DECRET

Aprovar i adjudicar el contracte de custodia del Territori a formalitzar entre la Diputació de Barcelona i el Propietari de la finca de Can Rubi, dins el projecte LIFE TRITÓ MONTSENY (LIFE15 NAT/ES/000757), Promogut per l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals (Exp. 2018/7022).

Atès que, la Diputació de Barcelona, mitjançant la Gerència de Serveis d’Espais Naturals, de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, té encomanada conjuntament amb la Diputació de Girona, la competència de la gestió del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, amb l’objectiu bàsic de conservar els valors naturals, els hàbitats, les espècies de flora i fauna i el paisatge, d’acord amb el que preveu el Pla Especial de Protecció del Medi Natural del Parc Natural del Montseny vigent i els Decrets 105/87 i 328/92 de la Generalitat de Catalunya.

El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny té una planificació específica en l’àmbit de la conservació del patrimoni natural, que és el Pla de Conservació, que defineix uns objectius operatius i estableix prioritats d’acció. De les més de vuit mil cinc-centes espècies presents al Montseny, es considera que l’1,4% són tàxons d’elevat interès de conservació i per tant de prioritat d’acció. Entre aquestes espècies prioritàries i amb major interès per millorar el seu estat de conservació, hi ha el tritó del Montseny.

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) presenta una població molt reduïda i una àrea de distribució molt petita i fragmentada, motiu pel qual ha estat catalogada com una espècie “En perill crític d’extinció”, per la UICN (International Union for Conservation of Nature). A nivell europeu, és un dels dos amfibis en estat més crític de conservació. És una espècie protegida per directives i legislació europea, espanyola i catalana, a més de ser un amfibi endèmic del massís del Montseny i per tant, només es troba en aquest indret del món, de fet és l’únic vertebrat endèmic que hi ha a Catalunya i alhora és el més amenaçat. Aquests fets motiven la gran responsabilitat en la conservació d’aquest amfibi, que té l’òrgan gestor del parc (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona) i l’administració competent en la protecció de la fauna (Generalitat de Catalunya).

El tritó del Montseny pateix diverses amenaces, en especial les que acaben incidint en la qualitat biològica dels torrents, com l'extracció de l’aigua, subterrània i superficial, i la reforestació en ambients riberencs, que causa una disminució del nivell freàtic del sistema hidrològic i el conseqüent estrès hídric o assecament de torrents, mulladius i zones inundables. El tritó del Montseny requereix una acció urgent per millorar el seu estat de conservació, essent una de les principals prioritats la d’evitar la destrucció i degradació dels torrents i de l’hàbitat de ribera que els envolta, així com assegurar la conservació genètica de l’espècie.

Atès que, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya van promoure, fa deu anys, el programa de conservació del tritó del Montseny, que s’ha vist reforçat de manera molt significativa gràcies a l’aprovació del projecte LIFE TRITÓ MONTSENY (LIFE15 NAT/ES/000757).

Per decret de presidència de la Diputació de Barcelona, de data 27 de setembre de 2016, es va aprovar l’acceptació de la subvenció concedida per la Unió Europea, per a l’execució del projecte “LIFE TRITÓ MONTSENY” “Conservació del Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi): gestió de l’hàbitat, de la seva població i educació ambiental”, aprovat dins de la convocatòria de 2015 del programa europeu “LIFE Nature&Biodiversity”(LIF15 NAT/ES/000757)”.

L’objectiu principal del projecte és el de millorar l'estat de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) i el seu hàbitat de ribera, implementant accions que minimitzin les actuals amenaces sobre les seves poblacions. Per a això, s'han establert els següents objectius operatius:

1. Assegurar la seva conservació genètica i ampliar la distribució geogràfica. Les accions van encaminades a mantenir una reserva genètica i reintroduir individus criats en captivitat en torrents amb bones condicions ambientals.

2. Incrementar la qualitat hidrològica dels torrents i el cabal ecològic en la seva àrea de distribució. Les accions són remodelar el sistema de captació i distribució de l’aigua, instal·lar un sistema de recol·lecció d’aigua de pluja i aigües grises i millorar la depuració d’aigües residuals.

3. Eliminar o minimitzar les amenaces que existeixen sobre l’hàbitat de ribera ocupa, especialment millorant la connectivitat biològica en els torrents i restaurant l’hàbitat de ribera autòcton.

4. Establir una correcta cobertura legal a nivell estatal i europeu i disposar d’una planificació per a la seva gestió. Per assolir-ho caldrà redactar un Pla de conservació i fer les gestions tècniques i burocràtiques per actualitzar la seva cobertura legal, estatal i europea.

5. Conèixer periòdicament el seu estat de conservació i ampliar el coneixement científic i tècnic per la seva conservació i gestió. Les accions principals seran el seguiment hidrològic de l’hàbitat de ribera i de les poblacions de tritó del Montseny (silvestres, reintroduïdes i en captivitat), monitoritzar les accions de conservació i valorar els seus impactes i actualitzar el sistema d’informació.

6. Implicar i comprometre als agents del territori en la conservació dels hàbitats de ribera, de la seva biodiversitat i en concret del tritó del Montseny. Les accions aniran enfocades a informar i involucrar científics i tècnics, educar escolars, formar professionals i conscienciar visitants i població local sobre la

conservació i gestió de l'hàbitat de ribera mediterrani i l'aplicació de bones pràctiques ambientals.

Vist que, la distribució del tritó del Montseny es circumscriu amb exclusivitat al Montseny i dins d'aquest, de forma específica als torrents de les muntanyes que delimiten la conca hidrogràfica del riu Tordera. Aquesta distribució geogràfica tan reduïda es deu a dues causes; La primera d'elles és que l'espècie està adaptada a un substrat geològic molt específic: pissarres i esquists, que tan sols es donen a les parts més elevades de les muntanyes. La segona és que l'espècie és estrictament aquàtica i només pot dispersar seguint els cursos d'aigua. Amb aquetes premisses, la conca hidrogràfica del riu Tordera és l'únic àmbit geogràfic de l'espècie, alhora, les elevades temperatures de l'aigua a les parts baixes de la conca de la Tordera constitueixen una barrera per aquesta espècie, que requereix aigües fredes i molt oxigenades.

La població estimada total del tritó del Montseny està entre un i tres milers d’adults, que significa un elevat grau de vulnerabilitat. Aquesta situació es veu agreujada perquè només hi ha dues poblacions, que estan ubicades en diferents trams de torrents del Montseny i que no superen els 8 km de longitud total. La seva distribució geogràfica està dividida en dues àrees i entre elles no hi ha connectivitat ecològica.

Els torrents on estan ubicades aquestes poblacions pertanyen a una dotzena de finques i d’aquestes nomes dues són finques públiques (de la Diputació de Barcelona). La resta de finques on viu el tritó del Montseny són finques privades, on es fa una gestió activa del territori i d’on s’extreuen recursos naturals (en especial fusta i aigua). Aquesta explotació dels recursos naturals en l’àmbit geogràfic del tritó del Montseny és una amenaça potencial per la supervivència d’aquest endemisme, fet que obliga a l’òrgan gestor del parc a prendre mesures que assegurin una explotació sostenible dels recursos naturals quan la propietat privada així ho requereixi. Aquests fets motiven que sigui imprescindible establir acords amb aquests propietats per tal d’assegurar un ús racional dels recursos naturals i que en cap cas es pugui perjudicar les poblacions de tritó del Montseny. Cal buscar sinèrgies entre la propietat privada i l’administració gestora del Parc Natural del Montseny, amb l’objectiu de no posar en perill les dues úniques poblacions del tritó del Montseny.

D’entre les dotze finques esmentades en l’apartat anterior, es troba la finca de Can Rubi. Aquesta finca està ubicada al municipi de Fogars de Montclús, situada entre la capçalera de la conca hidrològica del Sot de Rocanegra i la capçalera de la conca hidrogràfica del Sot de les Planes (també anomenat Sot de Can Rubi o Sot Ample), a la banda oriental de la conca del Tordera. Aquests dos Sots estan dins de l’àmbit geogràfic de la població oriental del tritó del Montseny. Per tant, dins de la finca de Can Rubi hi és present aquest amfibi endèmic del Montseny i és on hi ha el nucli principal de la població oriental. Per aquest motiu, és imprescindible que l’hàbitat riberenc d’aquesta finca estigui el més ben conservat possible i alhora es minimitzin totes aquelles amenaces que poguessin repercutir negativament al tritó del Montseny.

Amb l’objectiu de no perjudicar l’estat de conservació del tritó del Montseny a causa de l’activitat agrària de la finca, en els darrers anys, l’administració gestora del parc i el propietari de la finca de Can Rubi ja han pres acords puntuals per realitzar actuacions encaminades a millorar la conservació de l’hàbitat de ribera de la finca i evitar, així, els impactes negatius provocats per les activitats del viver forestal que es porten a terme dins de la mateixa, com el control de processos d’erosió o la reutilització de les aigües d’escorrentia.

El propietari de la finca de Can Rubi té un especial interès en fer una explotació sostenible dels recursos de la seva finca i en especial del recurs natural de l’aigua. Malgrat no pot prescindir d’aquest recurs, està disposat a aplicar totes aquelles mesures que redueixin l’ús d’aigua del torrent, amb la finalitat de que es pugui millorar l’hàbitat de ribera i alhora el del tritó del Montseny.

El propietari de la finca és conscient de que la gestió que se’n faci dins de la finca i l’explotació dels seus recursos naturals, en depèn la subsistència dels exemplars de tritó del Montseny que hi són presents.

Vist que la Diputació de Barcelona té un especial interès en treballar conjuntament amb el Propietari de la finca de Can Rubi, en tant que, la finca de Can Rubi té una superfície aproximada de 65 ha, de les quals un 26,4 % es considera hàbitat potencial de ribera, que segueix el Sot de Rocanegra i el Sot de les Planes dins la finca.

Atès que aquest hàbitat potencial, amb una superfície de 17,15 ha, és la superfície dins de la finca que es considera com a “Zona de Gestió Tutelada” necessària i cal arribar a un acord entre ambdues parts que permeti establir quines seran les actuacions a realitzar dintre de la finca per tal de millorar l'estat de conservació del tritó del Montseny.

Atès que el projecte Life Tritó Montseny (LIFE15 NAT/ES/000757), pel seu desenvolupament, necessita la implicació del sector privat per tal d’assolir els objectius a mig i llarg termini, es fa necessari per tant, trobar un instrument de conservació que atorgui la necessària seguretat als interessos jurídics, ambientals i patrimonials d’ambdues parts i que es podria instrumentalitzar a través de la figura del contracte de custòdia del territori.

Els instruments de conservació, com a mitjà de vinculació del món privat en la conservació del medi natural, tenen els seus orígens a finals del segle XIX, i es troben diversos exemples en l’àmbit internacional. Estats Units i Anglaterra han potenciat el paper fonamental dels actors privats amb el sorgiment dels Land Stewardship (Custòdia del Territori) que s’articulen mitjançant diferents figures jurídiques tals com els Land Trust (fideïcomís de terrenys) o els Conservation Easements (servituds de conservació).

Per la seva banda, tenim exemples en altres països com Costa Rica, on es va constituir al 1992 la primera servitud ecològica o servitud de conservació. O França, amb la creació del Conservastoire des Espace Littoraux et des Rivages Lacustres al 1975. Constitueixen per tant, mostres de la vinculació del món privat a la Custòdia del Territori.

La primera iniciativa relacionada amb la custòdia del territori sorgida a l’Estat Espanyol, es dona lloc a l’any 2000, a través de la signatura per part d’entitats e institucions de Catalunya i Balears de la Declaració de Montesquiu. Com a resultat d’aquesta declaració sorgeix al març del 2003 la Xarxa de Custòdia del Territori, de la qual es membre la Diputació de Barcelona.

Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni de la Biodiversitat, reconeix formalment la Custòdia del Territori, i la defineix en el seu article 3.9 com el conjunt d’estratègies o tècniques jurídiques a través de les quals s’implica el propietari i usuaris del territori en la conservació i l’ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

Així mateix, la Llei 42/2007 encomana a les administracions públiques el foment de la custòdia del territori mitjançant acords entre les entitats de custòdia i els propietaris de les finques publiques o privades que tinguin per objectiu principal la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

La Llei 3/2017, de 15 de febrer, del Codi Civil de Catalunya, Llibre 6è d’Obligacions i Contractes, té per objectes establir l’estructura del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya relatiu a les obligacions i els contractes. Aquest cos legal incorpora en el seu capítol tercer, relatiu als contractes sobre objecte aliè, la secció segona d’aquest capítol en base a l’arrendament rústic amb finalitat de protecció del patrimoni natural, incorpora un nou contracte de custòdia del territori que es tipifica a partir del títol de constitució contractual i amb independència del dret personal o real constituït.

L’article 623-34, de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del Codi Civil de Catalunya, Llibre 6è d’Obligacions i Contractes, que regula els Contractes de Custòdia del Territori, estableix literalment:

“1. En el contracte de custòdia del territori, de caràcter temporal i que té per objecte béns immobles, el cedent en permet totalment o parcialment l'ús o la gestió a canvi que el cessionari, que ha d'ésser una entitat que tingui entre les seves finalitats la custòdia del territori, hi acompleixi activitats d'assessorament, de divulgació, de planificació o de gestió i millorament, amb la finalitat de conservar la biodiversitat, el patrimoni natural i cultural i el paisatge o de fer una gestió sostenible dels recursos naturals.

2. El dret constituït a favor del cessionari en el contracte de custòdia del territori pot ésser de naturalesa obligacional o real, si en compleix, en aquest cas, els requisits que estableix la llei.

3. El règim jurídic del contracte de custòdia del territori, pel que fa a la determinació de les obligacions de les parts i llur incompliment, la durada o les garanties, és el que determinen lliurement les parts contractuals.”

Vist que la Diputació de Barcelona és entitat membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, organització que impulsa el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori de Catalunya.

Atès que el propietari de la finca de Can Rubí ha manifestat la seva voluntat de formalitzar un contracte de custòdia del territori regulat a l’article 623-34 del Llibre 6è del Codi Civil de Catalunya, transcrit anteriorment, mitjançant el qual es regularan els acords destinats a obtenir els següents objectius:

- Desenvolupar un conjunt de mesures destinades a millorar l'estat de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) i el seu hàbitat de ribera, dins de l’àmbit de la finca de Can Rubi, garantint que les activitats que es duguin a terme a la finca s’adeqüin als objectius del Life Tritó Montseny.

- Fer compatible la conservació del tritó del Montseny i el seu hàbitat de ribera amb el desenvolupament ordenat d’activitats forestals i d’agricultura que la propietat realitza dins la seva finca i dins l’àmbit de l’espai natural protegit.

- Incrementar la qualitat hidrològica dels torrents i el seu cabal ecològic en l’àmbit de la finca.

- Eliminar o minimitzar les amenaces que existeixen sobre l'hàbitat de ribera vinculades a la connectivitat del torrent, a la qualitat de la cobertura arbòria i a la reducció de l’aportació de sediments.

- Implicar al propietari en la conservació dels hàbitats de ribera, de la seva biodiversitat i en concret del tritó del Montseny, mitjançant l’aplicació de bones pràctiques ambientals que alhora puguin revertir positivament en la gestió de la finca.

