelling”) es considera com un vehicle d’inversió col·lectiva.

IX. ARTICLE ADDICIONAL 16

Les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’Article 16 només s’aplicaran quan l’import brut d’aquelles rendes derivades d’aquelles activitats exercides durant un exercici fiscal de l’altre Estat Contractant sigui superior als 10.000 Euros.

X. ARTICLE ADDICIONAL 17

En el cas de les rendes vitalícies originades als Països Baixos, “renda vitalícia” significa una renda vitalícia tal i com s’esmenta en la Llei neerlandesa de l’Impost sobre la Renda 2001 (“Wet inkomstenbelasting 2001”), o qualsevol altra llei o normativa posterior idèntica o substancialment similar que substitueixi aquesta Llei, les prestacions de la qual formen part dels ingressos imposables procedents de la feina i la vivenda (“belastbaar inkomen uit werk en woning”).

XI. ARTICLE ADDICIONAL 26 (Intercanvi d’informació)

1. Pel que fa a l’intercanvi d’informació prèvia sol·licitud, previst a l’article Article 26 del Conveni, les dispo- sicions de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 6 de novembre de 2009, s’aplicaran fins a l’entrada en vigor del Conveni. A partir d’aquesta data, qualsevol demanda d’informació es farà en el marc del Conveni.

2. No obstant l’entrada en vigor del Conveni, es podran presentar sol·licituds d’informació respecte als períodes impositius pels que s’hagin pogut presentar sol·licituds d’informació en virtut de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 6 de novembre de 2009.

XII. Sobre l’assistència en la recaptació d’impostos

En el cas que, en virtut d’un Acord o Conveni per evitar la doble imposició celebrat amb un altre país amb posterioritat a la data de la signatura del present Conveni, Andorra accepti incloure un article similar a l’Article 27 del model de l’OCDE en l’esmentat Acord o Xxxxxxx, s’aplicaran les mateixes disposicions per a l’assistència en la recaptació d’impostos entre els Estats contractants del present Conveni.

XIII. Sobre la normativa relativa als ingressos

Les disposicions de l’Article 26 i, si escau, un article sobre l’assistència en la recaptació d’impostos s’aplicaran de conformitat amb les normes relacionades amb la renda d’ambdós Estats contractants.

A AQUEST EFECTE, els signataris, degudament autoritzats pels seus respectius Governs, signen el present Protocol.

CONSELL GENERAL

PEL PRINCIPAT D’ANDORRA Xxxxx XXXXXX XXXXXXX

Ministre de Finances

PEL REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS

Xxxxxx Xxxxx Xxxxx XXXX

Ministra de Finances

Document Metadata

Table of Contents

Convenis internacionals

Document Metadata