Resolució núm.: 182/2023 (recurs N-2022-0074)
Carrer del Foc, 00 00000 Barcelona
Tel. 000 000 000
Barcelona, 15 de març de 2023
Resolució núm.: 182/2023 (recurs N-2022-0074)
Vist el recurs especial en matèria de contractació presentat per M.V.R., en nom i representació de l’empresa CORREO INTELIGENTE POSTAL, SL, contra l’anunci i el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir la licitació del contracte de serveis postals i servei d’entrega de notificacions administratives de l’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ, que tramita aquest Ajuntament (expedient 527/2021/eCONT), a data d’avui, aquest Tribunal ha adoptat la Resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER. En data 10 de febrer de 2022, l’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ (en
endavant, l’Ajuntament o òrgan de contractació) va publicar la licitació de referència en el perfil de contractant allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de Catalunya, a través del qual va proporcionar als interessats el plec de clàusules administratives particulars (PCAP) i el plec de prescripcions tècniques (PPT) que l’han de regir, entre altra documentació contractual.
El termini de presentació de les ofertes es va fixar fins el 25 de febrer de 2022.
Es tracta d’un contracte de serveis licitat mitjançant procediment obert i d’un valor estimat total del contracte de 119.675,14 euros.
El contracte es divideix en dos lots:
Lot 1: “Cartes i targetes postals que continguin comunicacions escrites en qualsevol tipus de suport de fins dos kg de pes.”, amb un valor estimat de 21.302,48 euros.
Lot 2: “ Notificacions administratives a domicili”, amb un valor estimat de 98.372,66 euros.
SEGON. A la licitació es van presentar les empreses següents:
SOCIEDAD ESTATAL CORREOS Y TELÉGRAFOS, SA SME, (en endavant CORREOS Y TELEGRAFOS).
SACECA GESTION Y SERVICIOS SLU.
RECERCA I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL, SL.
TERCER. En data 2 de març de 2022, CORREO INTELIGENTE POSTAL, SL (en endavant, CORREO INTELIGENTE o la recurrent) va presentar al registre del Departament d’Economia i Hisenda, amb destí al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (en endavant, Tribunal) recurs especial en matèria de contractació contra els plecs que l’han de regir.
En el recurs CORREO INTELIGENTE defensa la seva legitimació en base a la seva condició d’operador postal i sosté l’existència d’infracció de les normes reguladores als principis d'igualtat, transparència i lliure competència en exigir de manera injustificada en l'apartat relatiu a l'adscripció de mitjans, la necessitat de disposar d'un número d'oficines, al seu entendre, desproporcionat i antieconòmic; de tal manera que només pot aportar aquests mitjans CORREOS Y TELEGRAFOS, que precisament ostenta la consideració d'operador postal universal. Afirma que aquesta vulneració s’ha fet més patent pel fet que l’òrgan de contractació, en resposta a diverses preguntes formulades al respecte ha afirmat que s’exigeix que l’empresa ha de disposar dels mitjans materials que es compromet adscriure al contracte. Per reforçar les seves argumentacions fa referència a diversa doctrina de diferents tribunals de matèria de contractació i conclou que l’adscripció de mitjans esdevé una clàusula d’arrelament territorial incorporada en al documentació contractual que no ha estat motivada, no resulta proporcionada i esdevé discriminatòria. Sol·licita l’anul·lació de la licitació i la retroacció del procediment fins el moment anterior a la seva aprovació a fi que l’òrgan de contractació redacti els documents contractuals conforme a dret. Finalment, mitjançant altressí sol·licita la suspensió del procediment com a mesura cautelar.
QUART. Rebut efectivament el recurs el 3 de març de 2022, en idèntica data la Secretaria Tècnica del Tribunal va notificar-li a l’òrgan de contractació, amb remissió de còpia del recurs interposat, i va sol·licitar-li la remissió de l’expedient de contractació i dels informes corresponents, d’acord amb els articles 56.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de
contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (en endavant, LCSP), 22 del Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal i s’aprova la seva organització i el seu funcionament (des d’ara, Decret 221/2013), i preceptes concordants del Reial decret 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual (en endavant, RD 814/2015).