Atès que, la Diputació de Barcelona i el propietari de Can Rubi seran els responsables de les actuacions a realitzar a la finca i que aquestes actuacions estan emmarcades en cinc de les accions contemplades en el projecte Life Tritó Montseny, que són:

Actuacions destinades a protegir i conservar l’hàbitat del bosc de ribera, promovent bones pràctiques forestals en benefici de la biodiversitat (Acció C8 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i aprovar la modificació del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca Can Rubi per potenciar la recuperació de les espècies autòctones de ribera, reduir o eliminar les plantacions d’espècies al·lòctones i promoure pràctiques forestals en benefici de la biodiversitat sense perjudicar la rentabilitat de l’activitat forestal de la finca.

- En base al PTGMF modificat, les accions previstes tindran com objectiu respectar i promoure el bosc de ribera i evitar les intervencions que puguin malmetre aquest hàbitat. Algunes accions concretes seran tallar les plantacions forestals d’espècies exòtiques dins de l’àmbit d’influència dels torrents, evitar la construcció de nous camins de desembosc, reduir al màxim el processos erosius, respectar en el possible els arbres autòctons de ribera i en general, aplicar bones pràctiques forestals que seran acordades amb el responsable del contracte.

Actuacions destinades a promoure una gestió eficient de l’aigua i minimitzar l’extracció d’aigua dels torrents (Acció C5 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i consensuar un projecte executiu per a la reutilització de l’aigua i aprofitament de les aigües pluvials en el viver de planta de Can Rubi.

- Executar el projecte per a la reutilització de l’aigua de rec i de pluja.

- Redactar i consensuar un projecte executiu per millorar l’eficiència del sistema de rec del viver de Can Rubi i minimitzar la despesa d’aigua.

- Reformar el sistema de rec que minimitzi la despesa d’aigua.

Actuacions destinades a assegurar un cabal ecològic dels torrents i incrementar la qualitat del medi aquàtic, en especial en els mesos més secs de l’any (Acció C4 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i consensuar un projecte executiu per millorar el sistema de captació d’aigües superficials, pel subministrament d’aigua a les instal·lacions de la finca de Can Rubi, per tal de garantir un cabal ecològic durant tot l’any, que haurà d’establir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

- Realitzar els tràmits administratius adients amb l’ACA, per actualitzar les instal·lacions d’explotació dels recursos hídrics de la finca de Can Rubi en base al projecte executiu esmentat anteriorment.

- Executar les modificacions contemplades en el projecte executiu esmentat, que permetin assegurar el subministrament d’aigua a la finca i alhora que es garanteixi el cabal ecològic establert per l’ACA.

Actuacions destinades a millorar la connectivitat ecològica dels torrents que travessen la finca de Can Rubi per afavorir el moviment de la fauna aquàtica i en especial dels exemplars de tritó del Montseny (Acció C7 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i consensuar un projecte executiu per substituir els guals actuals que travessen el Sot de Rocanegra i el Sot de les Planes, en la finca de Can Rubi, per incrementar la continuïtat natural dels torrents.

- Executar les modificacions contemplades en el projecte executiu anterior, que permetin millorar la connectivitat ecològica dels torrents de la finca de Can Rubi.

Actuacions destinades a millorar la qualitat de l’abocament de les aigües residuals per evitar la contaminació dels torrents i el canvi fisicoquímic de l’aigua (Acció C6 del projecte Life Tritó Montseny)

- Valorar l’estat actual del sistema de recollida i depuració de les aigües residuals de la finca de Can Rubi i consensuar una millora, si es considera oportú i recomanable per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

- Redactar i consensuar un projecte executiu per millorar les condicions fisicoquímiques dels abocaments d’aigües residuals, d’acord amb els paràmetres establerts per l’ACA.

- Realitzar els tràmits administratius adients amb l’ACA per disposar dels permisos necessaris per executar el projecte anterior.

- Executar les modificacions o instal·lacions contemplades en el projecte executiu anterior perquè l’abocament d’aigües residuals a la llera pública s’adeqüi a la normativa vigent.

Atès que, la Diputació de Barcelona i la propietat de la finca de Can Rubi aportaran conjuntament un total màxim de cent noranta-tres mil quatre-cents trenta mil euros amb trenta-nou cèntims (193.430,39 €), IVA inclòs.

La Diputació de Barcelona aportarà una despesa màxima de cent cinquanta-tres mil quatre-cents trenta euros amb trenta-nou cèntims (153.430,39 €) IVA inclòs, i la propietat aportarà una despesa màxima de quaranta mil euros (40.000,00 €).

Aquesta quantitat total es desglossaria en les actuacions a desenvolupar en el marc d’aquest contracte, que es descriuen en l’Annex 2 (accions del projecte Life Tritó Montseny).

Despeses màximes previstes per la Diputació de Barcelona:

- A les actuacions destinades a promoure una gestió eficient de l’aigua (Annex 3),en el marc de les accions C4 i C5, es destinarà un import màxim de 153.430,39 € IVA inclòs.

- Instal·lar conduccions per la recollida d’aigües pluvials provinents de les infraestructures existents a la finca. (Acc.C5).

- Condicionar sistemes de captació de sediments i filtratge de les aigües. (Acc.C5 ).

- Instal·lació de dipòsits d’acumulació d’aigua i dels sistemes de reutilització d’aquestes aigües recuperades. (Acc.C5).

- Instal·lació de conduccions, grifaries, vàlvules i sistemes de control per actualitzar el sistema de rec de les feixes del viver. (Acc.C4).

- Instal·lació d’un sistema de “gota a gota” en les feixes del viver, allà on sigui adient i on ho defineixi el projecte executiu per la millorar del rec. (Acc.C4).

Despeses màximes previstes per la PROPIETAT:

- A les actuacions destinades a promoure una gestió eficient de l’aigua, en el marc de l’acció C5, es destinarà un import aproximat de 27.756,13 € IVA inclòs per transformar el sistema de rec actual per un sistema més eficient i amb menys consum d’aigua. Condicionar el viver actual per incrementar la recollida i aprofitament d’aigües pluvials.

- A les actuacions destinades a protegir i conservar l’hàbitat del bosc de ribera, en el marc de l’acció C8, es destinarà un import de 12.243,87 €, corresponent a la valoració de les pèrdues econòmiques, segons informe adjunt (Annex 4), assumides pel propietari pel fet de no explotar forestalment la Zona de Gestió Tutelada.

- Modificar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la finca de Can Rubi, per executar la tallada de determinats peus d’arbres ubicats en l’àmbit del bosc de ribera i que poden perjudicar la restauració de l’hàbitat de ribera, i per respectar l’hàbitat de ribera amb espècies autòctones, assumint les pèrdues de guanys que implicarà el fet de no fer una explotació forestal del bosc riberenc (Acció C8).

La despesa màxima prevista en els punts anteriors a aportar per ambdues s’ha calculat d’acord amb les estimacions de les prestacions a realitzar durant els dos primers exercicis de l’execució del contracte i no suposa una obligació de despesa per part d’aquestes atès que aquesta es determinarà en funció de les necessitats que es produeixin durant l’execució.

El material i equips que la Diputació de Barcelona finançarà i ubicarà dins la finca de Can Rubi són de la propietat de la Diputació de Barcelona, fins que no hagin sobrepassat el seu període d’amortització, que estarà definit per el fabricant del material. La propietat de Xxx Xxxx assumirà el compromís de mantenir aquest material i equips en bon estat de funcionament i de destinar-los exclusivament a l’objecte del present contracte de custòdia del territori.

Les futures despeses per executar les accions destinades a incrementar la qualitat del medi aquàtic (accions C6), i per millorar la connectivitat ecològica dels torrents (accions C7) no han estat valorades econòmicament, doncs les alternatives per minimitzar el seu impacte ambiental encara no han estat definides. Per aquest motiu, aquestes accions podran ser assumides en futurs projectes que s’elaboraran conjuntament entre la Diputació de Barcelona i la propietat de Can Rubi.

Atès que, el mes de juliol de 2016, la Diputació de Barcelona i l’organisme atorgant de la subvenció (Unió Europea), van signar un acord (Grant Agreement), en relació al projecte Life Tritó Montseny LIFE15 NAT/ES/000757.

Entre la normativa aplicable, s’estableix que, per a ser subvencionables, els costos directes del projecte han de complir les condicions de subvencionabilitat establertes en l’article II.19.1. de l’annex I al Grant Agreement (Annex I, relatiu a les Condicions Generals). Igualment, els projectes LIFE han de complir les Directrius financeres i administratives que es troben publicades al web del programa LIFE.

Segons la Guia administrativa i financera (Annex X to the Model LIFE Grant Agreement), cal una duració a llarg termini en els acords de custòdia, que es determina en el Punt VIII.5 iv), junt amb altres especificacions que es reprodueixen a continuació:

“VIII.5 DESPESES DE COMPRA DE TERRES / ARRENDAMENT A LLARG TERMINI DE TERRES / COMPENSACIONS ÚNIQUES PER DRETS D'ÚS DE TERRES.

Els costos relacionats amb la compra de terrenys / lloguer a llarg termini de terrenys / indemnitzacions per drets d'ús de terrenys són subvencionables quan:

i) Els costos respectin els criteris d'elegibilitat d'acord amb l'art. II.19 de l'acord de subvenció (vegeu també el punt V).

ii) La parcel·la de terra està intrínsecament relacionada amb l'execució del projecte i prevista en el mateix.

iii) Les condicions especificades n l'Art. II.19.2 i) es respectin

iv) La durada d'un contracte d'arrendament sigui d’almenys de 20 anys (arrendament a llarg termini) i sigui compatible amb les necessitats de protecció d'hàbitat i d'espècies.

v) Els costos corresponen al pagament d'una compensació pels ingressos no percebuts i la despesa necessària per assolir els objectius del projecte LIFE. El pagament ha de correspondre als preus de mercat, s’ha de formalitzar mitjançant un document legal i no es paga una compensació a una autoritat pública, amb l'excepció d'una compensació temporal a una autoritat local.”

Així mateix, cal tenir en compte que els treballs per a l’aprofitament d’aigües pluvials i la transformació del Sistema de Reg que es realitzaran en la finca privada de Can Rubi pertanyen a la família morfològica 120401 relativa a Infraestructura interior, que és on s’imputen a l’actiu infraestructura interior de cada parc (no localitzables a finques propietat de la Diputació de Barcelona). El termini de vida útil establert per l’Oficina de

Patrimoni i Gestió Immobiliària de la Diputació de Barcelona per aquestes inversions és de 15 anys, i per tant, se’ls hi aplica una quota d’amortització anual d’un 6,67%.

Pels motius exposats es veu necessari que el contracte de Custòdia del Territori signat entre la Diputació de Barcelona i el propietari de Can Rubi ha de tenir una durada de 20 anys, per acomplir amb allò establert a la normativa aplicable al projecte Life Tritó Montseny LIFE15 NAT/ES/000757, i amortitzar així la vida útil de les inversions efectuades per la Diputació de Barcelona en la finca objecte del present contracte.

Així mateix, atès allò disposat a l’article 9.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix textualment el següent:

“2. Quedan, asimismo, excluidos de la presente Ley los contratos de compraventa, donación, permuta, arrendamiento y demás negocios jurídicos análogos sobre bienes inmuebles, valores negociables y propiedades incorporales, a no ser que recaigan sobre programas de ordenador y deban ser calificados como contratos de suministro o servicios, que tendrán siempre el carácter de contratos privados y se regirán por la legislación patrimonial. En estos contratos solo podrán incluirse prestaciones que sean propias de los contratos típicos regulados en la Sección 1.ª del Capítulo II del Título Preliminar, si el valor estimado de las mismas no es superior al 50 por 100 del importe total del negocio y, a su vez, mantienen con la prestación característica del contrato patrimonial relaciones de vinculación y complementariedad en los términos previstos en el artículo 34. 2.”

Així doncs, en tant que el contracte de Custòdia del Territori és un contracte anàleg als descrits a l’article 9.2, atès que es tracta d’una cessió parcial de la gestió i de l’ús de la finca de can Rubí, aquest contracte s’exclou l’aplicació de la Llei 9.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Vist que, l’article 206 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, estableix que els ens locals tenen capacitat jurídica plena per adquirir i posseir tota classe de béns i drets.

Atès que, l’article 110 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques (LPAP), estableix que els contractes sobre béns i drets patrimonials es regiran per la legislació patrimonial i l’article 124 de la LPAP possibilita l’adjudicació directa dels arrendaments, forma contractual anàleg al present contracte, de forma justificada i per les peculiaritats de la necessitat a satisfer, com succeeix en aquest cas.

La present proposta es justifica en la circumstància que part de les obligacions establertes en el present contracte s’han de formalitzar abans de la finalització del

termini d’execució del projecte Life Tritó Montseny LIFE15 NAT/ES/000757, establert en data 31 de desembre de 2020, raó per la qual la seva tramitació no es pot ajornar sense que se’n derivi un perjudici rellevant per a l’adequada administració de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals i, en conseqüència, per a l’interès públic.

Vist l’apartat i 4.2.1.a.2) de la Refosa 1/2018, sobre nomenaments i delegació de competències i atribucions dels òrgans de la Diputació de Barcelona, diferents del Ple, aprovada pel Decret de la Presidència núm. 7048/18, de data 9 de juliol de 2018 (publicada al BOPB d’11 de juliol de 2018).

En virtut de tot això, es proposa l’adopció de la següent:

RESOLUCIÓ

Primer.- APROVAR el contracte de custòdia de territori a formalitzar entre la Diputació de Barcelona i el Xx. Xxxxx Xx Xxxxx Xxxx amb DNI, 3********Z propietari de la finca de Can Rubi, per al desenvolupament de les actuacions vinculades al projecte Life Tritó Montseny LIFE15 NAT/ES/000757, d’acord amb la minuta de contracte que es transcriu a continuació:

“CONTRACTE DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI A LA FINCA CAN RUBI, EN EL MARC DEL PROJECTE LIFE TRITÓ MONTSENY

....................., ............. de/d’....................... de 20.....

REUNITS

La DIPUTACIÓ DE BARCELONA (NIF P-0800000-B) representada pel vicepresident 1r i president delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, l’Il·lm. Xx. Xxxxxx Xxxxxxxx i Xxxxx, en virtut de la refosa 1/2018, sobre nomenaments i delegació de competències i atribucions dels òrgans de la Diputació de Barcelona, diferents del Ple, aprovada pel Decret de la Presidència núm. 7048/18, de data 9 de juliol de 2018 (publicada al BOPB el 11 de juliol de 2018), assistit pel secretari delegat Xx. Xxxxxx Xxxxxxx Xxxxxxx, en virtut de les facultats conferides pel Decret de la Presidència de data 12 de juliol de 2018 (BOPB de 17.07.2018).

I de l’altra el Xx. Xxxxx Xxxxx Xxxxx Xxxx, major d’edat, amb DNI 3********Z, que actua en nom propi, amb domicili a, carrer *******.

Totes dues parts es reconeixen mútuament plena capacitat jurídica per a aquest acte i

MANIFESTEN

I. La finca de Can Rubi està situada a la comarca del Vallès Oriental, al municipi de Fogars de Montclús, dins l’àmbit del Parc Natural del Montseny, inscrita al Registre de la propietat de Granollers, Llibre núm. 9 Fogars de Montclús; Xxx 1864; Foli 67; Finca núm. 641, amb una extensió de 65,01 hectàrees, i amb les referències cadastrals següents:

FINCA R. cadastral

CAN RUBI 08080A00600011 CAN RUBI 08080A00600071 CAN RUBI 08080A00600072 CAN RUBI 08080A00600191 CAN RUBI 08080A00600193 CAN RUBI 08080A00600047 CAN RUBI 08080A00600048 CAN RUBI 08080A00600046 CAN RUBI 08080A00600049 CAN RUBI 08080A00600045 CAN RUBI 08080A01300017 CAN RUBI 08080A00600044 CAN RUBI 08080A01300018 CAN RUBI 08080A01300052 CAN RUBI 08080A00600043 CAN RUBI 08080A01300019 CAN RUBI 08080A01300047 CAN RUBI 08080A01300021

CAN RUBI 08080A00609029

CAN RUBI 08080A00609002 CAN RUBI 08080A01309013 CAN RUBI 08080A00609032 CAN RUBI 08080A01309015 CAN RUBI 08080A01309014 CAN RUBI 08080A01309016 CAN RUBI 08080A01209064 CAN RUBI 08080A01209065

(S’adjunta plànol de la finca i de la zona de gestió tutelada com a Annex 1)

La finca de Can Rubi té una superfície aproximada de 65,01 ha, de les quals un 26,4% es considera hàbitat potencial de ribera, que segueix el Sot de Rocanegra i el Sot de les Planes dins la finca. Aquest hàbitat potencial, amb una superfície de 17,15 ha és la superfície que es considera com a “Zona de Gestió Tutelada” a la que fa referència el present contracte (Annex 1). Aquesta superfície serà on es portarà a terme una gestió activa, malgrat no es descarten altres actuacions en la resta de la finca que puguin tenir una incidència directa en la conservació de l’hàbitat de ribera, sempre previ consens de les actuacions per part del propietari i la Diputació de Barcelona.

II. La finca de Can Rubi, es troba situada entre la capçalera de la conca hidrològica del Sot de Rocanegra i la capçalera de la conca hidrogràfica del Sot de les Planes (també anomenat Sot de Can Rubi o Sot Ample), a la banda oriental de la conca del Tordera. Aquests dos Sots estan dins de l’àmbit geogràfic de la població oriental del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), per tant, dins de la finca de Can Rubi hi és present aquest amfibi endèmic del Montseny i és on hi ha el nucli principal de la població oriental. Per aquest motiu, és imprescindible que l’hàbitat riberenc d’aquesta finca estigui el més ben conservat possible i alhora es minimitzin totes aquelles amenaces que poguessin repercutir negativament al tritó del Montseny.

Amb l’objectiu de no perjudicar l’estat de conservació del tritó del Montseny a causa de l’activitat agrària de la finca, en els darrers anys, l’administració gestora del parc i el propietari de la finca de Can Rubi ja han pres acords puntuals per realitzar actuacions encaminades a millorar la conservació de l’hàbitat de ribera de la finca i evitar, així, els impactes negatius provocats per les activitats del viver forestal que es porten a terme dins de la finca, com el control de processos d’erosió o la reutilització de les aigües d’escorrentia.

De les 65,01 hectàrees de la finca de Can Rubi un 26,4% de les mateixes es considera hàbitat potencial de ribera, que segueix el Sot de Rocanegra i el Sot de les Planes dins la finca. Aquest hàbitat potencial, amb una superfície de 17,15 ha, és la superfície que es considera com a “Zona de Gestió Tutelada” a la que fa referència el present contracte i on cal especialment portar a terme una gestió activa.

III. El propietari de la finca de Can Rubi té un especial interès en fer una explotació sostenible dels recursos de la seva finca i en especial del recurs natural de l’aigua. Malgrat no pot prescindir d’aquest recurs, està disposat a aplicar totes aquelles mesures que redueixin l’ús d’aigua del torrent, amb la finalitat de que es pugui millorar l’hàbitat de ribera i alhora el del tritó del Montseny.

El propietari de la finca és conscient de que la gestió que se’n faci dins de la finca i l’explotació dels seus recursos naturals en depèn la subsistència dels exemplars de tritó del Montseny que hi són presents.

IV. la Diputació de Barcelona, mitjançant la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, té encomanada, conjuntament amb la Diputació de Girona la competència de la gestió del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, amb l’objectiu bàsic de conservar els valors naturals, els hàbitats, les espècies de flora i fauna i el paisatge, d’acord amb el que preveu el Pla Especial de Protecció del Medi Natural del Parc Natural del Montseny vigent i els Decrets 105/87 i 328/92 de la Generalitat de Catalunya.

Atès que, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, van promoure fa una desena d’anys el programa de conservació del tritó del Montseny, que s’ha vist reforçat de manera molt significativa gràcies a l’aprovació del projecte Life Xxxxx Xxxxxxxx (LIFE15 NAT/ES/000757). L’objectiu principal del projecte és el de millorar l'estat de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) i el seu hàbitat de ribera, implementant accions que minimitzin les actuals amenaces sobre les seves poblacions.

Vist que la Diputació de Barcelona és entitat membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, organització que impulsa el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya, treballant estretament amb institucions i entitats interessades en posar en pràctica la custòdia del territori des de la iniciativa privada.

V. El concepte de custòdia del territori es troba descrit a la Ley 42/2007, de 13 de desembre, del patrimonio natural y la biodiversidad. Concretament en l'article. 3.9 defineix la custòdia del territori com el “conjunto de estrategias o técnicas jurídicas a través de las cuales se implican a los propietarios y usuarios del territorio en la conservación y uso de los valores y los recursos naturales, culturales y paisajísticos”. Posteriorment, en l’article 3.37 defineix les entitats de custòdia com una “organización pública o privada, sin ánimo de lucro, que lleva a cabo iniciativas que incluyan la realización de acuerdos de custòdia del territorio para la conservación del patrimonio natural y la biodiversidad”.

Pel que fa a la legislació civil, la Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, reforça la seguretat jurídica dels acords de custòdia. Concretament l’article 623-34, situa el contracte de custòdia com a contractes sobre objecte aliè i ho defineix com un “contracte de caràcter temporal i que té per objecte béns immobles, el cedent en permet totalment o parcialment l'ús o la gestió a canvi que el cessionari, que ha d'ésser una entitat que tingui entre les seves finalitats la custòdia del territori, hi acompleixi activitats d'assessorament, de divulgació, de planificació o de gestió i millorament, amb la finalitat de conservar la biodiversitat, el patrimoni natural i cultural i el paisatge o de fer una gestió sostenible dels recursos naturals”.

VI. Les parts estan d'acord en la necessitat vigent de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials perquè en puguin gaudir i respectar-ho totes les persones i també les generacions futures. Aquesta necessitat esdevé un principi rector que inspira en tot moment la interpretació dels pactes que inclou aquest acord i en determina el seu valor davant la societat i la necessitat de respectar-lo.

Els objectius específics que es pretenen assolir són els següents:

1. Assegurar la conservació genètica del tritó del Montseny i ampliar la distribució geogràfica. Les accions van encaminades a mantenir una reserva genètica i reintroduir individus criats en captivitat en torrents amb bones condicions ambientals.

3. Eliminar o minimitzar les amenaces que existeixen sobre l’hàbitat de ribera que actualment ocupa, especialment millorant la connectivitat biològica en els torrents i restaurant l’hàbitat de ribera autòcton.

4. Establir una correcta cobertura legal a nivell estatal i europeu i disposar d’una planificació per la seva gestió. Per assolir-ho caldrà redactar un Pla de conservació i fer les gestions tècniques i burocràtiques per actualitzar la seva cobertura legal, estatal i europea.

PACTES

Primer.- Objecte del present contracte

L’Oficina Tècnica de Parcs Naturals és l’entitat coordinadora del Projecte Life Tritó Montseny (LIFE15 NAT/ES/000757). El projecte Life Tritó Montseny està dins del programa LIFE de la Unió Europea i té com a finalitat millorar l'estat de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) i el seu hàbitat de ribera.

La Diputació de Barcelona té com a objectius la protecció del medi natural, la biodiversitat i els elements d’identitat del territori, i pot utilitzar, entre d’altres figures jurídiques, acords de custòdia del territori amb propietats que es troben dins l’àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals. A més, aquesta Corporació és entitat membre de la Xarxa de Custòdia del Territori. La Xarxa de Custòdia del Territori és una organització que impulsa el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya, treballant estretament amb institucions i entitats interessades en posar en pràctica la custòdia del territori des de la iniciativa privada.

Els objectius específics que es pretenen assolir amb els presents acords són els següents:

- Desenvolupar un conjunt de mesures destinades a millorar l'estat de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) i el seu hàbitat de ribera, dins de l’àmbit de la finca de Can Rubi, garantint que les activitats que es duguin a terme a la finca s’adeqüin als objectius del Life Tritó Montseny.

- Incrementar la qualitat hidrològica dels torrents i el seu cabal ecològic en l’àmbit de la finca.

- Eliminar o minimitzar les amenaces que existeixen sobre l'hàbitat de ribera, vinculades a la connectivitat del torrent, a la qualitat de la cobertura arbòria i a la reducció de l’aportació de sediments.

Així doncs, l’objecte del present contracte de custòdia del territori a la finca CAN RUBI és l’execució de les actuacions necessàries per a la millora de l’habitat natural del tritó del Montseny, dins del projecte cofinançat per la Unió Europea LIFE TRITÓ MONTSENY (Codi LIFE 15/NAT/ES/000757), al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

Segon. – Naturalesa i règim jurídic d'aquest contracte

El present contracte es regula pels pactes que l'integren i per aquella normativa que li sigui aplicable, ja sigui de forma imperativa o subsidiària.

D’acord amb l’article 623-34, de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del Codi Civil de Catalunya, Llibre 6è d’Obligacions i Contractes, que regula els Contractes de Custòdia del Territori, amb el tenor literal següent:

D’acord amb l’article 9.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/ UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (a partir d’ara LCSP), els negocis jurídics sobre béns immobles anàlegs als d’arrendament, compravenda, donació i permuta estan exclosos de la normativa contractual i es regiran per les seves normes especials.

Vist que, L’article 206 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, estableix que els ens locals tenen capacitat jurídica plena per adquirir i posseir tota classe de béns i drets.

Tercer. - Gestió de la finca

La PROPIETAT es compromet a adaptar la gestió que duu a terme de la finca als objectius de conservació i a respectar les restriccions que es deriven del present contracte i els acords que l’integren, amb l'assessorament i el suport de la Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona i la propietat, per tal d'assolir els objectius d'aquest contracte, col·laboraran en l’execució de les accions de conservació següents:

Actuacions destinades a protegir i conservar l’hàbitat del bosc de ribera, promovent bones pràctiques forestals en benefici de la biodiversitat (Acció C8 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i aprovar la modificació del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca Can Rubi, per potenciar la recuperació de les espècies autòctones de ribera, reduir o eliminar les plantacions d’espècies al·lòctones i promoure pràctiques forestals en benefici de la biodiversitat, sense perjudicar la rentabilitat de l’activitat forestal de la finca.

- En base al PTGMF modificat, les accions previstes tindran com objectiu respectar i promoure el bosc de ribera i evitar les intervencions que puguin malmetre aquest hàbitat. Algunes accions concretes seran tallar les plantacions forestals d’espècies exòtiques dins de l’àmbit d’influència dels torrents, evitar la construcció de nous camins de desembosc, reduir al màxim el processos erosius, respectar en el possible els arbres autòctons de ribera, i en general aplicar bones pràctiques forestals, que seran acordades amb el responsable del contracte.

Actuacions destinades a promoure una gestió eficient de l’aigua i minimitzar l’extracció d’aigua dels torrents (Acció C5 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i consensuar un projecte executiu per a la reutilització de l’aigua i aprofitament de les aigües pluvials en el viver de planta de Can Rubi.

- Executar el projecte per a la reutilització de l’aigua de rec i de pluja.

- Redactar i consensuar un projecte executiu per millorar l’eficiència del sistema de rec del viver de Can Rubi i minimitzar la despesa d’aigua.

- Reformar el sistema de rec que minimitzi la despesa d’aigua.

Actuacions destinades a assegurar un cabal ecològic dels torrents i incrementar la qualitat del medi aquàtic, en especial en els mesos més secs de l’any (Acció C4 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i consensuar un projecte executiu per millorar el sistema de captació d’aigües superficials, pel subministrament d’aigua a les instal·lacions de la finca

de Can Rubi, per tal de garantir un cabal ecològic durant tot l’any, que haurà d’establir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

- Realitzar els tràmits administratius adients amb l’ACA per actualitzar les instal·lacions d’explotació dels recursos hídrics de la finca de Can Rubi, en base al projecte executiu esmentat anteriorment.

- Redactar i consensuar un projecte executiu per substituir els guals actuals que travessen el Sot de Rocanegra i el Sot de les Planes, en la finca de Can Rubi per incrementar la continuïtat natural dels torrents.

- Executar les modificacions contemplades en el projecte executiu anterior que permetin millorar la connectivitat ecològica dels torrents de la finca de Can Rubi.

Actuacions destinades a millorar la qualitat de l’abocament de les aigües residuals per evitar la contaminació dels torrents i el canvi fisicoquímic de l’aigua (Acció C6 del projecte Life Tritó Montseny)

- Redactar i consensuar un projecte executiu per millorar les condicions fisicoquímiques dels abocaments d’aigües residuals, d’acord amb els paràmetres establerts per l’ACA.

- Realitzar els tràmits administratius adients amb l’ACA per disposar dels permisos necessaris per executar el projecte anterior.

- Executar les modificacions o instal·lacions contemplades en el projecte executiu anterior perquè l’abocament d’aigües residuals a la llera pública s’adeqüi a la normativa vigent.

Quart.- Despeses derivades del contracte de custòdia

La Diputació de Barcelona i la propietat de la finca de Can Rubi aportaran conjuntament un total màxim de cent noranta-tres mil quatre-cents trenta euros amb trenta-nou cèntims (193.430,39 €), IVA inclòs.

Aquesta quantitat total es desglossaria en les actuacions a desenvolupar en el marc d’aquest contracte, que es descriuen en l’Annex 2 (accions del projecte Life Tritó Montseny).

Despeses màximes previstes per la Diputació de Barcelona:

- A les actuacions destinades a promoure una gestió eficient de l’aigua (Annex 3),en el marc de les accions C4 i C5, es destinarà un import màxim de 153.430,39 € IVA inclòs.

- Instal·lar conduccions per la recollida d’aigües pluvials provinents de les infraestructures existents a la finca. (Acc.C5).

- Condicionar sistemes de captació de sediments i filtratge de les aigües. (Acc.C5 ).

- Instal·lació de dipòsits d’acumulació d’aigua i dels sistemes de reutilització d’aquestes aigües recuperades. (Acc.C5).

- Instal·lació de conduccions, grifaries, vàlvules i sistemes de control per actualitzar el sistema de rec de les feixes del viver. (Acc.C4).

- Instal·lació d’un sistema de “gota a gota” en les feixes del viver, allà on sigui adient i on ho defineixi el projecte executiu per la millorar del rec. (Acc.C4).

Despeses màximes previstes per la PROPIETAT:

La despesa màxima prevista en els punts anteriors a aportar per ambdues s’ha calculat d’acord amb les estimacions de les prestacions a realitzar durant l’execució del contracte i no suposa una obligació de despesa per part d’aquestes atès que aquesta es determinarà en funció de les necessitats que es produeixin durant l’execució.