En data 22 de març de 2022 va tenir entrada en el Tribunal l’expedient de contractació així com l’informe de l’òrgan de contractació amb què defensa que ni els plecs ni cap dels documents contractuals publicats a la PSCP conculquen el principi d’igualtat, transparència i lliure concurrència ni el de discriminació, i s’oposa al recurs argüint que la memòria justificativa de la necessitat de la contractació raona suficientment els motius pels quals s’ha de comptar amb el requisit de solvència consistent en l’adscripció de mitjans, i específicament, a fi de garantir que les empreses que no són l’operador designat per l’Estat, puguin dur a terme tant la prestació del servei postal universal, en aplicació de l’article 21, en relació amb el Títol IV de la Llei 43/2010, de 30 de desembre, del servei postal universal, dels drets dels usuaris i del mercat postal (LSPU), com les notificacions administratives en aplicació dels articles 39 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les Administracions públiques (LPAC). Afirma que en la fase de licitació només s’obliga al licitador a presentar, en el sobre A), el compromís d’adscripció dels mitjans i tan sols serà l’empresa adjudicatària la que haurà d’acreditar que té a la seva disposició la xarxa d’oficines que exigeixen els plecs per a la correcta execució de la prestació. Afegeix que en cap moment els plecs exigeixen la propietat de les oficines necessàries per dur terme l’execució del contracte, sinó només que ha de poder disposar-ne com a mitjà, per qualsevol títol. Destaca, a més, que el PCAP preveu la possibilitat de recórrer per a l’execució del contracte a les capacitats d’altres empreses, amb independència de la naturalesa jurídica dels vincles que tinguin entre elles, per tal d’acreditar la seva solvència; de la mateixa manera que també es preveu la participació en règim d’unió temporal d’empresaris (UTE); o la possibilitat de subcontractació parcial de les prestacions.
Remarca que l’exigència dels plecs de disposició d’una xarxa d’oficines és, per tant, necessària per a poder dur a terme l’objecte del contracte, justificada en l’expedient per raons d’interès públic, al mateix temps que retreu a l’empresa recurrent el fet de no participar en la licitació quan res li ha obstat la participació.
Pel que fa al retret de la recurrent en relació a l’arrelament territorial li reprova que en la licitació d’aquest servei no hi ha clàusules d’aquest tipus i que “això no opera amb un caràcter discriminatori perquè no importa el veïnatge, domicili o lloc en què tingui la seva seu social el licitador, sinó com una garantia en l’execució del contracte, perquè s’haurà d’acreditar en tal moment “la disposició”. Això és, que els licitadors, que puguin resultar adjudicataris, podran disposar (en titularitat, arrendament o pel títol jurídic que fos) de la xarxa d’oficines que, reiterem, té el seu fonament en la millor prestació dels serveis oferts.” Per tot això sol·licita la desestimació del recurs interposat i la imposició d’una multa per mala fe de la recurrent.
CINQUÈ. Obert el període d’al·legacions a les parts interessades, en data 6 d’abril de 2022 CORREOS Y TELEGRAFOS va presentar escrit en el que al·lega la manca de legitimació de la recurrent, atès que no ha presentat oferta en el procediment i no ha acreditat que el contingut dels plecs li hagi impedit participar en el procediment.
SISÈ. El procediment de contractació resta suspès pel Tribunal, d’acord amb el previst als articles 49 i 56.3 de la LCSP i 25.1 del Reial decret 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual (en endavant, RD 814/2015), per mitjà de la Resolució S-24/2022, de data 9 de març de 2022.
FONAMENTS JURÍDICS
PRIMER. Aquest Tribunal resulta competent per resoldre el recurs especial en matèria de contractació, de conformitat amb l’article 46 de la LCSP, la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal i s’aprova la seva organització i el seu funcionament (Decret 221/2013).
SEGON. El contracte es licita per una administració, el PCAP el qualifica com a contracte de serveis i té un valor estimat total de 119.675,14 euros.
D’acord amb aquestes dades, el contracte susceptible del recurs especial en matèria de contractació, d’acord amb l’article 44.1 a) de la LCSP.
TERCER. El recurs impugna els plecs que n’estableixen les condicions, que són actes objecte del recurs especial en matèria de contractació d’acord amb l’article 44.2 a) de la LCSP.