Cinquè - Compromís de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona es compromet a:

a) Destinar els mitjans tècnics i humans necessaris per desenvolupar les actuacions acordades en els pactes anteriors i assolir els objectius previstos en el present contracte.

b) Donar suport i col·laborar amb la propietat de la finca Can Rubi, en la planificació i execució de totes aquelles actuacions que es considerin necessàries per a la conservació i millora de l’hàbitat de ribera i de les poblacions de tritó del Montseny.

c) Dissenyar conjuntament amb la propietat, una proposta de modificació del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca Can Rubi i elaborar la documentació necessària per tal que pugui tramitar la seva aprovació davant el Centre de la Propietat Forestal.

d) Donar suport tècnic i econòmic a la propietat de la finca Can Rubi per executar els treballs forestals acordats en el document de modificació del PTGMF que afectin a l’àmbit d’actuació previst en el marc del projecte Life Tritó Montseny restringit als treballs forestals i hidrològics exclusivament relacionats amb la conservació del tritó del Montseny i el seu hàbitat.

e) Donar suport i facilitar tota la informació disponible als tècnics dels Serveis de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i altres tècnics o científics que

duguin a terme estudis de seguiment i/o projectes relacionats amb els objectius del present contracte.

f) Designar un tècnic de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals responsable del seguiment de totes les actuacions que es desenvolupin en el marc d’aquest contracte, que serà l’interlocutor per a tots els aspectes tècnics que es derivin de la seva realització i podrà consultar els treballs en curs, convocar les reunions que consideri oportunes i fer les observacions o proposar les modificacions que estimi adients, sempre d’acord amb la propietat.

g) Vetllar, amb caràcter general, pel compliment dels objectius d’aquest contracte, fer-ne el seguiment i promoure una reunió anual com a mínim per valorar el desenvolupament del contracte.

h) Informar amb antelació raonable a la propietat de possibles visites tècniques que es puguin fer a la finca, vinculades en l’execució d’actuacions vinculades als objectius del present contracte.

i) Respectar els usos de la finca per part de la propietat que siguin compatibles amb els presents acords.

j) Redactar els projectes executius de les actuacions previstes a la finca de Can Rubi vinculades amb el projecte Life Tritó Montseny.

k) Consensuar amb la propietat la versió definitiva dels projectes executius redactats i l’empresa que portaria a terme els treballs definits en el projecte executiu.

l) Fer el seguiment dels objectius d’aquest contracte per mitjà d’almenys una visita anual a la finca.

m) Redactar un informe anual de seguiment de l’evolució de la finca, que inclogui el balanç de despeses i inversions realitzades i el seu pla d'amortització, a partir dels informes que s’extreguin de les visites i altres accions que la Diputació de Barcelona realitzi a la finca i lliurar-ne una còpia a la PROPIETAT.

n) La Diputació de Barcelona proposarà a la PROPIETAT les accions de conservació i restauració adients amb els objectius d’aquest contracte i, si cal, assessorarà la PROPIETAT en la recerca del finançament necessari per dur- les a terme. Quan la magnitud i les característiques de les accions de conservació i restauració ho facin recomanable, la Diputació de Barcelona, la PROPIETAT, i terceres persones o entitats, si escau, podran signar acords específics on se’n detallin la participació de totes elles, les condicions, dates, fonts de finançament, autoritzacions i altres aspectes particulars

o) La Diputació de Barcelona respectarà els usos compatibles de la finca per part de la PROPIETAT, sens perjudici del dret de proposar la forma de reconduir-los quan els entengui contraris als objectius d’aquest acord o fins i tot demanar la finalització del contracte.

p) La Diputació de Barcelona redactarà i editarà un document de bones pràctiques ambientals d’ús dels recursos naturals en hàbitats riberencs (en especial aigua i fusta).

Sisè. - Compromís de la Propietat

La PROPIETAT es compromet a:

a) Col·laborar amb la Diputació de Barcelona en totes aquelles actuacions previstes en el desenvolupament dels objectius d’aquest contracte.

b) Autoritzar i participar en la planificació i execució de totes aquelles actuacions que es considerin necessàries per la conservació i millora de l’hàbitat de ribera i els seus entorns sempre dins del marc dels presents acords.

c) Autoritzar i participar en l’execució de les accions del projecte Life Xxxxx Xxxxxxxx, que coordina la Diputació de Barcelona, que es duguin a terme dins de la finca de Can Rubi.

d) Assumir el manteniment i bon funcionament de les infraestructures que es millorin o s’instal·lin en el marc del projecte Life Tritó Montseny, concretament del manteniment dels sistemes de recollida i captació d’aigua en els drenatges de camins, de la instal·lació de depuració d’aigües, i de la infraestructura per la captació d’aigües superficials. Aquest compromís s’assumeix durant l’execució del projecte Life Xxxxx Xxxxxxxx i un cop finalitzat el projecte, fins a la finalització de la durada del present contracte o com a mínim fins a l’amortització del material instal·lat i de les obres realitzades .

e) Permetre als tècnics de la Diputació de Barcelona i de la Unió Europea comprovar la revisió periòdica del bon funcionament i estat de les infraestructures i instal·lacions realitzades en el marc dels presents acords.

f) Promoure, amb el suport tècnic del personal del Parc Natural del Montseny, una modificació puntual del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca Can Rubi, amb l’objectiu de crear una nova unitat d’actuació a l’entorn dels boscos de ribera, destinada a potenciar la recuperació de les espècies autòctones de ribera i l’eliminació de les plantacions d’espècies al·lòctones en la Zona de Gestió Tutelada.

g) Promoure, amb el suport tècnic del personal del Parc Natural del Montseny, la revisió general del PTGMF de la Zona de Gestió Tutelada, per tal d’incorporar a la gestió forestal tradicional, propostes específiques de bones pràctiques forestals, destinades a assajar nous models de silvicultura adaptativa al canvi climàtic i mesures de la conservació dels ecosistemes forestals autòctons.

h) Seguir les recomanacions de l’organisme gestor del parc en la gestió forestal planificada (consideracions explicitades en l’informe emès per l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals al Centre de la Propietat Forestal per a l’aprovació del Pla

Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la finca) realitzades en el marc dels presents acords.

i) Tramitar davant de l’administració competent la modificació del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la finca Can Rubi, instant la seva aprovació i incorporant les prescripcions que pugui fer l’administració forestal.

j) Tramitar davant de l’administració competent l’actualització de les instal·lacions actuals per l’aprofitament d’aigües superficials del Sot Ample (o de Can Rubi) i de la font de Can Rubi, incorporant les prescripcions que pugui fer l’administració competent, amb la finalitat d’assegurar el cabal ecològic que determina la llei.

k) Autoritzar i participar en la planificació i execució del Pla de millora de l’eficiència de rec del viver de Can Rubi i de totes aquelles actuacions que es considerin necessàries per reduir el consum d’aigua provinent de les captacions d’aigua superficial de la finca.

l) Promoure, amb el suport tècnic del personal del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, iniciatives que permetin divulgar l’aplicació de bones pràctiques ambientals dins de la finca de Can Rubi. Quan aquesta divulgació comporti utilitzar la imatge del espai protegit o del projecte Life Xxxxx Xxxxxxxx, s’haurà de comptar amb el vist i plau del responsable del contracte (acord cinquè f).

m) La utilització del logo del Life Tritó Montseny i de l’espai protegit queda restringit al temps de duració del present contracte de custòdia

n) Els logotips del Life Tritó Montseny i de l’espai protegit no podrà ser fraccionat i hauran de ser utilitzats com una única unitat.

o) L’ús dels logotips del Life Tritó Montseny i de l’espai protegit està restringit a activitats, productes o promocions directament relacionades amb el Parc Natural i Reserva d ela Biosfera del Montseny i només seran utilitzats per les activitats que es fan dins de la finca de Can Rubi.

p) Col·laborar en l’assessorament a terceres persones o entitats que vulguin replicar en altres indrets les bones pràctiques implementades a la finca de Can Rubi, en el marc del projecte Life Tritó Montseny.

q) Aportar mitjans, econòmics i/o humans, per a l’execució de determinades actuacions que a priori hauran d’aportar beneficis directes o indirectes a les activitats agràries que es fan a la finca de Can Rubi.

r) No realitzar ni autoritzar a tercers per a què facin a la finca actuacions contràries als objectius d’aquest contracte, ni dur a terme usos en la finca contraris als pactes establerts en el present contracte.

s) Comunicar prèviament al responsable del contracte de la Diputació de Barcelona qualsevol actuació que es desenvolupi en l’àmbit objecte d’aquest contracte.

t) Compromís de respectar els acords de bones pràctiques de gestió del medi natural que s’assumeixin en el marc del projecte Life Tritó Xxxxxxxx un cop elaborat el document previst en l’acord setè durant tota la vigència del contracte.

u) Permetre el pas a la finca Can Rubi al responsable del contracte de la Diputació de Barcelona, als tècnics designats pel Parc Natural del Montseny i a tota aquella empresa contractada per aquesta, per tal d’executar totes les actuacions vinculades als objectius del present contracte a través dels passos o camins indicats per la propietat.

Setè.- Planificació de treballs

La Diputació de Barcelona i la propietat de la finca Can Rubi pactaran una planificació de treballs on es definirà els objectius i resultats esperats, l’assignació de recursos per les parts i la valoració econòmica de les actuacions a realitzar (programa de les inversions a realitzar).

Aquesta planificació s’elaborarà com a molt tard durant el darrer trimestre de l’any i, en funció d’aquest programa, l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals determinarà les prioritats del projecte Life Tritó Montseny. En la planificació de treballs es recolliran les accions que assumirà cada una de les parts en compliment dels objectius d’aquest contracte que s’aprovarà en una acta previ acord de les parts.

Vuitè.- Manteniment de la finca

Durant la durada del contracte i possibles pròrrogues el manteniment de les inversions fetes anirà a càrrec del propietari de la finca i es farà un seguiment per part del tècnic responsable del contracte de la Diputació de Barcelona.

Novè.- Reversió obres i millores

Les obres i millores realitzades per l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals en la finca objecte del present contracte de custòdia del territori quedaran en benefici de la propietat a l’acabament del contracte.

En quant als béns mobles i les instal·lacions no fixes, aportades per l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals en la finca objecte del present contracte de custòdia del territori,

quedaran en benefici de la propietat un cop hagi passat el temps d’amortització d’aquests béns i instal·lacions, definits pel fabricant o l’instal·lador.

Aquets béns mobles i les instal·lacions no fixes esmentades, podran ser retirades per part de la Diputació de Barcelona abans del seu període d’amortització i prèvia comunicació al propietari de la finca, quan no es complexin les condicions del present contracte, quan la propietat no les mantinguin en bones condicions, quan no es faci el manteniment requerit pel fabricant o l’instal·lador, o quan no es destinin a l’objecte del present contracte de custòdia del territori.

Desè.- Limitacions

L’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona no podrà cedir, traspassar o sotsarrendar total o parcialment el contracte subscrit.

Onzè.- Assegurances

El propietari és responsable de contractar les assegurances pertinents i de responsabilitat civil per cobrir els danys que es puguin derivar del manteniment de la finca i dels seus usos.

Dotzè.- Durada

El present contracte té una durada de 20 anys a partir de la data de la seva signatura. Un cop transcorregut el seu termini inicial, s'entendrà prorrogat automàticament per períodes anuals si les parts no manifesten el contrari.

La durada màxima del contracte, incloses les pròrrogues serà de 25 anys.

Tretzè.- Finalització del contracte

S’entendrà finalitzat el contracte de custòdia del territori en el termini fixat al acord dotzè.

A la finalització del contracte es procedirà a visitar la finca per revisar que les actuacions estan encara correctes i que no s’ha fet cap modificació que hagi perjudicat o malmès el que s’ha millorat mitjançant les actuacions realitzades a la finca.

El present contracte s’extingirà un cop hagi transcorregut el termini de durada establert si qualsevol de les parts manifesta la seva voluntat de no continuar, i també en qualsevol moment per voluntat mútua de les parts. L’acord també quedarà sense

efecte si qualsevol de les parts incompleix les seves obligacions, a voluntat de la part no infractora, i per qualsevol de les causes previstes a l’ordenament civil.

En cas d'incompliment de les obligacions contractuals per qualsevol de les parts, la part perjudicada podrà instar la finalització anticipada del contracte.

Són causes d'incompliment per part de la Diputació de Barcelona:

• la no realització de les accions de conservació previstes en el present contracte.

• l'incompliment de qualsevol de les restriccions d'ús com a conseqüència de les accions de conservació previstes en el present contracte.

• l'incompliment de l'obligació de fer seguiment anual de la finca i d'informar-ne a la Propietat.

• la interferència en l'activitat de la propietat quan aquesta no sigui incompatible amb els drets i obligacions que es deriven del present contracte.

En cas que es verifiqui qualsevol d'aquests incompliments per part de la Diputació de Barcelona, o altres d'anàlegs respecte de l'esperit d'aquest contracte i de no poder aconseguir els objectius del present contracte de custòdia, aquesta haurà d'abonar a la propietat les aportacions econòmiques i totes aquelles despeses que hagués realitzat per al bon compliment de l’acord, més l'interès legal. S'exclou expressament el lucre cessant derivat de la no realització d'activitats contràries als objectius de l’acord.

Són causes d'incompliment per part de la propietat:

• l'incompliment de qualsevol de les restriccions d'ús com a conseqüència de la seva gestió de la finca;

• la manca de col·laboració acordada amb la Diputació de Barcelona per a les finalitats del present contracte.

• l'obstaculització de les accions de la Diputació de Barcelona o la negació de l'accés a la finca per al compliment de les seves obligacions.

En cas d'incompliment de la propietat i que sigui el motiu de no poder aconseguir els objectius del present contracte de custòdia, aquesta haurà d'abonar a la Diputació de Barcelona les despeses de seguiment de l’acord i les d'aquelles actuacions acordades en virtut d'aquest contracte i dels que se n'hagin derivat, així com les inversions no amortitzades, més l'interès legal.

Catorzè .- Modificació del contracte

Les parts poden modificar aquest contracte en qualsevol moment per mutu acord. Les modificacions a introduir en el contracte requeriran de la subjecció al mateix procediment i requeriments formals seguits per a la seva formalització inicial.

Quinzè.- Causes de resolució

Són causes de resolució del contracte, a més de les previstes en la normativa general, les següents:

- El fet d’incórrer el propietari de la finca en qualsevol de les causes de prohibició per a contractar amb l’Administració Pública que estipula la normativa de contractes del sector públic o dels acords establerts en el present contracte, quan a criteri de la Diputació de Barcelona puguin derivar-se perjudicis per a l’interès públic.

- L’incompliment de qualsevol obligació contractual.

Setzè.- Transmissió de la finca

La propietat conserva totes les seves facultats de vendre o transmetre per qualsevol títol la seva finca.

Malgrat això, en cas que transmeti la finca la propietat haurà d’informar els futurs adquirents de l’existència dels present acord de custòdia amb la Diputació de Barcelona i procurar que l’assumeixi i s’hi subrogui a tots els efectes. En cas de no aconseguir-ho, la propietat es compromet a compensar a la Diputació de Barcelona per les inversions dutes a terme a la finca i no amortitzades d’acord amb l’informe de seguiment anyal.

Dissetè.- Resolució de conflictes

Les parts es comprometen a resoldre de manera amistosa qualsevol desacord que pugi sorgir en el desenvolupament d’aquest contracte i acorden sotmetre les divergències que pugin plantejar-se quant al compliment d’aquest contracte a les competències dels Jutjats i Tribunals de la ciutat de Barcelona.

Divuitè.- Tractament de dades personals

D’acord amb el Reglament europeu 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i la lliure circulació d’aquestes dades, i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció

de Dades Personals i garanties dels drets digitals, s’informa a la contractista i al seu personal:

Responsable del tractament	Diputació de Barcelona Xxxxxx Xxxxxxxxx 000, 00000-Xxxxxxxxx
Responsable del tractament	Dades de contacte de la persona Delegada de protecció de dades per a consultes, queixes, exercici de drets i comentaris relacionats amb la protecció de dades: xxxxxxxxxxxxxxxxxx@xxxx.xxx
Finalitat del tractament	Gestió i tramitació dels contractes del sector públic dels òrgans i unitats administratives de la Diputació de Barcelona.
Temps de conservació	Les dades seran conservades durant el temps previst a la normativa de contractació pública i d’arxiu històric.
Legitimació del tractament	Compliment d’obligacions contractuals.
Destinataris de cessions o transferències	No s’han previst cessions més enllà de les previstes per la llei. No s’ha previst cap transferència internacional de dades de les dades subministrades.
Drets de les persones interessades	Es poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió i portabilitat de les seves dades, i la limitació o oposició al seu tractament a través de la Seu electrònica xxxxx://xxxxxxxxxxxxxx.xxxx.xxx/xxxxxxx- de-la-seu/proteccio-dades/default.asp o presencialment a les oficines del Registre xxxxx://xxx.xxxx.xxx/xxx/xxxxxxxx/
Drets de les persones interessades	Sense perjudici de qualsevol altre recurs administratiu o acció judicial, tot interessat tindrà dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control, en particular en l'Estat membre en què tingui la seva residència habitual, lloc de treball o lloc de la suposada infracció, si considera que el tractament de dades personals que el concerneixen infringeix el RGPD. Sent a Catalunya l’APDCAT l’autoritat de referència xxxx://xxxxxx.xxxxxx.xxx/xx/xxxxx_x_xxxxxxxxxxx/xxxxxxxx_x_xxxxxxxxx/

Per a l’execució de les prestacions derivades del compliment de l’objecte d’aquest contracte no es preveu cap tractament de dades. Per aquest motiu el contractista no podrà accedir als documents, arxius, sistemes i suports que continguin dades de caràcter personal sense autorització expressa de l’òrgan competent de la Diputació. En el cas que el personal vinculat al contractista tingués accés, directe o indirecte, a dades o informacions de caràcter personal, l'empresa els exigirà el compliment del deure de secret respecte de les dades i informacions a què haguessin pogut tenir

accés en el desenvolupament de l’activitat o servei prestat, fins i tot després de finalitzar la relació contractual, i la immediata comunicació d’aquesta violació de seguretat a la Diputació.

En el cas que més endavant resultés necessari l’accés a dades personals el contractista i la Diputació establiran per escrit les obligacions de les parts per donar compliment a les prescripcions previstes a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Dinovè.- El contractista estarà obligat al compliment d’allò que disposa la legislació laboral en tots els seus aspectes inclosos els de previsió, seguretat i higiene en el treball i Seguretat Social, així com la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Vintè.- El contractista s’obliga formalment a fer-se càrrec de qualsevol impost que es derivi d’aquest atorgament i del seu desenvolupament.

Vint-i-unè.- Tret de manifestació en contrari per part del contractista, formalitzada per escrit de forma fefaent o bé mitjançant compareixença davant de l’òrgan de contractació, el domicili per tal d’efectuar tota mena de notificacions i tràmits en relació amb l’expedient de la present contractació serà el que figura en aquest contracte.

I, perquè així consti i tingui els efectes pertinents, les parts contractants firmen electrònicament.”

Annex 1 plànol de la finca i de la zona de gestió tutelada

Annex 2 Accions del projecte Life Xxxxx Xxxxxxxx

Les accions directament relacionades amb la present contractació són principalment l’acció B2 d’implementació d'acords de "Custòdia del Territori" amb els propietaris privats, i les accions de conservació següents: C.4. Remodelació del sistema de captació i distribució de l'aigua, C.5. Fomentar l'ús sostenible i responsable de l'aigua: instal·lació del sistema de recollida d'aigua de pluja i aigües grises, C.6. Fomentar l'ús sostenible i responsable de l'aigua: implementació de filtres verds d'aigües residuals en cases aïllades, C.7. Millorar l'hàbitat de ribera: connectivitat ecològica en els torrents a través de les infraestructures viàries i C.8. Millorar l'hàbitat de ribera: hàbitats riberencs autòctons i bones pràctiques forestals.

B2 Implementació d'acords de "Custòdia del Territori" amb els propietaris privats

La custòdia del territori és una estratègia que busca generar responsabilitats entre els propietaris i l'òrgan gestor d'un espai natural, com seria el PN-RB Montseny, per conservar i utilitzar de manera sostenible i respectuosa els recursos i els valors naturals, culturals i paisatgístics. En el marc del Life Tritó Montseny, la custòdia del territori s'enfoca bàsicament a la millora de l'hàbitat del tritó del Montseny i al bon ús de l'aigua

C.4. Remodelació del sistema de captació i distribució de l'aigua

La finalitat de l'acció és actualitzar els sistemes de captació d'aigües superficials, en l'àmbit municipal, en cases aïllades i explotacions agropecuàries aïllades, per tal d'assegurar un cabal ecològic mínim durant els mesos més secs.

Aquesta acció contribueix a la consecució de l’objectiu operatiu 2. Incrementar la qualitat hidrològica dels torrents i el seu cabal ecològic en l'àrea de distribució del tritó del Montseny

C.5. Fomentar l'ús sostenible i responsable de l'aigua: instal·lació del sistema de recollida d'aigua de pluja i aigües grises

La finalitat és augmentar la capacitat d'acumulació d'aigües no provinents dels torrents. L'objectiu final és disminuir la quantitat d'aigua extreta dels torrents per proveir les cases aïllades i petits nuclis habitats de l'àmbit geogràfic del tritó del Montseny. Aquesta acció està pensada per complementar l'acció anterior de remodelar les captacions per disminuir la quantitat d'aigua extreta dels torrents, mitjançant l'aportació extra d'aigua a les masies i explotacions agroramaderes aïllades, provinents de la pluja i de l'aprofitament de les aigües grises.

Aquesta acció contribueix a la consecució de l’objectiu operatiu 2. Incrementar la qualitat hidrològica dels torrents i el seu cabal ecològic en l'àrea de distribució del tritó del Montseny.

C.6. Fomentar l'ús sostenible i responsable de l'aigua: implementació de filtres verds d'aigües residuals en cases aïllades

La finalitat és millorar la qualitat de les aigües dels torrents i evitar l'abocament d'aigües residuals que puguin perjudicar les condicions mediambientals dels ambients riberencs. Per a això es necessiten implementar sistemes de depuració d'aigües a les masies aïllades o petits nuclis de cases, on el tractament terciari i de llacunes, denominats filtres verds, pot millorar significativament els nivells de qualitat, reduint els fosfats i nitrats a uns mínims que no siguin perjudicials per a la biodiversitat adaptada a aigües oligotròfiques. Aquests sistemes es basen en la creació de llacunes artificials, on la vegetació absorbeix els nutrients que concentren les aigües residuals, de manera que les aigües que surten d'aquestes llacunes tenen unes condicions fisicoquímiques més semblants a les condicions de les aigües que discorren pels torrents.

Aquesta acció contribueix a la consecució de l’objectiu operatiu 2. Incrementar la qualitat hidrològica dels torrents i el seu cabal ecològic en l'àrea de distribució del tritó del Montseny.

C.7. Millorar l'hàbitat de ribera: connectivitat ecològica en els torrents a través de les infraestructures viàries

La finalitat d'aquesta acció és la d'assegurar la connectivitat ecològica de la llera fluvial al llarg de tot el torrent on hi hagi una població de tritó del Montseny. Les intervencions que es realitzen en el marc d'aquesta actuació pretenen mantenir la comunicació viària existent en l'actualitat i les seves mesures de seguretat viària, però eliminant l'efecte barrera que produeixen moltes infraestructures actuals, en la intersecció de la carretera o pista forestal amb la llera fluvial. En general, les intervencions consistiran en la substitució dels tubs de desguàs actuals per ponts o estructures prefabricades quadrades que permetin donar una continuïtat natural als torrents i cursos d'aigua. S’aprofitarà el moviment de terres i desmuntatge de les actuals infraestructures viàries per restaurar el llit dels torrents a banda i banda de la carretera o pista, ja que en molts casos es troba totalment col·lapsat per material de rebuig de l'antiga construcció, cosa que augmenta l'efecte barrera per a la fauna aquàtica dels torrents.

Aquesta acció contribueix a la consecució de l’objectiu operatiu 3. Eliminar o minimitzar les amenaces que existeixen sobre l'hàbitat de ribera que actualment ocupa el tritó del Montseny

C.8. Millorar l'hàbitat de ribera: hàbitats riberencs autòctons i bones pràctiques forestals

La finalitat és restaurar l'hàbitat riberenc en els torrents amb presència de tritó del Montseny, recuperant la seva vegetació arbòria autòctona i la seva cobertura original, així com evitant l'erosió i les aportacions de sediments als torrents d'antigues actuacions forestals. El resultat a mig termini d'aquestes intervencions permetrà restablir les condicions ambientals i ecològiques de l'hàbitat riberenc d'abans, afavorint les poblacions del tritó del Montseny i la biodiversitat associada a l'hàbitat riberenc. Aquesta acció té també una marcada finalitat demostrativa, referent a les bones pràctiques forestals dirigides a la conservació. Aquesta acció contribueix a la consecució de l’objectiu operatiu 3. Eliminar o minimitzar les amenaces que existeixen sobre l'hàbitat de ribera que actualment ocupa el tritó del Montseny.

Annex 3: Millora de sistema de reg i reutilització de les aigües en el viver de Can Rubi Antecedents

L’aigua és un recurs important i necessària per tothom i en el cas que ens ocupa com

un més, per poder seguir donant viabilitat econòmica a la Finca Xxx Xxxx i al mateix temps ajudar a mantenir al màxim els cabals dels rierols que hi passen.

El regadiu de la finca, que tradicionalment s’havia fet amb reg per inundació o a l’estesa com es deia abans, posteriorment es va transformar a sistema de reg per aspersió clàssic amb aspersors de llarg abast. Les diferents activitats agrícoles desenvolupades al llarg dels anys va fer que donada l’alçada de la finca i la limitació per segons quins cultius, s’anés decantant cap al sector ja més de cultius de coníferes al terra tipus avets i posteriorment en contenidors tipus test i anant incorporant plantes arbustives i gramines, que es podessin adaptar a les característiques climàtiques i orogràfiques de la finca.

És a partir de l’any 2000 i amb la consciència de poder optimitzar el recurs de l’aigua, que es va posar en pràctica la transformació de l’antic sistema de reg de manera gradual, passant a mini-aspersió, de les diferents feixes. L’actual sistema de mini- aspersió com a tal, fins i tot a dia d’avui, sigui millorable per tal de poder optimitzar i reduir més, el consum de l’aigua, motiu pel que es fa la proposta de canviar de sistema i passar a un de reg localitzat, ja individual per cada planta.

És per a tot això i gràcies a que el cultiu que es fa a dia d´avui, és amb contenidors o sigui que no és un cultiu al terra, per tant es pot plantejar una nova possible transformació, cap a un sistema de reg localitzat amb emissors turbulents i piqueta. Amb aquest tipus de reg, l’objectiu és pretendre fer un estalvi amb una relació 1 a 4 pràcticament del consum de l’aigua, tot i que implica, una sensibilitat molt més alta a l’obturació que el sistema de mini-aspersió i, que condiciona per tant a dissenyar una nova xarxa, totalment independent a l’actual, per tota una sèrie de condicionants que té l’antiga com les pressions de treball, l’existència de trams de canonades de ferro i fibrociment, entre altres, que la fan incompatible amb la proposta del nou reg localitzat.

Objectiu

L’objectiu del projecte compren dues etapes o parts que hem anomenat Capítols, Nº 1 i 2 i que necessiten d’un ordre d’execució determinat, si es vol aconseguir de manera dràstica, la reducció de les dotacions d’aigua necessàries pels cultius. La primera part seria la transformació del sistema de reg, que és la que permet un estalvi directe de la quantitat d’aigua de rierol i, la segona part, que és la que permet afegir una segona aigua pel reg, recollint les pluvials.

Capítol 1 - Transformació del sistema de reg. Es tracta de transformar el sistema de reg actual d’aspersió a un de gota a gota, en els camps de la finca que són els més

irregulars i on és mes fàcil i ràpid contribuir a optimitzar les pèrdues d’aigua en el reg d’aspersió. Són les formes geomètriques que tenen, adaptades a les superfícies de les feixes existents, amb cantonades d’angles molt petits, amb franges estretes i amb l’existència de camins i passadissos, el que fa que tot això repercuteixi en un estalvi d’aigua més notori, a banda també de pèrdues per l’efecte insalvable del vent en molts llocs. La distribució hidràulica també ha estat condicionada per les grans diferències altimètriques entre camps, de l’ordre de 70 mca, però tot això es conserva reg amb pressió natural, amb el seu estalvi d’energia. L’aplicació d’un nou sistema de reg ha de permetre optimitzar al màxim, el recurs de l’aigua, de manera que apliquem 100 % de l’aigua a la superfície dels test, evitem 100 % efecte vent durant el reg, evitem 100 % les pèrdues d’aigua per l’efecte paraigües del tipus de planta, i finalment evitem 90 % pèrdues escorrentia durant el reg.

Capítol 2 - Aprofitament de les aigües pluvials i escorrentia. Tenint en compte la ubicació de la finca dins del massís del Montseny i les seves característiques climàtiques, l’estudi de les dades de precipitació de la zona, permeten concloure que és totalment viable la recollida de les pluvials, en la màxima superfície possible cultiu i camins, l’emmagatzemament i el posterior bombeig de l’aigua de pluja, si es vol reduir el volum de captació de l’aigua de rierol. Com a dades climatològiques registrades, s’han revisat les obtingudes en anys anteriors, a partir de INIA de l’observatori del Turó del Home 1.941-1.970, també les de Can Cervera des de l’any 2009, AEMET de Santa Coloma de Farners i les de l’observatori AEMET de Fogars de Montclús. A la vista de que les precipitacions anuals en els registres més antics, eren al voltant dels 1.000 mm anuals amb un total d’uns 104 dies de precipitació i en els últims 10 anys, aquesta quantitat s’ha reduït als 800 mm anuals i que les lectures més desfavorables trobades, han estat les de l’AEMET, de Fogars de Montclús, per tant, s’han considerat els seus valors en el període 2014-2017, amb 657,85 mm de pluja anuals, però encara amb uns

100 dies de precipitació. Pel que fa al sistema de recollida i emmagatzemament, l’orografia de la finca, fa que sigui possible aquest fet, donada l’existència de pràcticament una sola pendent, que permet canalitzar la recollida tant d’aigües pluvials com d’escorrentia, de manera relativament fàcil, cap al punt desitjat. La recollida d’aigües permetria disposar d’autonomia hídrica, tenint present que es podria reduir el 100 % del consum d’aigua de rierol durant 6 a 8 mesos a la superfície projectada, reduir el 50 % del consum d’aigua de rierol durant 2 a 4 mesos i reduir el 33 % del consum d’aigua de rierol la resta de l’any.