QUART. El recurs s’ha presentat dins del termini de quinze dies hàbils establert a l’article 50.1 de la LCSP.
El recurs també s’ha presentat en forma, ja que compleix els requisits establerts a l’article 51.1 de la LCSP.
CINQUÈ. Vistes les al·legacions de l’òrgan de contractació, s’ha comprovat a través del certificat d’ofertes que consta a l’expedient administratiu (document 12 de l’expedient administratiu) que CORREO INTELIGENTE no va presentar cap oferta a la licitació de referència, circumstància que no es pot obviar, i que comporta analitzar si la recurrent té drets i interessos afectats per les condicions dels plecs que impugna, i, per tant, legitimació activa per interposar recurs especial en matèria de contractació, d’acord amb els articles 48 de la LCSP i 16 del Decret 221/2013.
Certament, la doctrina dels tribunals de recursos contractuals ha examinat casuísticament el fet que la part actora no hagi participat en la licitació que impugna, circumstància que no impedeix l’apreciació de la seva legitimació, sobre la base que el recurs contra els plecs pot tenir per objecte, si més no, la remoció dels obstacles que, d’acord amb el parer de la recurrent, impossibiliten o dificulten el seu accés a la contractació.
En relació a la legitimació per a la presentació de recursos especials en matèria de contractació, cal partir que l’article 48 de la LCSP regula la legitimació de la part recurrent en els termes següents:
“Podrá interponer el recurso especial en materia de contratación cualquier persona física o jurídica cuyos derechos o intereses legítimos, individuales o colectivos, se hayan visto perjudicados o puedan resultar afectados, de manera directa o indirecta, por las decisiones objeto del recurso ./…/”
En aquest sentit escau recordar que la legitimació té dues manifestacions, una de dret adjectiu o procedimental (legitimatio ad processum), que serveix d’enllaç entre les dues facultats o qualitats subjectivament abstractes que són la capacitat per ser part i per a comparèixer en el procés, pròpia del dret adjectiu; i una altra de dret substantiu o legitimatio ad causam, entesa com la legitimació real i efectiva de disposició o exercici, consistent en la relació especial que ha d’existir entre la persona i una situació jurídica en litigi que comporta la necessitat de constatar la interrelació existent entre l’interès legítim invocat i l’objecte de la pretensió (per totes, resolucions 287/2019, 258/2018, 169/2018, 163/2018, 58/2018, 28/2018, 160/2017,
35/2017, 16/2017 i 191/2016 i resolucions 188/2018 i 378/2018 del TACRC). A nivell jurisprudencial, s’ha assimilat el concepte d’interès legítim a la titularitat d’una posició d’avantatge o d’una utilitat jurídica per part de qui exerceix la pretensió que es materialitzaria, si prospera el recurs, en l’obtenció d’un benefici de tipus material o jurídic o en l’evitació d’un perjudici, en qualsevol cas cert i immediat, en l’esfera jurídica del recurrent i més enllà d’un interès general en el restabliment de la legalitat suposadament vulnerada o la satisfacció moral o d’altre tipus de veure estimades les seves pretensions, que són els pressupòsits sobre els quals, en definitiva, pivota el requisit de la legitimació activa en l’àmbit del recurs especial en matèria de contractació, de conformitat amb la doctrina imperant i en consonància amb la 7 jurisprudència en l’àmbit contenciós administratiu (en aquest sentit, per totes, les resolucions 210/2019, 69/2019, 233/2018, 222/2018, 212/2018 i 24/2018 d’aquest Tribunal, i sentències del Tribunal Suprem de 20 de maig de 2008, d’11 de febrer de 2003 i de 14 de març de 1997, i del Tribunal Constitucional núm. 67/2010, 257/88 i 60/8).
Dit això, des del punt de vista formal o procedimental, efectivament, aquesta empresa no s’ha presentat a la licitació, si bé, en el seu recurs, la recurrent ha omès aquesta circumstància i no fa cap referència a quines raons van impedir-li presentar oferta. Tanmateix, aquest aspecte sí que s’hauria de tenir en compte si la configuració de la solvència li hagués impossibilitat l’accés a la licitació –circumstància que com s’analitzarà, no concorre en aquest cas.