Prescripcions tècniques

Capítol 1 - Transformació del sistema de reg

1.1. Captació d’aigua, aspiració, grup de bombeig, impulsió i arranc elèctric

En aquesta primera etapa es preveu el reg a partir de l’aprofitament de la bassa d’obra al terra existent a la finca, de manera que servís tant per l’emmagatzement, amb l’omplerta actual i en un futur de pluvials i escorrentia, en el moment en que es disposi de sistema de reaprofitament instal·lat. En el

cas de preveure una demora en el sistema de reaprofitament o de que es volgués millorar la qualitat d’aquesta bassa, caldria contemplar la possibilitat de poder-la tapar i evitar així la formació d’algues.

Es disposaria d’una aspiració de 70 metres de llargada i 5 flotant, en PE 100 AENOR D-75/10 AD soldat i en carga des de la bassa fins a la ubicació del capçal de reg, amb les seves claus de pas i valvuleria antiretorn.

Donat que la cota des de la bassa dita, fins al capçal és poca, es preveu l’ajuda d’un bombeig mínim, per a poder donar i mantenir una correcte pressió de filtratge durant el reg, principalment en els camps E, F, G i de manera indispensable per poder efectuar el correcte rentat de tots els filtres.

En el cas de fer-se el dipòsit de dalt, inclòs en la segona part, amb el aprofitament de les aigües pluvials, no caldria aquest bombeig, descrit.

Es preveu doncs una electrobomba monobloc horitzontal tipus CALPEDA MXH- 803, amb tota la seva part hidràulica en inox 304 de 1,1 KW a 380 volt, amb capacitat per poder aportar dons fins a 15 m3/h i 2 atmosferes de pressió. Disposaria de protecció elèctrica de funcionament, cablejat elèctric lliure d’al·lògens, safata inox i arranc per programador i, manual així com control de nivell i protecció, per falta d’aigua, per desencebament o per no obertura de la xarxa general.

L’activació de bombeig SI/NO, es faria mitjançant un bypass i vàlvules de pistó tipus BERMAD, des de programador de reg, assignant a cada una de les opcions B1 i B2, amb el seu cablejat i connexionat hidràulic i elèctric. Les vàlvules de pistó, també disposarien de valvuleria manual.

1.2. Filtratge de sorra automatitzat

Per tal de poder disposar de un filtratge adequat a nivell físic i orgànic, es preveu una etapa amb 2 filtres de sorra en paral·lel tipus ODIS 4202 D-20” amb funcionament en paral·lel i amb rentat per inversió de flux, mitjançant dues vàlvules BERMAD de plàstic i col·lector de desguàs retornant aigua.

El seu funcionament seria a partir del programador de reg, amb programació de rentat fora d’horaris de reg i connexionat elèctric amb cable sense halògens i safata inox.

Disposaria de manòmetres a entrada i sortida i de bypass manual, de manera que davant de qualsevol entrebanc, sempre es podés regar.

1.3. Filtratge d’anelles automatitzat

Es preveu una segona etapa de filtratge automàtic tipus ARKAL amb 2 filtres en paral·lel, amb rentat automàtic per inversió de flux i amb sistema SKS de obertura de anelles. El nivell de filtratge seria de 120 Mesh, amb col·lector de desguàs, retornant l’aigua.

El seu funcionament seria a partir del programador de reg, amb programació de rentat fora de horaris de reg i connexionat elèctric amb cable sense halògens i safata inox.

Disposaria de manòmetres a entrada i sortida i de bypass manual, de manera que davant de qualsevol entrebanc, sempre es pogués regar.

1.4. Automatització amb control volumètric, PC i pluviòmetre

Com a sistema de control del reg, es preveu un controlador de reg tipus INTA, amb capacitat de fins a 32 sectors, ampliable (17 Sortides per sectors de reg actuals a fer, 2 Sortides per bypass bombeig, 3 Sortides per nutrició, 2 Sortides per filtres de sorra, 2 Sortides per filtres de anelles, 6 Sortides restarien lliures). Es faria un control volumètric de la programació, mitjançant un comptador Woltman ARAD amb emissor de polsos intercalat, després del filtratge d’anelles.

S’inclou programa PC i connexió remota suposant es disposa de xarxa, amb 50 metres cable UTP.

Per tal d’evitar regs en dies de pluja, es preveu pluviòmetre RAIN-BIRD amb desconnexió a la detecció segons nivell de pluviometria.

1.5. Canonada general i cablejat elèctric

A sortida de capçal de reg, es preveu recorregut de canonada general amb 350 metres de canonada de PE 100 AENOR D-63/16 soldat, per tal d’evitar problemes de cops d’ariet i depressions, en els arrancs, parades, problemes amb aire i possibles manipulacions imprevistes.

A sortida del capçal i a inici d’aquesta canonada general, es disposaria d’una vàlvula màster tipus BERMAD de 2”, que nomes donaria pas d’aigua i mantindria la xarxa pressuritzada, durant els temps de reg. Fora de aquestes franges estaria tancada i disposaria aigües avall, de ventosa de doble funció, per tal d’evitar problemes per depressió.

El recorregut de la canonada general, estaria acompanyat de cable anti-humitat multifil de 1,5 mm, que faria recorreguts separats, donada la ubicació centralitzada de 3 col·lectors inclòs en l’Informe i ja la previsió per la Quintana, amb un total de 28 cables.

1.6. Col·lectors centralitzats

El control del reg a peu de Camps, es previst a partir d’uns col·lectors centralitzats, per tal de reduir el metratge de canonades generals això com de cablejat elèctric i reduir no sols els costos de materials, sinó també el cost de obra civil com son les rases, regates al formigó i demés.

Cada col·lector, és previst amb panell de PVC col·locat de manera mural, amb suports metàl·lics a terra i cada un d’ells disposaria d’alimentació d’entrada des de general de D-63 amb PE D-63 soldat i amb clau de pas, vàlvula hidràulica reguladora de pressió tipus Bermad de 2” pre-regulada a 2 atmosferes, col·lectors amb T derivació de PE soldat D-63, per cada sector, claus de pas i electrovàlvula BERMAD de 1 ½” i accessoris sortida 1 ½”, abraçaderes inox i connexionat elèctric de cada sector, amb caixa d’empalmes i regletes.

1.7. Sistema de reg als Camps A-B-C

El reg dels sectors 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, està calculat i previst amb la mateixa distribució per a tots, amb 650 metres de canonades secundaries de PE 40 AENOR D-50/4 BD, per tal de poder inserir les tomes dels laterals de reg.

El nombre de laterals de reg seria de 678 i cada un d’ells disposaria de toma derivació amb clau de pas i fitting desmuntable D-16.

Els laterals de reg serien amb canonada de PE 40 AENOR D-16/2,5 amb 1,2 mm de paret i una llargada total per 6.600 metres, servit amb rotllos de 300 metres, amb els seus accessoris de connexionat entre ells i vàlvules finals de descàrrega, per el seu buidat i neteja.

El sistema de reg seria amb emissor turbulent tipus TD-210 POT, servit ja muntat com a conjunt de toma derivació 4 mm + tubet de 0,60 mts + emissor + piqueta, en caixes de 500 unitats i per un total de 29.600 unitats.

1.8. Sistema de reg als Camps E-F-G

El reg dels sectors 9,10,11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, està calculat i previst amb la mateixa distribució per a tots, amb canonades secundaries amb 650 metres de PE 40 AENOR D-50/4 BD, per tal de poder introduir les tomes dels laterals de reg.

El nombre de laterals de reg seria de 628 i cada un d’ells disposaria de toma derivació amb clau de pas i fitting desmuntable D-16.

Capítol 2 - Aprofitament de les aigües pluvials i escorrentia

2.1 Dipòsits de baix

La viabilitat de l’ús de l’aigua de pluja, per el reg localitzat, està condicionat a poder-la recollir i emmagatzemar-la en les més òptimes condicions possibles. Després de veure detingudament la feixa on ara i ha el dipòsit rodó metàl·lic (Dipòsit de baix) i el tipus de sòl, es descarta la possibilitat de poder fer una bassa al terra impermeabilitzada, donat el seu alt cost, ja que hi ha molta pedra. Això vol dir que l’única manera de poder augmentar aquest volum seria a partir de diferents dipòsits, tipus l’existent, però amb unes mides més grans, en aquest nivell i també en el superior, per damunt del capçal de reg.

Segons tanteig de mides fetes i a falta de que es desbrossés i es fes un petit rebaix del marge, hi hauria la possibilitat de poder incloure 2 dipòsits de característiques semblants als existents, però amb un volum superior i potser un tercer mes petit, aquí es contempla un possible nou al costat de l’existent.

2.2 Bombeig amb energia elèctrica de bassa de baix a la de dalt

L’ús d’aquest bombeig, es convertiria amb un cost de producció a tenir en compte, en tots els mesos en que fos necessari, tot i haver intentat optimitzar al màxim, en el moment de escollir la corba de treball de l’electrobomba i així obtenir la mínima potència, que s’ha pogut baixar fins a 1,5 KW. La potència invertida amb el model triat, es dedica pràcticament al just per vèncer el desnivell i un valor mínim de pèrdua de carga d’accessoris i canonada d’impulsió.

El model triat és una electrobomba vertical monobloc Grundfos o similar, en aquest cas CRE-3/19 amb part hidràulica en inox 304, motor de 1,5 KW trifàsic a 380 Volts i capacitat per pujar fins a 3,6 m3/h al nou dipòsit de dalt. L’electrobomba s’ubicaria al lloc on estar l’actual i disposaria d’aspiració 2” amb la seva valvuleria i connexió a actual, filtratge de desbast sobredimensionat en 3”, impulsió amb la seva valvuleria 2”, control elèctric mitjançant cofret elèctric amb protecció per falta d’aigua, arranc i parada a demanda sempre del dipòsit de dalt, sistema de seguretat total per falta de circulació d’aigua, amb detector de cabal i arranc temporitzat amb segons, com a sistema de doble protecció.

Per tenir idea dels volums a moure diàriament i que surten reflectits al quadre mensual de Precipitació - Dotació d’aigua mensual (P + Drm), el volum necessari per poder fer 1 dia de reg complert als 6.510 m2 objecte del Estudi amb el sistema de reg ja transformat, seria de 30.597 l/dia.

2.3 Canonada d’impulsió des de la bassa de baix fins a la de dalt

Es calcula una canonada de PE 100 AENOR de D-63/10 AD amb DI de 55,4 mm i soldada, per un recorregut de 650 metres. El seu inici seria al bombeig del dipòsit de baix i amb la impulsió, fins a la nova bassa de dalt, amb 2 vàlvules de retenció intercalades i fittings soldats.

La potència calculada per l’electrobomba, ha estat calculada per poder fer l’elevació d’un 3,3 m3/h, amb el següent càlcul de pèrdues de carga:

• Desnivell entre dipòsit i bassa	+	75,5 mca
• Pc % 0,47 mca x 650 metres amb V 0,4 m/s	+	3,05 mca
• Pc accessoris	+	2,0 mca
• Aspiració en carga	-	2,5 mca
• Pressió total necessària		78,05 mca
• Bombeig amb capacitat de elevació de 3,5 m3/h		78,00 mca

2.4. Distribució d’aigües a capçal i a arqueta bassa existent

A partir de la sortida de dipòsit en carga, es preveu una canonada per alimentar primer la bassa actual al terra, per poder seguir regant amb aspersió i que després seguiria, per poder alimentar el capçal de reg i regar els sectors transformats a reg localitzat. El seu recorregut total seria de 200

metres, amb canonada de PE 100 D-75/10 per reduir la velocitat i possibles efectes de cops de ariet en el capçal de reg.

L’alimentació de la bassa al terra, es faria per dalt i amb sistema de control de nivell en inox regulable, a col·locar dins de la bassa, amb un altre nivell, situat a uns 0,40 cmts per sota i que en el cas de no poder disposar de la suficient aigua de pluja que li baixés, ni de la captació de dalt, obriria la captació de baix. Els nivells, pilotarien cada un d’ells una vàlvula hidràulica a intercalar en els tub de PE de 75 nou pe runa banda i al tub de PE de D-63 existent que ve de la captació de baix, però a la que també se li inclouria un filtre groller de desbast en 3”, abans de la vàlvula i això.

L’alimentació del capçal per el reg localitzat, es faria connectant a l’entrada del nou capçal la canonada, amb una clau de pas de papallona de DN 65 i que a demés, disposaria d’un bypass, per el cas de que davant de qualsevol problema en el dipòsit, canonada, impulsió o captació, sempre es pogués seguir regant de la bassa actual existent, alimentada amb les aigües procedents de les captacions.

Descripció dels treballs a executar i amidaments 1 Transformació del sistema de reg

1.1. Captació d’aigua, aspiració, grup bombeig, bypass, impulsió i arranc elèctric

Un conjunt d’aspiració flotant i recorregut de 75 metres de llargada, amb canonada de PE 100 AENOR D-75/10 AD soldat i en carga des de la bassa fins a la ubicació del capçal de reg, amb tots els seus accessoris i valvuleria i part proporcional de muntatge i posta en marxa, sense incloure obra civil.

Un conjunt d’electrobomba monobloc horitzontal tipus CALPEDA MXH-803, en inox 304 de 1,1 KW a 380 volt, per moure 15 m3/h i 2 atmosferes, protecció elèctrica, arranc i demanda, aspiració amb bypass pilotat de 2 vàlvules hidràulica tipus Bermad 2”, segons demanda des de programador, amb tots els seus accessoris pel connexionat hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa.

1.2. Filtratge de sorra automatitzat

Conjunt filtratge de sorra amb 2 filtres de sorra en paral·lel tipus ODIS 4202 D- 20”, amb rentat automàtic per inversió de flux, amb tots els seus accessoris, pel connexionat hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa.

1.3. Filtratge d’anelles automatitzat

Conjunt de filtratge automàtic tipus ARKAL SKS de 3” amb 2 filtres en paral·lel, amb rentat automàtic per inversió de fluxos amb tots els seus accessoris per

connexionat hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa.

1.4. Automatització amb control volumètric, PC i pluviòmetre

Conjunt de control de reg, amb un programador tipus INTA-AP de 32 sectors, amb un comptador Woltman ARAD amb emissor de polsos, amb programa connexió a PC, no inclòs, però si el seu cablejat, amplificadors i pluviòmetre RAIN-BIRD, amb tots els seus accessoris, pel connexionat hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa.

1.6. Canonada general i cablejat elèctric

Conjunt de canonada general amb 350 metres, en PE 100 AENOR D-63/16 soldat, amb vàlvula màster tipus BERMAD de 2”, ventosa doble funció, cablejat anti-humitat de 1,5 mm per 24 Volts AC amb multifil separats un de 110 metres de 14 x 1,5 mm, un de 290 metres de 14 x 1,5 mm i un de 20 metres de 8 x 1,5 mm, amb tots els seus accessoris, pels connexionats hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa, sense incloure obra civil, per obertura de passos.

1.7. Col·lectors centralitzats

Conjunts de 3 col·lectors centralitzats, que cada un d’ells disposaria de una alimentació amb PE D-63 soldat i una clau de pas de 2”, amb un col·lector de PE soldat D-63, amb sortides per cada sector, cada una de elles, amb una clau de pas de 1 ½”, un regulador de pressió Bermad de 1 ½”, Abrasaderas inox, un panell de PVC, per total de 17 sectors i amb tots els seus accessoris de connexionats hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa, sense incloure obra civil, per fixació de panells.

1.8. Sistema de reg localitzat als Camps A-B-C

Conjunt de sistema de reg complert, amb, 650 metres de PE 40 AENOR D-50/4 BD, 678 tomes derivació, claus de pas i taps finals i amb 6.600 metres de canonades laterals de reg amb PE 40 AENOR D-16/2,5 amb 1,2 mm de paret, servit ja perforat per 29.600 unitats incloses de emissor turbulent tipus TD-210 POT, servit muntat amb toma, tubet 0,60 mts, emissors i piqueta i tots els seus accessoris de connexionat hidràulic i la seva part proporcional de muntatge, fins a col·locar canonades secundàries.

1.9. Sistema de reg als Camps E-F-G

Conjunt de sistema de reg complert, amb, 650 metres de PE 40 AENOR D-50/4 BD, 628 tomes derivació, claus de pas i taps finals i amb 6.600 metres de canonades laterals de reg amb PE 40 AENOR D-16/2,5 amb 1,2 mm de paret i servit ja perforat per 35.500 unitats incloses d’emissor turbulent tipus TD-210 POT, servit muntat amb toma, tubet 0,60 mts, emissors i piqueta i tots els seus

accessoris de connexionat hidràulic i la seva part proporcional de muntatge, fins a col·locar secundàries.

2 Aprofitament de les aigües pluvials i escorrentia

2.1 Dipòsit de baix

Un dipòsit complert amb planxes de ferro esmaltades color verd, tipus existent, amb volum de 99 m3, D-7,04 metres, alçària 2,54 metres, amb liner de aïllament, tornilleria, liner PE mínim 1,5 mm, omplerta cenital amb PVC D-160/6 amb suports de ferro, sortida en carga en PVC D-90/10, vàlvula de papallona DN-80 amb brides, buidat amb PVC D-90/10 a rierol, amb vàlvula de papallona DN-80 i brides, sobreeixidor en PVC D-160/6 a rierol, cobertura metàl·lica amb carpa central a 0,50 metres mínim per damunt del perímetre, amb suport i fixació extern al dipòsit i registre per treballs interns i neteja, amb tots els seus accessoris de connexionat hidràulic i la seva part proporcional de muntatge, sense incloure obra civil.

2.2 Bombeig amb energia elèctrica del dipòsit de baix al de dalt

Bombeig amb una electrobomba vertical monobloc Grundfos CRE-3/19 o similar en inox 304, motor 1,5 KW trifàsic, 380 Volts, elevació de 3,6 m3/h a dipòsit de dalt, aspiració 2”, claus de pas , filtre de desbast de 3”, impulsió en 2”, control arranc/demanda/paro segons nivell aigua, amb tots els seus accessoris de connexionat hidràulic i elèctric i la seva part proporcional de muntatge i posta en marxa.

2.3 Canonada d’impulsió del dipòsit de baix al de dalt i cablejat per nivells

Canonada PE-100 Aenor 650 metres, amb PE D-63/10 AD, soldada, 2 vàlvules retenció intercalades cada 30 mca, cablejat anti-humitat de 5 x 2,5 mm fixat al tub, control nivell, sondes, tots els seus accessoris de connexionats hidràulic i la seva part proporcional de muntatge, sense incloure obra civil rasa.

2.4. Distribució d’aigües a la bassa existent i al nou capçal de reg

Recorregut de 200 metres canonada PE 100 Aenor D-75/10 soldat, fins a bassa al terra, control de nivell inox regulable d’aigua amb prioritat pluja, captació de dalt, captació de baix, amb 3 vàlvules hidràuliques i filtre groller de desbast en 3” per cada una d’elles i alimentació del capçal de reg amb 65 metres de PE 100 D-75/10 soldat, amb bypass i valvuleria, amb tots els seus accessoris connexionat hidràulic i la seva part proporcional de muntatge, sense incloure obra civil.

Plànol del viver de Can Rubi i distribució del sistema de rec

Annex 4: Valoració econòmica de Zona de Gestió Tutelada de Can Rubi Arguments

El tritó del Montseny és un amfibi endèmic del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny (PN-RB del Montseny) i una espècie catalogada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) en la categoria de "en perill crític de conservació". L’àmbit geogràfic del projecte comprèn tot el PN-RB Montseny, malgrat la majoria d’accions se centraran en l’àmbit geogràfic de les poblacions actuals del tritó del Montseny, així com en els centres de cria de la Generalitat de Catalunya (a Torreferrussa i Pont de Suert) i al Zoo de Barcelona.

La finca de Can Rubi, al municipi de Fogars de Montclús, es troba situada entre la capçalera de la conca hidrològica del torrent de Rocanegra i la capçalera de la conca hidrogràfica del Sot de les Planes (també anomenat Sot de Can Rubí o Sot Ample), a la banda oriental de la conca del Tordera. Aquests dos torrents estan inclosos en l’àmbit geogràfic de la població oriental del tritó del Montseny. Garantir la qualitat de l’hàbitat riberenc i de les aigües d’aquests dos torrents, és essencial per a la protecció d’aquesta espècie endèmica i en general per a conservar la biodiversitat present en aquesta conca de l’espai natural protegit.

Tenint present que la finca de Can Rubi és un dels pocs indrets on hi ha exemplars de tritó del Montseny i que és on existeix el nucli principal de la població oriental, és imprescindible que l’hàbitat riberenc d’aquesta finca estigui el més ben conservat possible i alhora es minimitzin totes aquelles amenaces que poguessin repercutir negativament en aquest amfibi endèmic del Montseny. Amb aquest objectiu, en els darrers anys, l’administració gestora del parc i la propietat de la finca de Can Rubi han pres acords puntuals per realitzar actuacions encaminades a millorar la conservació de l’hàbitat de ribera de la finca i evitar així, els impactes negatius provocats per les activitats que es porten a terme dins de la finca, com el control de processos d’erosió, la reutilització de les aigües d’escorrentia o millorar l’eficiència de reg per reduir el consum d’aigua.

La finca de Can Rubi està en un indret estratègic per a la conservació de la població oriental del Tritó del Montseny, ja que la meitat dels torrents on és present aquesta població, estan dins la finca. Vistes aquestes circumstàncies i l’interès de la propietat de Can Rubi per fer compatible la gestió de la seva finca amb la conservació del valors naturals i paisatgístics del parc natural i en especial el desenvolupament del tritó del Montseny, es proposa establir un marc de col·laboració que tingui per objecte la conservació de l’hàbitat del tritó del Montseny i el seu entorn.

Objectius

L’objectiu principal del present document tècnic és delimitar una Zona de Gestió Tutelada (ZGT) als marges del torrent de Rocanegra i del Sot de les Planes, dins la

finca de Can Rubi.

Un segon objectiu és distingir les actuacions a promoure dins d’aquesta ZGT i les actuacions que cal evitar i que es considera necessari d’incloure en un conveni de col·laboració amb la propietat de la finca Can Rubi per fer compatible la conservació del tritó del Montseny amb el desenvolupament ordenat d’activitats privades a la finca. Les mesures que es proposen desenvolupar s’agrupen en tres objectius específics:

- Crear una ZGT a l’entorn del torrent de Rocanegra i del Sot de les Planes destinada a desenvolupar les mesures necessàries per protegir i conservar el tritó del Montseny.

- Promoure, dins d’aquesta ZGT, una sèrie d’actuacions específiques i evitar-ne d’altres, amb la finalitat de potenciar la presencia del tritó del Montseny i preservar els valors naturals, ecològics i paisatgístics del seu hàbitat.

- Controlar l’ús públic que es desenvolupa de manera natural a l’entorn d’aquests dos torrents. Finalment, el tercer objectiu general és valorar el perjudici econòmic que pugui suposar a la propietat aquesta limitació d’actuacions i pèrdua del ple domini, per tal d’incloure aquesta compensació al conveni de col·laboració.

Descripció de la Zona de Gestió Tutelada (ZGT)

La ZGT es circumscriu als marges dels torrents de Rocanegra i sot de les Planes, dins la finca Can Rubi, al terme municipal de Fogars de Montclús.

Del total de la superfície de Can Rubi, aproximadament un 26% es considera hàbitat potencial de ribera. Aquest habitat potencial, és la superfície que es considera com a Zona de Gestió Tutelada. Aquesta ZGT serà el lloc on es portarà a terme una gestió més activa, malgrat no es descarten altres actuacions en la resta de la finca que puguin tenir una incidència directa en la conservació de l’hàbitat de ribera, sempre previ consens de les actuacions per part de la propietat i la Diputació de Barcelona.

La ZGT proposada comprèn una superfície de 17,15 ha i se situa als marges del torrent de Rocanegra i del sot de les Planes.

En el cas del torrent de Rocanegra, s’ha utilitzat com a límit occidental de la ZGT el límit de la finca Can Rubi, segons el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal vigent. Aquest límit coincideix en la major part del seu traçat amb el torrent de Rocanegra. El límit oriental s’ha traçat tenint en compte la topografia, de manera que s’ha inclòs en la ZGT aquella superfície que potencialment pot arribar a constituir l’hàbitat de ribera. El límit nord coincideix amb el límit de la finca i el límit sud amb un camp de conreu.

En el cas del torrent del sot de les Planes, el traçat dels límits nord i sud coincideixen amb el límit de la finca segons el PTGMF. Per al traçat dels límits oriental i occidental s’ha seguit el mateix criteri descrit per al límit oriental del torrent de Rocanegra.

A la taula següent es mostra la superfície ocupada per cada tipus de vegetació dins aquesta ZGT als torrents de Rocanegra i Sot de les Planes.

Taula 1. Tipus de vegetació a les ZGT

Tipus de vegetació	Superfície (m2)	%
Castanyereda	59607	34,74%
Alzinar	31455	18,33%
Fageda	26108	15,22%
Plantació de coníferes	18935	11,04%
Freixeneda	15230	8,88%
Xxxxxxx *	9957	5,80%
Avellanosa	6206	3,62%
Bardissa	2082	1,21%
Roureda	933	0,54%
Falguera	856	0,50%
Improductiu	128	0,07%
Conreu	83	0,05%
Total general	171579	100,0%

* De vegades pollancreda o tremoleda

Valoració econòmica de la ZGT

La metodologia que s’utilitza a continuació està basada en el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, i el Reial decret 1492/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del sòl.

Aquesta normativa està pensada per calcular el valor del sòl d’una finca en concret, però en aquest cas es calcularà el valor del sòl de la Zona de Gestió Tutelada dels torrents on habita el tritó. En concret:

- S’estableix una ZGT definida (*) en la qual el propietari es compromet a col·laborar activament per a la millora de l’hàbitat del tritó del Montseny.

* Mapa Zona de Gestió Tutelada de Can Rubi

- S’estableix una durada de 20 anys per a aquesta gestió tutelada, que coincideix aproximadament amb la durada d’un Instrument d’Ordenació Forestal.

Aquesta metodologia parteix de les següents premisses:

- S’utilitzarà com a element de valoració les superfícies per cadascun dels tipus que figuren a l’apartat 4.2., tenint en compte únicament les que estan dominades per alguna espècie forestal arbòria.

- Es pren com a espècie forestal de valoració l’espècie principal que predomina a cadascuna d’aquestes superfície, per exemple el castanyer (Castanea sativa) en el cas de les castanyeredes. En el cas de les plantacions de coníferes s’ha fet la valoració per a l’avet de Douglas (Pteudotsuga menziesii), mentre que les vernedes, pollancredes i tremoledes s’han agrupat sota la valoració del vern (Alnus glutinosa).

- S’obtindrà un únic valor per hectàrea per cada espècie principal. El valor del sòl de cada superfície s’obtindrà multiplicant el valor per hectàrea corresponent a l’espècie forestal principal, per la superfície que ocupi a la ZGT.

- S’assumeix com a aprofitament de l’espècie, la producció mitjana de biomassa aèria total.

- Es considera que per a l’obtenció dels productes valorats, es necessari realitzar actuacions silvícoles de millora com ara seleccions de tanys, estassades, manteniment de camins o plantació.

1.1. Determinació del valor de la servitud legal

Per al càlcul de la indemnització, es tindran en compte les normes de valoració del sòl tant per a la fixació del preu/m2 de sòl, com per al càlcul del percentatge de l’afectació, el qual s’aplicarà per a determinar l’import final de la indemnització seguint la següent fórmula:

Superfície afectada (m2) x preu/m2 x percentatge d’afectació sobre el valor sòl afectat = import de la indemnització.

La normativa a tenir en compte per a calcular el valor del sòl és el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, i el Reial decret 1492/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del sòl.

1.2. Valor del sòl

La ZGT es troba en sòl no urbanitzable o rural. L’aprofitament rústic del sòl és de caràcter forestal ja que és només en aquest tipus de terreny on es donen les condicions que permeten l’establiment i desenvolupament del tritó. No tindria sentit en altres usos com ara conreu o pastura.

Aquest tipus de sòl es valora aplicant l’article 36.1.a del RDL7/2015 que especifica que els terrenys en la situació bàsica de sòl rural, es taxaran mitjançant la capitalització de la renda anual o potencial de l’explotació.

Article 36. Valoració en el sòl rural.

1. Quan el sòl sigui rural als efectes d’aquesta Llei i de conformitat amb el que disposa la Disposició addicional setena:

a) Els terrenys es taxaran mitjançant la capitalització de la renda anual real o potencial, la que sigui superior, de l’explotació segons el seu estat en el moment

al que s’hagi d’entendre referida la valoració.../...

La renda a considerar en aquest cas és la forestal. Per calcular la renda d’un terreny forestal és calculen els ingressos i les despeses de l’explotació.

Per tal de calcular aquests ingressos i despeses s’utilitzarà:

- La producció, en t/ha/any amb escorça, per espècie forestal, s’han obtingut a partir de les dades del llibre “Tablas de producción para los montes españoles” (Fundación Conde del Valle de Salazar, Madrid 1999), contrastades amb dades extretes de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC), per a la regió V (metropolitana), on està inclosa la comarca del Vallès oriental, així com de les obtingudes a partir d’inventaris realitzats per a IOF de la zona.

- Les dades de preu dels productes forestals a indústria les obtenim de la llotja de contractació i mercat en origen de Vic (17/03/2018). Els preus s’entenen a indústria.

Taula 2. Preus de la fusta a indústria, segons les llotges de Vic i preus de càlcul

Espècie	Fusta serra (€/t)Vic	Preu valoració	Llenya(€/t) Vic	Preu valoració	Fusta trituració (€/t)Vic	Preu valoració
Castanyer	00-00	00	00-00*	35	26	26
Alzina	-	-	60-66	60	-	-
Conífera de plantació	60-90	75	-	-	27-30	30
Freixe	60-105	85	-	-	26-30	26
Faig	00-00	00	00-00	39	26	-
Roure	00-00	00	00-00	45	-	-
Vern	54-57	85	-	-	26-30	26

*Barramenta

1.2.1. Càlcul dels ingressos

Producció (t/ha/any) x preu (€/t)

Davant la variabilitat dels productes fustaners aprofitats, s’estableix per a cadascuna de les espècies un preu mig global que resulta al considerar el percentatge dels diferents destins dels mateixos per a cadascuna de les espècies. En el cas del faig i del roure es considera que el 65% dels productes es destina a fusta de serra i el 35% a llenyes. En el cas de l’alzina es destinaria tot a llenya. Pel que fa al cas del castanyer es destina el 50% a serra, el 25% a barramenta i un altre 25% a trituració. Finalment, per a les vernedes i freixes s’estima que el 55% dels productes es destina

a fusta de serra i el 45% a trituració, i per a les plantacions de coníferes aquests percentatges serien de 65% i 35% respectivament. Així mateix i per a totes les espècies, s’inclou un ingrés per l’aprofitament de productes no fustaners, com la caça i la pastura.