En efecte, en aquest sentit, cal analitzar si la impugnació versa sobre les característiques d’un requisit d’admissió, com és la solvència, que faci factible pensar prima facie que la manca de presentació a la licitació ho és, precisament, pel plantejament d’aquestes condicions de la licitació.
Així, i tenint en compte que el contingut de recurs de CORREO INTELIGENTE, com la doctrina invocada per ella, se centra en dues al·legacions: (i) que la solvència tècnica requerida en l’apartat G del quadre de característiques (QC), en concret, la prevista en el subapartat b.1),de
cadascun dels lots en què es divideix el contracte relatiu a “disposar d’una xarxa d’oficines d’atenció al públic”, és desproporcionada i contrària als principis de lliure accés a les licitacions, de no discriminació i d’igualtat de tracte i lliure competència de manera que aquesta solvència limita, injustificadament, la concurrència, i comporta a la pràctica que només CORREOS Y TELEFGRAFOS la pugui complir i, (ii) que aquesta adscripció de mitjans esdevé una clàusula d’arrelament que no està justificada ni motivada en l’expedient; cal comprovar que és el què exigeixen els plecs.
Així, en l’apartat G del QC del PCAP s’estableix el següent:
/.../
/.../
Es determinen també per al lot 2 requisits de solvència de similars característiques que per al lot 1, reproduïts ut supra.
Addicionalment, en l’apartat G.3 del QC del PCAP hi consta el següent:
Respecte d’aquesta exigència relativa a la xarxa d’oficines, l’informe justificatiu del contracte estableix
Al seu torn, la clàusula 8.1 del PPT, relativa a la xarxa d’oficines, estableix, pel que interessa en la resolució d’aquest recurs, el següent:
Com aquest Tribunal ja ha tingut ocasió d’analitzar, l’exigència del compromís d’adscripció de determinats mitjans materials o personals a l’execució del contracte, com a requeriment addicional a l’acreditació de la solvència empresarial, està explícitament prevista en l’article
76.2 de la LCSP, permetent que, en aquest cas, els plecs puguin atribuir a aquest compromís el caràcter d’obligació essencial o establir-ne penalitats pel cas d’incompliment. D’altra banda, en general, la disponibilitat dels mitjans que es destinaran a l’execució del contracte té diferents tractaments i efectes en la normativa de contractació, la concreció dels quals depèn de la regulació que en facin concretament els plecs que han de regir cada licitació. Així, hi figuren a efectes de solvència (article 90 de la LCSP, per als contractes de serveis), com a element addicional a la solvència (article 76.2 de la LCSP) o com a obligació o condició d’execució -que pot ser essencial o no-. En els dos primers casos, l’exigència de la seva acreditació se situa, com a norma general, en la fase de licitació i anterior a l’adjudicació, respectivament, mentre que en el tercer cas, se situa exclusivament en la fase d’execució del contracte. (entre d’altres, les resolucions d’aquest Tribunal 2/2023, 345/2022, 271/2019, 256/2019, 190/2019 i 300/2018).
Certament, s’observa que la part de la solvència requerida que fa referència a l’adscripció de mitjans que s’havien d’adscriure a l’execució del contracte té com a l’únic objectiu garantir que l’empresa adjudicatària reuneix les condicions adients per a satisfer les necessitats del contracte en el moment de la seva execució, i al seu temps també vol permetre l’accés a la licitació d’empreses diferents a l’operador universal, tal com es desprèn de la memòria justificativa de la contractació (document 3 de l’expedient). Així, el que requeria és que el
licitador “es comprometés” a assignar uns mitjans materials determinats en cas de resultar adjudicatari, però no l’obligació de disposar d’aquest equip a l’hora de concórrer a la licitació.
En aquest sentit la resolució del Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales (TACRC), en resolució 878/2021 confirma que (el subratllat és nostre):
“Como viene declarando este Tribunal, se advierte la diferencia entre las solvencias profesional o técnica (requisito de admisión) y la materialización de la adscripción de medios personales y materiales exigida al adjudicatario, por lo que hemos de convenir en que nos encontramos ante un compromiso de adscripción de medios incluido al amparo del artículo 76 de la LCSP y que, como tal, no exige que los medios en cuestión se encuentren a disposición del contratista en el momento mismo de presentar la proposición. Es en el momento previo al acto de adjudicación cuando el órgano de contratación puede exigir al adjudicatario que acredite que realmente cuenta con los medios materiales o personales que se comprometió a adscribir a la ejecución del contrato, como dispone el artículo 150.2 de la LCSP (entre otras, Resolución nº 490/2020, de 26 de marzo). Es por ello que, por no ser obligado disponer de los medios comprometidos hasta el momento previo a la adjudicación del contrato (es decir, para que una vez formalizado aquél pueda iniciarse la ejecución en los términos establecidos en los pliegos y en la oferta aceptada), ningún obstáculo existe para que un licitador, al relacionar en su proposición los medios de que dispone, dejando para la fase del artículo 150.2 de la LCSP, la aportación de la documentación acreditativa de tal disposición efectiva para dar cometido a la ejecución del contrato. Y es que no puede imponerse que se acredite disponer de tales medios durante el proceso de licitación del contrato previo al requerimiento del artículo
150.2 de la LCSP, ni sancionarlo en otro caso con la exclusión de la licitación.”
Ultra això resulta il·lustrativa la recent resolució 200/2023 del TACRC que referma la seva doctrina quant a (el subratllat és nostre):
Es doctrina de este Tribunal, expresada, entre las más recientes, en la Resolución 295/2022 de 3 de marzo, que para recurrir los pliegos de una licitación, el empresario (i) debe haber presentado proposición, en tanto solo en este caso adquiere la expectativa de resultar adjudicatario del contrato que conforma el interés legítimo fundante de la legitimación o (ii) no ha podido presentarla como consecuencia de condiciones discriminatorias incluidas en los pliegos, condiciones que son precisamente las que censura en su recurso.
Lo relevante, por lo tanto, para reconocer la legitimación al recurrente que no ha presentado oferta es que las condiciones de los Pliegos que combate le hayan impedido presentar proposición.
Con base en la referida doctrina, el Tribunal ha entendido que no impiden la presentación de la oferta las exigencias de adscripción de medios al adjudicatario (Resolución 429/2022 de 7 de abril) o los criterios de adjudicación del contrato (Resolución 890/2021 de 15 de julio).
Conseqüent es pot concloure que l’adscripció de mitjans del subapartat b1) de l’apartat G del QC, per se no constitueix un impediment a la participació de la recurrent en aquesta licitació i per tant no suposava una limitació a la concurrència sinó una mitjà de reforç a la solvència a acreditar en el moment d’adjudicació del contracte.
D’altra banda, aquest Tribunal també constata que la clàusula 10.3 del PCAP, relativa als requisits de capacitat i solvència, feia expressa referència a la possibilitat d’integració de la solvència en els termes següents:
Arribats a aquest punt, cal insistir en la discrecionalitat tècnica de què disposen els poders adjudicadors en el disseny i la configuració de les licitacions públiques, que són qui coneixen les necessitats de contractació per establir els criteris i condicions que consideren més adients per a la satisfacció de les necessitats públiques a cobrir i per tal de garantir, en connexió a l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de les despesa, una eficient utilització dels fons públics (per totes, les resolucions 66/2020, 323/2019 i 10/2019 d’aquest Tribunal). D’igual manera, cal apuntar que la LCSP arbitra diferents possibilitats per completar la solvència tècnica, per tal que els operadors econòmics puguin presentar-se a les licitacions públiques.
Ultra això, CORREO INTELIGENTE no justifica en cap moment del seu recurs els motius pels quals no ha presentat oferta ni per què no ha fet ús de les possibilitats que li permetia el PCAP per integrar la seva solvència ex article 75 de la LCSP.
En aquest sentit, cal fer esment a la resolució del TACRC 1365/2021, que dirimeix el conflicte amb la mateixa recurrent i similars al·legacions, i en la qual tampoc va presentar proposició en què exposa (el subratllat és nostre):
Pues bien, si se observan los motivos del recurso, se centran en los siguientes extremos:
a) Apartado 27, del cuadro de caracterísitcas del PCAP, en la que se configura la disponibilidad de determinadas oficinas como un compromiso de adscripción de medios”, consistente en tener a disposicion una serie de red de oficinas (“Red propia de oficinas de al menos 2 oficinas en el TM de Gijón, zona urbana, 6 oficinas en Asturias,fuera de Gijón y 1 oficina en cada capital de provincia de España, con un horario de apertura al público de al menos 8 horas los días laborables de lunes a viernes durante todo el año”). En todo caso, en fase de licitación sólo se obligaba el licitador a presentar en el sobre nº 1, el compromiso de adscripción de medios y
sería al propuesto como adjudicatario el que debiera acreditar que tenía a su disposición la detallada red de oficinas (cláusula 14.11 del PCAP).