Taula 3. Càlcul dels ingressos per hectàrea a cadascun dels tipus de bosc

Espècie	Producció (t/ha/any)	Preu mitjà* (€/t)	Ingressos (€/ha/any)
Castanyer	4,00	46,60	186,40
Alzina	1,50	64,27	96,40
Conífera de plantació	6,50	60,23	391,53
Freixe	2,00	61,65	123,30
Faig	3,20	61,5	195,68
Roure	2,00	56,95	113,90
Vern	2,00	61,65	123,30

*inclou ingressos de productes fustaners i no fustaners

1.2.2. Càlcul de les despeses

Considerarem les despeses de tallada de fusta i desembosc, transport i càrrega, així com les despeses dels treballs silvícoles necessaris per a poder realitzar l’aprofitament.

Per calcular les despeses s’han utilitzat els valors mitjans observats dels costos de tallada i desembosc i càrrega i transport establerts al Full informatiu de productes forestals de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona de l’any 2017.

Per al càlcul de despeses per hectàrea i any s’utilitza la fórmula:

Despeses (€/ha/any) = [Cost tallar (€/t) x producció (t/ha/any)] + [Cost transport €/t x producció (t/ha/any)]

Taula 4. Despeses de tallada i transport de la fusta per a les diferents espècies forestals

Espècie	Cost de tallada i desembosc (€/t)	Cost de transport (€/t)	Despeses tallar i transport (€/ha/any)
Castanyer	24,40	12,60	148,00
Alzina	26,00	12,60	57,90
Conífera de plantació	24,40	12,60	240,50
Freixe	24,40	12,60	74,00
Faig	24,40	12,60	118,40
Roure	26,00	12,60	77,20
Vern	24,40	12,60	74,00

Costos dels treballs silvícoles de millora, manteniment de camins i despeses generals

Es considera la necessitat de fer un tractament silvícola de millora durant el període de 20 anys, ja sigui una selecció de tanys, una estassada, una nova plantació, etc., que dependrà de la tipologia de bosc a valorar.

També cal tenir en compte l’arranjament de camins de desembosc, una vegada durant el període de 20 anys. Per què un bosc pugui ser considerat explotable en la seva totalitat cal una densitat mínima de camins de 100 m/ha i un cost per a terrenys tous de 350 €/km (segons el quadre de preus de les bases de subvencions per a particulars de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona), això suposa un cost anual per hectàrea de 1,75 €/ha/any (350 € * 0,1 km) / 20 anys) per a totes les tipologies de bosc.

Finalment es consideren unes despeses generals d’administració i de gestió que es valoren en l’1% dels ingressos obtinguts per cada tipologia de bosc.

1.2.3. Càlcul de la renda d’explotació

La renda d’explotació es calcula restant les despeses als ingressos. Renda = I – D

Taula 5. Renda anual de les espècies forestals presents a les ZGT

Espècie	Ingressos (€/ha/any)	Despeses tallar i transport (€/ha/any)	Despeses de tractaments silvícoles, camins i generals (€/ha/any)	Rendes (€/ha/any)
Castanyer	186,40	148,00	18,61	19,79
Alzina	96,40	57,90	23,13	15,37
Conífera de plantació	391,53	240,50	47,49	103,54
Freixe	123,30	74,00	14,73	34,57
Faig	195,68	118,40	14,14	63,14
Roure	113,90	77,20	22,14	14,56
Vern	123,30	74,00	14,73	34,57

1.2.4. Tipus de capitalització

Pel que fa al tipus de capitalització, el seu càlcul ha estat modificat pel RDL 7/2015, que deroga l’anterior normativa de valoració del sòl (el RDL 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl). Ve definit a la disposició addicional setena.

Disposició addicional setena.

1. Per a la capitalització de la renda anual o potencial de l’explotació a que es refereix l’apartat 1 de l’article 36, s’utilitzarà com a tipus de capitalització el valor promig de les dades anuals publicats pel Banc d’Espanya de la rendibilitat de les Obligacions de l’Estat a 30 anys, corresponents als tres anys anteriors a la data a la qual s’hagi d’entendre referida la valoració.

2. Aquest tipus de capitalització podrà ser corregit aplicant a la referència indicada en l’apartat anterior un coeficient corrector en funció del tipus de conreu, explotació o aprofitament del sòl, quan el resultat de les valoracions s’allunyi de forma significativa respecte dels preus de mercat del sòl rural sense expectatives urbanístiques.

El valor mitjà de la rendibilitat de les Obligacions de l’Estat des de 2015 a 2017 és el 2,76 %. Aquest tipus cal corregir-lo amb l’aplicació dels coeficients correctors establerts en l’Annex I del Reial decret 1492/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del sòl.

El cas de la tipologia d’explotacions forestal és de 0,58.

Aplicant els coeficients correctors, obtenim el tipus de capitalització: EXPLOTACIONS FORESTALS: 2,76 % x 0,58 = 1,60 %

Per obtenir el valor del sòl es capitalitzen les diferents rendes als tipus anteriors i considerant una renda de l’explotació constant al llarg del temps. La fórmula a aplicar és la següent:

V = Valor de capitalització, en euros per m2.

R = Renda anual constant de l’explotació, en euros. r = Tipus de capitalització.

Un cop calculat el valor de capitalització hem d’obtenir el factor de correcció per localització segon disposa l’article 17 del RD 1492/2011.

Article 17. Factor de correcció per localització.

1.- La valoració final del sòl, haurà de tenir en compte la localització espacial concreta de l’immoble i aplicar, quan correspongui, un factor global de correcció al valor de capitalització, segons la següent fórmula:

Vf = Valor final del sòl , en euros per m2.

Vf = V . Fl

V = Valor de capitalització de la renda de l’explotació, en euros Fl = Factor global de localització.

El factor de localització és el producte de tres factors de correcció que tenen en compte l’accessibilitat a nuclis de població (u1), l’accessibilitat a centres d’activitat econòmica (u2) i la ubicació de la finca en entorns de singular valor ambiental o paisatgístic (u3).

Fl = u1 . u2 . u3

El factor u1 es calcula aplicant la següent expressió:

P1 = El nombre d'habitants dels nuclis de població situats a menys de 4 km de distància mesurada en vol d'ocell, entesa com la distància en línia recta mesura sobre la projecció en un pla horitzontal. En aquest cas s’utilitzarà la població de Fogars de Montclús, 458 habitants.

P2 = El nombre d'habitants dels nuclis de població situats a més de 4 km i a menys de 40 km de distància mesura en vol d'ocell o a 50 minuts de trajecte utilitzant els medis habituals de transport i en condicions normals. En aquest cas, s’utilitzarà la població de la comarca del Vallès Oriental, 399.781 habitants.

D’aquesta manera, el factor u1 adopta el valor de 1,13.

El factor de correcció u2 pondera l’accessibilitat a centres d’activitat econòmica i la normativa no aclareix la seva forma de càlcul.

u2 = 1,6 - 0,01 x d

d = La distància quilomètrica des de l'immoble objecte de la valoració utilitzant les

vies de transport existents i considerant el trajecte més favorable. Aquesta distància, en cap cas, serà superior a 60 km. Considerant com a centres d’activitat econòmica les capitals de comarca, es calcularà la distància des de Fogars de Montclús fins a Granollers, 30 km.

El valor d’u2 segons això és 1,30.

Per calcular el factor u3, la fórmula de càlcul ve donada per la següent expressió:

u3 = 1,1 + 0,1 . (p + t)

p = coeficient de ponderació segons la qualitat ambiental o paisatgística. Estarà

comprès entre 0 i 2. t = coeficient de ponderació segons el règim d’usos i activitats. Estarà comprès entre 0 i 7.

Per al coeficient “p” s’adopta el valor de 2 ja que la tots els torrents es troben dins el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny.

El coeficient “t” es valorarà en 1 punt, per la gran restricció d’usos que actualment ja hi ha en aquestes zones, sense pràcticament usos diferents als estrictament forestals.

D’aquesta forma el factor u3 adopta el valor 1,40.

I el factor global de localització adoptarà finalment el següent valor: Fl = 1,13 x 1,30 x 1,40 = 2,06

El valor unitari final del sòl serà doncs:

Vf = V . 2,06

Per a cadascuna de les espècies obtenim el següent valor unitari del sòl:

Taula 6. Càlcul del valor unitari del sòl per espècies forestals

Espècie	Renda (R) (€/ha)	V= R/r (€/ha)	Vf=V*Fl (€/ha)
Xxxxxxxxx	19,79	1272,90	2622,18
Alzina	15,37	988,74	2036,85
Conífera de plantació	103,54	6660,63	13720,90
Freixe	34,57	2223,82	4581,06
Faig	63,14	4061,74	8367,19
Roure	14,56	936,76	1929,73
Vern	34,57	2223,82	4581,06

Per a calcular el percentatge d’afectació sobre el valor del sòl afectat a cadascuna de les superfícies de bosc, es considera que les actuacions planificades a l’IOF són incompatibles amb el tritó, de forma general, i per tant el propietari no podrà realitzar- les. En aquet cas, serà necessari fer una modificació de l’IOF amb l’objectiu de conservació per al tritó del Montseny. Tanmateix, els productes forestals dels treballs que calgui realitzar per a la conservació i millora de l’hàbitat de ribera del tritó quedaran a disposició del propietari del sòl, si així ho desitja.

En alguns casos, les actuacions planificades a l’IOF poden ser compatibles amb el tritó del Montseny, però amb algunes restriccions que requereixen mesures correctores, com ara l’obligació de fer un desembosc mitjançant mètodes que generin menys afectacions o bé l’adequació de passos de torrent compatibles amb el trànsit del tritó per la llera. En aquest cas, el propietari també segueix tenint plena disponibilitat del sòl i dels productes forestals que es generin.

Tenint en compte el que s’ha exposat, s’estableix un percentatge d’afectació del 15% en concepte d’ocupació temporal i d’indemnització per la pèrdua del ple domini.

1.3. Valoració de la indemnització segons l’espècie forestal

Tenint en compte tot el que s’exposa, la proposta de valoració segons l’espècie forestal és:

Taula 7. Càlcul del valor de la indemnització per espècies forestals

Espècie	VF €/ha)	Valor de la indemnització (15%) (€/ha)
Castanyer	2622,18	393,33
Alzina	2036,85	305,53
Conífera de plantació	13720,90	2058,13
Freixe	4581,06	687,16
Faig	8367,19	1255,08
Roure	1929,73	289,46
Vern	4581,06	687,16

1.4. Valoració de les ZGT a la finca de Can Rubi

Aplicant el valor de cada espècie a les superfícies poblades per espècies arbòries de la ZGT de la finca de Can Rubi, obtenim.

Taula 8. Valoració per la pèrdua del ple domini a la finca Can Rubi

Espècie a valorar	Superfície (ha)	Valor indemnització (€/ha)	Indemnització (€)
Castanyer	5,9607	393,33	2344,52
Alzina	3,1455	305,53	961,04
Conífera de plantació	2,6108	2058,13	5373,36
Freixe	1,8935	687,16	1301,14
Faig	1,5230	1255,08	1911,49
Roure	0,9957	289,46	288,21
Vern	0,0933	687,16	64,11
Total	16,2225		12243,87

La proposta de valoració per la pèrdua del ple domini i la cessió parcial de la ZGT de la finca de Can Rubi, segons el percentatge d’afectació establert, és de 12.243,87 €.

Consideracions finals

La protecció del tritó del Montseny i la conservació del seu hàbitat, justifica amb escreix la creació d’unes Zones de Gestió Tutelada als marges dels dos torrents que travessen la finca de Can Rubi, que permeti aplicar mesures preventives i

correctores sobre totes aquelles situacions i activitats que poden comportar un impacte negatiu sobre aquesta espècie singular al Parc Natural del Montseny i única al planeta.

Algunes de les actuacions planificades al Pla Tècnic de Gestió i Millora de la finca són incompatibles amb el tritó i per tant el propietari no podrà realitzar-les. En aquest cas, serà necessari fer una modificació del PTGMF amb l’objectiu de conservació per al tritó del Montseny. En alguns casos, les actuacions planificades a l’IOF podrien ser compatibles amb el tritó del Montseny, però amb algunes restriccions que requereixen mesures correctores. Per aquests motius és necessari que la gestió de la ZGT sigui assumida directament per la Diputació de Barcelona, encara que els productes que s’obtinguin siguin sempre per la propietat del terreny

Tot hi que l’opció d’adquirir els terrenys proposats és l’opció que permet garantir d’una manera més ràpida i definitiva l’aturada de les activitats incompatibles amb el tritó, l’opció d’arribar a un acord amb la propietat de la finca per compensar els canvis en les actuacions a les ZGT, suposa una estratègia més ben ajustada als objectius de conservació que es persegueixen i suposa un cost menor per ambdues parts.”

Segon.- ESTABLIR que la vigència d’aquest contracte serà per un període de 20 anys. Un cop transcorregut el seu termini inicial, s'entendrà prorrogat automàticament per períodes anuals si les parts no manifesten el contrari. La durada màxima del contracte, incloses les pròrrogues serà de 25 anys.

Tercer.- PUBLICAR la formalització del contracte al Perfil de Contractant de la Diputació de Barcelona.

Quart.- COMUNICAR al xxxxxx Xxxxx Xxxxx Xxxxx Xxxx, amb DNI núm. 3********Z, que dins el termini dels 15 dies hàbils següents a l’endemà de la notificació de la present resolució, haurà de concórrer a formalitzar el contracte.

Metadades específiques del document

Núm. Exp. SIGC	2018/0007022
Codi XGL
Promotor	OF. TÈC. DE PARCS NATURALS
Tramitador	Of. Tèc. de Parcs Naturals
Codi classificació	D0509SE03 Privats negociat sense publicitat
Títol	Aprovació del contracte de custodia del Territori a formalitzar entre la Diputació de Barcelona i el Propietari de la finca de Can Rubi, dins el projecte LIFE TRITÓ MONTSENY (LIFE15 NAT/ES/000757), Promogut per l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals
Objecte	Decret d'aprovació del contracte de custodia del Territori a formalitzar entre la Diputació de Barcelona i el Propietari de la finca de Can Rubi, dins el projecte LIFE TRITÓ MONTSENY (LIFE15 NAT/ES/000757), Promogut per l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals
Destinataris - CIF/DNI	XXXXX XXXX, XXXXX XXXXX -
Op. Comptable -
Altres serveis	Of. Administrativa i de Suport Jurídic CIS Territori i Sostenibilitat
Ref. Interna	CGR-22421
Acte de referència

Resum de signatures i tramitació administrativa Signatures requerides

Perfil Signatari Acte Data acte

Responsable directiu Servei

Promotor

CPISR-1 C Xxxxx Xxxxxxx Xxxxxx

Xxxxxx

Proposa 27/05/2019, 14:47

Coordinador/a Xxxxx Xxxxx Xxxxxxx (SIG) Proposa 28/05/2019, 11:06

Diputat/ada delegat/ada, en funcions

Presidència delegada, en funcions

Xxxxxxx Xxxxxxx Xxxxxx (SIG) Proposa 29/05/2019, 08:31 CPISR-1 C Xxxxxx Xxxxxxxx Xxxxx Resol 29/05/2019, 12:46

Secretària General CPISR-1 C Xxxxx Xxxxxxx Xxxxxx Xxxx fe, als efectes 29/05/2019, 14:33

de l'art. 3.2.e) del

RD 128/2018

Document Metadata

Table of Contents

Free Standard Templates

DECRET

Document Metadata