/.../
Ninguno de los tres motivos de impugnación antes citados, impedían que el recurrente hubiera podido presentar la proposición (desde luego el primero de ellos, sin lugar a dudas que no, puesto que se trataba únicamente de un compromiso de adscripción de medios), con independencia de que luego declarara este Tribunal su adecuación o no a Derecho o la nulidad de dichas cláusulas, en su caso. Al no ostentar la recurrente la condición de licitadora de este procedimiento de contratación, carece ya de interés para anular las cláusulas del PCAP que pretende con el recurso, máxime cuando ninguna de ellos están afectadas por las causas de nulidad de Pleno Derecho, señaladas en el artículo 39.2 de la LCSP, ni las generales que indica el artículo 47 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.
Por lo tanto, se inadmite el recurso por falta de legitimación del recurrente.”
Doncs bé, no havent presentat la recurrent cap proposició a la licitació, ni demostrat els interessos o drets que considera afectats per la redacció dels extrems analitzats relatius a la solvència, i en concret a l’adscripció de mitjans, que li hagin impedit la presentació de la seva oferta; i vist que el recurs no conté una fonamentació jurídica que pugui afectar la configuració dels plecs ni a cap dels motius de nul·litat assenyalats en l'article 39.2 de la LCSP, ni els generals que indica l'article 47 de la LPAC aquest Tribunal, no pot reconèixer la necessària legitimació a CORREO INTELIGENTE per recórrer aquesta licitació per les raons exposades.
SISÈ. Per últim, correspon pronunciar-se sobre la petició de multa per temeritat i mala fe en la interposició del recurs ex article 58.2 de la LCSP sol·licitada per l’òrgan de contractació.
El Tribunal estima que la simple debilitat dels arguments de la recurrent i la inadmissió del recurs no pot dur automàticament a concloure que la part actora ha actuat amb temeritat o mala fe (en aquest sentit, per totes, les resolucions 1/2022, 140/2021, 92/2021, 19/2021, 86/2019, 85/2019, 52/2019, 90/2018 i 160/2017 d’aquest Tribunal, 574/2016 del TACRC i 222/2014 del Tribunal Administrativo de Contratación Pública de la Comunidad de Madrid), i en conseqüència no aprecia la concurrència dels motius per a la imposició de multa establerts a l’article 58.2 de la LCSP.
D’acord amb l’exposat i vistos els preceptes legals d’aplicació, reunit en sessió, aquest Tribunal
ACORDA
1.- Inadmetre, per manca de legitimació, el recurs especial en matèria de contractació presentat per M.V.R., en nom i representació de l’empresa CORREO INTELIGENTE POSTAL, SL, contra l’anunci i el plec de clàusules administratives particulars que han de regir la licitació del contracte de serveis postals i servei d’entrega de notificacions administratives de l’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ (expedient número 527/2021/eCONT).
2.- Aixecar la suspensió del procediment de contractació acordada per aquest Tribunal, mitjançant Resolució S-24/2022, de 6 d’octubre de 2021, a l’empara del que disposa l’article
57.3 de la LCSP.
3.- Declarar que no s’aprecia la concurrència de mala fe o temeritat en la interposició del recurs, per la qual cosa no escau la imposició de la sanció prevista en l’article 58.2 de la LCSP.
4.- Notificar aquesta resolució a totes les parts.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa i és directament executiva sense perjudici que es pugui interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació, de conformitat amb el disposat en els articles
10.1 k) i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i en l’article 59 de la LCSP.
Aprovat per unanimitat dels membres del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic en la sessió de 15 de març de 2023.
Vist i plau
M. Xxxxxx Xxxxxx Xxxxxxxxx Xxxxx Xxxxxx Xxxxxxx
Secretària Presidenta